Des que el PP va aplicar l’article 155 amb la complicitat del PSOE-PSC i de Ciutadans, va convocar eleccions i va expressar la voluntat de dissoldre el govern català (decisió considerada il·legal pel Consell de Garanties Estatutàries), les enquestes s’han anat succeint, i ja se n’han publicat prop d’una quinzena.

El nombre de sondatges, d’organismes oficials (CIS) i mitjans de comunicació, ja ens permet analitzar els resultats. Si bé és cert que les correccions, especialment en escenaris canviants, poden tenir errors, ja es poden veure les tendències principals del 21-D.

Cap a un empat a tres?
Les enquestes apunten cap a dos grans blocs, un amb ERC al capdavant, al qual s’afegirien Ciutadans i Junts per Catalunya, amb el PSC a més distància, i un de format per Catalunya en Comú, la CUP i el PP, que tindran entre 6 i 13 escons i que, tot i tenir menys pes electoral, seran claus per a decantar majories.

Repartiment d’escons segons les enquestes publicades. Elaboració pròpia.

La candidatura del president Puigdemont va fer un salt quan es va convertir en Junts per Catalunya (JxCat). Des de llavors ha tingut una tendència ascendent. En canvi, ERC ha anat reduint el seu suport a mesura que creixia la llista del president, i ha passat de poder obtenir més de quaranta diputats a ser la força més votada, encara que amb menys escons.

El tercer partit en la lluita per la primera posició és Ciutadans. El partit taronja s’ha mantingut constant, per sobre dels 24 escons, amb un creixement molt lleuger. La formació està sobrerepresentada (segons la tendència) en l’enquesta d’El País, que acostuma a estimar més escons dels que obté, i la del CIS, que situa per primer cop el partit com a força més votada.

Els socialistes ni creixen ni baixen, i totes les enquestes els situen entre els 17 i els 22 escons. On obtenen els millors resultats és en les enquestes d’El Periódico, que els dóna entre 24 i 26 diputats.

En la part baixa, el PP ha passat d’obtenir entre 11 i 13 escons en les primeres enquestes a ser última força en les darreres (6-7 diputats). Els comuns es mantenen al voltant dels 11 escons, o alguns menys, després de la pèrdua de suport del sector d’Albano-Dante Fachin.

Per últim, la CUP ha augmentat lleugerament, ha passat d’una forquilla d’entre 6 i 8 escons a assegurar el vuitè escó. La tendència ascendent dels cupaires, juntament amb la baixada dels populars, pot convertir la formació que governa a l’estat espanyol en l’última força del parlament.

Però quin bloc guanya?
Amb unes enquestes convocades pel 155 i amb una part del govern a la presó o a l’exili, la qüestió és si hi ha una victòria del bloc independentista o no. Totes les enquestes mostren uns resultats molt ajustats, amb una diferència de tan sols cinc seients entre la previsió més alta (70) i la més baixa (65). Tenint en compte que la majoria absoluta és a partir dels 68 escons, la victòria independentista dependrà, en bona mesura, de la campanya electoral i la capacitat de mobilització.

Estimacions de vot dels blocs polítics segons les enquestes publicades. Elaboració pròpia.

Si les primeres enquestes mostraven un empat entre els independentistes i el 155, les quatre darreres, publicades al desembre, mostren un lleuger avantatge d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP, la suma dels vots dels quals representaria entre un 45,8% un 48,1% del total. Per una altra banda, el PSC, el PP i Ciutadans sumarien entre un 41,9% i un 43,8% del vot total.

Els comuns obtenen menys d’un 10% del vot, però per a aquesta formació és més important ser imprescindible per a formar majories que el nombre d’escons que pugui obtenir. 

Amb aquest escenari, sense majoria independentista ni unionista, és especialment interessant una enquesta d’El Español, que mostra que un 61% dels comuns prefereix un pacte amb formacions independentistes i un 36% el prefereix amb el PSC.

Canvis per províncies
Un dels sondatges més desfavorables per als partits independentistes és l’enquesta del CIS, que ja va ser polèmica l’any 2015, arran que Público acusés l’òrgan autònom. Però depèn del govern espanyol, que ha cuinat l’enquesta amb una ‘intenció clarament política’, amb ‘estimacions poc defensables que contradiuen les seves pròpies taules’.

L’enquesta tan sols dona entre 66 i 67 escons a les formacions independentistes, però pot ser especialment útil per a saber on es produeixen els canvis i quins escons poden posar en perill la majoria independentista.

A la província de Lleida, el CIS considera que el tàndem d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP perdrà un escó, que podria obtenir Ciutadans, que passaria 11,6% del vot l’any 2015 al 16,8% enguany. Segons l’enquesta, la CUP mantindrà el seu escó, i hi podria haver un ascens de Junts per Catalunya (sense pèrdua d’ERC) o la pèrdua d’unes dècimes per part del PP, i, per tant, del seu únic escó.

A Girona, segons el CIS, els partits independentistes mantindran els 12 escons (6 JxCat, 5 ERC i 1 CUP) i l’únic canvi que hi haurà serà que Ciutadans guanyarà un seient a canvi de la pèrdua de l’únic representant al territori del PP.

A Tarragona hi ha dos escons en perill. El 2015 Junts pel Sí va aconseguir 9 escons i la CUP, 1. En l’enquesta, els socialistes guanyen un escó, passant d’un 11,8% del vot a un 17,9%, i Ciutadans es disputa un escó amb Junts per Catalunya: menys del 0,3 del vot decantaria l’escó cap a un cantó o l’altre.

Finalment, a Barcelona, el CIS considera que la CUP perdrà un escó, passant de 7 a 6, Junts pel Sí, que en va obtenir 32 la darrera vegada, ara n’obtindrà 30 (17 per a ERC i 13 per a JxCAT). En total, hi haurà tres escons clau per a la majoria al parlament. Si el cas fos aquests, e gran beneficiat seria Ciutadans´, que passaria de 17 escons a 21 i es convertiria en primera força a la província de Barcelona, i el PSC, que n’obtindria tres més a costa del PP i un a costa de Catalunya en Comú.

Tot i això, les diferències són molt petites, fàcilment capgirables, i més si tenim en compte que les enquestes són aproximacions i les diferències depenen de les correccions aplicades. En una setmana encara es poden produir molts canvis, ja que hi ha prop d’un 20% d’indecisos a les enquestes, que de ben segur que canviaran el resultat electoral.

Unes eleccions anormals
La campanya estarà marcada, segurament, pel fet que els dos caps de llista més coneguts per la població no poden ser a Catalunya.

Coneixement i valoració dels caps de llista segons el CIS. Elaboració pròpia.

El cap de llista més ben valorat, l’únic que aprova, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, és a la presó d’Estremera (Madrid), i el candidat més conegut de tots i actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es troba a Brussel·les sota ordre d’arrest a l’estat espanyol.

Aquest factor, segurament, implicarà un desavantatge, ja que els partits posen una part de les energies i les forces en la tasca per a aconseguir que puguin tornar, les seves declaracions tenen menys força mediàtica, no poden portar-los als actes i fer ús de les cares més conegudes i populars per atraure els votants potencials. Tot i això, la victòria electoral encara està en joc i es jugarà en aquesta darrera setmana i mitja.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb