Ha estat una sorpresa. Amb pocs dies de diferència –concretament el 12 i el 16 d’abril– hem conegut dos indicadors prospectius que apunten a una millora de les expectatives de les empreses industrials catalanes. El primer és l’índex de confiança empresarial harmonitzat, que elabora l’Idescat amb dades, bàsicament, de l’INE; i el segon, l’enquesta de clima empresarial que fa l’Idescat conjuntament amb la Cambra de Comerç. En tots dos casos les empreses industrials preveuen un segon trimestre millor que no el primer en els seus negocis. És una dada important –si finalment aquests pronòstics es compleixen–, perquè venim d’uns mesos durs en què s’ha fet notar la desacceleració que travessa Europa i que ha estat materialitzada per diverses institucions internacionals, amb una minva del creixement previst per l’activitat econòmica de cada país. És cert que, en aquestes estimacions, l’estat espanyol no n’ha sortit tan malparat com la resta. Per exemple, en l’última, la de la Comissió Europea, Alemanya perd set dècimes de creixement; França, tres; Itàlia, un punt; i Espanya, una dècima.

I si abans he parlat de sorpresa és perquè l’índex de producció industrial (INE) del febrer parlava d’una baixada del 0,8% en la indústria catalana en l’acumulat dels dos primers mesos de l’any. I, és clar, perquè encara tenim molt tendra la notícia dels sis-cents llocs de feina que vol retallar la Nissan a Barcelona, a més de la deriva incerta del sector de l’automòbil. Bé, dels dos indicadors esmentats, el primer preveu una variació positiva del 2,7% el segon trimestre, si bé encara seria un 3,9% inferior a l’índex de l’any passat. Aquest indicador ja no ens dóna més informació sobre la indústria.

En canvi, el segon és una enquesta que es valora per la diferència entre les respostes positives i negatives (en percentatges) dels empresaris i a més de la marxa del negoci. Pregunta sobre les exportacions, l’ocupació i el grau d’utilització de la capacitat productiva.

Quant a la marxa del negoci, surt una diferència positiva global de 12 punts, és a dir, un 23% d’empresaris creuen que les coses milloraran, un 11% que empitjoraran i un 65% que continuaran igual. La dada més important, del meu punt de vista, és que tots els subsectors menys un –paper, fusta i arts gràfiques (-1)– tenen expectatives positives. S’hi destaca sobretot, la química (+18), l’alimentació (+15), les ‘altres indústries’, que inclou els automòbils (+12), i el tèxtil (+11). També cal remarcar que pràcticament tots veuen una situació millor que no pas la del primer trimestre.

És particularment interessant la previsió que fan de la facturació a l’estranger. Aquí el saldo global és de 9 punts positius. I, com passava a l’anterior, tots els subsectors menys un –el tèxtil (-4)– presenten saldos favorables. En aquest cas, els millors resultats són de la metal·lúrgia (+18), la química i l’alimentació (+11 cadascun). No és tan bo, encara que és positiu, el resultat de les ‘altres indústries’ i la maquinària (al voltant dels 4 punts). Potser en aquest apartat de l’exportació la sorpresa encara és més gran, perquè les previsions sobre el comerç internacional, en general, són fluixes, arran dels problemes entre la Xina i els EUA (sembla que en via de solució) i la situació d’incertesa en què es troba el Brexit.

On l’enquesta és menys positiva és en el camp de l’ocupació, perquè molts subsectors pensen rebaixar-la. El saldo global és de dos punts negatius, de resultes d’un 13% d’empreses que la volen augmentar i un 15% que la pensen abaixar. Però la gran majoria (72%) no creuen que l’hagin de tocar.

I, finalment, però molt important, tenim la utilització de la capacitat productiva. És un indicador clau, perquè posa en relleu l’activitat real de l’empresa. Doncs bé, tots els subsectors pensen augmentar-la el segon trimestre. La mitjana dels sectors esperada el segon trimestre és del 75,9% i l’interval en què es mou va des del 81,2% de la maquinària al 72,7% del tèxtil. Són percentatges millorables, però prou interessants. Observeu una referència: fa set anys, el primer trimestre del 2012, la mitjana era del 62,3%. Això vol dir que ara som més de 13 punts pel damunt. I l’interval de llavors era del 57 de la metal·lúrgia al 68% de l’alimentació. Els canvis organitzatius i productius d’aquests anys han promogut aquest salt tan important.

Tot plegat, en definitiva, apunta a uns mesos una mica millors, en què l’última paraula serà a les mans del sector exterior. Però allò que flairen els empresaris, escenificat en aquests indicadors, és important, perquè demostra que malgrat la situació global de desacceleració de les principals economies mantenen un cert optimisme. I l’optimisme és la clau per a continuar treballant de valent, cosa, que, tot sigui dit, no han deixat de fer després de travessar la crisi més gran d’aquests últims decennis.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb