La participació a les eleccions espanyoles augmenta lleugerament

VilaWeb
Redacció
20.12.2015 - 17:50
Actualització: 20.12.2015 - 18:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La participació a les eleccions espanyoles és lleugerament més alta que no el 2011 amb dades de les sis de la tarda, segons dades fets públiques pel Ministeri de l’Interior espanyol.

Fins a les sis, al conjunt de l’estat hi havia un 58,33% de participació, una mica per sobre del 57,65% del 2011 a la mateixa hora.

A Catalunya, la participació és una mica més baixa que la de la mitjana estatal, però tres punts superior a la que hi havia el 2011: un 56,64% de vots, pel 53,21% del 2011.

Al País Valencià és on la participació és més alta, amb un 63,4%, gairebé dos punts per sobre del 62,73% d’ara fa quatre anys.

A les Illes, la participació és més baixa, del 52,29%, però també més alta que no el 2011, quan era del 50,37%.

Per circumscripcions

Per demarcacions

A Barcelona, 57,54%, quatre punts per sobre el 2011, 53,81%. A Girona, 54,84%, una participació superior a la del 2011, 51,93%. Lleida, 51,17% (49,61%). I a Tarragona, 54,61% (52,02%).

A les circumscripcions de València i Castelló les participacions han crescut respecte al 2011. A València, 64,88%, més d’un punt per sobre el 63,17% del 2011, mentre que a Castelló ha estat d’un 63,09%, gairebé dos punts més que a les eleccions passades. A Alacant, en canvi, la participació és inferior en comparació a fa quatre anys. Avui, 61,39%, un punt per sota del 62,33% del 2011.

Les dades fins a les 14.00

L’electorat s’ha mobilitzat més al llarg de la tarda, tenint en compte que fins a les dues havia votat el 36,99% del cens, menys que no el 2011, quan era del 37,88%.

A Catalunya, la participació era del 35,29%, poc menys del 35,55 de fa quatre anys.

A les Illes, la participació a les dues era similar a la del 2011, 35,16% (fa quatre anys va ser del 35,17%).

Al País Valencià era on hi ha la participació més alta, amb un 43,27% del cens, mentre que el 2011 ho havia fet el 43,95%.

El final de la transició espanyola

Les eleccions espanyoles d’avui serviran per a configurar un nou congrés i un nou senat. Totes les enquestes indiquen que aquests comicis implicaran la fi del bipartidisme a l’estat espanyol amb l’auge de Podem i Ciutadans, que poden entrar per primera vegada al congrés amb molta força. Tanmateix, caldrà veure si l’impuls d’aquestes noves candidatures és prou fort per fer trontollar els lideratges del PP i el PSOE.

Mentre la pugna a quatre a l’estat espanyol sembla segura, l’altra incògnita serà quina força tindrà el sobiranisme als Països Catalans i amb quina força irromprà Ciutadans. En disputa entre aquestes dues forces contràries, hi haurà Podem —ja sigui en aliança amb Compromís, en el format d’En Comú Podem o per lliure a les Illes—, que haurà de demostrar si ha estat capaç d’atreure votants amb les seves promeses de canvi i de referèndum d’independència a Catalunya.

Revàlida del sobiranisme català
A part del que pugui passar a Madrid totes les mirades estaran centrades també al Principat. Els partits sobiranistes han arribat a aquestes eleccions sense haver pogut formar govern a la Generalitat, després de la victòria el 27-S. Entre els votants s’ha establert un ambient d’apatia i desencís que podria costar car a Democràcia i Llibertat i Esquerra Republicana de Catalunya.

Tots dos partits han fet apostes noves en les persones de Francesc Homs i Gabriel Rufian, que caldrà veure quin resultat donen. Després d’anar plegats amb Junts pel Sí a les eleccions catalanes i de que l’independentisme aconseguís, també amb la CUP que ara no es presenta, el 48 % del vot les eleccions d’avui són una prova de resistència del moviment que serà mirada amb lupa. El Principat tria 47 diputats per la qual cosa baixar de vint diputats entre les dues forces sobiranistes es consideraria un resultat dolent.

L’auge de Podem es mesura sobretot al País Valencià
La formació de Pablo Iglesias ha aconseguit aliar-se amb Compromís al País Valencià i amb En Comú al Principat i això ha catapultat l’expectativa del seu vot. A les Illes Podem ja tenia una expectiva molt alta per ells sols.

Les enquestes varien però totes indiquen que En Comú-Podem estaria disputant el primer lloc al Principat. Al País Valencià està disputant el segon lloc, per darrere només del PP i a les Illes estaria també en disposició de guanyar les eleccions. En número d’escons la suma és arriscada però podrien arribar a aconseguir amb una certa facilitat més de 20 diputats arreu dels Països Catalans. Tant al Principat com al País Valencià les enquestes els donen un mínim de vuit diputats, amb un màxim que oscil·la fins a onze i a les Illes n’aconseguirà probablement dos.

Les dificultats arribaran en tot cas després de la formació de les noves Corts espanyoles, quan tant En Comú-Podem com Compromís-Podem reclamin els grups parlamentaris propis que han estat pactats. Sembla difícil que ho aconsegueixin i això, com a mínim en el cas valencià provocaria la marxa dels diputats de Compromís, que podrien ser quatre, al grup Mixt.

La suma dels diputats d’aquestes dues coalicions i de la feta a Galícia al voltant d’A Marea han catapultat les xifres de Podemos, que només fa un mes tenia unes expectatives limitades, amb enquestes que tot just si li donaven trenta diputats en total.

La batalla a Espanya
En aquestes eleccions per primer vegada els tercers partits estan entrant amb força al territori tradicionalment reservat al bipartidisme. L’ascens de Ciutadans és especialment important a Castella, tant que podria haver fer saltar algunes alarmes dins el PP.  Mantenir el vot en les províncies on el bipartidisme està assentat és fonamental tant pel PP com pel PSOE. En el sistema electoral espanyol hi ha 99 diputats que són escollits en 25 províncies on només dues forces polítiques aconsegueixen representació. Aquesta és la barrera contra la pluralitat que en aquesta ocasió fins i tot el PP veu amenaçada.

Mentrestant el Partit Socialista contemple l’escenari encara amb més preocupació perquè només resisteix, de forma efectiva, en algunes de les províncies d’Andalusia. No es pot descartar fins i tot que el PSOE només aconsegueixi guanyar a Andalusia, convertint-se de fet en una mena de ‘partit nacionalista andalús’, segons l’encertada caricatura que s’ha fet córrer ja.

Pel que fa a Ciutadans la seva progressió és espectacular de forma especial a Castella-Lleó, un dels grans bastions del bipartidisme. Tret de la província de Zamora les enquestes li donen a Ciutadans la possibilitat de guanyar al PSOE en totes les altres i a Salamanca o Palència amb possibilitats fins i tot de quedar primers superant el mateix PP.  A Castella- La Manxa i a Extremadura els populars resisteixen molt millor però a l’Aragó i La Rioja Ciutadans podria aconseguir també uns resultats extraordinaris, amenaçant de forma directa el bipartidisme.

El País Basc, l’únic territori lliure de Ciutadans?
A les últimes eleccions al parlament espanyol del 2011, els divuit diputats en joc al País Basc van quedar repartits així: sis per a l’esquerra independentista d’Amaiur, cinc per al Partit Nacionalista Basc (PNB), quatre per al Partit Socialista d’Euskadi(PSE) i tres per al PP. A Navarra, UPN (la marca del PP a la província) va obtenir dos diputats i Amaiur en va sumar un més, el mateix resultat que el PSN i Geroa Bai. Aquest escenari canviarà demà, sobretot per la irrupció d’una nova formació,Podem, que des de les europees del 2014 ha anat fent-se un lloc en el singular panorama electoral del sud d’Euskal Herria, i també pel manteniment de la tendència a la baixa del PP i el PSE, especialment al País Basc. Tot això, si més no, és el que insinuen les enquestes fetes durant la campanya, que auguren alhora un descens de la intenció de vot per a la coalició EH Bildu, que cedirà el lloc de primera força al PNB, ben consolidat al capdavant en tots els sondatges.

A diferència de les altres comunitats autònomes, a Euskadi és on Ciutadans pot obtenir menys suport. De fet, pocs sondatges atorguen escó a la formació d’Albert Rivera, que en el discurs de final de campanya a Bilbao va dir que no hi havia res més espanyol que ser de C’s al País Basc. A l’habitual rebuig de l’electorat basc a discursos polítics tan espanyolistes, en el cas de Ciutadans s’hi afegeix un altre handicap: el seu posicionament contra el concert basc. Ni el PP més agressiu no s’hi ha atrevit mai i, de fet, en la campanya els populars han mantingut una posició del tot foralista i favorable al concert econòmic.

Puja la Marea a Galícia
Galícia, històric bastió popular, tornarà a votar majoritàriament pel PP el 20-D. Però hi ha unes tendències de fons que podrien dibuixar un gir important en les eleccions al parlament gallec de l’any vinent. I és que des del 2012 la formació encapçalada pel president Alberto Núñez Feijóo experimenta una davallada que es pot traduir demà amb una reducció d’intenció de vot del 52,5% del 2011 a menys del 35% ara, és a dir, entre quatre i cinc diputats menys respecte dels quinze de fa quatre anys. Amb deu o onze escons dels vint-i-tres en joc, el PP no aconseguria ni l’objectiu explicitat durant la campanya de conservar la majoria absoluta (dotze) a Galícia. Tot i això, és previsible que continuï mantenint a Galícia un plus sobre el resultat estatal, segons Carlos Neira, col·laborador de Praza.gal i expert en enquestes.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes