La quantitat de Ferraris davant de casa

  • A l'hora de criar una filla la clau és l'amor, i no la quantitat de Ferraris que hi hagi davant de casa

Martxelo Otamendi
29.10.2021 - 21:50
VilaWeb
Marbella

Maria, he seguit molt atentament la polèmica i l’enuig pel fet que una jutgessa s’ha referit a un poble petit de Galícia dient “la Galícia profunda”, reaccions totalment comprensibles, del meu punt de vista. A l’hora de denegar la custòdia de la seva filla a una dona que viu en una petita localitat de Galícia, una jutgessa de Marbella (Andalusia, Espanya) ha argumentat que la mare viu en un poble petit. En realitat, és una localitat que forma part del municipi de Muros, de 8.500 habitants. I aquest no ha estat pas l’únic argument que ha donat per cedir la custòdia al pare.

La jutgessa ha comparat els serveis que ofereix Marbella –150.000 habitants–, on viu el pare, amb els que ofereix l’esmentada localitat de Galícia, o, més ben dit, amb els que no ofereix. Ha considerat molt més adequat, sense gens ni mica de vergonya, que la filla sigui criada a Marbella.

La jutgessa hauria pogut dir que Marbella és una ciutat de mentida plena de luxes, l’amagatall de molts mafiosos europeus, el paradís dels mandataris absolutistes dels Emirats i que, per tant, no és un lloc gens adient per a una nena. Però ha agafat el camí fàcil, el dels tòpics plens de prejudicis.

Posats a deixar anar disbarats, i tenint en compte que als Estats Units setze milions d’habitants pensen que la llet enxocolatada procedeix de vaques de color marró, podia haver dit que si la nena creixés a Marbella tindria moltes possibilitats de creure que la llet ve d’un arbre que produeix tetrabrics.

Al nostre territori, una vegada un periodista resident a Sant Sebastià va anomenar “Guipúscoa profunda” Arrasate, que és, molt probablement, un dels municipis amb més enginyers per metre quadrat. Així és la ignorància, la fanfarroneria d’alguns habitants de les grans ciutats, que pensen que als pobles petits no hi ha una manera de viure que valgui la pena.

El problema és que ha estat una jutgessa que ho ha manifestat, i que ho ha dit en una sentència que decideix qui reté la custòdia d’una nena, amb tot allò que implica. És encoratjador, Maria, veure que s’ha creat un moviment semblant a Galícia per a reivindicar la dignitat dels pobles petits i demostrar a la jutgessa que a l’hora de criar una filla la clau és l’amor, i no pas la quantitat de Ferraris que hi hagi davant de casa. Que bo, el pop de Muros!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any