La ressaca del referèndum sobre la independència del Quebec celebrat el 1995 fou complicada. Les iniciatives legals i les impugnacions es van disparar després de la derrota dels independentistes per 50,58% a 49,42%. Per una banda, l’estat federal canadenc va aprovar la Clarity Act (Acta de la Claredat) el juny del 2000 per establir els mecanismes de negociació per a convocar referèndums d’independència a les províncies. Per una altra banda, l’assemblea quebequesa va aprovar el desembre del mateix any la llei 99, que regulava el dret de secessió unilateral del Quebec i establia el criteri del 50%+1 vot per validar la independència.

La llei quebequesa fou combatuda amb contundència per advocats i partits de defensa dels drets dels anglòfons. L’advocat Brent Tyler i el líder del Partit de la Igualtat, Keith Henderson, van portar la llei als tribunals perquè consideraven que era inconstitucional.

Setze anys després, ni Tyler té la llicència d’advocat ni el Partit de la Igualtat existeix, però els dos demandants han estat convocats a judici sobre la llei 99. Es jutjarà si la llei respecta els límits constitucionals canadencs i el marc referent a l’autodeterminació que va establir l’Acta de la Claredat pocs mesos abans de ser aprovada. Els impulsors de les demandes diuen que cal tombar la llei 99 encara que el moviment independentista no passi pel millor moment perquè ‘vivim damunt de la cornisa d’un volcà, que mai sabem quan entrarà en erupció’.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.