La Moncloa agita el fantasma d’un 155 permanent per frenar la investidura de Sànchez

El govern del PP fa xantatge als partits independentistes perquè canviïn de candidat a la presidència Generalitat *** Armengol defensa un 'federalisme interior' per reforçar el sentiment balear *** Ribó rectifica el pla especial del Cabanyal per preservar una zona verda

VilaWeb
Redacció
28.02.2018 - 19:31
Actualització: 28.02.2018 - 20:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

TEMA DEL DIA
Xantatge.
Ara que fa quatre mesos de l’entrada en vigor del 155, creix dins el govern espanyol el nombre de partidaris de mantenir-lo més enllà de la constitució del nou govern català per pressionar i condicionar el debat d’investidura. La previsió és que decaigui automàticament un cop constituït l’executiu, però aquest dimecres tant el portaveu de l’executiu, Íñigo Méndez Vigo, com el ministre de Justícia, Rafael Català, han fet advertiments a favor de prorrogar-lo si no hi ha un govern ‘constitucional’ a Catalunya. Ara com ara aquestes paraules no passen d’amenaça, però, tenint en compte els antecedents, no s’han de menystenir. El PP vol que el parlament es limiti a investir un president autonòmic sense càrregues judicials i amb un programa de govern autonòmic per als quatre anys vinents.

Aquestes pressions demostren una vegada més que el PP no solament no respecta el resultat de les eleccions del 21 de desembre proppassat, sinó que vol alterar-ne el resultat, fent xantatge als partits independentistes amb el manteniment del 155 si no s’accepten les seves condicions. Junts per Catalunya i ERC han pactat d’investir Jordi Sànchez com a president, perquè es faci evident la repressió, cosa que no agrada a la Moncloa. L’ex-dirigent de l’Assemblea és a la presó de Soto del Real en presó preventiva i haurà de menester un permís del jutge Llarena per assistir a la sessió d’investidura. Aquest permís, encara no l’ha demanat, però algunes informacions ja apunten que li serà denegat. Tanmateix, tot i ser a la presó, Sànchez no ha perdut el dret de sufragi passiu i si el jutge li denega el permís, pot ser acusat de prevaricació. En cas que finalment li doni permís i sigui investit president de la Generalitat, teòricament el jutge ha de decidir si el manté en presó provisional o el deixa en llibertat. En el primer cas, el més probable, encara podria apel·lar al Constitucional espanyol per demanar la suspensió cautelar de la mesura.

Tot i que és molt difícil que el jutge Llarena li doni el permís, el govern espanyol no vol deixar cap escletxa i fa pressió sobre els partits independentistes, per mirar que canviïn de candidat abans de convocar el debat d’investidura, que, en teoria, s’ha de fer la setmana que ve. La investidura de Sànchez no tan sols evidenciaria la repressió dels líders independentistes sinó també el fracàs definitiu del 155.

L’aplicació del 155 ha causat danys a l’estructura de la Generalitat, recollits per Servidors.cat, però políticament no ha aconseguit allò que volia, que era que a les eleccions del 21-D guanyessin els partits unionistes i governessin en coalició. L’esquema de doble govern amb Carles Puigdemont presidint el Consell de la República des de Brussel·les i Sànchez la Generalitat garanteix la continuïtat del projecte independentista i això és rebutjat per la Moncloa. Només li queda la por per mirar que els partits independentistes canviïn de candidat. D’ací ve que torni a agitar el fantasma del 155 permanent.

MÉS QÜESTIONS
Federalisme interior balear.
Demà es farà la Diada de les Illes, instaurada per difondre un sentiment balear compartit entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera que no ha acabat d’arrelar mai. La presidenta Francina Armengol ho intenta i la vigília de la Diada ha parlat de la necessitat de potenciar ‘una cultura de federalisme interior’ entre les Illes. Armengol ha explicat: ‘En la Diada reconeixem allò que ens fa sentir com a poble, els trenta-cinc anys, ja, de l’estatut d’autonomia.’ I afegeix, sobre aquesta celebració: ‘Ens reconeix d’on venim i com hem treballat aquests trenta-cinc anys junts, que estam convençuts que units som més forts i que en aquesta línia de prosperitat hem de continuar fent feina des de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.’ Armengol ha subratllat que les Balears ‘han crescut i creixen econòmicament’ i que cada  vegada tenen més cohesió social. Creu també que es va aconseguint de redistribuir la riquesa i assegura que el govern lluitar per ‘millorar els drets dels ciutadans’. Al costat del discurs institucional d’Armengol, Més per Mallorca i Podem demanen una Diada més reivindicativa.

Ribó defensa la zona verda del Cabanyal. El batlle de València, Joan Ribó, ha tornat a fer costat als veïns del Cabanyal i ha defensat que no es poguessin construir habitatges en una zona verda del barri, tal com preveu l’esborrany del nou pla per al barri. Ribó ha recordat que el projecte que no s’ha tancat, que es debat i que s’hi poden fer canvis. ‘Aquest pla no em satisfà’, ha dit. I ha recordat que ja ho va expressar a la junta de portaveus de dilluns. Una posició que ha fet extensiva a Gloria Tello, presidenta del districte. El pla especial del Cabanyal, impulsat per l’ajuntament, preveu de construir 1.500 habitatges; d’aquests, 741 afecten una zona verda que els veïns volen preservar.

Aniversari de la constitució andorrana. El Consell General comença els actes de celebració dels 25 anys de la carta magna amb una reunió, demà, de tots els ex-síndics per valorar l’evolució del país durant aquest quart de segle. Els actes de commemoració s’allargaran tot l’any i inclouran taules rodones, exposicions, concerts i activitats diverses per commemorar aquesta efemèride que s’estendrà al 2019 amb la celebració dels sis-cents anys de la creació del Consell de la Terra.

LA DADA
11 dormitoris
té la casa que Jorge Moragas ocupa a Nova York com a ambaixador d’Espanya davant l’ONU. L’habitatge de l’ex-cap de gabinet de Mariano Rajoy també té una pista d’esquaix i costa –només el manteniment–uns 12.000 euros l’any, incloent-hi el servei domèstic, que també va a càrrec de l’estat.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de febrer de 1789
hi hagué a Barcelona els episodis dels anomenats ‘Rebomboris del pa’, unes protestes del poble per l’encariment del pa i més productes bàsics, que van durar dos dies. Hi va haver una forta repressió, però es va aconseguir l’objectiu d’abaixar el preu del pa.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes