La poetessa Teresa Pascual i l'escriptor Víctor Labrado, guanyadors dels premis literaris de Gandia (fotografia: ACN).

Els premis literaris de Gandia, el Joanot Martorell de narrativa i l’Ausiàs March de poesia, van néixer el 1959, fa seixanta anys. Tenen, doncs, una llarga trajectòria. S’han lliurat cada any a Gandia, ciutat on van néixer els clàssics de la literatura catalana que donen nom als premis, i els publica Edicions 62. Aquests premis són dels pocs vincles directes que s’estableixen al llarg de l’any entre institucions i editorials de territoris diversos dels Països Catalans. És per això que tenen una significació especial pel que fa al marc cultural i territorial que representen.

Enguany, per primera vegada, els guanyadors de tots dos premis han estat autors valencians. Víctor Labrado, guanyador del premi Joanot Martorell amb Veus, la mar, és nascut a Sueca; i Teresa Pascual, premi Ausiàs March amb el llibre de poemes Vertical, és nada al Grau de Gandia, el barri mariner de la ciutat. A més, tots dos llibres tenen un nexe comú, que és el vincle amb la mar. Labrado ha escrit una obra que reivindica la cultura i la història marinera del País Valencià, que sembla que s’hagi perdut. I Pascual fa una recerca de la seva identitat personal i també geogràfica, remoguda per la mort del seu pare, que era patró de barca.

Víctor Labrado explica que a l’hora d’escriure Veus, la mar tenia la intenció de posar la mar en l’imaginari dels lectors d’una manera diferent, sobretot després de la constatació que cada vegada estem més desvinculats de la vida i la cultura marinera i que davant la mar ens comportem com a turistes. Això la inquieta molt, perquè en la història del nostre país la mar ha estat fonamental. Per exemple, durant centúries ha estat la principal línia de comunicació. ‘Però avui –diu Labrado– en som deficitaris en tots els aspectes. En canvi, quan jo era un xiquet de quatre o cinc anys i amb la família anàvem a la mar, menjàvem del que trobàvem llançant el rall.’

Tanmateix, al País Valencià encara hi ha un percentatge petit de gent que viu de la mar: ‘He parlat amb una quinzena de patrons de barca, nascuts als anys trenta i en actiu fins als noranta. En el llibre no explique res que no haja après d’aquests homes. Tot són històries viscudes que he anat recollint durant quatre anys. Considere que he fet una novel·la sense ficció.’

I continua: ‘Parle dels bombardejos de l’aviació italiana que la gent de mar van rebre durant la guerra del 1936-39, i després, a la postguerra coincidint amb la Segona Guerra Mundial, els patrons de barca del País Valencià van tornar a anar a vela. Era perillós, però era la manera de poder navegar sense benzina en època de misèria i racionament. També parle de la guerra d’Algèria, que de fet és la que van patir més, tant els mariners que pescaven en les seues aigües territorials, com tots aquells que s’hi havien instal·lat a viure, que van conformar una comunitat important.’

Des de la Torre de les Hores del moll del Grau de Gandia
La poetessa Teresa Pascual també situa el seu llibre de poemes en un context marítim, però en fa una recerca més íntima i lírica. El Grau de Gandia és el barri on va néixer, coronat per la Torre del Rellotge, que s’alça entre els magatzems del moll de la ciutat. Pascual diu que la primera accepció del títol, Vertical, és precisament aquesta torre, paisatge de la seva història vital i conformadora de la seva identitat. Perquè en aquest llibre ha volgut escrutar els seus orígens, tant personals com geogràfics. La torre de les Hores ha marcat la vida de molta gent i de fa molt de temps. És herència i és present. Fou la pèrdua del pare que va despertar aquesta indagació que es concreta en el llibre, també per mitjà de la recuperació d’una llengua i d’una cultura heretades, marineres, transmeses pel pare.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb