18.05.2026 - 17:02
|
Actualització: 18.05.2026 - 17:55
La Conselleria d’Educació i els sindicats han començat la segona jornada de negociació a les 16.20. Com en l’ocasió anterior, la consellera Carmen Ortí és acompanyada pel secretari Daniel McEvoy i la resta de directors del departament. Avui a migdia, el departament de premsa ha difós unes fotografies d’una reunió de la consellera amb tot l’equip per a tancar la proposta que han presentat al comitè de vaga.
Els representants dels docents han rebut aquesta proposta de quatre pàgines i mitja, i vuit punts, que inclou un augment salarial de 120 euros en el complement específic autonòmic. El primer augment de 60 euros es cobraria a partir del gener del 2027 i el segon, de 60 euros més, a partir del juliol del 2027. Per tant, segons aquesta oferta, a mitjan any vinent els professors i els mestres cobrarien 120 euros més que actualment. Això és un augment sobre la primera oferta de la conselleria, que era de 75 euros el mes d’ací a l’any 2029, però molt lluny de la petició que avui mateix han fet els sindicats: demanaven entre 486 euros mensuals per als mestres de primària i 550 per als d’ESO i batxillerat.
Pocs minuts després d’haver rebut la proposta, els prop de dos mil professors concentrats a les portes de la conselleria han cridat amb més força: “Vergonya!” i “Consellera dimissió”.
En el document no hi ha cap memòria econòmica sobre el cost que tindria posar en marxa aquests acords.
La justificació de la conselleria
En previsió de la resposta negativa dels docents, la conselleria ha facilitat una nota explicativa, al marge de la proposta, on afirmava que amb aquest augment els mestres i professors se situarien com els quarts més ben pagats de l’estat. També han facilitat el sou brut d’un mestre sense antiguitat, 36.436 euros, i el d’un professor sense complements, 40.630 euros.
El nombre d’alumnes per aula, segons la llei estatal
La nova proposta preveu la reducció del nombre d’alumnes per aula de manera progressiva, tal com preveu la llei estatal. El curs 2027-2028, a infantil, serà de 22 alumnes. I a secundària i batxillerat, se seguiran les normes que fixe el ministeri espanyol. Els sindicats havien demanat, en la contraproposta presentada avui, que s’avançara respecte del calendari estatal.
A més, s’aplicaran reduccions addicionals, sobretot a les zones amb risc de despoblació. A les aules UECO (unitats específiques en centres ordinaris), el nombre màxim serà de vuit alumnes per aula a partir del curs vinent. Aquest punt ja era a la proposta de dijous passat.
Les plantilles
En la qüestió de les substitucions ràpides de professorat de baixa, la conselleria diu que s’establirà un pla que anomena de substitució anticipada. Això vol dir que s’assignarà a cada centre educatiu entre mig mestre i un mestre addicional depenent de les unitats, com a recurs estable. Estarà disponible del 15 de setembre al 15 de juny. En cas que al centre no hi haja cap baixa, aquest mestre haurà de ser aprofitat per a fer unes altres tasques. Si hi ha una baixa, quedaria coberta sense intervenció externa. En cas que hi haja dues baixes o més, el centre s’haurà de reorganitzar.
Sobre les plantilles docents, la conselleria preveu de revisar i actualitzar l’actual ordre de plantilles per a avaluar i reajustar les necessitats del sistema.
Una altra qüestió que els sindicats demanaven era una revisió a fons de les infrastructures educatives. La conselleria hi respon amb la posada en marxa d’un Pla Director d’Infrastructures Educatives que inclourà un anomenat pla de confort tèrmic i un pla d’accessibilitat.
Es posarà en marxa una línia de subvencions per als ajuntaments per a millorar els centres que són de propietat municipal.
Continua vigent el decret de batxillerat sobre la llengua
Sobre l’ensenyament del català, la conselleria no es mou de l’oferta que va fer la setmana passada i ignora la petició de l’eliminació del decret de batxillerat emès fa unes quantes setmanes, en què s’establia que en literatura únicament s’estudiarien els autors nascuts al País Valencià i se n’exlouen els nascuts a la resta de l’àmbit lingüístic català.
En inclusió educativa, la conselleria proposa l’impuls de les unitats de detecció precoç en salut mental creades en coordinació amb la Conselleria de Sanitat, entre més plans.
La simplificació burocràtica
La segona proposta, que té a veure amb un pla simplificació burocràtica, és la més extensa de tot el document. En la reunió de la setmana passada, aquesta qüestió va ser on més a prop van estar la conselleria i els sindicats. Entre més coses, el departament de Carmen Ortí es compromet a aprovar en el termini màxim de sis mesos a partir de la signatura de l’acord un decret de simplificació administrativa educativa que inclourà tot un seguit de mesures. Entre més, la implantació de l’expedient digital docent; el tràmit únic per als projectes d’innovació educativa que es facen als centres; la possibilitat de la implantació d’un model de declaració responsable per a determinats casos de permisos, i llicències del professorat.
Negociar punt a punt
La primera impressió dels sindicats respecte del document de la conselleria és de desacord perquè, diuen, queda molt lluny de les exigències proposades. Hi veuen una millora tímida i consideren que hi ha encara molt de marge de millora, i estan disposats a negociar punt a punt: “No tenim pressa”, diuen.
A mesura que passen els minuts, la impressió dels sindicalistes és més pessimistes quant a la possibilitat d’arribar avui a un acord.
