23.06.2016 - 22:00
|
Actualització: 24.06.2016 - 18:08
Qui va enregistrar les converses entre el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso? És la gran pregunta que es fa tothom. Diversos mitjans de Madrid, sobretot eldiario.es, han apuntat que l’enregistrament de la trobada tindria relació amb l’anomenada guerra de comissaris: una lluita en el si de la policia espanyola per a controlar-la. De moment, les filtracions han paralitzat la cerimònia de comiat de l’actual cap de la Direcció Adjunta Operativa (DAO) –segon càrrec en importància dins la jerarquia policíaca– que s’havia de produir dimecres i ha endarrerit el nomenament del seu relleu. Per entendre aquesta guerra ens hem de remuntar als primers mesos del govern de Rajoy.
Els nomenaments i la gestació del conflicte
Una de les primeres decisions de Fernández Díaz com a ministre d’Interior va ser nomenar la nova cúpula de la policia. El comissari Eugenio Pino, antic cap dels antiavalots durant l’època de José María Aznar, es va convertir en el nou director de la DAO. Pino, d’acord amb Fernández Díaz, va organitzar un grup policíac secret amb membres de la Unitat d’Afers Interns (UAI) i la Unitat de Planificació Estratègica i Coordinació (UPEC) per a combatre les preocupacions polítiques del govern espanyol. El moviment independentista català –tant partits polítics com entitats sobiranistes– es van convertir en el principal blanc de les investigacions. Marcelino Martín Blas, el comissari escollit pel ministre de l’Interior per dirigir la UAI, és qui tutelava els passos del grup secret. Que alguns han definit com a ‘policia patriòtica’.
La UAI sempre ha treballat amb discreció i la llei li permet, si així ho desitja qui la controla, fer-ho amb total secretisme i opacitat. Des del 2012 va ser l’últim any que la direcció va facilitar els sindicats policíacs el nombre d’agents (160) que treballaven a la UAI.
Martín Blas, conjuntament amb José Luis Olivera –actual director del centre d’Intel·ligència Contra el Crim Organitzat i el Terrorisme i principal candidat a dirigir la DAO–, va venir a Barcelona l’octubre del 2012. Els policies van intentar convèncer amb ‘noves proves’ els fiscals Fernández Bermejo i Sánchez Ulled de reactivar la investigació del cas Palau. Olivera els coneixia de la seva època a la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscal (UDEF). La seva intenció era que els fiscals sol·licitessin el jutge del cas un escorcoll d’urgència a la seu de CDC per tal d’influir en el resultat de les eleccions el Parlament de Catalunya d’aquell novembre. Ambdós comissaris van ser condecorats pel ministre de l’Interior el 2013 per les seves labors; a més d’una medalla, van rebre una pensió vitalícia.
En les investigacions contra l’independentisme català també hi col·laborava el comissari José Villarejo. Un perfil publicat el diari El Mundo el definia com ‘el comissari més obscur’ de la DAO. ‘És un comissari, però no té comissaria. És un comandament policíac, però no té càrrec orgànic dintre de l’estament. José Villarejo és un policia veterà que es troba de “serveis especials”. Adscrit a la Direcció Ajunta Operativa, però realment no depèn de ningú. Fa i desfà. Des del segle passat, apareix relacionat amb assumptes d’allò més escabrosos, i tots amb vinculacions polítiques’, explicava l’article. El comissari va rebre el 2014 una condecoració de les mans de Fernández Díaz pels seus serveis a l’estat, especialment per les maniobres fetes a Catalunya.
Villarejo és la peça de la discòrdia; el detonant de la guerra en el si de la policia espanyola.
La ruptura i la guerra
La UAI investigava des de 2012 l’anomenada operació Emperador: blanqueig de capital per part de la màfia xinesa. Durant el procés es van elaborar diversos informes i en alguns d’ells es mencionava el fill de Villarejo. Finalment no se’l va imputar, però el comissari, segons que van relatar fonts policíaques, va jurar venjança contra el director de la UAI: Martín Blas. De totes maneres, l’operació Emperador no era l’únic argument del comissari en ‘serveis especials’ per carregar contra el cap de la UAI. El nom del mateix José Villarejo apareixia en el cas Nicolay, que investiga les aventures del cèlebre ‘Petit Nicolàs‘.
En aquell moment, dins del cos era vox populi que Martín Blas aspirava a substituir al capdavant de la DAO a Eugenio Pino quan es retirés.
Villarejo va acusar a Martín Blas de ‘fabricar proves’ en contra d’ell per tal de ‘coaccionar-lo’ i evitar així que el comissari revelés l’existència de ‘gestions secretes per a la direcció del PP’. Segons Villarejo, el cap de la UAI, investigava pel partit de Rajoy les proves que Bárcenas encara no havia entregat al Jutge Ruz, facilitant així la defensa del PP. Les proves fabricades, al parer de Villarejo, són les que l’implicaven en el cas Nicolay.
S’havia declarat la guerra. Fernández Díaz i Pino van pactar el cessament de Martín Blas l’abril de 2015. El comissari va ser substituït per Francisco Migueláñez al capdavant de la UAI i va ser recol·locat el consell assessor de la policia. Un cementiri d’elefants en paraules de fonts policíaques.
La seva destitució, però, no va acabar amb les hostilitats. Aquest any, Martín Blas va respondre sol·licitant la detenció de Villarejo i les imputacions de Pino i la seva mà dreta, José Ángel Fuentes Gago: l’home que va propiciar les trobades entre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. Martín Blas els acusava de ser darrere d’un altre cas d’enregistraments polèmics relacionats amb el cas Nicolay. Unes cintes de 2014 en les quals el cap de la UAI parla amb dos agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre l’operació. El pròxim 27 de juny Villarejo haurà de declarar acusat d’enregistrament il·legal al jutjat d’Instrucció número dos de Madrid.
El relleu a la cúpula de la policia espanyola
El comissari Eugenio Pino es va jubilar aquest dimecres i el seu càrrec com a director de la DAO ha quedat vacant. Automàticament, mentre no es formi nou govern, la llei preveu que la direcció l’ocupi el subdirector de recursos humans de la policia. No obstant això, Fernández Díaz s’ha negat a què això passi i ha decidit que el nou cap del DAO sigui José Luis Olivera. L’escàndol de l’enregistrament de les converses entre el ministre de l’Interior i Daniel de Alfonso n’ha endarrerit el nomenament. Pino, per la seva part, s’ha quedat sense cerimònia de comiat. Olivera és conscient que ocuparà el càrrec de manera interina i que si es forma un nou executiu després del 26-J podria ser rellevat. Villarejo, pendent de judici, també es jubila aquest agost.
