Després de tres anys de periple judicial a Bèlgica, el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, sabrà aviat si la justícia d’aquest estat concedeix la petició d’extradició a la justícia espanyola. La data fixada pel Tribunal d’Apel·lació de Gant per a fer pública la sentència és el 28 de desembre vinent. Així ho ha fet saber el tribunal després de la vista d’avui al migdia en què s’ha examinat la recent decisió del Tribunal Constitucional de Bèlgica de tombar la llei d’injúries contra el rei i, per tant, d’invalidar un dels delictes pels quals l’estat espanyol vol extradir-lo.

L’Audiència espanyola també el reclama per un delicte d’amenaces i un altre d’enaltiment del terrorisme, pels quals, juntament amb les injúries a la corona, fou condemnat a tres anys i mig de presó. El tribunal de primera instància de Gant ja va desestimar l’extradició, i la decisió que prengui el Tribunal d’Apel·lació encara podria ser recorreguda en darrera instància al Tribunal de Cassació de Bèlgica. Tanmateix, és un darrer recurs poc freqüent, que en el cas de Lluís Puig la fiscalia belga va desestimar de fer servir.

En sortir de la vista judicial, l’advocat del cantant, Simon Bekaert, s’ha declarat optimista i confia que els magistrats rebutjaran l’extradició. Diu que segur que passarà en el cas dels delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la corona, i creu que tampoc no s’admetrà per amenaces. No obstant això, els lletrats han demanat al tribunal que, en cas que l’admeti, permeti a Valtònyc de complir la condemna a Bèlgica. “L’estat espanyol té condemnes per tortures a les presons. […] Per seguretat, m’estimo més quedar-me aquí”, ha dit Valtònyc en declaracions recollides per l’ACN.

Dos dels tres delictes pels quals el reclamen han estat desacreditats i pràcticament es descarta que siguin acceptats pels jutges belgues. D’una banda, el Tribunal Constitucional de Bèlgica va tombar el mes passat una llei històrica de l’estat que castigava les injúries contra el rei. Va sentenciar que era inconstitucional i que vulnerava el dret fonamental de la llibertat d’expressió. I la sentència responia una pregunta que li havia formulat el tribunal de Gant.

D’una altra banda, el tribunal de Gant també va demanar al TJUE si podia acceptar l’euroordre per la via ràpida pel delicte d’enaltiment del terrorisme, tal com demanaven les autoritats espanyoles; pretenien d’aplicar-li el codi penal espanyol actual, que és més punitiu en relació amb aquest delicte. Però el Tribunal de Luxemburg va dir que no, que li havien d’aplicar el codi penal vigent quan va ser condemnat.

Però manca el delicte d’amenaces, que en el cas de la condemna contra Valtònyc implicaria sis mesos de presó. El delicte d’amenaces no condicionals –és a dir, que es profereixen sense que hi hagi un objectiu concret a canvi de cessar-les– té la doble tipificació en el codi penal belga i en l’espanyol. Són delictes compartits, i això permetria de concedir l’extradició, si més no per aquest delicte. Ara, cal tenir en compte que el tribunal de primera instància ho va desestimar amb l’argument que Valtònyc era emparat per la llibertat d’expressió en el context d’un concert. Si el tribunal d’apel·lació subscriu aquest punt de vista, l’extradició fracassarà.

Anàlisi: La lluita de Valtònyc contra l’euroordre espanyola ja arriba al final

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.