Montserrat Úbeda va ser una de les dones més tristes del país quan l’antiga llibreria Ona va haver de tancar les portes al local de Gran Via amb Pau Claris i va posar punt final a una aventura destinada a la venda del llibre en català que havia començat el 1962. Ara fa tot just cinc anys l’alegria li va tornar als ulls quan va poder obrir la nova llibreria Ona al 217 del carrer gran de Gràcia, en un local molt més modest però gràcies al qual ha aconseguit de tornar a fidelitzar els clients i on ha aguantat l’embat de la crisi i de la peculiar situació del país. A la nova Ona s’ha fet un treball incessant en bé de la cultura catalana però en el darrer any, també i molt significadament, a favor dels nostres presos polítics. Per descomptat, això li ha valgut atacs de l’espanyolisme furibund i fins i tot la incomprensió d’alguns llibreters que no han entès la seva posició de país ni l’han acceptada. En canvi, la llibreria ha esdevingut un espai de llibertat de primera magnitud, on destaca una activitat fonamental, el taller de cartes per als presos polítics.

Doncs bé, tot aquest activisme té una recompensa. Tot i que la cara visible de la llibreria i cap efectiva continuarà essent Montserrat Úbeda, l’empresari Tatxo Benet s’ha convertit en el soci majoritari d’Ona per ajudar a complir un nou somni: un espai cultural en català, dedicat sobretot al llibre però obert a més disciplines, al centre de la ciutat, en ple rovell de l’ou. Ja hi ha un local emparaulat a Gran Via amb Pau Claris i és previst que el darrer trimestre del 2019 pugui començar la nova activitat.

Això significa que la llibreria Ona se n’anirà del barri de Gràcia? Ni pensaments. Úbeda hi va arribar en plena eclosió de la instal·lació de petites llibreries a la Vila de Gràcia i així com algunes ja han tancat les portes, ella ha aguantat. I fins i tot ha obtingut recompenses: va ser premiada pel districte de Gràcia com un dels comerços importants de la vila. La clau d’aquest èxit ha estat haver-se reconvertit en un petit centre cultural amb moltes presentacions, vermuts literaris el dissabte i un activisme constant a la recerca del lector. Però, i aquest és un factor també molt important, una acurada selecció dels títols que hi entren.

La llibretera ho explica millor: ‘Tenim l’espai que tenim i no podem fer grans coses, de manera que hem de seleccionar molt bé quins llibres volem tenir a casa nostra. No vull renunciar a la poesia i a la història per posar vés a saber què.’ Aquest serà un maldecap que no haurà de tenir al nou local. Els mil metres quadrats permetran de disposar de seccions especialitzades, com la poesia, de la qual és una ferma defensora.

Úbeda assegura que el projecte és perfectament viable tenint llibres només en català. ‘Diuen que no es pot viure només de la literatura en català i els que ho diuen no saben que sí que és possible perquè ells no tenen cap llibreria especialitzada només en català. Jo en tinc una i anem fent, però durant molts anys a l’Ona gran no vam tenir cap problema perquè venguéssim només llibres en català i ara no el tindrem. I, que consti, no tinc res en contra del castellà, però davant la saturació del mercat en castellà i la invasió d’editorials en castellà, és necessari que hi hagi un projecte com el nostre i que siguem una referència’, assegura.

I és quan parla del nou local i de com serà la nova Ona que a Úbeda li guspiregen els ulls. ‘Hi haurà una cafeteria i un petit amfiteatre per a presentacions, conferències, debats i petits concerts, i tindrem un espai important amb les obres principals de la nostra literatura traduïdes a més llengües, perquè ja que som al centre i hi passen molts turistes, hem de ser una finestra al món per als nostres escriptors. Jo sóc una dona del segle XIX i en Tatxo Benet un empresari del segle XXV. D’això ha de sortir una llibreria moderna però que mantingui l’essència i l’escalfor d’abans’, explica Úbeda. De moment no s’ha parlat encara de quant personal caldrà per a mantenir oberts tots dos centres, però sí que se sap que la nova llibreria no tancarà al migdia.

Un altre fet que també serà vertebrador d’aquest nou projecte és el paper que hi tindran els joves escriptors. ‘En el futur volem crear premis ben dotats que ajudin a fidelitzar els nous valors en la nostra llengua i per això els hem de donar facilitats perquè puguin continuar escrivint amb solvència amb la nostra llengua.’ Així doncs, un nou pla es prepara per a l’Ona i per a Montserrat Úbeda, que va assegurar que no vol anar-se’n de Gràcia: ‘Aquí, hi he estat molt feliç i per això el nou projecte havia de garantir que es mantingués la llibreria del carrer Gran. I ho hem aconseguit.’

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb