El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, va posar el cos policial a disposició del TSJC i la fiscalia superior de Catalunya la tarda del 27 d’octubre, quan el Parlament havia proclamat la independència. Així ho assegura el recurs presentat per la defensa de Trapero contra la interlocutòria de processament de la magistrada de l’Audiència espanyola Carmen Lamela, que afegeix que el cos compliria les ordres judicials que corresponguessin arran de la DUI. El recurs també nega que la cúpula policíaca catalana estigués a disposició del govern per aconseguir la independència i recorda que era el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos l’encarregat de dirigir l’operatiu policíac contra l’1-O.

En el recurs, s’explica que el 27 d’octubre, dia de la declaració d’independència, Trapero va enviar dos correus electrònics al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, i al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, on els deia que desconeixia les conseqüències jurídiques de la DUI i sobre qui podien recaure. Per això, la policia catalana ‘es posava a disposició tant del TSJC com de la fiscalia superior amb la finalitat de donar compliment a les ordres que es poguessin derivar’ en relació a aquests fets. Afegia també que els Mossos continuarien garantint la seguretat ciutadana i l’ordre públic a Catalunya.

Aquests correus van arribar just després d’unes trucades telefòniques amb Barrientos i Romero de Tejada en el mateix sentit, i dos dies després que Trapero ja hagués dissenyat un dispositiu judicial per ‘atendre les eventuals ordres que es poguessin rebre’, així com garantir la seguretat i l’ordre públic.

Segons l’advocada, els fets relatats en la interlocutòria ‘no se sustenten en indicis objectius i racionals’ i ‘la instrucció practicada i el seu resultat no avalen’ aquest relat. Així, per exemple, recorda que en el document ‘EnfoCATs’ trobat a casa de Josep Maria Jové els Mossos només surten com a ‘estructura d’estat existent’ i que el nom del major Trapero no surt en cap moment. A més, en la causa no hi ha cap indici que el cap dels Mossos conegués aquest document i no hi ha cap mosso en els denominats comitès estratègic o executiu.

En la interlocutòria de processament s’esmenten declaracions públiques de l’aleshores conseller d’Interior, Joaquim Forn, sobre el paper dels Mossos, però no hi ha cap declaració pública de Trapero prometent suport policíac a la independència, sinó al contrari, el ‘sotmetiment’ del cos a les ordres judicials i fiscals, malgrat mostrar la discrepància amb el nomenament del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador dels cossos policials per a l’1-O. ‘Una cosa eren els desideràtums i la voluntat de l’òrgan polític i una altra l’actuació dels Mossos, la cúpula dels quals sempre va tenir la ferma determinació de complir l’ordenament legal vigent i les ordres del poder judicial i la fiscalia’, assegura l’escrit de recurs.

L’agenda de Jové recull que Carles Puigdemont va dir en una reunió del 2016 que els Mossos sempre obeirien les ordres judicials, i el recurs recorda que la cúpula policíaca va advertir el 28 de setembre passat a Puigdemont, Junqueras i Forn que estava ‘preocupada’ per l’1-O i possibles problemes de seguretat, que respectarien la legalitat vigent i que complirien els mandats judicials, i els van comunicar les discrepàncies amb determinades expressions públiques de polítics independentistes sobre el paper dels Mossos.

La concentració del 20 de setembre
Sobre l’episodi del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia, el recurs fa referència a les imatges i nega que la concentració ciutadana fos violenta en general, tot i alguns incidents puntuals, i que volgués impedir l’actuació de la Guàrdia Civil. L’advocada utilitza el propi atestat de la Guàrdia Civil per assegurar que ‘se’n desprèn que no hi va haver cap aixecament o revolta tumultuària’. ‘Els moments de tensió greu que es descriuen a l’atestat es van produir passada la 1 de la matinada, procedint en aquest moment els Mossos a realitzar una càrrega contra els manifestants’, relata, i afegeix que ‘a aquella hora la diligència judicial ja havia acabat, i la gran majoria de les persones congregades durant el dia havia abandonat el lloc’. Així, nega que els concentrats intentessin entrar a la Conselleria d’Economia, i assegura que si ho haguessin volgut ho haurien aconseguit.

La defensa també diu que la intendent Teresa Laplana va estar en tot moment en contacte amb els guàrdies civils i els seus superiors. A les 9.34 del 20 de setembre diu que ja van arribar al lloc de la concentració dos equips d’antiavalots de la Brimo i dos de l’ARRO; a les 11.00 van arribar cinc indicatius més de la Brimo, a les 11.08 dos més d’ARRO. A les 11.59 hores, hi havia onze equips d’ordre públic al lloc, i durant tot el dia hi va haver un equip de mediació de la policia catalana que va estar en contacte amb la Guàrdia Civil.

Basant-se en les declaracions davant Lamela dels diversos comandaments dels Mossos, inclosos els antiavalots que van estar a l’edifici, el recurs assegura que ‘totes i cadascuna de les peticions de la Guàrdia Civil van ser valorades i ateses d’acord amb les concretes circumstàncies concurrents en cada moment’, tenint en compte que totes les mobilitzacions de l’ANC i Òmnium sempre havien estat pacífiques.

Si no es va fer un passadís perquè els detinguts poguessin ser introduïts a l’edifici i no es van protegir els vehicles de la Guàrdia Civil ‘no va ser per una voluntat maliciosa d’obstruir’ sinó perquè la informació que donaven els responsables de l’operatiu advertia de ‘l’absoluta impossibilitat’ de portar a terme aquestes actuacions ‘davant d’una massa compacta de gent que impedia els moviments i l’actuació policial’, fins que a la 1 de la matinada molta gent ja havia marxat a casa.

De fet, explica que els Mossos van proposar al matí un doble passadís de seguretat format per policies i voluntaris de l’ANC perquè els detinguts entressin a peu a la Conselleria, però la Guàrdia Civil volia que arribessin en cotxe fins la porta de l’edifici, cosa que va ‘resultar impossible’. A les nou del vespre es va fer un passadís idèntic per assegurar la sortida de la comitiva judicial, però la pròpia Guàrdia Civil va dir que tenia ‘problemes’ que impedien la finalització de l’escorcoll, cosa que va provocar que es desmuntés el passadís i es va dir que es tornaria a muntar quan s’anés a sortir definitivament.

L’advocada també nega taxativament que l’actuació dels Mossos aquell dia estigués coordinada per la cúpula d’Interior. ‘No hi ha cap indici al sumari’ que reforci aquesta afirmació de Lamela, diu l’advocada, i assegura que al centre de coordinació policial (CECOR) no hi havia cap càrrec polític. Només hi va haver tres trucades entre Trapero i el director general dels Mossos, Pere Soler, entre les 11.00 i les 12.51 hores de menys d’un minut cadascuna.

El recurs també nega que s’hagin fet tasques de vigilància o contravigilància respecte càrrecs investigats judicialment. Així, per exemple, de Josep Maria Jové, detingut el 20 de setembre per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, es diu que va demanar escorta 24 hores al dia, auditories de seguretat informàtica al seu domicili i detecció de programari maliciós al seu telèfon mòbil, però la direcció dels Mossos únicament va autoritzar ‘un servei de vigilància esporàdica no uniformada dels punts d’interès policial en els entorns habituals de Jové’, a causa del ‘risc que podia suposar per aquesta persona la seva exposició pública arran de la seva presència massiva als mitjans de comunicació amb motiu de la seva detenció’. Es van descartar les altres mesures sol·licitades perquè Jové era una persona investigada judicialment.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb