L’acte que ahir va fer la CUP per a establir la posició sobre l’actualitat política va ser d’aquells que cal qualificar d’important. El format que van triar, amb la intervenció de tanta gent i de gent de tant de pes, ja ho feia preveure. I he de dir que les intervencions no van decebre. Si més no, no em van decebre gens a mi.

És evident que el debat sobre el pressupost ho engoleix tot, ara mateix. Lògicament. La solemnitat amb què el president de la Generalitat ha dit i repetit que hi hauria eleccions si no hi ha pressupost deixa massa poc marge de maniobra. Si entre Junts pel Sí i la CUP no troben el camí per a superar aquest obstacle, el fracàs d’una generació sencera serà inevitable, amb una gran frustració popular. Això és responsabilitat de tots dos grups i del govern i reclama mà esquerra i molta generositat des de tots els camps. Esperem que en tinguen. Tots.

Però, per mi, la nota més destacada de l’acte de la CUP d’ahir va ser de quina manera va saber aprofitar-lo per a ampliar el camp i dur el debat realment allà on és decisiu: no en el pressupost aïllat de tot, sinó en el context del referèndum i del procés constituent. A mi em va semblar una maniobra molt responsable, que crec que cal reconèixer-los.

Eulàlia Reguant va dir que, en el debat del pressupost, la CUP tindria una mirada global. Mirada que ella mateix va indicar que inclouria el referèndum, el procés constituent i el rescat social. Cap de les tres branques no pot ser desatesa ni menystinguda, però tampoc cap de les tres no serà determinant tota sola, sense tenir en compte les altres, segons que vaig entendre. Això, d’una banda, porta el debat sobre el pressupost a un terreny que segurament té més possibilitats d’acabar amb èxit i alhora pressiona molt més el govern perquè el referèndum i el procés constituent siguen una realitat com més prompte millor. Una realitat que ha de ser tangible, concreta i verificable. Que la determinació pel referèndum és sòlida no crec que ningú en tinga gaires dubtes, ara mateix, però per això mateix pense que cal remarcar el discurs de Quim Arrufat i la fermesa i les raons amb les quals va defensar per què Catalunya necessita un procés constituent modèlic.

Si és certa aquesta anàlisi i la CUP, efectivament, ha obert el camp i ha eixamplat el debat, aleshores Junts pel Sí té una responsabilitat clara: respondre-hi com cal. Junts pel Sí i el govern. I el president Puigdemont, a qui la CUP va demanar clar i ras més implicació en la negociació del pressupost i amb la resta de qüestions.

La decisió final, com sempre passa amb la CUP, la prendran les assemblees i, per tant, és de mal endevinar. Però si el discurs que es va veure ahir és el majoritari dins l’organització, em fa l’efecte que ja no hauríem de parlar tant de pressupost i parlar més de com encarem tots plegats els nou mesos més transcendentals de la nostra vida col·lectiva i el període immediatament posterior a la proclamació de la república.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.