29.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 31.01.2025 - 11:44
Aquests dies que tant d’impacte ha tingut l’aparició de la intel·ligència artificial xinesa, la meua experiència personal m’ha recordat un tema de què fa temps que volia parlar: la importància enorme que la llengua catalana, la nostra, ja no siga únicament una llengua d’humans, dels humans.
DeepSeek, la màquina xinesa, parla un català raonable, bastant raonable. ChatGPT el parla i l’escriu encara millor i Claude.ai és increïble que bé que el parla. Són aquestes les tres màquines amb què tinc converses habituals en la llengua que els meus pares em van regalar. I he de dir que l’experiència, tant si és text escrit com si és conversa oral, és molt impressionant.
Però no estic segur que la nostra societat entenga el significat que té això. La gran victòria que això significa.
Ho diré d’una manera brutal i ja em disculpareu l’exabrupte. Però és que, per primera vegada d’ençà de les Homilies d’Organyà o el Llibre dels jutges –que ja decidiran els experts quin és el més antic–, tenim la supervivència del català completament assegurada. Absolutament. Perquè ja no depèn ni tan sols de les nostres peripècies biogràfiques. Fins i tot si tots els humans que parlem català ens moríssem demà, el català continuaria vivint en aquestes màquines que ja saben parlar-lo i que no tenen caducitat. I no en una o dues, sinó en totes. Vaig fer la prova de posar a enraonar en català ChatGPT i Claude.ai, i fer-los mantenir una conversa entre tots dos, com a catalanoparlants tots dos, i el resultat em va deixar clavat en la cadira.
Ja sent, per endavant, les protestes vociferants dels qui diuen que això quin interès pot tenir; que de què ens serviria als catalans que les màquines parlassen català si cap humà no el parlàs. Som un país, ja ho deia Vicens Vives, de tot-o-resistes, i així ens va. Tenim l’obsessió pel tot o res. I tantes vegades hi ha passos entremig que ens haurien de fer botar de joia i ens farien la vida més agradable.
No es moriran de sobte tots els catalanoparlants, això ho sabem de sobres. Podrem ser més o menys, però les previsions més apocalíptiques i pessimistes se’n van un parell de segles enllà i, sincerament, qui sap com serà la societat no pas d’ací a un segle sinó d’ací a deu anys. I he dit la societat, però podria haver dit perfectament que vés a saber com serà la humanitat.
Que les màquines parlen català i en parlen amb naturalitat és una victòria de la cultura catalana i és una victòria enorme de la societat catalana. Perquè les màquines parlen moltes llengües, però encara no les parlen totes, ni parlen tan bé moltes altres com parlen el català. No us avorriré amb dades, ara, però tan sols voldria recordar que el govern francès el 2023 va fer una classificació de totes les llengües del món i va determinar que el català era la dotzena més influent, atenent, entre moltes altres coses, el nivell de desenvolupament tecnològic de la llengua. I això ara, amb aquest nou i enorme salt tecnològic que és la intel·ligència artificial, no solament s’ha mantingut, sinó que farà un gran salt endavant.
Això, que les grans màquines globals parlen perfectament el català, entenguen la cultura catalana, sàpiguen fer servir els continguts catalans i els posen amb naturalitat en el nostre dia a dia, no podem ni imaginar què significarà en el futur. Però serà bo. I el fet remarcable és que ja significa moltes coses avui; la més important, que no quedem ni quedarem, com a poble, com a cultura, com a nació, despenjats de la globalització.
Fa uns quants mesos un amic em va enviar una captura de pantalla de l’alarma que va rebre al seu mòbil, concretament l’11 de maig a les 4.18 de la matinada, hora de Tòquio. Era una alarma per terratrèmol enviada per l’eficaç agència meteorològica del Japó, que anava adreçada al propietari del mòbil: primer en un català perfectament normatiu i després en japonès. A Tòquio. Per què? Doncs perquè el mòbil era configurat en català –i vull recordar que ara mateix els iPhones funcionen tan sols en trenta-set llengües i el català n’és una– i perquè la intel·ligència artificial organitzava la resposta. Cap humà no va prendre la decisió d’enviar al meu amic un avís en català. Simplement, el món d’avui ja funciona amb aquesta naturalitat, que transcendeix la política i els usos i costums dels estats. I si no sabem veure la importància d’això, fins a quin punt és transcendental que el català ja no siga exclusivament una llengua d’humans, parlada per humans i prou, és que tenim un problema d’autoestima realment gros.
PS1. Arnau Lleonart ha provat a fons DeepSeek i en aquest article en compara el rendiment amb el de ChatGPT: “Per què prefereixo, ara com ara, continuar fent servir ChatGPT abans que DeepSeek”.
PS2. La periodista Montse Armengou va denunciar públicament un cap seu, de quan ella era jove, que la va assetjar sexualment. L’home és mort i ella ara ha hagut d’aguantar unes reaccions difícils d’entendre, que respon amb aquest article: “Assetjament: i tu què saps què passava?”.
PS3. El pacte entre Junts i el PSOE sobre les pensions i més qüestions que el govern espanyol havia inclòs en el famós decret òmnibus ha dut una pausa en la tensió entre tots dos partits. Però és una pausa que té un termini de –a tot estirar– dos mesos, el màxim que hauria de tardar a fer-se efectiva la qüestió de confiança al parlament espanyol. Odei A-Etxearte ens explica en aquest article què pot passar durant aquest temps i quins són els tres temes que podrien fer variar significativament les relacions entre aquests dos partits.
PS4. Van mal dades als mitjans públics valencians. El PP i Vox continuen amb la seua obsessió de controlar-los i tallar les ales a una televisió, sobretot, que ha fet molt bé el tractament de la gota freda –cosa que ha incomodat, per tant, el govern. Ahir es va nomenar director general Paco Aura, un personatge conegut, amb una polèmica trajectòria, que Esperança Camps retrata en aquest article: “À Punt es disfressa de Canal 9”.
PS5. Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixàs llegir aquest editorial? No és l’estil de VilaWeb. La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada, i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom. Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors. Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguen a l’abast de tothom. I tots hi eixirem guanyant.
