18.11.2024 - 21:40
Compromís va anunciar ahir la voluntat de presentar una moció de censura a les Corts contra el president Carlos Mazón. Com que els valencianistes no tenen prou escons per a presentar-la ells mateixos, l’oferta es va concretar oferint els seus quinze diputats al PSPV-PSOE.
Els socialistes els van rebutjar immediatament i es van desmarcar de qualsevol intent de presentar cap moció de censura contra el president per la seua gestió criminal durant la gota freda. La ministra Morant, de Madrid estant, es va limitar a insistir en la seua peculiar oferta que consisteix a demanar a Feijóo que canvie Mazón per qualsevol altre diputat del PP i a oferir-li el suport del PSOE. Els morts els hi posem nosaltres i ells els aprofiten per a fer els seus jocs allà a l’altiplà. Sucursalisme de la pitjor consideració imaginable.
És cert que la moció de censura difícilment podria reeixir. Mazón no té majoria absoluta i necessita els vots de Vox per a aturar-la. Però, tot i que l’extrema dreta ha estat crítica amb el comportament del PP durant la crisi, no es fa gens fàcil d’imaginar que afigen els seus vots als de Compromís i el PSPV-PSOE. Oimés tenint en compte que la moció hauria d’incorporar el nom d’un nou president.
Però que siga molt difícil que la moció tinga èxit no és cap argument per a no presentar-la. Tal com estan les coses, de fet, és ben bé el contrari.
Una moció de censura no sempre es presenta amb la intenció realista de tombar el govern, sinó que pot ser usada –i és usada sovint– com una eina molt eficaç de pressió política, per a posar en relleu la impossibilitat de mantenir l’executiu. La moció de censura de Podem contra Mariano Rajoy del 2017 o la Jean-Luc Mélenchon contra Manuel Valls dos anys abans van anar en aquesta línia.
Però, més enllà d’aquesta consideració, en un cas de la gravetat d’aquest hi ha una raó encara més important: el respecte als ciutadans, la dignitat democràtica.
Després de la gran manifestació del dia 9, ningú no pot discutir que una part molt substancial de la societat valenciana no tolera la continuació del president Mazón al govern. I que reclama acció als polítics. Acció per a liquidar-la. I solucions.
Aquesta gent, tota aquesta ciutadania indignada amb raó, no pot entendre que Mazón no dimitesca malgrat la pressió del carrer, tan clara, tan contundent i tan ben explicitada.
Però encara podrà entendre menys que els partits de l’oposició no facen res per mirar de descavalcar-lo del seu lloc, fer-lo dimitir, empènyer-lo contra les cordes, si més no. I això en un moment de desafecció cap a la democràcia tan gran com l’actual és extremadament irresponsable i perillós. Perquè fa que ens preguntem, ni més ni menys, de què serveix el sistema. O, més exactament, si el sistema, la democràcia, serveix de res.
PS1. Tan digna i necessària com la reacció de Compromís ha estat la d’Acció Cultural del País Valencià, que ha decidit d’emprendre accions legals contra el Consell per la gestió negligent de la gota freda.
PS2. “Les veus de la Dana” és un projecte rere el qual hi ha Víctor Suárez i Rubén González i que presenta en vídeo els relats de molts veïns de Catarroja, Picanya, Paiporta, Massanassa, Alfafar, Algemesí i tants altres pobles, tot creant un registre pausat de les vivències dels damnificats. N’hem parlat amb ells dos en aquesta entrevista feta per Emma Granyer.
PS3. Avui fa mil dies que començà “l’operació especial” de Rússia contra Ucraïna. Mil dies en què Rússia no ha aconseguit el seu objectiu d’esborrar la nació ucraïnesa del mapa. Amb tot, l’elecció de Donald Trump i l’evolució del conflicte fa que estiguem en un moment clau en què mira d’obrir-se pas una solució (que no ho és) basada a cedir a Rússia els territoris actualment ocupats. N’he parlat en aquesta Pissarreta.
