La reacció d’un país decidit

És veritat que el govern espanyol ha jugat un paper de segona fila en relació als atemptats de Catalunya. És a la situació on els ha portat el seu comportament dels últims anys, mesos, setmanes… Tanmateix també és una acció significativa més de Catalunya com un estat independent. “Si voleu ser un estat independent, comporteu-vos com a tal.”

L’entorn i les escoles on creixen els joves no són per si sols determinants. Si ho fossin, cap societat espanyola mai no hauria superat el franquisme. Si ho fossin, com s’expliquen les diferències entre els germans Machado o els germans Martín Patino? Dit aprofitant dos exemples d’actualitat. Tanmateix, sí que és veritat que l’escola i l’entorn social i econòmic influeixen més o menys en les persones, i sempre és millor que aquesta influència reforci l’empatia i la tolerància que no pas al contrari.

Els atacants de França, el Regne Unit, Bèlgica i Catalunya han estat, en gran majoria, joves nascuts en aquests mateixos països. És hora de considerar que el problema no és religiós. Es tracta d’un problema de sistema, valors i expectatives. En societats europees cada vegada més desiguals, la frustració de la manca de futur, juntament amb els valors socials que són una desgràcia per a la humanitat, és molt senzill que hi hagi les anomenades “radicalitzacions express”.

Però el problema no acaba aquí. Fa uns anys, els terroristes havien de llogar pisos per trobar-se o reunir-se. Això els va fer vulnerables a la localització, la identificació i el seguiment. Avui, aprofitant el desgavell social i econòmic que es viu, els terroristes tenen accés anònim a centenars de milers d’habitatges buits que els ocupen desapercebuts, ja que els mateixos apartaments estan ocupats per màfies i traficants.

Per tant, hem de començar a adonar-nos que no és un atac d’extremistes musulmans, sinó un altar d’europeus contra europeus. La solució a mitjà termini no són les forces de policia, és social. Fins que Europa ja no sigui equitativa i solidària amb el món, el problema no millorarà.

El fanatisme està per damunt dels llaços identitaris i d’integració social perquè es fonamenta amb un valors pretesament superiors d’una gran cohesió. Uns valors que no només fomenten l’odi i la intolerència, sinó que criden als joves a les armes contra els “infidels”. I desgraciadament en aquest món en què molts joves han patit la violència, exercir-la en nom d’uns “ideals superiors” és molt seductor.

Editorial: “Joves fanatitzats en la seua peculiar versió d’una religió”… És una frase que conté molta complexitat i més quan la “peculiar versió” (la Gihad) té una història de segles, de guerres i de religió: de veritats revelades i de promeses de salvació. ¿És representen només a ells mateixos?

Potser hi ha un problema entre l’educació en els valors democràtics i el fonamentalisme de tota religió? Ens queda molta feina a fer i molt que lluitar.

Ningú considera que l’atemptat de dimecres (jihadistes inclosos) hagi estat propiciat per les cloaques com les torres bessones varen ser organitzades pels poders americans?

Simplement, Madrid no esperava RES dels mossos i per tant els ha sortit el tret per la culata hi han estat comparses obligats.
Massa coincidència entre el Mundo, el País i la crida de Rajoy a la “unidad para vencer al terrorismo”. Em sona a estratègia per mantenir un ambient insuportable i angoixós de guerra propici pel NO.

Donar les gràcies i felicitar profundament l´actitud del Mossos i del Govern de la Generalitat, que ens han demostrat una professionalitat i un sentit d´Estat que ens donen força per confiar-hi cap aquesta Ítaca que cada vegada tenim més propera. Seguiu així.

També els meus agraïments a mitjans de comunicació, TV i premsa escrita de Catalunya (excepte a dos, que han passat de la categoria de diaris a la de pamflets radicals i falsos), per la seva bona tasca, seriosa i professional transmetent informacions contrastades i oficials. NO COM ALTRES.

I per VilaWeb i Vicent una forta abraçada.