La proclamació de la independència de Catalunya ja és més cosa d’hores que no pas de setmanes. Després de la intervenció crispada, ahir al vespre, del rei d’Espanya, que va legitimar les mesures que sens dubte prendrà aviat el govern espanyol, ja no hi ha espai per a cap mena de diàleg. S’ha acabat. La manera com va parlar el Borbó anunciava ben clarament l’adopció de mesures dràstiques per part del govern espanyol, que implicaran la dissolució de l’autonomia.

En aquesta situació, el Parlament de Catalunya només té una possibilitat de reacció: la proclamació immediata de la independència del Principat. L’intent d’aplicar formalment el 155 o fins i tot el possible enviament de l’exèrcit espanyol a Catalunya només poden rebre aquesta resposta. Entre més motius perquè, després de la proclamació de la independència, el president de la república podrà demanar immediatament als Mossos d’Esquadra que defensen la població civil de noves agressions.

En tots els processos d’independència, hi ha una espurna que desencadena ràpidament el final. Els qui em llegiu des de fa anys ja deveu recordar que he dit moltes vegades que hi ha un punt, un moment, en què tot s’accelera i es precipita. I ara ja som ací, definitivament. La salvatge repressió espanyola de diumenge passarà a la història dels processos d’independència a Europa com un acte paral·lel a l’atac del gener del 1991 al parlament i la torre de la televisió lituanes, o bé a l’anomenada guerra dels Deu Dies eslovena, per a posar dos exemples ben coneguts. Serà un acte paral·lel i tan inútil com aquells, que van obrir definitivament la porta de la independència en ambdós països. La violència fa mal i causa molt dolor, però la violència també foragita la por i reforça definitivament la determinació del poble.

Ahir, durant tot el dia, el Principat va demostrar amb una enorme serenitat i dignitat la determinació de ser lliure, una determinació que el Parlament de Catalunya ha de portar ara a la pràctica, en el moment que ho considere més convenient, però sense dilació. Ho ha de fer per respecte a l’esforç dels ciutadans durant tota la campanya del referèndum, durant el colp d’estat del dia 20, durant el cap de setmana de les votacions i ahir. Però l’ha de proclamar també simplement perquè ja no tenim res a salvar darrere nostre. L’autonomia de Catalunya haurà desaparegut en cosa de poques hores i amb la fi de l’autonomia l’únic camí possible és el de la llibertat, el de la república, el de la independència.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb