La reacció d’un país decidit

  • «La reacció d’ahir és la reacció d’un país que se sent segur de si mateix, però no podem menystenir ni oblidar en cap moment què ha passat»

Vicent Partal
19.08.2017 - 01:37
Actualització: 19.08.2017 - 03:35
VilaWeb

Barcelona, Cambrils i bona part del país es van alçar ahir determinats a no deixar-se engolir per la por i a plantar cara. El dia ens va deixar escenes molt impressionants, com el ‘No tenim por’ cridat multitudinàriament a la plaça de Catalunya, la repulsa als racistes que intentaven portar al seu molí la indignació ciutadana i, fins i tot, la reacció, sorprenent però important, contra alguns diaris pel seu tractament informatiu dels fets.

També hi va haver moments d’una significació política immensa, els quals crec que només sabrem valorar de manera adequada en el futur. El govern espanyol es va resignar ahir a fer un paper de segona fila i, en aquest sentit, la presència de Rajoy rere un faristol de la Generalitat i en una reunió feta al Departament d’Interior parla per si sola. Com també ho fa l’actitud dels ministres d’Afers Estrangers d’Alemanya i França, rebuts i acompanyats en tot moment pel ministre Romeva. Fins i tot la bel·licosa Sáenz de Santamaria es va haver de resignar a reunir-se amb els ministres alemany i francès, però en presència de Romeva.

Malgrat tot, el país està tocat i és lògic que ho estiga. La reacció d’ahir és la reacció d’un país que se sent segur de si mateix i que vol expressar-ho per reforçar-se. Però no podem menystenir ni oblidar en cap moment què ha passat, i que això que ha passat és molt greu.

Tot això es pot explicar dient que hi ha hagut un grup de joves que, fanatitzats en la seua peculiar versió d’una religió, han matat tretze persones i han posat Barcelona i Cambrils en una situació que no hauríem volgut veure ni viure mai. No són gent arribada de fora ni són gent exportada per ningú. Són gent que viu entre nosaltres, són ciutadans que han crescut ací, que ha anat a les nostres escoles, que s’ha socialitzat en les nostres places i carrers.

No cal extrapolar què significa aquesta gent i, sobretot, en tot moment és importantíssim no atribuir-los la representació de ningú més que d’ells mateixos i del seu fanatisme. Però el nou país que emergeix, i que en dies com ahir ens ofereix una cara reconfortant, encara té molta feina a fer i ha de ser ben conscient que alguns problemes reclamaran de fer molt bé la feina, durant molts anys.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any