Encara s’ha de veure com acabarà l’afer del diputat Alberto Rodríguez, de Podem, però ara com ara tot això que passa a Madrid ja és molt interessant.

Rodríguez va ser condemnat pel Tribunal Suprem, acusat de donar un colp a un policia l’any 2014, en una manifestació contra la llei Wert. Li imposaren una pena principal de quaranta-cinc dies de presó, substituïbles pel pagament de 450 euros, i una pena accessòria d’inhabilitació. Amb el codi penal espanyol a la mà, el jutge no pot triar entre quaranta-cinc dies de presó i 450 euros, perquè la pena de presó solament és una manera de comptar a quants diners puja la multa i si es paga aquesta quantitat –que s’ha pagat– ja està. I també és indiscutible, de primer de dret, que l’extinció d’una pena principal extingeix l’accessòria. La discussió, doncs, sobre si Alberto Rodríguez ha de ser diputat simplement no hauria d’existir. Ara, parlem de Manuel Marchena, d’un diputat de Podem i d’una presidenta del congrés espanyol catalana, Meritxell Batet. I és aquesta combinació de factors que causa un enorme rebombori a Madrid. I, segons com acabe, pot tenir conseqüències importants.

El PSOE i Podem, d’entrada, s’han atrinxerat en un informe legal del congrés que diu que Rodríguez pot continuar essent diputat. Però la presidenta Batet, segons que s’ha filtrat, estudia seriosament d’acatar l’amenaça de Marchena. I dic “amenaça” perquè no sé entendre de cap altra manera la insòlita carta que el Suprem ha enviat immediatament al congrés espanyol exigint de saber “la data d’inici de compliment de la pena d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu”.

Segurament si no hagués passat allò que va passar amb el president Torra –en el seu cas, afavorit pel TSJC i la Junta Electoral espanyola– o allò que va passar al congrés espanyol amb els presos del procés; i si no s’haguessen sabut les amenaces contra càrrecs públics catalans en cas que incomplissen les ordres directes dels tribunals, la senyora Batet ara tot això s’ho miraria d’una altra manera. Però, ves per on, la por ha arribat a Madrid.

Sobretot perquè, en un gest perfectament estudiat, immediatament tota la dreta espanyola ha eixit a enfrontar-se amb la presidenta i l’ha amenaçada de querellar-se per prevaricació si no retira l’acta de diputat a Rodríguez. I aquesta és la mateixa jugada que la dreta espanyola no ha deixat de fer al Parlament de Catalunya del 2016 ençà, amb una sola diferència, molt important: a Catalunya el PSOE s’afegia entusiàsticament al joc i participava en l’amenaça, mentre que a Madrid el PSOE és la víctima de l’amenaça i qui perilla. Batet tem acabar a la presó o inhabilitada. I si passa això serà gràcies als precedents que va establir el seu partit. Enhorabona, xicots. Enhorabona.

Els socialistes i els seus dependents de Podem ja veurem com reaccionen i què fan, però el marge de maniobra és zero. L’independentisme ja els advertí que era sols qüestió de temps que la maniobra d’externalització de la repressió política en mans de la justícia, la maniobra que Mariano Rajoy va pactar amb Pedro Sánchez amb motiu del 155, es giraria a Espanya, també, contra el PSOE. Però no hi ha més cec que el que no hi vol veure. O no hi ha més cec que aquell que porta una bandera nacional tan grossota que li tapa completament els ulls.

Ho vaig deixar escrit el maig del 2020 en aquest editorial: el missatge enviat conjuntament pel PP i el PSOE a la població espanyola en el moment de la independència de Catalunya va ser inequívoc i tindrà conseqüències molt profundes en el funcionament del sistema:

1) La unitat de la nació espanyola passa per damunt de la democràcia.
2) L’estat profund és més poderós que no el govern i, per tant, és més eficaç per a combatre les idees que no t’agraden.
3) La violència política no solament és legítima, sinó que és encoratjada si la pàtria perilla.
4) I, en conseqüència, si un govern no t’agrada, pots seguir procediments no democràtics per tombar-lo sense remordiments.

Que es maten entre ells ara, doncs. Que s’enfonsen i enfonsen Espanya encara una mica més en l’espiral suïcida que ells mateixos van desencadenar per a evitar de resoldre políticament un problema que era polític i prou. I nosaltres, a la nostra.

 

Necessitem més subscriptors, per a poder seguir oferint-vos en obert els nostres continguts. Són només cinc euros al mes. I és un acte de justícia. Aneu a aquesta pàgina per a fer-vos-en. Gràcies.

Només a VilaWeb

Cada dijous al vespre, Joan Safont presenta a VilaWeb una nova secció que repassa l’actualitat cultural dels Països Catalans durant el cap de setmana: “El mirador de cultura“. En l’article d’avui trobareu, entre més continguts, l’adeu dels Falsterbo, la celebració del festival QLit que organitza l’AELC i l’exposició “Carmen Alborch. L’art i a la vida” que s’ha obert al Centre del Carme de Cultura Contemporània, a València. I més actes que es fan a Andorra, Terrassa o Manacor, per exemple. Ah! I descobrireu quina editorial publicarà en català el nou premi Nobel de literatura.

De la mateixa manera que fem amb moltes seccions del diari, podeu subscriure-us al butlletí del Mirador de Cultura i rebre’n els continguts còmodament al correu cada volta que es publiquen. Només cal que deixeu la vostra adreça de correu ací.

La fotografia

Una torre d’electricitat de l’Horta de València ha estat hàbilment convertida en un monument de protesta contra la pujada del preu de l’electricitat. Ho han fet Abraham Calero i StoolStreetArt i la fotografia és de Kai Försterling.

Vist

Bielorússia ha anunciat que n’hi ha prou d’estar subscrit a Telegram perquè qualsevol ciutadà sigui considerat una extremista. I la policia podrà detenir tothom qui duga Telegram al mòbil i s’haja subscrit a alguns dels canals més populars entre els membres de l’oposició. Només pel fet d’estar subscrit a qualsevol d’aquests canals, hom perilla de passar set anys a la presó. Ho explica Tanya Lokot a Global Voices.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.