L’evangelisme blanc i els errors dels demòcrates: un còctel perillós per a la democràcia als Estats Units

La sentència del Suprem sobre l'avortament és el resultat de dècades de feina de la dreta religiosa i pot comportar restriccions de drets enormes

VilaWeb
Kimberly Tower
24.06.2022 - 21:40
Actualització: 25.06.2022 - 11:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Suprem dels Estats Units acaba d’anunciar oficialment allò que ja se sospitava d’ençà de fa unes quantes setmanes: la fi del dret de l’avortament a escala federal. Bo i confirmant la filtració de documents revelada el 3 de maig a Politico, el tribunal ha revocat la jurisprudència de Roe contra Wade (1973) i Planned Parenthood contra Casey (1992).

Les conseqüències a curt termini i mitjà termini encara no són clares. Molts analistes temen que una prohibició de l’avortament a escala nacional serà inevitable si el Partit Republicà recupera la majoria al congrés després de les eleccions de meitat de mandat del novembre.

Per entendre què passa cal partir de dos fenòmens diferents però relacionats: l’augment de l’evangelisme blanc com a identitat política i una tolerància creixent –i fins i tot preferència– a les tàctiques autoritàries dins el Partit Republicà. Una ideologia i una estratègia aquestes que juntes corren el risc de soscavar la democràcia nord-americana.

“Una nació unida sota l’autoritat de Déu”: la politització de la dreta religiosa

Els cristians evangèlics blancs són avui dia un dels grups demogràfics més unificats i mobilitzats dels Estats Units i formen una força política única. La dreta religiosa, pilar del moviment antiavortista, és tant una secta com un moviment social caracteritzat per la varietat d’opinions. Tot i aquestes divisions internes, l’acord comú és sobre un projecte nacionalista que defensa les polítiques antifeministes, anti-LGBTI i a favor de les armes.

La politització de l’evangelisme blanc ja existia abans de l’era Trump. Tot i que no és cert allò que diu Jerry Falwell, pastor evangèlic i dirigent de la dreta religiosa, que va començar amb la indignació moral de la decisió de Roe contra Wade del 1973, que va establir el marc legal per a l’accés a l’avortament. L’evangelisme blanc va agafar força durant el període de la supressió de la segregació racial i la penalització financera de les escoles evangèliques que es negaven a admetre estudiants negres, a final dels anys setanta. A les eleccions presidencials del 1980, l’avortament va substituir la segregació com a qüestió principal, però el llegat de la ideologia de la supremacia blanca va romandre dins el moviment evangèlic.

Els dirigents de la dreta religiosa no volen crear el seu propi partit sinó que es continuen mobilitzant a favor dels republicans perquè és l’estratègia que té més probabilitats de donar-los victòries electorals en un sistema bipartidista com el nord-americà. La fusió d’aquest evangelisme blanc amb el Partit Republicà es va fer visible amb la reelecció de Ronald Reagan el 1984 i, després, de George H. W. Bush el 1988, encara que tots dos eren força allunyats de les creences evangèliques.

Entre les dues convencions nacionals republicanes, del 1992 al 1996, els membres de la Coalició Cristiana van passar de representar-ne el 14% a més del 50%. El 2000, la conversió a l’evangelisme va ser una part important de la campanya de George W. Bush, i el 2016, el 80% dels cristians evangèlics blancs van votar Trump.

Un canvi ideològic possible pel sistema institucional nord-americà

En paral·lel, el Partit Republicà ha desenvolupat una posició antisistema i engegat estratègies antiliberals aquests darrers vint anys. Segons l’Institut V-Dem, aquest moviment va començar gradualment entre el 2000 i el 2012; entre el 2014 i el 2018, el partit es va inclinar cap a allò que l’institut considera autoritarisme. Els atacs als drets civils i polítics el primer any de l’administració Trump també van portar Freedom House a rebaixar la “puntuació de llibertat” dels Estats Units el 2018.

D’ençà de principi de la dècada del 2000, el Partit Republicà ha recorregut al gerrymandering, el redisseny dels districtes electorals, per reduir el poder de vot de grups tradicionalment demòcrates, com ara les minories ètniques i els joves. La reducció del nombre de col·legis electorals en certs districtes i la introducció de lleis d’identificació dels votants tenen el mateix propòsit.

Aquesta evolució va continuar fins que hi va haver un acord entre els dirigents del Partit Republicà per oposar-se categòricament a les polítiques de Barack Obama just abans de la seva presa de possessió, el 2009. Un acord en què alguns republicans electes van veure una ruptura tan gran amb la tradició del partit que van decidir de deixar la política per sempre.

El resultat és la situació que veiem avui: un partit que continua impugnant els resultats de les eleccions que no guanya; que bloca la investigació de l’atemptat del 6 de gener de 2021 al Capitoli, l’assalt més violent al govern nord-americà d’ençà de la guerra del 1812; que continua canviant el sistema electoral per assegurar resultats a favor seu en les eleccions. No és estrany, en aquest context, que els republicans passin per sobre del fet que la major part de nord-americans donen suport al dret d’avortar.

Segons alguns politòlegs, tots aquests elements són emblemàtics de la reculada democràtica, símptomes d’allò que passa quan una democràcia deixa (o corre el risc de deixar) de ser-ho. A escala internacional, la reculada dels drets de la dona és tan sols una expressió d’aquesta regressió.

On és la separació de poders?

Si la influència dels grups religiosos és responsable de la dretanització de la societat nord-americana, la politització del Tribunal Suprem és un fenomen encara més convincent. Aquests darrers vuitanta anys, el Tribunal Suprem ha tingut un paper fonamental en la determinació dels drets civils, sigui avaluant la constitucionalitat de les lleis estatals, sigui decidint casos judicials que restringeixen aquests drets. En aquest sentit, l’autorització del matrimoni interracial el 1967 va ser una decisió històrica. En matèria de protecció dels drets civils, el Tribunal Suprem històricament hi ha tingut un gran paper.

Així, molts dels drets civils dels nord-americans no són el resultat de la legislació aprovada pel congrés, sinó que han estat decidits per mitjà de precedents legals pel Tribunal Suprem. Per això, el govern federal no ha inclòs el cas Roe contra Wade a la legislació: fins ara no es considerava necessari. Aquesta manca d’acció és tant una tradició política dels Estats Units com una mala gestió per part dels demòcrates, que segurament avui lamenten.

Quina resposta dóna el Partit Demòcrata?

Vist de fora, hom es demana per què el president demòcrata Joe Biden –el partit del qual continua tenint majoria al congrés– no té el poder de dirigir el país en la direcció de l’agenda per a la qual va ser elegit el 2020.

D’una banda, molts demòcrates ho han intentat. Les xarxes socials i la premsa són plenes de discursos demanant als nord-americans que protegeixin els seus drets, explicant com la decisió tindria un fort impacte negatiu en l’equilibri del país. Biden ha aconsellat a la seva gent que voti els candidats pro-avortistes a les eleccions de la tardor.

En segon lloc, el govern no té cap control sobre aquesta decisió, atès que totes les eines de què disposa poden ser eludides. Per exemple, amb el filibusterisme, una norma del senat per la qual un grup minoritari pot prolongar el debat indefinidament per blocar la votació d’un projecte de llei. Aquesta estratègia requereix dos terços dels escons per superar-la, per la qual cosa no n’hi ha prou amb la majoria. Originalment pensada per a casos excepcionals, va començar a ser utilitzada regularment pels republicans per blocar la legislació durant la presidència d’Obama. L’intent dels demòcrates de codificar l’accés a l’avortament va fracassar a causa d’un filibusterisme republicà, igual que el projecte de llei per a protegir més el dret del vot del gener passat.

A més, el Tribunal Suprem té poder sobre les ordres executives del president. Si Joe Biden emetés una ordre executiva que consagrés el cas Roe contra Wade, el Tribunal Suprem podria anul·lar-la. Per tant, ara hi ha un desequilibri de poder sense precedents a favor del Tribunal Suprem.

I, amb això, la dreta religiosa podrà atacar els altres drets que desafia i que ara per ara són protegits pel mateix principi legal (el “dret de la privadesa”) que Roe contra Wade: l’anticoncepció, el matrimoni per a tots, les relacions entre persones del mateix sexe i alguns diuen que fins i tot el matrimoni interracial.

Siguin quins siguin els detalls de la sentència del Tribunal Suprem, la fi de Roe contra Wade confirma un tomb als Estats Units cap a una societat menys democràtica i més teocràtica.

Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.

The Conversation

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes