La taca que embruta la imatge de la justícia espanyola es fa com més va més grossa. L’endemà de l’enèsim revés internacional al jutge Pablo Llarena, amb la negativa d’Alemanya a extradir Carles Puigdemont per rebel·lió, el prestigiós diari britànic Financial Times publica un reportatge que posa en qüestió la qualitat de la justícia espanyola. Es fixa en el cas d’Altsasu i, sobretot, en la repressió judicial a Catalunya.

En el cas dels joves d’Altsasu, acusats de terrorisme per una baralla de bar i pendents de sentència, el diari entrevista Bel Pozueta, la mare d’un d’ells. ‘No hi ha cap base objectiva per a l’acusació de terrorisme. Totes les conclusions de la fiscalia es basen en opinions i interpretacions motivades políticament’, diu. I el diari remarca: ‘Allò que un tribunal local va veure inicialment com un cas d’agressió, empesa per l’alcohol a les cinc de la matinada, va ser després qualificat per l’Audiència espanyola com a terrorisme, amb possibles penes de 375 anys de presó.’

El Financial Times afegeix que el cas d’Altsasu ‘ha tocat el voraviu quan els tribunals espanyols són acusats de reprimir amb excessiva duresa els polítics independentistes catalans. Dimarts, una vaga de jutges i fiscals va fer una crida a reforçar la independència judicial.’

I destaca les declaracions d’una advocada especialitzada en drets humans de l’organització Rights International Spain, Lydia Vicente. ‘Els casos d’Altsasu i de Catalunya presenten moltes qüestions sobre el sistema judicial espanyol.’ Aquest grup va signar l’any passat una carta al relator especial de les Nacions Unides en què advertia de la ‘interferència política’ a Espanya i deia que la pressió política sobre els jutges ha esdevingut habitual.

Parla també de les crítiques a les acusacions de rebel·lió contra els dirigents independentistes. I el revés de la justícia alemanya a la petició d’extradició per aquest càrrec de Carles Puigdemont. Destaca que els aliats europeus d’Espanya han defensat que és un estat de dret i que hi ha independència judicial. ‘Però a Espanya hi ha una percepció que el sistema judicial manca d’independència respecte de la justícia’, diu el reportatge. ‘En termes de percepció pública d’independència judicial, analitzada per l’UE el 2017, Espanya fou la tercera per la cua d’una llista de 28, i superava només Eslovàquia i Bulgària.’

Així mateix, recull l’opinió d’Ignacio González Vera, de Jueces para la Democracia, que diu que el sistema judicial espanyol necessita que es treballi més per combatre la percepció de la influència política. No hi ajuda ‘el fet de tenir vint membres del Consell General del Poder Judicial –que elegeixen molts dels jutges principals– triats pel congrés i el senat.’ I acaba: ‘Els membres del Tribunal Constitucional espanyol, que va declarar il·legal el referèndum, també són elegits políticament.’

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.