
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Finalment el pressupost de la Generalitat d’enguany ha estat aprovat pel Parlament de Catalunya. La sessió d’ahir fou tensa, però la presidenta Forcadell superà els intents d’impedir la votació. Tot plegat s’esdevingué d’una manera que excità molt alguna gent i que, per això mateix, cal contextualitzar. Miraré d’explicar tres conceptes que crec que hem de tenir clars per a entendre què passa i per a respondre adequadament a l’ofensiva propagandística de l’unionisme.
1. La doctrina dels actes propis. En dret no pots al·legar un defecte que tu mateix has originat: ‘Venire contra factum proprium non valet.’ Aquesta doctrina, acceptada universalment, prohibeix que una persona puga anar contra el propi comportament anterior per limitar els drets d’una altra que haja actuat d’una determinada manera confiant en la bona fe de la primera. És fora de tota discussió que el comportament actual del Parlament de Catalunya ve determinat per la persecució judicial a què es troba sotmès. Per tant, el defecte, si n’hi hagués, seria causat per la repressió judicial. I els qui inciten aquesta repressió (PP, Ciutadans i PSC han acudit al Constitucional espanyol) no haurien de poder al·legar un defecte que ha estat motivat, precisament, per la seua actuació anterior. Més i tot: és indecent que ho facen.
2. L’abús del sistema. En anglès diuen ‘gaming the system’ per referir-se a allò que en les llengües romàniques se sol anomenar ‘abús del sistema’. L’expressió anglesa m’agrada més perquè em sembla que ‘jugar amb el sistema’ destapa més bé allò que va passar ahir. El concepte demostra que es poden fer servir regles i procediments dissenyats per a protegir un sistema a fi de manipular-lo i aconseguir un efecte desitjat i contrari al mateix sistema. I aquest és clarament el cas. S’invoca la democràcia i les garanties democràtiques, però es fa amb l’objectiu de negar i alterar el mandat democràtic resultant d’unes eleccions i impedir el lliure exercici del dret de vot.
3. El filibusterisme. És la conseqüència lògica dels dos punts anteriors. Des del moment que la majoria no accepta les trampes que li volen parar, la minoria pot seguir dos camins: negociar de bona fe o recórrer al filibusterisme. El filibusterisme és una tradició política dels països anglosaxons consistent a provar de retardar un acte legislatiu amb tàctiques dilatòries i obstructives. I, vist que no volen negociar de bona fe, es dediquen a això.
Si volem interpretar bé què va passar ahir, aquests tres conceptes em semblen bàsics. Això, més l’escenari general que hem esmentat tantes vegades i que és, en definitiva, el que hi ha en joc: la negativa de l’estat espanyol a negociar res mena a una situació en què la legalitat constitucional vulnera la legitimitat que n’és la font, una legitimitat que no és ni pot ser cap més que les urnes i el vot lliure dels ciutadans.
[Bon Dia]–Poques coses em sorprenen, ja, però això que diu Margallo en aquest vídeo és increïble. En primer lloc, i sobretot, perquè posa en una posició molt delicada diversos estats estrangers, que queden molt malament per haver acceptat un xantatge o per haver fet un pacte secret a l’esquena dels parlaments respectius. Però també perquè supose que el parlament espanyol hauria de dir-hi alguna cosa. Fa temps em van dir que aquest home anava descontrolat i estava ressentit per haver estat apartat del govern. Caram…
–Els nostres col·legues de Fosbury anuncien l’aparició d’una revista trimestral en paper que complementarà la seua mirada digital sobre l’esport dels Països Catalans i de la resta del món. Per Sant Jordi, la primera edició
–Ahir al congrés espanyol el PP i Ciutadans van clamar contra la imposició del català… a València. És una novetat agradable i molt significativa que els grans diaris espanyols ja dediquen portades al ‘problema valencià’, a criticar la ‘imposición del valenciano’ o a afirmar que l’espanyol està amenaçat al País Valencià. Que Santa Rita els conserve la vista, però.
8 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
22.03.2017 | 22:58
Malgrat els seus grans esforços per a impedir-ho, els pressuposts es van aprovar. El que va quedant cada vegada més clar és l’evidència. Els unionistes estan en minoria al Parlament. I la solidesa de la majoria sembla a prova de totes les seues males arts. Pot ser Espanya es negue a negociar res, però aleshores, ja s’ho trobarà. Resten 191 dies.

jaume vall
22.03.2017 | 23:58
I al final, la força de la gent. Una massa crítica de catalans disposats a passar uns quants vespres al ras, davant del Parlament o del Govern, per constituir una defensa física de protecció de les nostres institucions.

Joan Rubiralta
23.03.2017 | 01:12
Això que ha passat avui al Parlament és una mostra clara i nítida del cinisme i la demagògia que gasten tots els partits unionistes que hi ha tot fent servir armes creades per combatre la voluntat majoritària del poble català, aparentant a més, que ho fan per salvar la democràcia quan ells saben perfectament que estan fen exactament el contrari: parlar de democràcia per pervertir-la. Aquesta és la seva tècnica que espero que el nostre poble ho recordi quan hi hagi cites electorals i tinguin el càstig que es mereixen.
Tots aquesta grup, han provat d’aturar una votació perquè a ells no els convenia i ara diuen que ho portaran al TC, corretja de transmissió del PP, per tal d’impugnar-los. Veient com actuen ens podríem preguntar si és que apart de mostrar la diferència ideològica legítima , el que estan fent no és defensar el seu sou perquè ja saben que en una república catalana hauran de canviar tota la seva fòbia al català que és el que el manté, per altres plantejaments si volen sobreviure.
També voldria felicitar la diputada dels comuns que tot i que com a grup s’han posta al costat dels unionistes i han votat no als pressupostos, aquesta persona ha decidit mantenir la dignitat personal i votar-hi a favor. Què faran els dirigents d’aquest heterogeni grup quan passen coses com aquestes tenint en compte que no és la primera vegada. Hi haurà sancions o purgues?

Albert Pinyol
23.03.2017 | 01:12
Deixa’m apuntar-te un element interessant del video del Margall: en el min.12 afirma que amb la independencia els catalans perdrien el 10% de la seva riquesa. Aquesta xifra es comparable amb l’ expoli fiscal sostingut del 8-10%.
El primer escenari seria temporal, el darrer cas seria per sempre.
Per què mai analitzen la realitat que tindran a EspaÑa quan CAT marxi? Tots ja sabem la resposta i es resumeix en una paraula tabú per a tot castizo de bé: ‘bancarrota’.
Crec que analitzar les consequencies per a ES de perdre catalunya seria un bon exercici (…i un magnífic tema per a un simposi!).

Jordi Serramià
23.03.2017 | 01:13
Cada dia que passa m’adono més que anem pel bon camí. La veritat és que no entenc l’estratègia de l’unionisme suposadament democràtic. Totes aquestes estratègies per evitar un debat i posterior votació mostren clarament el nerviosisme dels autors, la seva manca de raons que fonamentin les seves accions i el pànic encobert que provoca l’aproximació a la data d’aprovació de les lleis de desconnexió. Tot plegat notícies fantàstiques per a l’independentisme! L’enemic continua equivocant-se dia rere dia, si us plau, no el distragueu!!

Andreu Fàbregas
23.03.2017 | 09:02
El filibusterisme parlamentari també és la reacció de ira continguda i impotent de qui no es veu ja amb cap recurs vàlid. Es una proba més del seu desespero. Ja hi hem de comptar, com un preu que haurem de pagar nosaltres en el camí d’assolir els nostres objectius.
El penós per a aquests unionistes es que han anat mes enllà de el que és tolerable en la lleialtat a defensar una ideologia (més aviat potser hauríem de dir mercenarisme polític) i estan fent accions de ‘terra cremada’ del que, nosaltres, després ens recordarem molt be, i… els passarem factura. No els servirà el voler aparentar ‘reconvertir-se’, ja els hem vist quina es la seva veritable ‘ralea’.
No em puc evitar fer una ‘mínima’ (crec que no en mereix més) referencia al Margallo: passarà a ser una historia d’una variant d’us de clavegueres per part dels mesetaris.

David Badia
23.03.2017 | 09:34
Respodre adequadament a l’ofensiva propagandista del unionisme, aixo es el quit de la questió. de tu Vicent no en tins cap dubte, pero d’altres cada dia que pasa en tinc més. Per exemple cada dia a 3/4 de vuit del mati al món a Racc1 propaganda dels diaris de Madrid des de El Pais fins a La Razón tots en contra , dels d’aqui quasi no s’en parla excepte de La Vanguardia i El Periodico , res del que diu l’ARA i El Punt-AVUI i menys de Vilaweb. A la tarda Versió Rac 1 d’en Toni Clapes cada dia es fa de forma subtil un meynspreu i molta humiliació a una dona que te 80 anys i te de nom Marta Ferrusola. A l’hora de la veritat veurem com van a respondre els mitjans de comunicació de Catalunya, tinc els meus dubtes , dels que no dubto dels d’España tots molt units en contra.

Pep Agulló
23.03.2017 | 10:21
Les trampes (són trampes) les fan els unionistes en no acceptar el diàleg. Creuen que dialogar és perdre poder. Però no poden entendre que el diàleg és la ritualització d’un fet, una idea, una diferència, que si no, seria una lluita de poders brutal, salvatge i anihiladora. Per això en el fons d’aquest essencialisme que no admet diàleg, hi ha un fonamentalisme agressiu i amenaçant. Fan trampes perquè no se’ls permet anar més lluny. Qüestió de correlació de forces.
Els punts teórics que assenyala Vicents als que no vam veure la sessió, no podem constatar-los en exemples concrets. Hagués estat bé explicar-ho aplicat a tal o qual intervenció.
S'ha afegit la noticia a Favorits