Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Què és una talla gran?

La moda és un territori canviant, on les tendències venen i van en base a la demanda de la població. Però quan es parla de la diversitat de talles la qüestió comença a ser més polèmica, ja que la indústria tèxtil planteja una clara separació entre allò que es considera “talles normals” i les denominades “talles grans”. Però què és realment una talla gran? La OMS considera que en podem parlar a partir d’una 48. Tanmateix, a l’Estat espanyol la demanda de models “plus size” comença a partir d’una 42, la talla mitjana que vesteixen les dones espanyoles.

Aquesta contradicció rau en la diferència entre el que la industria de la moda considera “talla gran” i allò que realment ho és a la societat. En termes generals, es considera que una talla gran és aquella que representa el cos d’una dona més voluptuosa. Tot i així, s’acostuma associar aquest concepte amb el de “una dona amb corbes”, quelcom totalment equivocat. Es poden tenir corbes amb una 32 o amb una 54, però el que diferencia això d’una talla gran és el volum del cos.

Cada vegada més, es donen a conèixer models de talles grans que trenquen esquemes i prejudicis sobre les dones que no compleixen les mesures estàndards. Alhora, grans marques com Mango plantegen campanyes alternatives de roba per oferir talles cada vegada més grans per poder arribar a un mercat inexplorat. Sembla que hagi arribat la revolució de les talles grans: però realment és així?

 

Què implica tenir una talla gran?

Tenir una talla gran a casa nostra implica vestir-se fora del circuit tradicional de la moda. Per un costat, les grans marques no arriben a abastar més enllà de la talla 42 (en alguns casos fins a la 48). Això implica que qui no entri dins d’aquests paràmetres s’hagi de buscar la vida més enllà de les grans cadenes conegudes. Però per un altre costat, aquesta recerca desemboca en grans frustracions per part de les usuàries de talles grans. La seva moda acaba estant segregada en altres botigues, ofereix un altre tipus d’estil i planteja una despesa molt més elevada.

En la majoria de casos, l’oferta de talles grans està encarada a tapar els cossos de les dones més que no potenciar-los. Això acaba derivant en un estil molt més conservador, que en la majoria dels casos no correspon als gustos de les joves. A tot això cal sumar-li la diversitat del preu: un pantaló d’una botiga especialitzat en talles grans no acostuma a baixar dels seixanta euros. La solució? Acudir a les grans marques estrangeres (sobretot americanes i britàniques) per poder-se vestir.

 

Desde el món de la moda el tema de les talles grans també genera debats. Nina Lopez Macias, dissenyadora de Lipupu opina que el més important és crear peces que augmentin l’autoestima de les dones, mai al revés.

 

Polèmica unificació de talles

En un estudi del Ministeri de Sanitat de l’any 2008 es va estimar que un 40% de les espanyoles tenien problemes per trobar la seva talla a les botigues de roba. Tot i així, només el 12% d’aquestes patien sobrepès. Des de fa molts anys, diverses associacions a nivell europeu han demanat el que es denomina una “unificació de talles”. Amb aquesta proposta es pretén una homologació de talles i mesures, per a que una talla 40 – per exemple – sempre equivalgui a una mateixa mesura a tot arreu.

La diferència de talles entre una botiga i un altra – o entre temporades – pot arribar a tenir conseqüències psicològiques. Veure que es va augmentant progressivament de talla genera malestar, reforça els complexos i dinamita l’autoestima de les dones. En un baròmetre realitzat per la Federació Espanyola d’Associacions d’Ajuda i Lluita contra l’Anorexia i la Bulimia i la Fundació Imatge i Autoestima es va concloure que un 44% de les dones que se sent acomplexada per la diferència de talles es planteja fer dieta. Aquesta conducta, segons les associacions esmentades, aumenta el risc de patir transtorns de la conducta alimentaria.

Per a la Deborah López Rivas això de la moda curvy actual no representa realment un altre cànon de bellesa alternatiu.

 

Estan realment de moda?

Tot i les evidents contradiccions que planteja el món de les talles grans, és innegable que la moda curvy va guanyant cada vegada més terreny. De la mateixa manera, podem veure que les models utilitzades per les campanyes van representant un rang més ampli de talles. Tanmateix, hi ha qui es planteja si aquesta revolució plus size és o no un canvi real. Les representants més conegudes de les models curvy són noies que, encara representant un cos més voluptuós, no deixen de respectar les proporcions considerades atractives pel món de la moda. És a dir, continuen sent cossos amb forma de rellotge de sorra però una mica més gran del que estem acostumats.

 

Mentre en el món de la moda es continua discutint sobre aquest tema, en el panorama musical comencen a agafar més força cançons que demostren que tenir un altre tipus de cos no és dolent.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.