‘La tertúlia proscrita’

La República viva, als nostres carrers

  • «Avui tots plegats tenim una nova oportunitat de fer-los un bon ensurt. Un ensurt com el que ahir van tenir a Brussel·les, amb l'acte dels batlles amb el govern. O com el de dissabte a Barcelona, que hauria de ser un ensurt gegantí»

Vicent Partal
07.11.2017 - 22:00
Actualització: 08.11.2017 - 10:54
VilaWeb

Hi ha un detall que no ens hauria de passar desapercebut de cap manera: tots aquells qui van fer tant com pogueren per impedir la proclamació de la República, ara s’han posat d’acord per donar-la per morta. Aquests dies sentim els governs, els polítics, els periodistes i les entitats que van exercir les pressions més fortes contra la declaració de la independència com celebren en veu alta allò que ells creuen que n’és el final.

Però van molt equivocats. Parlen com si el 27 d’octubre de 2017 hagués estat el final d’un projecte. I quan fan això o bé ignoren o bé precisament miren d’amagar que el 27 d’octubre de 2017 no va ser el final de res, sinó el començament de tot. És cert que no va ser com molts esperàvem. El govern va retre l’administració de la Generalitat al govern espanyol només per evitar que es desfermàs un atac violent contra les institucions catalanes i per no fer perillar els funcionaris. Però va assumir el perill amb els seus cossos, donant la cara. Per això mateix, avui a les presons espanyoles o a l’exili belga el govern de la Generalitat és el govern de la República proclamada. D’una república que, volgudament, no té estructura administrativa però que perviu en el govern i sobretot en la població, en la reacció i el comportament dels ciutadans.

Perquè la República, com es veurà de nou avui, és viva als carrers. La República, ara, és la gent que avui aturarà els centres laborals, és la gent que es manifestarà, és la gent que es concentrarà a migdia i a la vesprada, és la gent que enganxarà cartells, és la que eixirà al carrer amb pancartes i banderes. Com la República són també els batlles que ahir van omplir Brussel·les, desafiant les amenaces espanyoles. I els membres del govern que els van rebre i acompanyar. La República som els centenars de milers de persones que ens concentrarem dissabte als carrers de Barcelona. I les desenes, centenars o milers que cada dia es troben arreu del país, en reunions de coordinació, actes públics o accions de propaganda. La República són els qui repiquen atuells a la nit i els qui envien cartes als Jordis i als altres presoners polítics. I la república són també els qui escriuen manifests, els qui signen propostes, els qui reclamen o resisteixen en silenci les ordres de Madrid.

Hi ha unes eleccions a la vista i hi ha una intervenció brutal de l’administració. Ahir va saltar al públic el debat sobre què es vol aconseguir participant en aquests comicis i sobre quina és la millor manera d’anar-hi. I he de dir que em van sorprendre, molt agradablement, iniciatives diverses que volen corregir allò que seria una opció ridícula, la d’anar-hi a escollir un president autonòmic. Ahir també vam veure com, per primera volta, uns funcionaris del govern espanyol entraven a ocupar un departament, el d’Afers Exteriors. Era una imatge que volien evitar i que si han hagut de permetre és perquè –passat el primer moment, inevitable, de desconcert– veuen amb molt de neguit com creix des de baix la reacció al seu autoritarisme, com s’escampen per tot Europa les crítiques a l’estat espanyol i, més precisament encara, com la gent no es dóna per vençuda ni s’empassa gens ni mica el relat de la presumpta mort de la independència, de la república.

De manera que avui tots plegats tenim una nova oportunitat de fer-los un bon ensurt. Un ensurt com el que ahir van tenir a Brussel·les, amb l’acte dels batlles amb el govern. O com el de dissabte a Barcelona, que hauria de ser un ensurt gegantí. I haurem de fer per manera que el 21 de desembre siga un ensurt molt més que definitiu, que retorne al seu lloc amb la força de la raó allò que es van pensar que podien aniquilar amb la raó, única, de la força. És ridícul pensar que l’aplicació d’un article canviarà el país que som, allò que vota la gent o les idees que defensa. I no ens enterraran amb articles ni declaracions, per més poderosos que siguen els mitjans que fan servir. La Catalunya que va defensar amb la més gran dignitat les urnes i la democràcia és la República viva i posada al carrer. I si aquell dia, amb tanta violència com van fer servir, no van ser capaços de derrotar-la, ja m’explicareu com s’ho faran avui.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
07.11.2017  ·  22:56

Sense paraules.
Com ja he vist dit aqui alguna vegada, parles per molts de nosaltres.
Gràcies,

Òscar Alegret
Òscar Alegret
08.11.2017  ·  00:11

Tu i jo devem viure realitats diferents, perquè jo no noto gens les coses que descrius. Evidentment, no ens hem de rendir i no ens hem pas rendit, però jo no veig enlloc aquest retrat que fas de la realitat.

Encara que, segons alguns, el 155 no és tan dur com deien, qui mana a Catalunya és l’Estat, ens agradi o no. Ens vas dir que aviat el Govern de l’exili començaria a actuar, i jo encara no ho he vist. I pel que fa a la vaga, temo que serà un fracàs, malgrat que els impulsors ens presentaran unes dades fantasioses. I jo en faré, de vaga.

Josep Jallé
Josep Jallé
08.11.2017  ·  00:12

La constància, el coratge, la rebel·lia per a no deixar-nos trepitjar son les nostres armes, davant de tant de feixisme mal dissimulat, a estones només. I els carrers son nostres, avui i sempre.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
08.11.2017  ·  00:14

La República segueix viva malgrat la demagògia dels seus il·lusos enterradors. Hi és en tots els escenaris que cita Vicent però també hi és en la consciència de la majoria de la gent catalana. Per això no es podrà perdre fins que la tinguem reconeguda arreu, ja que un sentiment arrelat com aquest no es pot vèncer amb res, i menys encara per la força. Ja ho deia Miguel Hernàndez quan parlava de la violència feixista. Per això crec que podem estar tranquils i seguir treballant per la República que més d’hora que tard arribarà.
Ara toca treballar de valent en totes les activitats que les entitats ens han proposat avui i dissabte. Hem de convertir la manifestació de dissabte en un nou 11 de setembre i que surtin al carrer més d’un milió de persones i si pot ser més millor. Serà el tret de sortida d’una campanya electoral dura però que encara carregarà de més raons la causa de la independència i perquè quan tinguem els resultats favorables, puguem dissenyar un nou full de ruta per assolir la independència, tenint en compte els errors passats, tenint en compte del tot en com actuaran els nostres enemics i, sobretot, primant la carpeta internacional, amb la voluntat d’aconseguir que finalment, parli i pressioni Espanya de tal manera que aquesta hagi d’obeir-la.
Doncs, som-hi. Sortim al carrer mostrant el nostre enuig contra les decisions espanyoles sense fer enfadar massa les persones afectades fent actuacions massa extremades, no fos cas que, emprenyades, ens retiressin el seu suport. Després de la victòria electoral serà el moment que aquestes afectacions esdevindran tan grans que llavors sí que caldrà posar tota la carn a la graella i aturar el país, Espanya i arribant fins Europa, durant dies. Ara necessitem tots els suports possibles. Fem servir el cap.

Ricardo Juanola
Ricardo Juanola
08.11.2017  ·  00:15

No fallarem a tot el que sen’s convoqui. Pero voleu dir que els hi generem un problema prou important? Hem de fer accions pacífiques si, pero molt mes contundents. Només accions que siguin económicament demolidores conseguiràn l’efecte desitjat.

Àlex Rodríguez
Àlex Rodríguez
08.11.2017  ·  00:15

Molt d’acord amb l’editorial, Vicent. Avui voldria dir quatre coses:

– L’aparent derrota momentània de l’independentisme és un miratge. Sí, la repressió és dura, però amb això ja hi comptàvem. La independència és un joc de llarga durada, on el més important és ser forts psicològicament i no deixar-se enlluernar per cops puntuals.

– Vull insistir: estem en una bona posició per aconseguir els nostres objectius. Simplement cal jugar bé les nostres cartes. Si algú té dubtes, que reflexioni sobre tot allò que hem fet els últims anys, perquè és increïble, i tot ha servit de molt.

– Dit això: crec que presentar-se a les eleccions té més avantatges que no presentar-s’hi. Si no ens presentem: sí, el govern resultant no tindrà legitimitat, però això no l’impedirà intentar governar, amb el suport de l’estat. És donar-los una palanca gratuïtament. Si ens presentem, i guanyem folgadament, la independència, que ja ha començat, no s’aturarà.

– Com a conclusió: demano que els actors polítics es poden d’acord en la fòrmula, la que sigui, perquè votin el màxim nombre d’independentistes. No hauria de ser tan difícil.

Ramon Morató
Ramon Morató
08.11.2017  ·  00:22

D’aquí a un temps, s’estudiarà la nostra “petita revolució” com la guspira que va encendre el foc del canvi.
Si la nostra República se’n surt, tota la societat europea reclamarà un futur més just.

Enric Miquel
Enric Miquel
08.11.2017  ·  00:40

Segueixo volguent entendre millor que van passar els dies 28 i 29, el pretext d’una repressió brutal i violenta, no qüalla: a qui?

– als funcionaris insumisos?
– als alcaldes?
– als manifestants?

a qui anaven a reprimir amb tanta violència?

Dit això, si es torna a reinvidicar la república proclamada el 27 O caldria tenir el control efectiu de Generalitat, ports i aeroports. Sense organització ciutadana nivell expert, això és ara per ara, impossible..

Josep Usó
Josep Usó
08.11.2017  ·  06:02

És impossible fer oblidar al poble les hores de llibertat i República que es van viure el 27 d’octubre. A més a més, com més va, més van veient a Europa que no es pot seguir recolzant un “soci” tan lamentable. Democràticament, econòmicament i pretenciós. No defallirem. La seua posició és molt més feble que no sembla. Qui ha tastat la llibertat té més forces per viure.

Albert Miret
Albert Miret
08.11.2017  ·  07:15

Això no en té de marxa enrere, a veure si ens ho posem al cap d’una vegada i deixem de gemegar. Un moment o altre els països demòcrates d’Europa diran que prou. La prevenció i covardia amb la qual actuen per no fer-se enemics d’Espanya, es va acabant. Més tard o més d’hora, veuran que ser amic d’Espanya és impossible per a un demòcrata, perquè Espanya no admet a ningú que no accepti deixar-se trepitjar per la seva absurda piconadora hereva no de cap política ni de cap idea de país, sinó d’un simple i groller cop d’estat a un govern elegit pel poble. Ara, amb l’ajut d’un govern europeu ocupat per la seva mateixa banda de delinqüents, els néts dels colpistes del 1936 han fet el mateix que els seus avis, creient que els tornarà a sortir tan bé com llavors. Aquesta vegada, però, la cultura dels pobles europeus, no pas tots els seus governs, està en un altre estadi més evolucionat, i a Bèlgica ja han començat a rebel·lar-se contra un govern europeu que es mofa de tots els principis amb què es va crear la Unió i amb els seus silencis i els seus ajuts amagats, no només permet els seus abusos, sinó que n’és còmplice necessari del govern més antidemocràtic i corrupte del món occidental.
Per això he començat dient que això no en té de tornada. Quan els pobles es comencin a despertar i vegin que els estan robant els seus drets més elementals fent servir d’exemple la corrupta Espanya, començaran a entendre que ells també pengen d’un fil, perquè el que avui fan amb Catalunya, demà ho poden fer amb qualsevol altre país d’Europa. Quan això passi, es posicionaràn al costat de Bèlgica, encarant-se als seus covards i silenciosos governs. Llavors nosaltres podrem continuar la construcció de la nostra República democràtica, que en cap moment s’ha parat, si no que ha fet una pausa intel·ligent per poder-se adaptar a la situació creada per un estat de setge il·legal.

jordi Rovira
jordi Rovira
08.11.2017  ·  07:34

Que les coses serveixen per a més d’un ús, fa molts segles que ho sabem. Per exemple un tros de fusta per picar i per cremar també. Que una forma de govern com la República serveix per governar-nos, ja ho sabem. El que ens costa més entendre aquest dies són els altres usos de la nostra República. Com ens costa també posar en el seu lloc el paper de la nostra revolució. Un procés que ens anirà mostrant què processa, sense oblidar mai que volem la independència.

Ramon Sans
Ramon Sans
08.11.2017  ·  08:06

Que alguien empiece a decirles a los UNIONISTAS QUE SON UNOS CORRUPTOS , LADRONES Y EMBUSTEROS Y SE LO DIGAN ALTO Y CLARO .

CORRUPTOS POR LOS SOBRES DE BARCENAS QUE LLEGAN HASTA RAJOY Y SU ENTORNO … ENTORNO CRIMINAL QUE ROBABA PARTE DE LOS FONDOS EUROPEOS CON LOS QUE SE LLENABAN LOS SOBRES Y PAGABAN FABORES VULNERANDO LA LIBRE COMPETENCIA (mantra sagrado europeo junto con sus fondos de ayuda)

LADRONES DE LIBERTADES … LIBERTAD DE VOTO ROBADA CUANDO NO LES GUSTAN LOS RESULTADOS, haciendo su FALSA JUSTICIA LO QUE NO GANAN EN LAS URNAS , LADORNES QUE ENVIAN MATONES A PEGAR A GENTE DESARMADA Y PACIFICA CUANDO QUIEREN VOTAR , LADRONES DE LIBERTADES QUE ENCARCELAN INOCENTES PARA ASUSTAR … quizas habria que ir al COMITE DE DETENCIONES ARBITRARIAS DE LA ONU , es un caso tipico lo que esta pasando aqui . http://www.ohchr.org/EN/Issues/Detention/Pages/WGADIndex.aspx

EMBUSTEROS PORQUE MIENTEN CADA VEZ QUE HABLAN SOBRE LA ESCUELA CATALANA , NIEGAN QUE NOS APALEARON , MIENTEN DICIENDO QUE SON DEMOCRATAS CUANDO EN CATALUNYA SE COMPORTAN COMO NEOFRANQUISTAS.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
08.11.2017  ·  08:44

Crec que l’editorial d’avui, Vicent, no és el que molts voldríem llegir. Sabíem que seria molt difícil perquè se’ns ha dit des del primer moment, però també se’ns va dir que hi havia un pla b, c, d … No entenc la ingenuïtat del govern, que s’esperava que faria Espanya davant la possibilitat de perdre el 20% del PIB? Ha arribat el moment decisiu i no teníem cap pla. Ara correm-hi a fer manifestacions i coreografies, això no traurà ningú de la presó. Anirem a votar a unes autonòmiques convocades des de Madrid i ni som capaços de presentar una llista unitària. Uns a la presó i altres a l’exili, el poble sense directrius clares i sense cap eina que pugui comprometre de veritat l’estat espanyol i l’Europa dels estats. Mentre tant el bloc unionista es va reforçant, auto afirmant, cada cop més organitzat. En aquestes eleccions potser quedem igual i això no és bo, però podria ser pitjor si perdem la majoria, que també pot passar. Esperem dels polítics exiliats i presoners, també de les entitats ANC, Òmnium i AMI sàpiguen trobar la resposta en aquest moment crític. El poble esperem ordres. El temps, ara si, corre en contra nostre.

Joaquim Farres
Joaquim Farres
08.11.2017  ·  08:59

Entendria tallar les carreteres i vies de tren que surten i entren a casa nostra, entendria col·lapsar tots els carrers de Madrid o de tot l’estat, entendria aturar les empreses “d’alla baix”, però em costa d’entendre el fer mal a la botiga de la cantonada i al autònom que van tan justets que si avui no fan el calaix de cada dia demà tindran de tancar portes. Es com si avui a casa meva i a porta tancada em foto un parell d’hosties a la cara al davant del mirall i crido sense que ningú no em senti “per cabrons” i em sento tant satisfet !!.

Joaquim Farres
Joaquim Farres
08.11.2017  ·  09:04

…. però puc dir-vos que jo també hi sere a la vaga i als talls.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
08.11.2017  ·  09:12

Seria bó que tothom presenti contenciosos contra els diferents consellers, que es un dret dels ciutadans, i així veurem que el GOBIERNO DE ESPAÑA incompleix les lleis del pais, al no haver nomenat consellers.
UN contencios no costa res de presentar.lo i pot donar dret a indemnitzacions importants davant la tupinada il.legal del Rajoy y sus chorizos,vagos y maleantes

Josep M Cspdevila
Josep M Cspdevila
08.11.2017  ·  09:17

Gràcies sr. Partal vostè està fent que jo continuï actiu, inclús enfadat amb els partits polítics.
Avui a l’Assemblea de l’ANC de Lleida demanaré que el dissabte vinent a més de Llibertat també es demani Unitat. Cal que els partits es “tapin el nas” si ho necessiten . Cal ratificar el govern actual. I cal fer-ho per donar un missatge clar i democràtic a tothom.
Volem un referèndum acordat, que mai serà possible, però s’ha convocat unes eleccions, que curiosament es poden i hem de convertir-les amb referèndum. Sorpresa, és “l’enemic” el que les ha convertit en plebiscit, sol cal veure la selfie d’Iceta, Arrimades i Albiol, que equival a una firma d’una veritable aliança del No enfront del SI, si això no és suficient, avui mateix el diari ABC ho ratifica a la primera plana “las guerras internas impiden al soberanismo convertir el 21D en un prebiscito”.
Es demane més contundència amb les accions democràtiques que estem fent. Que millor que guanyar el plebiscit del 21D per més del 50% dels vots?. Si no s’aconsegueix, tots a casa vençuts però no autohumiliats.

Antoni Oller
Antoni Oller
08.11.2017  ·  09:46

Ho tinc al pap i ho he de deixar anar: ahir vaig llegir que el Times va publicar un editorial en que animava al Rajoy a fer campanya pel 21D, campanya “política”, no jurídica ni policial; ara llegeixo que comença a haver-hi forces subterrànies encaminades a traslladar la causa dels Consellers empresonats, del Tribunal de Orden Público (Audiencia Nacional de la Lamela) al Tribunal Suprem, lo qual podria obrir la porta a la seva excarceració. En el meu irreductible wishful thinking, el que hi llegeixo son indicis de que el 21D, si bé “formalment” només seran unes eleccions autonòmiques dins la legalitat espanyola, per certs ulls interns i sobretot externs, serviran per que passin coses, i d’aquí els moviments de l’estat (que abraça tots els poders, a la una, no ens enganyem) per evitar que el 21D es porti a terme amb presos polítics. El meu més íntim desig em demana de creure que el 21D servirà per començar a forçar l’estat espanyol a negociar un referèndum pactat; és a dir, pactada la seva celebració, i pre-pactades les condicions prèvies de negociació de la separació en funció del resultat. Per tant: el 21D és molt més que unes autonòmiques, però formalment només seran això, i per tant, el President de la Generalitat que en surti, serà il·legítim però legal dins de la legalitat d’un cop d’estat en forma de 155. Això planteja un conflicte monstruós de legitimitats donat que la presidència legítima tant de la República com de la centenària institució de la Generalitat recau en la persona del MHP Carles Puigdemont. Faríem be tots els independentistes d’evitar aquest conflicte de legitimitats, fent que el president que surti de les il·legítimes eleccions autonòmiques del 21D segueixi essent la mateixa persona. Encara està en les nostres mans, però el temps se’ns tira a sobre!
Dit això, tornem al tema de l’editorial de l’admirat i estimat Sr.Partal: la meva profunda admiració, reconeixement i gratitud infinita a tots els que heu sortit a tallar carreteres desafiant el fred de la matinada; vergonya per a mi de no haver-hi sigut físicament. Hi ha un article absolutament magnífic avui a VW comentant totes aquestes accions: https://www.vilaweb.cat/noticies/quines-accions-per-a-combatre-la-repressio-i-defensar-la-republica/

Pep Agulló
Pep Agulló
08.11.2017  ·  09:53

Una revolució, per això ho és, no s’adapta a cap es

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
08.11.2017  ·  10:00

Acaba de parlar l’Aznar per la SER fent una crida a Ñ a recolzar els partits “constitucionalistes” (PP,C’s i PSOE) el 21D. Pels independentistes, dit clar i ras, el tío de la porra.
No cal dir quant important és evitar que se’n surtin.

Pep Agulló
Pep Agulló
08.11.2017  ·  10:16

— Una revolució, per això ho és, no s’adapta a cap esquema que ens hagim imaginat. Comparteixo amb l’Albert Miret això de deixem de gemegar… Els republicans podem analitzar, criticar però no hem d’exigir res perquè tots ens som protagonistes, cadascú fa el seu paper, el govern el primer. La nostra democràcia ens ha amarat la consciència i ens ha fet ciutadans que ja no podem renunciar a la república, i tot això, encara, dins un estat neofranquista que no ens podrà aturar, perquè aturar-nos seria la mort com a nació. Espanya té un càncer que és Catalunya.

— (Eleccions) . Partits que treuen llustre del seu republicanisme, o del seu dogmatisme ( allò del: i jo més), ara presentant-se separats al 21-D, i qui guanyi, amb el seu nou i flamant president de l’autonomia, li diguin al president de la República Puigdemont que amb l’autoritat que li concedeix el cop d’Estat , que plegui que ara mano jo. No em puc imaginar més cretinisme polític.

Pep Agulló
Pep Agulló
08.11.2017  ·  10:19

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
08.11.2017  ·  10:43

Veurem quin és el resultat de les mobilitzacions, avui, demà, el 21D, i en 6 o 12 mesos, veurem si han aconseguit ampliar la base social a molt més de 2 milions dels 5,5 censats. Veurem com entén l global de la població de Catalunya el que està passant.

Tinc la sospita que en funció del que pasi el 21D totes aquestes mobilitzacions començaran a ser fiscalitzades, desde no deixar dormir als veins per les cacerolades, fins els talls de mobilitat i activitat. Jo recordo a les notícies dels cap de setmana grans manifestacions a Bilbao, sempre en cap de setmana.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
08.11.2017  ·  11:36

El 27 Octubre ens vam sentir lliures per primera vegada en el Nostre País. Els sentits ho van gravar per sempre.

Si. Pensàvem que España ho podria destruir per tercera o quinta vegada. Però la llibertat està ja dins nostre.
Sempre Catalunya s’ha sobreposat i “ellos” es pensen que aquesta vegada no podrem??
Potser ja ens va bé que ho pensin i no ho entenguin.. nosaltres som persistents perquè tenim clar que el “dret de conquesta” és tirànic i el seguirem denunciant cada minut de la nostra vida.

Crec que no defallirem. La llibertat sempre ens ha donat força. I com més JUNTS, més força malgrat les executives dels partits. El poble dirigeix. No pas els aparells dels partits.

Carles Matute
Carles Matute
08.11.2017  ·  12:31

“Per unes quantes hores ens varem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure” (Raimon, “18 de maig a la Villa”)

Llibertat presos polítics!!!

eva salas
eva salas
08.11.2017  ·  13:11

A Salvador Aregall:

jo no estic d’acord amb el que diu, sempre he escoltat dir al Govern que no se sabia com reaccionaria el gobierno però que s’esperàven qualsevol cosa i que en funció de com fós s’actuaria. Perdoni però la il.lusió de que això seria fàcil no l’he vist mai per enlloc, o almenys, jo he tingut sempre molt clar que costaria i molt. Més que molt. Però crec que estem fent camí, i d’una manera, al meu entendre, força digne. Encara que per a mi el país i la llibertat són primers que la dignitat, ja que aquesta no és possible sense tenir el país i la llibertat. Com quan estimes algú, abans és aquest amor, amb el que suposa l’amor amb majúscules: generositat, incondicionalitat, etc, abans que altra, inclús abans que la dignitat i l’orgull propis. Perquè m’entengui, la comparació.

Per això no em crec els qui ara diuen: si no és així o és aixà jo no aniré a votar, o a mi ja m’heu vist prou etc … no, no: no m’els crec. Tinc les meves preferències, però els polítics no són déu, són persones i no necessàriament millors que nosaltres. La cosa depèn de nosaltrss, de cadascú de nosaltres. I per tant aniré a votar en qualsevol cas.

Enric Emo
Enric Emo
08.11.2017  ·  15:12

Primera constatació: en general la policia no ha carregat contra els manifestants ni els piquets que bloquejen carreteres i trens. És molt difícil fer-ho contra gent desarmada i amb Europa mirant. Això suma a la derrota de l’estat l’1O. Pacifisme sí, es clar, però pacifisme no és anar amb el lliri a la mà.

Segona constatació: descomptada l’abstenció estrauctural (la mateixa del 27S, 24,66%) i els vots en blanc i els nuls, els 2.044.000 vots favorables al si sumaren més del 50% dels vots totals possibles. I això en condicions de represió que feren que votants del sí tampoc votessin.

Tercera constatació: la negativa d’Espanya i de l’unionisme català a fer un referèndum pactat, els resultats del 27S amb uns Comuns ambigus i les condicions de represió de l’1O no han portat a un recompte indiscutible de vots a favor del sí i del no.

Quarta constatació: l’independentisme té una arrel profundament democràtica i per tant la independència només és possible si té majoria social a Catalunya, descomptada l’abstenció. Dins de l’unionisme hi ha catalans demòcrates però els seus dirigents polítics no accepten que decidedixin els vots. Mentre que pel sobiranisme la independència de Catalunya està condicionada a tenir la majoria democràtica, Pedro Sánchez diu que “la unidad de España no admite matices”.

En conclusió,

1. Sobre tot, sobre tot, cal que votem massivament el 21D i que treiem més del 50% dels vots. Això és molt difícil perqué possibles votants del sí en un referèndum poden votar per raons ideològiques socials a partits no sobiranistes. Però cal tenir una majoria inquestionable.

2. Si el sobiranisme guanya en vots s’ha de trobar la manera d’implementar l’objectiu. Aquí s’hauria de tenir en compte la primera constatació abans esmentada.

3. Si el sobiranisme guanya en escons però no en vots, s’haurà de ralentir la independència per anar incorporant catalans al projecte independentista.

Victor Serra
Victor Serra
08.11.2017  ·  15:13

No tinc bon feeling. La vaga d’avui està bé, però no hauriem de repetir-la. Si volem imposar-nos per majoria hem de treballar en positiu i convèncer la majoria de fer un país millor. Cal guanyar el 21D i no veig en aquests moments la gent prepara per presentar candidatures atractives i això és un gran perill.

Enric Emo
Enric Emo
08.11.2017  ·  15:24

A una serie de comentaristes d’aquesta cadena: jo també tinc la meva opinió sobre l’actuació estratègica del govern de Catalunya i dels dirigents polítics i de la societat civil. Però ara me la callo. Només m’importa una cosa, guanyar el 21D!!! Amb llista única o llstes separades, però guanyar!!! Sense aquest requisit tot es ralentirà.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
08.11.2017  ·  15:26

Hem sap greu Eva, en aquests moments estic una mica negatiu perquè això que estem passant ja ho han viscut els nostres avantpassats al 1652, al 1714 i al 1938. Crec que hauries de llegir l’article de Jordi Graupera d’avui al Nacional.cat: http://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-graupera-que-siguin-ultims_210429_102.html Hi fa unes reflexions que comparteixo. Tot i això també haig de dir que avui sento orgull de la nostra gent i les CDR són una esperança.

Jordi Termes
Jordi Termes
08.11.2017  ·  15:37

Tinc una extranya sensació de desgovern, de falta dels lideratges que ens han acompanyat en aquests 2 últims anys del Proces. Es fa evident que hi ha els líders d’Omnium i ANC empresonats i, per tant, silenciats. Així com tambe el principal dirigent d’ERC, Oriol Junqueras. El PDECat no te encara un lideratge clar, apart del que pugui exercir Puigdemont, pero tampoc no sabem quin poder te dins el partit. Forcadell, que havia exercit un potent lideratge des de l’ANC, ara, com a màxima representant d’un Parlament plural, te limitades les seves funcions de lideratge ideològic.
Per tant, nomes ens queda el referent del President de la Generalitat, exiliat a Bèlgica, i els lideratges compartits de la CUP. Ambdós, juntament amb les noves cares que substitueixen els empresonats, han de fer un esforç extra per a conduir-nos a tots aquells que estavem a favor del referèndum i de la Republica en aquest mes i mig que queda fins el dia 21.
Amb aquestes 6 setmanes cal redefinir objectius a llarg termini (cap on es dirigeix el proces a partir del dia 22) i objectius a curt termini (el que volem explicar i demostrar participant en les eleccions del dia 21).
A llarg termini: volem seguir reivindicant la Republica proclamada el dia 27? O volem encetar un nou proces per buscar complicitats internes i externes per a in referèndum acordat? Quines possibilitats d’èxit tenim en un i altre cas?
A curt termini: volem constituir un nou Parlament i un nou govern? O volem enviar un missatge clar sobre el posicionament de la ciutadania envers els fets ocorreguts en aquest mes d’octubre? Es a dir, No al 155 + llibertat presos politics + recuperació institucions robades + restitució del President i Govern cessat illegítimament?
Quan tinguem clar el que volem, que es posin en marxa les maquinàries dels partits (tot i que em sembla que ja estan a ple rendiment).
Es important la tasca de comunicació i relat, doncs l’espai independentista no es homogeni, i el dia 21, malgrat tingui caràcter plebiscitari, es presentaran diferents candidatures. I l’espai independentista ha de clarificar les fronteres del plebiscit.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
08.11.2017  ·  15:47

Benvolgut Vicens i companyia, voldria posar l’accent en la frase que repetim sovint que tenim part del govern i el President a l’exili. Crec recordar que el primer que va deixar clar el President Puigdemón és que no havien demanat asil polític. Que estaven a Bèlgica com a ciutadans europeus. Per tant el nostre President i part del govern està exercint la ciutadania europea i posant de manifest la diferència que hi ha en el repecte als drets dels ciutadans depenent del país on exerceixis aquesta ciutadania. Crec que és desmereixedor cap a ells parlar d’exili. Ull amb les paraules que fem servir, tal com ens vareu recomanar!.

eva salas
eva salas
08.11.2017  ·  17:17

Salvador: és clar, jo també. Molts ho estem. Però, i segons l’article de Graupera precisament, deixar-nos dur per la negativitat, que no deixa de ser una de les conseqüències d’aquesta assumpció de la força i la violència de l’altre, és militar per la derrota.

A tota hora necessitem defensar-nos de l’ofensiva de l’enemic i això ens impedeix construir ni preveure gairebé res. Però les coses s’aniran posant a lloc tard o d’hora si perseverem (Persèfone va retornar de l’Infern per la perseverança de la seva mare que no va deixar mai de lluitar per ella.. 🙂

Salut!

Antoni Morell
Antoni Morell
08.11.2017  ·  17:30

Avui podem dir que, com uns molt honorables successors del Timbaler del Bruc, per primera vegada ens hem enfrontat als membres del Govern dels “piolins”, que ens havien de SALVAR per terra, mar i aire o, com deia un Ministre molt WERD, calia «españolizar los alumnos catalanes»…
Tota “bota-dura” té el seus requisits i la nau senyera de l’ARMADA invencible, hereva del General Armada, comandada per una successora del General Saez de Santa Maria l’hem avarat amb el ritual d’estavellar una ampolla del millor cava disponible del nostre País.
Però, com han marxat de casa tots els “Freixenets”, hem decidit fer-ho amb el substitut més adient. Amb el ben entès que com les famoses “bombo-olles” no estarien a l’alçada merescuda, ho hem feta amb un litre d’AIGUA de VICHY CATALAN”.
Crec que és la versió més adient que correspondria a la versió actual i aigualida del Govern d’ocupació alemanya del país productor el millor conyac francès
Esperem que la semblança amb el govern de França, des de l’ocupació nazi de 1940 fins la intervenció dels Aliats, només sigui pel desembarcament dels Europeus, els que avui haurien de ser els nostres aliats.
I ara, tots alhora, brindem per una curta vida del “Govern aigualit d’AIGUA DE VICHY!

Xavier Castells
Xavier Castells
08.11.2017  ·  17:42

Ara mateix acabo d’arribar del front de Borrassà. El carrer està viu i fort
Dirigents : sigueu dignes d’aquest poble i no la cagueu !!

Victor Serra
Victor Serra
08.11.2017  ·  17:59

Totalment d’acord amb Jordi Emo i Jordi Termes. Posem els peus a terra i fem plans sòlids per anar endavant. Però sense guanyar el 21D res serà possible.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
08.11.2017  ·  18:03

L’estació de Sants ocupada i en assemblea per decidir si es continua tota la nit i demà, el mateix a l’estació de Girona. Els piolins no han pogut carregar com voldrien perquè: 1er. Érem molts i 2on. Estan essent observats per tot el món. Carreteres encara tallades i potser demà també. Bravo pels CDR, aquesta és la línia a seguir. No esperem ordres de ningú, som la gent que ens organitzem exactament com vam fer el dia u d’octubre. S’ha encès una guspira, a veure si cala el foc.

eva salas
eva salas
08.11.2017  ·  22:07

Podria ser que s’aconseguís cabrejar a la gent, també gent que podria votar independència. Francament em sembla fatal tot això, si voleu anar més enllà, abans de les eleccions. Tallar carreteres, d’acord, però a Madrid. Cabrejar els d’allà. No la bona gent de casa nostra.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
09.11.2017  ·  00:04

Ben valorat, director,
La Jornada d’avui ha estat una catarsi col.lectiva impressionant, una injecció d’autoestima directament a la vena, una respirada fonda contra la tristesa profunda, una llibertat d’expressió absoluta, un empoderament intergeneracional digne del país que volem ser.
I ara ve allò de com ho fem per organitzar la vida quotidiana, per no haver d’estar-nos justificant contra cada agressió, per no admetre que un ocupa de tal o qual Departament et faci fer tal informe en castellà (i ara !!, vostè què s’ha cregut ?).
Per fugir de la cridòria i anar assentant el país.
Però, per damunt de tot, una emoció immensa , avui.
Estic convençut que als nostres presos polítics els haurà arribat un bri de la immensitat èpica de la Jornada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any