La monstruosa inutilitat de la tanca de Melilla

L’any vinent farà trenta anys que es començaren a instal·lar barreres a Ceuta i Melilla i és evident que no han servit per a resoldre el problema, sinó per a agreujar-lo

Vicent Partal
26.06.2022 - 21:40
Actualització: 26.06.2022 - 22:23
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

De la inutilitat última de tanques com la de Melilla ens n’han parlat grans personalitats amb una destresa que jo no puc aportar. Hi ha, per exemple, aquell estremidor poema de Pasolini que adopta tipogràficament la forma d’una creu per advertir-nos que, entre “aquells que van construir lleis fora de les lleis i es van adaptar a viure en un món dessota del món”, un Alí d’ulls blaus destruirà un dia, inevitablement, Roma.

Però hi ha també Bauman, tan admirat pel PSOE, que amb l’elegància habitual ens va recordar ja fa temps que “les portes poden ser tancades amb clau, però el problema no desapareixerà per més clos que siga el pany. Els panys no fan res per domar o afeblir les forces que causen el desplaçament. Les tanques poden ajudar a mantenir el problema fora de la vista i de la ment, però amb això el problema no desapareix”.

Això, de fet, és així fins a tal punt que sempre arriba el moment en què ni tancant els ulls no pots deixar de veure-ho. Les imatges que ens han arribat aquest cap de setmana des de les portes de Melilla haurien de provocar la repulsa de qualsevol persona, perquè l’actuació de la gendarmeria marroquina és una acció que només pot ser considerada criminal. Com el comentari posterior de Pedro Sánchez. Ara com ara, hi ha trenta-set morts entre els joves que volien entrar a la colònia espanyola i simplement no hi ha res que puga justificar una matança com aquesta. Ni el fet que el regne del Marroc siga una dictadura ni tampoc els interessos geopolítics d’Espanya i la Unió Europea.

Trenta anys provant de resoldre el problema amb barreres cada volta més grans

L’any vinent farà trenta anys que es començaren a instal·lar barreres a Ceuta i Melilla. Era en plena emergència de l’Europa de Maastricht, quan tothom s’omplia la boca amb la desaparició de les fronteres i dient que tot allò era tan bonic. L’octubre del 1995 Juan Alberto Belloch, considerat un dels progressistes del PSOE, anunciava al món que Espanya es disposava a alçar un mur –no simples barreres, sinó tot un mur– per “protegir” les dues restes colonials espanyoles i ajudar a fortificar aquesta Europa que no té vergonya de celebrar-se a ella mateixa com la pàtria dels drets humans.

Feia pocs anys que el mur de Berlín havia caigut, però aquell dia les dues fronteres africanes d’Espanya van ser pioneres en un moviment de fortificació geogràfica que dècades després ha canviat el món per empitjorar-lo. Pioneres, diguem-ho tot, alhora que un altre govern autodefinit de progressista, el de Bill Clinton, començava a fortificar també el Rio Grande i la frontera del sud dels Estats Units.

Avui hi ha, alçats per a frenar les migracions, uns 1.800 quilòmetres de murs que separen fronteres a Europa. Que són l’equivalent de dotze murs de Berlín. Dotze murs de Berlín dreçats en la nostra geografia malgrat la retòrica de l’Europa sense fronteres i la llibertat de circulació. I, en el conjunt del planeta, la humanitat ha creat una illa de riquesa envoltada, també, de murs –com explica aquest mapa. Dins hi vivim un 14% de la població mundial, que acumulem el 73% de la riquesa. I fora el 86% de la població mundial ha de conformar-se, i ha de viure, amb el 27%.

Tot això no ha passat d’avui per demà, és clar. I és perquè no es vol anar al fons original de l’afer que ara és tan complicat de trobar solucions elementals a un problema, el de la desigualtat global, que amb el canvi climàtic és l’amenaça més gran per a l’estabilitat del món. Aquestes darreres dècades s’han vist fenòmens contradictoris. D’una banda –les dades sobre això són contundents–,  la reducció de la pobresa extrema al món ha estat espectacular. El 1981 més de la meitat del planeta vivia per sota del llindar de la pobresa i aquesta xifra ha baixat ara al 14%. Però, en contrast amb això, la desigualtat entre les àrees geogràfiques s’ha intensificat i les barreres migratòries han crescut fins a crear un problema polític i humà que cada dia sembla més insoluble.

A Europa, com més va, més gent hi ha que parla de limitar les migracions i de frenar l’entrada a la Unió Europea de gent provinent dels altres continents. Fins i tot la trista esquerra oficial ja en parla obertament, sense que això cause cap escàndol. Lamentablement, el debat és impossible de situar-lo en una escala racional perquè els estats europeus no volen assumir les raons últimes del conflicte i la necessitat d’accions radicals i en reclamen, en canvi, un tracte “sensat i equilibrat”. Com si parlàssem de trobar un tracte sensat i equilibrat del greu problema de salut que tindria un fumador que s’hagués fumat cinc paquets diaris durant quaranta anys. Amb els pulmons fets malbé, ja no hi hauria cap possibilitat d’un tractament que no fos radical. Això passa exactament amb les desigualtats planetàries entre el nord i el sud. Des de la colonització i l’esclavatge fins a les guerres originades per l’explotació dels recursos, els pulmons de la humanitat ja s’han ennegrit massa i les teràpies que no vulguen tenir-ho en compte no serviran de gran cosa.

Com més tanca, més violència

Què hem vist, per exemple, a Melilla aquests dies? Formacions quasi militars, amb pedres i bastons però ben organitzades, d’emigrants que volen arribar a la Unió Europea després d’haver caminat des del sud Sudan –i aquells que ho veuen tot fàcil i senzill que proven tan sols d’imaginar que significa escapar d’una guerra travessant tot Àfrica a peu per arribar a les portes de Melilla. I per què hi ha aquestes formacions? Per què aquests atacs multitudinaris a la tanca?

Doncs és una resposta a la militarització de la tanca, justament. Per què, sinó?  Com més tanca hi haja més violència caldrà per a saltar-la. Perquè, que no s’enganye ningú, no deixaran d’intentar-ho mai.

Avui, per a entrar a Melilla saltant la tanca, hi ha primer un mur de sis metres que oscil·la, després un entramat de cables que ni et deixen posar els peus a terra ni caminar i encara, tot seguit, una segona tanca amb un remat a la contra i una carretera per on patrulla constantment l’exèrcit. Com es pot saltar això sinó en grup i desbordant? I sabent, essent conscient, que en l’intent t’hi pots morir. Els trenta-set morts –ara per ara– són el preu que van pagar les poques dotzenes d’emigrants que van arribar vius al CIE de Melilla. Ja ho sé que amb la nostra mentalitat individualista és difícil d’entendre, però no ho és gens, al contrari, per a la gent que ha caminat anys i anys per arribar a Nador, a mercè de les màfies i dels perills de tota mena, ajudant-se els uns als altres allà on es trobaven, impulsats per la duresa extrema del viatge i pel somni comú d’entrar a Europa.

Fa molts anys un film, crec que era britànic, retratava una gran marxa d’africans cap a Europa, milions, que era frenada amb l’explosió d’una bomba atòmica al Sàhara. Aquesta és, portada a l’extrem de manera molt caricaturesca, una de les possibles solucions a la situació actual. L’altra, la que jo entenc i assumesc, és reconèixer que tots els éssers humans tenen el dret d’una vida digna, sense por, i tenen per tant el dret d’anar-la a cercar allà on calga. Entendré que algú puga opinar que semble massa altisonant i solemne. I entendré que es diga que no vull trobar una solució moderada, sensata i equilibrada, al problema. Però, especialment en un cap de setmana com aquest, vull fer notar que entre l’una posició i l’altra tan sols trobareu la monstruosa inutilitat de la tanca de Melilla. I la degradació moral que ens arrossega a tots.

PS. Aquest ha estat un cap de setmana terrible que començava amb la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units de retirar la protecció constitucional al dret d’avortament. Cinquanta anys després. Us recomane llegir l’article de Joan Ramon Resina d’avui (Roe contra Wade) sempre agut i irreductible en la seua originalitat, sempre disposat a pensar per ell mateix. I també aquesta anàlisi de Kimberly Tower: “L’evangelisme blanc i els errors dels demòcrates: un còctel perillós per a la democràcia als Estats Units“.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
26.06.2022  ·  21:55

Les imatges, com els comentaris del presidente Sánchez, fan feredat. Com el silenci atronador dels seus socis de govern i crosses vàries. Només un detall. Quan es fortifica la ciutat, el castell o el continent, és perquè ja s¡ha perdut la iniciativa. És qüestió de temps i no podrem esperar cap mena de clemència.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
26.06.2022  ·  22:07

– Hi ha una confusió, diria que interessada, entre el que és un refugiat i un immigrant. El refugiat fuig de llocs en guerra o que han passat per una catàstrofe natural, o són perseguits per la seva ètnia, opinió o gènere. En canvi, un immigrant vol anar a viure a un altre lloc.
En el primer cas l’ajut és quelcom purament humanitari. Com a mínim has de donar-los un mínim d’atenció bàsica. I després estudiar si pots atorgar-los l’estatus de refugiat, etc.

El segon cas es troba subjecte a les restriccions de cada país segons les circumstàncies. Passa a tots els estats del món. Per a accedir-hi a viure i treballar has de complir certs requisits. Diria que els més restrictius es troben a l’Àsia, i fora d’aquí a règims dictatorials com ara Cuba.
Però hi ha una confusió, deia abans, i poc explicada entre els dos conceptes. I n’hi ha que promouen aquesta confusió tot volent presentar tot emigrant com a refugiat. I és ben curiosa la coincidència d’interessos entre qui li interessaria tenir ma d’obra barata i una rebaixa de drets socials adquirits en els darrers dos segles i els que advoquen per unes fronteres obertes de bat a bat amb la fal·làcia que “cap persona és il·legal” i tothom es pot moure per on vulgui.

– El tema no és menor, a banda del drama que suposa per al lloc d’origen la fugida de ma d’obra jove també és un drama per als llocs d’arribada i ens obliga a plantejar-nos diverses qüestions que ara per ara semblen tabú. Només el fet d’esmentar-les fa que n’hi hagi que et titllin de ser d’extrema dreta. Però una persona lliure de pensament no ha de tenir por a un debat seriós i profund sobre qualsevol qüestió per molt incòmoda que sigui:

Europa pot acollir gent (immigrada o refugiada) indefinidament? Si no, on és el límit? Recordo un “30 Minuts” de l’any 2000 on es parlava del llavors recent fenomen de les pasteres, gent que travessava l’Estret de Gibraltar i anava a parar a Andalusia (llavors no passava d’aquí). El reportatge mostrava com hi havia gent que ajudava els immigrants: els donava menjar, roba i els ajudava a seguir camí (pel que es va veure la majoria volien arribar a França on tenien familiars). Una noia de les que ajudava, una de les protagonistes del reportatge de fet, va dir una frase per a reflexionar. Va dir que aquesta solidaritat la mostraven perquè la majoria d’immigrants en marxaven. Si tots s’hi quedessin potser la seva opinió seria diferent.
M’agradaria conèixer la seva opinió actual.

Actualment a l’Àfrica va camí d’un colonialisme encara més descarnat que quan alguns estats europeus hi van ficar la grapa al segle XIX i XX. Per poca geopolítica internacional que hom sàpiga sabrà que la Xina està comprant, literalment, països sencers i hi està imposant unes condicions draconianes.

El govern de Dinamarca (d’esquerres) ja adopta mesures per a frenar la immigració. És un país no gaire gran (obviem Grènlandia que són gairebé independents) i tenen un nivell d’immigració moooolt menor que el que té Catalunya (o els Països Catalans). Que hi hauríem de fer nosaltres? Ara no fem res perquè la política de gestió de migracions depèn del govern espanyol (i francès), però no sembla que els nostres polítics i ideòlegs de guàrdia tinguin gaire ganes de plantejar-se seriosament com aplicar qüestions d’estat quan siguem independents. Bé, de fet sembla que tampoc es plantegin seriosament com complir el mandat de la independència.

Si ve una població forana en un volum prou gran això provoca un canvi total. És inevitable. Al final és la població local la que s’adopta a la forana i no a la inversa. Ja ho hem vist al PPCC com hi ha famílies que han deixat de parlar català a la Zona Metropolitana perquè
vivien en llocs on no el parlava ningú. Això passava ja als anys 70 i no s’ha revertit prou. De fet, ara és encara més greu.
Però no és només la llengua i no només a Catalunya, és també la forma de treballar, de relacionar-se, de crear la societat,…. Ve gent a viure a una societat que com més va menys existeix. Algú ha fet mai números (desconfieu de qui només us parla amb eslògans) i ha estudiat quant de temps podem mantenir el nivell de vida que (encara) tenim amb l’evolució actual de la població? I obvio la crisi que tenim a les portes.

És curiós com quan més es parla de diversitat cultural és quan més les ciutats occidentals s’assemblen. Per dalt i per baix. Per les mateixes botigues i marques i els mateixos barris i tipus de gent. Hi havia més diversitat a Europa als anys 50 que ara.

La qüestió principal és com s’atura això. Si és que s’ha d’aturar que n’hi ha que ja els sembla bé. Són els que diuen que aquesta gent ve a salvar el nostre futur donat que nosaltres no tenim prou fills (com si no em volguéssim tenir-ne), deuen ser cosins germans dels que deien que els espanyols havien deixat casa seva per a venir a aixecar Catalunya….

Allò ideal és que la gent no n’hagués de marxar, però com ho fas? Ho hem de fer? No seria neocolonialisme?
I mentrestant, com deia, abans, els rivals d’Occident comprant Àfrica.

Per cert, l’Editorial esmenta “dotze murs de Berlín” i em penso que no és exacte. El mur de Berlín no es va fer per a frenar que la gent entrés, sinó per a que no en sortís.
I sobre l’article en qüestió voldria remarcar que el mur entre Israel i “Palestina” no es va fer per a frenar cap immigració sinó per a evitar atacs terroristes. Només cal rellegir hemeroteques si no teniu memòria i veureu com els atemptats jihadistes massius que van assolar Europa fins fa poc passaven a Israel molt abans i amb una freqüència més gran. Amb la comprensió, per cert, de l’esquerreta nostrada i l’intel·lectualisme judeòfob. Hi va haver una exposició a un museu de Barcelona (crec recordar que era el MACBA) on es glorificaven els màrtirs suïcides. Això abans que petessin trens a Madrid, haguessin atacs massius a França, Londres, Alemanya o Itàlia, o el CNI espanyol tingués en nòmina un imam que va idear atemptats suïcides a Catalunya.
D’altra banda, quina immigració vol anar a Israel si és un estat on, segons el Parlament de Catalunya, es practica l’apartheid? Quines coses, no?

Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
26.06.2022  ·  22:12

Però quin afecte, sempre traït, li ha agafat l’Estat espanyol al Marroc?
Dos regnes podrits pels seus respectius monarques.
Què hi fa Espanya a Ceuta i Melilla en ple segle XXI?
Interessos, de qui?

Joan Martinez
Joan Martinez
26.06.2022  ·  22:28

Totalment d’acord Partal. No els deixem entrar pero sí volem el gas, el petroli de l’Africa. Joan Martinez-Alier

Núria Coma
Núria Coma
26.06.2022  ·  22:34

La vida i la política són massa vegades incompatibles.
Una persona que es juga la vida durant mesos o anys per a intentar arribar al lloc on jo estic, sense que m’hagi costat res, només pot tenir el meu respecte.
Una dona que fuig d’un casament forçós o d’una mutilació , per a poder tenir una vida digne, només pot tenir la meva admiració.
Una persona que fuig d’una guerra amb els seus fills , perquè puguin viure en llibertat només pot tenir el meu suport incondicional.

Ho tinc tot perquè he nascut a la part “correcte” del món, és una gran sort, un regal que no he triat, tal com ells i elles no han triat tenir menys drets que jo.

És inhumà , indignant i fastigós el què fem amb els herois que es juguen la vida per a poder seguir vius,perquè són herois!
Els governs assassins i nosaltres mirem a un altre costat…ens agafa lluny, com deia algú referint-se a Catalunya, són immigrants, pobres, negres i delinqüents…

No sé com se soluciona políticament això, però si sé que tothom ha de tenir dret a viure i als que han nascut on no tenen dret a res, només els queda la valentia d’intentar
trobar-los i el que es troben és la mort al mar, o a una tanca i si no moren els maltractem.

El meu món “correcte” em fa fàstig

Enric Emo
Enric Emo
26.06.2022  ·  23:26

Soc partidari de la fraternitat universal. He tingut dos immigrants africans vivint a casa. Però el debat de la immigració es molt complexe i penso que l’opinió del Sr Ortí s’ha de consididerar detenidament. Sense oblidar que els bàrbars van acabar desbordant una gran poténcia com l’imperi Romà. On és l’equilibri? Podem ignorar els atacs jihadistes al colectiu LGTBIQ+ de Noruega? I què passa amb el català?

Josep Salart
Josep Salart
26.06.2022  ·  23:28

Si anem a Google i posem Senegal o Mali, veurem més clar l’assumpte. Des dels lladres europeus al producte final de les religions, en aquest cas la grandissima merda musulmana, tant merda com els assassins cristians.

El Marroc els utilitza en dos fronts. Primer els roba i els fa treballar (homes i nens d’una manera i les dones d’una altre), i l’altre es fent xantatge a españa.

España també els utilitza: cobra de la UE per filtrar que no vagin amunt. Sempre es inmensament més barat (comparat amb construcció d’hospitals, escoles, guetos, ui, ui..)

España també amenaça a la UE de no recolzar l’independentisme català, contrariament obrirà l’aixeta. Mentrestant cobra i els envia a Catalunya.

El càncer de les ONG es funamental: cobra per no resoldre el problema. Mai les veurem anant a organitzar res als païssos d’origen. Massa perill i bruticia. Molt millor una imatge de miséria al telenotícies mentre estem sopant..

El presidente del gobierno español de torn, es un desgraciat que li toca fer el paperot. Es la seva feina, contrariament al jubilar-se d’aqui poc, l’Ibex no li donaria feina.

… i si queda un forat, sempre hi ha algú que, realment, siguem realistes, és una realitat ben real, els ven armament.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
26.06.2022  ·  23:37

La pel.lícula es diu ‘The March’, és del 1990 i ens la van posar al col.legi. Imagino que la intenció era sensibilitzar-nos sobre el tema de la migració, però jo recordo que el sentiment d’amenaça va pesar més que cap altre (el meu pensament va evolucionar i ara és en la línia de l’editorial). Malgrat tot, com es diu en algun comentari, és difícil acollir per sobre d’un determinat límit, la resposta és distribuir millor la riquesa.

Gerber van
Gerber van
26.06.2022  ·  23:44

El director parla de dades pel que fa a la pobresa i el repartiment injusta de la riquesa. Però pel que fa al canvi climàtic, s’uneix a la majoria aclaparadora que no es basa en dades, sinó en models que no sabem ni de lluny si s’acosten a la realitat.

Us recomano que feu una ullada a aquest article general sobre FETS climàtics. (https://www.klimaatfeiten.nl/) Tot i que el text està en holandès, les figures estan en anglès i provenen d’articles científics ‘peer reviewed’. En particular, la Figura 13 (Afbeelding 13) compara els resultats de 64 MODELS de l’IPPC de la temperatura del mar entre 1974 i 2021 amb OBSERVACIONS per satèl·lit. Gairebé tots els models estimen que l’escalfament global és massa alt. Més clar, l’aigua.

No és el canvi climàtic la nostra amenaça més gran, Vicent, sinó les regulacions per lluitar un problema que molt probablement no existeix o no és tan greu que diuen. La principal amenaça per a la nostra societat són els polítics amb els seus lobbies, dissenyant ‘solucions’ per als seus propis beneficis.

Les meves disculpes per desviar-me del tema editorial. Però potser l’anomenat problema climàtic és un dels símptomes més evidents de la nostra societat introvertida i egoista. I això ens torna al tracte inhumà i criminal dels immigrants Àfricans a Melilla.

Dr. ir. Gerber van der Graaf, PhD in Physics with specialization in Fluid Mechanics and Physical Transport Phenomena

Jesús Albiol
Jesús Albiol
26.06.2022  ·  23:45

L’única manera d’acabar amb l’immigració ilegal és millorant de forma efectiva i clara les condicions de vida dignes als països d’origen, països que foren colonitzats i explotats per robar les seves riqueses. Cal fer ara l’exercici de solidaritat humanitària i de justícia històrica i invertir de veritat en el seu desenvolupament.
Que suposaria perdre el 10 o 20% de la riquesa si compensen les desigualtats al món?

Ferran Lorente
Ferran Lorente
26.06.2022  ·  23:48

Tant el sr. Ortí com la sra. Coma, l’encerten en el que diuen, tot i que és obviament incompatible.
Ens sorprenem de l’èxit dels Lepenistes a França, una part lmportant del qual representa la resolució de la dissonància que ens plantejen Ortin/Coma. Aqui tenim tots els ingredients presents a França, emigració, uns partits desprestigiats, una crisi económica que ja no se n’anirá mai, la present generació ja viu pitjor que l’anterior….
Ens salva l’esperança d’assolir la independència, i poder gestionar els nostres afers, però ja veiem que passa a Espanya….i a la catalanísima Catalunya Nord.
Penso que el problema no té sol.lució ara per ara, doncs no es poden obrir les portes de bat a bat, però tampoc es poden tancar amb forrellat i les mitges tintes no deixen content a ningú.
Tots els moviments darrers al Magrib: Intent d’arraconar Argèlia, anorrear als Saharians, les estranyes maniobres del Sanchez, el posicionament dels EEUU ….que no ens acabin muntant un Irak al costat de casa…per acabar amb les pateres, dirán.

Jaume Riu
Jaume Riu
27.06.2022  ·  00:08

LA CAUSA I L’EFECTE
No hi ha dubte que cada cop hi ha més gent d’Europa que parla de limitar les migracions i de frenar l’entrada a la Unió Europea de gent provinent dels altres continents. 
Fins i tot la trista esquerra oficial amb un posat conservador, ja parla obertament de limitar l’entrada a la UE, i des de tots els punts de vista els governs conservadors es preocupen només dels efectes, com la monstrosa inutilitat de la tanca de Melilla, però no sentim parlar de cap iniciativa revolucionària per tractar en profunditat la naturalesa de les fronteres d’Europa, per eliminar la causa.
Europa serà revolucionària, o no serà.

Albert Pérez
Albert Pérez
27.06.2022  ·  00:38

Impressionant l’acotació del Jaume Ortí. Avui és ell l’editorialista. Vicent, el teu article era escrit des del cor, l’Ortí escrivia des del cap -que és el que entro a llegir cada nit. I estic igualment escandalitzat i mort de fàstic pel que hem vist aquests dies a la colònia espanyola (europea) de Melilla.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
27.06.2022  ·  05:28

Fàstic de pertànyer a aquesta raça animal! Aquests són els líders espanyols que s´omplen la boca amb l´absurditat de les fronteres.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
27.06.2022  ·  06:38

Com és que es mata de forma impune gent africana que vol venir a treballar mentre que, per una altra porta, l’estat espanyol hi està introduint milers de persones que provenen del centre i sud d’América?
I que n’opina de tot plegat el govern de la Generalitat de Catalunya, si és que hi té alguna opinió?

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
27.06.2022  ·  07:54

Voleu dir que la línia que separa les definicions d’immigrant i de refugiat no s’han difuminat molt?
Potser no sabem res del que passa a l’Àfrica subsahariana. Ens imaginem falta d’aliments, malalties, lluites tribals i, en resum, una manca de seguretat per la vida. El fet de voler arribar a Europa ja els hi suposa un percentatge alt de probabilitats de no sobreviure. Hem de pensar, abans que res , a quin significat semàntic ajustem el seu cas per decidir-nos ideològicament?
És més clar el cas ucraïnès. Però els sirians també fugien d’una guerra.
Crec que complien els requisits per ser considerats refugiats i com se’ls va tractar!!??
Estic d’acord que tota aquesta de gent que ens arriba és una amenaça al nostre estat del benestar i a aquesta lluita obrera “reivindicativa” de drets de 200 euros per cap per a no sé exactament qui.
Estic d’acord que tota aquesta gent que ens arriba és una amenaça a la “nostra cultura” Una cultura completament descuidada per qui l’havia de cuidar.
No estic d’acord en xantatge emocional de titllar de “judeofobs” a qui discuteixi la “correcció” de la tanca de Gaza. I si resulta que per protegir-nos del terrorisme jihadista estàs tancant a tota una població en un espai ruïnós. Amb els camps de cultiu que han quedat a fora de la tanca (apa!! quina casualitat), Amb uns drets fonamentals revisats cada vegada que s’hagin d’aplicar a algú que estigui dins de la tanca. Potser ha de ser així per protegir la nostra seguretat, si, és veritat
No serà tot això com posar portes al camp o al mar? No hauríem de fer-nos altres tipus de plantejaments o reptes?

Maria de
Maria de
27.06.2022  ·  08:41

Totalment d’acord amb el comentari d’en Jesús Albiol · 23:45.
Ras i curt i al moll de l’os.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.06.2022  ·  08:42

LES TANQUES ASSASSINES SÓN BARBÀRIE

Qui no subscriu la frase: “tots els éssers humans tenen el dret d’una vida digna, sense por, i tenen per tant el dret d’anar-la a cercar allà on calga”. Perquè, com diuen els savis, l’ètica, no és ni una teoria ni una pràctica, és la resposta al sofriment de l’altre.

Però aquesta voluntat es materialitza, més enllà del desig, en una lluita real, dins la bombolla dels països benestants (com veiem a la pissarreta), però per la resta de la humanitat, la desigualtat estructural i sistèmica del capitalisme, juntament amb la sobrepoblació del planeta, em resulta impossible d’albirar una homeòstasi social que superés el problema de les fronteres amb les tanques criminals…

Si les tanques, els murs, són el futur, hem fracassat com a civilització…

Josep Pericas
Josep Pericas
27.06.2022  ·  09:04

POLÍTICA MIGRATÒRIA I EFECTE CRIDA

Repeteixo una aportació que vaig fer només per a subscriptors fa uns dies:

“La major part de les esquerres, amb la seva demagògia de “ningú no és il·legal”, en tenen part de la culpa. Generen un efecte crida. Que n’aprenguin dels socialdemòcrates danesos, que van legislar que els peticionaris d’asil se n’aniran a Ruanda mentre esperen. Frenada immediata a l’efecte crida, no val la pena colar-se a Dinamarca perquè t’enviaran a Ruanda. En canvi la norma de “no pots passar, però si burles els controls estem obligats a donar-te escola, sanitat, habitatge…” és un despropòsit.

Com va dir em sembla un intel·lectual francès, ha de fer reflexionar el fet que la política migratòria de les “esquerres” sigui la mateixa que la de l’empresariat sense escrúpols (molts d’ells, petits empresaris d’hostaleria), que només vol rebentar el mercat laboral amb gent disposada a treballar sota qualsevol condició. Després ens estranyem que pugi l’extrema dreta. Què ha de votar una persona d’esquerres que vulgui que s’apliqui la política migratòria dels socialdemòcrates danesos ? Doncs per motius pràctics, tria o marca a la papereta el FN o VOX.”

COLÒNIA ?

Quant a la consideració de Melilla com a colònia, és opinable. De fet va formar part dels estats cartaginès, romà, bizantí i de l’Hispània visigoda. La seva conquesta o reconquesta per Castella és tan legítima com la conquesta o reconquesta catalana de València. I el seu poblament castellà tan legítim com el poblament català de l’Alguer. Sí que és cert que és una plaça de difícil defensa (tant contra exèrcits com contra “marxes verdes” o similars).

Estem en una guerra propagandística amb Castella, i en aquest context pot semblar convenient de qualificar-la de colònia, però jo no crec que sigui bo el “tot s’hi val”, si tirem de la demagògia al final hi prendrem mal tots.

POSSIBILITATS D’ACOLLIR
Àfrica té 1300 milions habitants, quatre vegades més que als anys 60. Aviat en tindrà 2500 milions. Si obrim les portes vindrien centenars de milions (només de l’Àfrica, suma-hi la resta del món): destruiríem Europa (ecològicament, culturalment, políticament) , sense que Àfrica solucionés res: al cap de poc arribarien als 2500 milions igualment. I l’explosió demogràfica ara la tindríem dins d’Europa, a més.
Em sembla que molts “progres” viuen mentalment a l’època de l’esplendor colonial d’Europa, quan semblava que dominava el món i des d’aquesta posició potser “el podria arreglar”. Si és que mai Europa va tenir aquest poder (no ho crec), el va perdre fa molt de temps.
Només podem procurar gestionar la nostra part del món de la millor manera possible (hi ha molt per fer), i intentar ajudar i no contribuir al mal govern de la resta (ara fem més aviat el contrari). Però només Déu o uns extraterrestres que ens conquerissin podrien “arreglar el món”. Cosa que igualment no seria del gust de tots, perquè entre d’altres coses hauria de limitar el dret de reproduir-se.

Ventura Passols
Ventura Passols
27.06.2022  ·  09:31

Gràcies senyor director, una editorial ètica i humana, brodada amb la última frase: “I la degradació moral que ens arrossega a tots”.
Per a mi hi falta dir amb totes les lletres que això és un assessinat i que cal portar-lo davant de la justícia internacional i al tribunal de drets humans, així com aquestes polítiques anti drets humans.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
27.06.2022  ·  10:11

No es pot posar fronteres a la gana, a la misèria i a la desesperació. África és un continent martiritzat, que ha patit un fotimer de guerres colonials, d’altres guerres dissenyades pel món occidental per raó de minerals preciosos o l’esclavitud que va buidar África durant segles, que va enriquir Europa i va tenir un efecte negatiu crític sobre el creixement del continent. Tot això ha passat i continua passant. Els països amb les millors flotes del món: Xina, Taiwan, Japó, Corea del Sud i Espanya, estan buidant –amb la pesca intensiva- els caladors tradicionals de les costes africanes. Cent anys després de colonitzar la terra ara toca l’aigua. La pirateria somali, la diàspora capverdiana o la fam a la costa del Senegal, … tot està connectat i té la mateixa raó. Afegim-hi les tremendes sequeres provocades pel canvi climàtic. La solució és un canvi de model tan profund que jo no el veig possible. Tampoc les barreres, per més altes i espinoses, són una solució perquè vindran i vindran i vindran molts i amb tota la raó perquè en tenen dret i tots serem més pobres perquè ells puguin subsistir. És imparable.

Carles Serra
Carles Serra
27.06.2022  ·  10:17

Se’m fa molt difícil opinar Vicent, doncs els despropòsits són tant grans que com ja s’aprecia en els comentaris dels subcriptors; com ja diu algun subcriptor, tanqués pels africans i via lliure pels sudamericans, així actua aquest govern d’aquesta espaÑa, que després els arria cap a la colònia catalana, igualet com actua el govern francès, arriant cap a la Catalunya nord la majoria d’immigració marroquina; gent vinguda amb valors molt diferents, com ja fa esment un altre subcriptor, amb la mentalitat de la natalitat, debant d’uns valors de la parelleta per donar-li’s estudis i no tenir que anar a “pidular” en el sistema; però actualment, amb els valors sobretot d’això mal anomenat esquerres, és ja una OBLIGACIÓ, donar sense cap control, només cal dir tinc quatre criatures petites ja en tens PROU i ningú li recriminarà ni li dirà que és una inconscient.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
27.06.2022  ·  10:19

Cap de setmana terrible per sacsejar consciències i nosaltres la gran majoria absents de tot el que passa en el món. El nostre petit món, aquell que ens fan i en el que tractem d’adecuar nos segons les nostres possibilitats, l’acceptem incondicionament. Mentres ens anem adaptant ens el faran més i més petit i per tant més domesticat. Hem arribat a un extrem que res ja ni ens fa pensar ni reflexionar i menys actuar, viure el moment es el que impera i qui dia passa any empeny és la nostre revolució. Perdoneu el meu pessimisme catastrofista però és que ja no hi entenc res del que hi passa. Trist molt trist no veure el mur que ens construïm nosaltres mateixos.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
27.06.2022  ·  10:25

Els països occidentals (teòricament democràtics actualment) porten fent durant segles a l’Àfrica, Amèrica Llatina i sud-est d’Àsia les salvatjades que no podien fer als seus països. Els ha interessat mantenir en aquests països “subdesenvolupats” condicions colonials per mantenir la riquesa del 1er Món. Més tard s’han afegit estats assassins com la Xina i Rússia. Els xinesos, especialment, han fet de l’Àfrica la seva extensió esclavista, extractiva i dèspota que es l’inhumà model sòcio-econòmic xinés.

Els murs i les tanques són la part visible del problema. Però la solució del problema hi és a les mans del Món, de moment, ric.

Fins que els estats desenvolupats no deixin d’explotar, maltractar i mantenir un neocolonialisme sobre aquest 86% de la població (que viu amb el 27% de la riquesa), no hi haurà solució a aquesta injustícia històrica i salvatge.
Deixem d’aixafar a aquests països i afavorim el desenvolupament de societats justes. I així ja no els caldrà emigrar. I així ja no caldran murs i tanques.

O comencem a enderrocar el merdós i autodestructiu sistema capitalista i busquem apropar-nos el màxim possible a la utopia de la “Llibertat, Igualtat i Fraternitat”, o anem pel pedregar cap a un Mon inhabitable.
Tot plegat el nostre Món és una farsa i tots nosaltres uns hipòcrites.

Susanna Herce
Susanna Herce
27.06.2022  ·  11:20

Comentari impecable, Jaume Ortí.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
27.06.2022  ·  11:28

Excel·lent anàlisi de Jaume Ortí, 2207. Salut

Rafael Benavent
Rafael Benavent
27.06.2022  ·  11:53

Editorial digna de ser llegida davant l’ONU i al Parlament Europeu. Solucions? Ninguna fàcil de hui per demà. Per tant, potser caldria, per començar, de mutu acord “obligatori”, a destinar el pressupost actual anual de tots els armaments mundials al rescat dels països més pobres, ni que siga sota supervisió distributiva i administrativa dels mateixos. Fora guerres que no siguen contra la pobresa i desigualtats inhumanes. Per bé de tots.

Angels Linares
Angels Linares
27.06.2022  ·  12:19

Acurat i conscienciós el comentari del Sr. Jaume Ortí.

Berta Carulla
Berta Carulla
27.06.2022  ·  13:02

Molt d’acord amb Jesús Albiol.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
27.06.2022  ·  13:34

Molt encertat el comentari d’en Jaume Ortí. 22:07.

Cal un debat a fons del problema, entre tots, i una entesa a nivell mundial.

¿De què ens serveix l’ONU?

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
27.06.2022  ·  14:17

Quan centenars o milers d’individus, armats de pals, ferros, ganxos, etc. assalten una frontera, no es tracta d’immigrants : es tracta d’invasors.
No es tracta de gent pacífica que es presenta a una oficina consular a demanar pacíficament un visat. Es tracta de bandits armats prenent a l’assalt una frontera.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
27.06.2022  ·  15:23

Cementiris d’innocents, alegria de l’Esquerra assassina espanyola, I el feixista Sanchez continua. MATAR A COPS DE BASTÓMALS NEGRES, es constitucional per l’Esquerra del GAL.PSOE, assassins de la Cal Viva. PSE UN VOX QUE MATA, sort que son d’esquerra, com Hitler, Stalin, Mao, Putin i Gonzalez dels Maragall

Daniel Mir
Daniel Mir
27.06.2022  ·  16:05

Jordi Buïl es pregunta per que serveix la ONU. Suposo que per que uns quants visquin bé. Si fossin DUES, viurien bé el doble.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
27.06.2022  ·  17:26

Es curiosa, i criminal, la dèria d’alçar muralles, murs, tanques, trinxeres, esculls, etc. Dic curiosa perquè la història demostra abastament que mai han servit de res o quasi res. Mai han solucionat cap problema ni conflicte. Mai. Des de el mur de Berlin fins a la línia Maginot o la Gran Muralla xinesa. Sempre han estat desbordades tard o d’hora.

I és que només hi ha una muralla vàlida per aquests problemes i conflictes: el respecte escrupulós i universal dels drets fonamentals de les persones i dels pobles. Ho van tenir clar els fundadors de la ONU, com ho va tenir clar el clarivident Joan XXIII a la seva Pacerm in Terris. No és possible la pau si no hi ha justícia en tot, si no hi ha justícia econòmica, per exemple. No és possible si no hi ha distribució justa i equitativa de les riqueses que entre tots creem.

No ens enganyem: el problema no és el canvi climàtic, és la injustícia i la desigualtat i desequilibri per a afrontar-lo. És la estupida dèria de l’enriquiment individual a costa del que calgui: de l’esclavatge i misèria de altres persones, de la destrucció del medi ambient, de la mort de milers i milers, etc. No hem sigut capaços en aquest nostre planeta, de alliberar les patents de les vacunes contra una pandèmia que mata i ha matat a tothom, sigui ric o pobre, sigui de on sigui. És de folls perduts!! Estem malalts de follia i estupidesa profonda. Normalitzem les injustícies més horribles i les acceptem com si res.

Potser que reflexionem i rectifiquem!! (peerdoneu el sermó, que també em faig a mi mateix!)

NIL MALET
NIL MALET
27.06.2022  ·  17:38

Quin infantilisme. La riquesa generada pels catalans no pot estar a plena disposició del primer necessitat que passi. Uns drets exigeixen uns deures senyor Partal. Com en tot país civilitzat les polítiques migratòries les haurien de determinar els nostres interessos i no els dels altres. No ser un Estat, no exercir el poder, ens infantilitza i ens fa ingenus i irrellevants..ç

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.06.2022  ·  19:02

La cooperació internacional és política de progrés. Si la política exterior espaÑola és vendre el poble saharià al Marroc i fer estes massacres, a canvi de renunciar a l’alternativa energètica d’Algèria al gas i petroli rus, el govern més progressista la té clara. Li queden dos telenotícies.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €