A l’octubre farà cent anys del naixement de l’actriu Margarita Carmen Cansino, coneguda amb el nom de Rita Hayworth i mitificada en el personatge de Gilda. Per a celebrar-ho, la Filmoteca de Catalunya ha programat, durant tot el mes de setembre, un cicle de projeccions que pretén demostrar que l’actriu era molt més que Gilda. El cicle inclou dotze dels títols més destacats de l’actriu, des de Gilda fins a Salomé i Pal Joey.

El cicle comença avui amb la projecció de Gilda (1946) de Charles Vidor a les 19.00 i tindrà una segona sessió, demà a les 21.30. Totes les projeccions tindran dues sessions i s’allargaran fins al 30 de setembre. La darrera projecció serà Només els àngels tenen ales (1939) de Howard Hawks.

El 17 d’octubre de 1918 a Nova York va néixer Margarita Carmen Cansino, filla d’un ballarí d’origen sevillà que havia abusat d’ella i va explotar-la com a ballarina quan tot just començava la carrera artística. Va ser el seu primer marit, Edward Judson, qui va ser conscient del seu potencial i va encimbellar-la. Va tenyir-se la cabellera de color roig i adoptà el cognom de la mare, una actriu d’origen irlandès, com a nom artístic.

Fotograma de ‘Pal Joey’.

Amb Només els àngels tenen ales (1939), de Howard Hawks, va començar a despuntar, i es va consolidar amb films com Sang i sorra (1941), de Rouben Mamoulian, La pèl-roja (1941), de Raoul Walsh, i també musicals on desplegava les seves habilitats en aquest terreny, com ara Mai no vas ser tan encantadora (1942), de William A. Seiter –estrenada entre nosaltres amb el títol Bailando nace el amor– i Noia de portada (1944), de Charles Vidor –estrenada al Principat amb el nom de Las modelos. Fins a arribar al fenomen de Gilda (1946), que, paradoxalment, fou el començament d’una certa davallada.

Fotograma del film ‘La dama de Xangai’.

No es podia arribar més amunt, i el mateix any va interpretar La dama de Xangai a les ordres del seu segon marit, Orson Welles, que va capgirar absolutament la seva imatge, tallant-li la cabellera pèl-roja i tenyint-la de ros. Dos anys més tard va provar de repetir la fórmula de l’èxit de Gilda amb Los amores de Carmen, amb el mateix director i coprotagonista, Glenn Ford, però sense tanta fortuna.

Hayworth explicava: ‘Els homes se’n van al llit amb Gilda i es desperten amb mi.’ Amb aquesta frase, va revelar la frustració vital d’una dona utilitzada per un sistema patriarcal, que la va modelar fins a convertir-la en una de les estrelles amb més glamur de Hollywood i en la sex symbol per excel·lència dels anys quaranta.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb