El mapa que posa en context i explica la tanca de Melilla

  • Quaranta-nou de les cinquanta ciutats on es viu millor, inclosa Barcelona, són darrere una tanca que ja és mundial

VilaWeb

Text

Vicent Partal

25.06.2022 - 21:40
Actualització: 02.07.2022 - 20:40

Poseu sobre un mapa les cinquanta ciutats del planeta que estatísticament es considera que tenen un nivell de vida més alt. I després pinteu les grans muralles i tanques que s’han erigit aquests darrers anys per impedir l’accés d’emigrants sense papers al primer món. El resultat, impressionant, és aquest:

Quaranta-nou de les cinquanta ciutats amb més qualitat de vida del món són avui, de fet, emmurallades rere la gran tanca mundial. L’única excepció és Singapur, un estat-illa autoritari, que pren també mesures molt agressives per aturar l’emigració.

El mapa dibuixa dos planetes. Dins el mur, on som nosaltres, hi viu tan sols el 14% de la població mundial, però, en canvi, és ací on hi ha el 59% de la riquesa. A fora de la tanca, en canvi, solament hi ha el 40% de la riquesa, que se l’ha de repartir el 86% de la població. Aquest és un càlcul sobre les dades del PIB ofertes per Nacions Unides. Amb les dades ofertes per l’FMI el càlcul seria lleugerament diferent: el 56 % de la riquesa intramurs i el 42 extramurs. Cal tenir en compte també l’existència de països de dubtosa categorització (Bulgària, Romania, Taiwan o Hong Kong per exemple) que no es poden adjudicar clarament a un bloc o l’altre.

En els punts més calents, allà on la pressió demogràfica o política és més intensa, s’han instal·lat o s’instal·len tanques físiques pensades per a impedir-hi el pas. Les principals són les següents:

L’àrea desmilitaritzada entre les dues Corees o DMZ. És el terreny neutral que separa totes dues Corees, i que és una reminiscència de la guerra a la península de Corea, en treva d’ençà de l’any 1953. Fa quatre quilòmetres d’ample i dos-cents cinquanta de llarg i és avui la zona més perillosa del món.

Australia’s Northern Approach NA: la barrera nord australiana. La marina i l’exèrcit aeri australià patrullen constantment i molt intensa l’anomenada ANP. Són particularment durs enviant cap al nord qualsevol vaixell que consideren que intenta de portar emigrants il·legals.

El mur entre Mèxic i els Estats Units. La presidència de Donald Trump va tornar a posar el focus sobre el mur que separa en moltes zones els Estats Units i Mèxic i que Trump volia que fos un mur complet, de banda a banda. Això significaria crear-ne un de més de tres mil quilòmetres, i fer un mur més llarg que la Gran Muralla Xinesa. Actualment, ja hi ha uns cinc-cents quilòmetres fortificats.

Frontera marítima de la UE. La frontera marítima de la Unió Europea és especialment vigilada, sobretot en la zona pròxima a les Illes Canàries i en el canal de Pantelleria i les costes de Líbia. És un dels llocs on més persones moren intentant d’entrar a la zona tancada.

Tanca de Ceuta i Melilla. Les tanques de Ceuta i Melilla són dues construccions de tanca doble, la més alta de les quals arriba als sis metres d’alçària. Es complementen amb una zona desmilitaritzada i una tanca també a la banda del Marroc. La tanca de Ceuta té vuit quilòmetres de llargada mentre que la de Melilla en té dotze i és encara més fortificada. Melilla és el punt on es dirigeixen molts emigrants que tenen la voluntat d’arribar a Europa de l’Àfrica subsahariana.

Mur entre Israel i Palestina. El mur entre Israel i Palestina no té solament una funció d’aturar l’emigració sinó que el seu propòsit essencial és relacionat amb el conflicte entre tots dos països. Però, a la pràctica, s’ha convertit també en un mur que atura emigrants, sobretot procedents de països àrabs i asiàtics. El mur té 721 quilòmetres de llargada.

Espai Schengen. Una part dels estats membres de la Unió Europea han abolit les fronteres entre si creant un gran espai de lliure circulació. Però aquest moviment ha anat acompanyat d’un enduriment notable de les fronteres exteriors. Aquests darrers anys, sobretot, s’han ampliat molt les tanques als Balcans per intentar d’aturar l’èxode de refugiats de la guerra de Síria.

 

[Aquest article es va publicar per primer cop amb dades antiquades que s’han actualitzat amb posterioritat després que els lectors ens han cridat l’atenció sobre això i ens han ajudat a compilar-les.]

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem