El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Mirall.
El catalanisme s’ha emmirallat sempre en el nacionalisme basc, malgrat que són dos nacionalismes que no tenen res a veure. El basc és majoritàriament identitari i tradicionalista, mentre que el català ha estat sempre cívic, integrador i modern. Són dues realitats completament diferents. La retòrica patriòtica basca sempre ha causat admiració entre els nacionalistes catalans, però aquesta retòrica, en la qual va excel·lir l’històric dirigent Xabier Arzalluz, ha anat sempre acompanyada d’una política absolutament pragmàtica, en què l’únic interès ha estat mantenir el poder que exerceixen democràticament des de fa quaranta anys.

El PNB és un partit que pot negociar amb Aznar la cessió de l’impost de societats en un restaurant de la carretera de Burgos a Madrid i a la vegada parlant amb ETA com organitzar els pagaments de les famílies dels empresaris segrestats fent un zurito en un bar d’Hendaia. Aquest doble joc també l’ha fet avui: al matí ha pactat amb Bildu d’incloure el dret de decidir en la ponència parlamentària sobre el nou estatut basc i a la tarda ha votat a favor del pressupost de Rajoy. No hi ha un sol PNB, n’hi ha molts, un per a cada objectiu. El feu sobiranista el té a Guipúscoa, amb un Joseba Egibar en hores baixes, però ni Biscaia ni Àlaba, controlades per Iñigo Urkullu, president actual, no han demostrat mai gaires vel·leïtats separatistes. Més aviat al contrari.

Ni tan sols el lehendakari és important. El poder real està en el partit, no en el govern autonòmic de Vitòria, i això ho han viscut uns quants presidents. Va passar amb Carlos Garaikoetxea quan va intentar prendre poder a les diputacions provincials basques, que són les que recapten els imposts, en favor del govern de Vitòria. La batalla va acabar amb una escissió, Eusko Alkartasuna. El PNB mateix va liquidar Juan José Ibarretxe quan va veure que el projecte sobiranista de Lizarra, pactat amb l’esquerra abertzale, feia perillar la seva supervivència. Fins i tot li va fer el buit en la darrera campanya electoral en què es va presentar. Avui Ibarretxe fa classes en una universitat nord-americana i un dels seus enemics interns, Josu Jon Imaz, va acabar entrant al consell d’administració de Repsol com a premi pels serveis prestats.

Els bascs ja van arribar amb avantatge a la transició respecte dels catalans, amb el concert econòmic garantit i preservat pel franquisme, i la violència d’ETA com a amenaça, aleshores aplaudida per tota la progressia antifranquista. I el concert econòmic és la clau de la decisió de donar suport al pressupost de Rajoy. El concert econòmic és amenaçat pel creixement de Ciutadans, l’únic partit de l’estat espanyol que en demana la supressió. Pel PNB, el PP és un mal menor. Fer caure Rajoy per provocar eleccions anticipades i obrir la porta de la Moncloa a Albert Rivera era un mal negoci per a ells, encara que això que ha fet obri una fractura sentimental amb Catalunya. Es van comprometre a no pactar el pressupost fins que no s’aixequés el 155, però no van calcular que duraria tant. I han faltat a la paraula. Però abans d’esquinçar-se les vestidures convindria recordar dues coses.

La primera, que l’article 155 van acordar d’aplicar-lo el PP, el PSOE i Ciutadans, sense cap fissura ni matís. Aquests tres partits, amb les seves franquícies locals, són els responsables de tot això que ha passat a Catalunya aquests darrers mesos. No el PNB. Si, com ha explicat Aitor Esteben, el 155 s’aixeca aquests dies, es confirmarà que han fet gestions. I la segona, que l’independentisme va ser el primer d’acceptar el joc del 155, presentant-se a les eleccions i acceptant el vet de tres candidats a presidents de la Generalitat. La indignació amb el PNB és lògica, perquè no ha fet allò que havia promès, però ha fet allò que fa sempre: pressionar, negociar i finalment cobrar. A Catalunya estaria bé superar la ‘basquitis’ definitivament, deixar d’idealitzar els bascs, els del PNB i els qui no ho són, i acceptar que cada poble té allò que es mereix.

MÉS QÜESTIONS
La Generalitat es personarà en la causa d’Erial després de la detenció de Zaplana.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que la institució que presideix es personarà en la causa oberta arran de l’operació Erial, en què va ser detingut ahir l’ex-president Eduardo Zaplana per un possible delicte d’emblanquiment, desviament de fons i malversació. Puig ho ha explicat així: ‘La Generalitat ha de recuperar els diners que hagin pogut ser sostrets.’ I ha lamentat ‘l’impacte negatiu’ que significa la detenció de Zaplana per tot el país que, a parer seu, sortia d’una ‘travessia’ vinculada a vint anys de ‘corrupció sistèmica’ del PP.  Mentrestant, la Guàrdia Civil ha continuat l’escorcoll de diversos despatxos i propietats de Zaplana. Justament la compra d’un pis de luxe a Madrid, al barri de Chamberí, sense préstec va precipitar l’operació, segons fonts de la policia.

Oltra explica que va patir pels seus fills en l’assetjament ultra. Avui el fiscal ha demanat multes entre 900 i 1.800 euros i una ordre d’allunyament durant sis mesos per als quatre membres d’España 2000 acusats d’un delicte lleu d’amenaces contra Mónica Oltra, vice-presidenta del Consell. A la vista es jutgen els fets ocorreguts el 18 d’octubre proppassat a la nit, quan els acusats i més gent es van concentrar a les portes de l’habitatge d’Oltra escridassant-la. En el judici, hi han comparegut com a denunciats l’assessor jurídic d’España 2000, José Luis Roberto, que va ser president d’aquesta formació ultradretana, i tres persones més, dos homes i una dona, membres del partit. Durant l’acció cap dels quatre no es va tapar la cara. La fiscalia demana per a cadascun dels denunciats una multa de 900 euros per amenaces lleus, amb agreujant de discriminació ideològica, i sis mesos de prohibició per haver-se aproximat a Oltra i al seu domicili particular. L’advocacia de la Generalitat, que representa Oltra per la condició de vice-presidenta, demana la mateixa multa per a tres dels denunciats, però apuja la de Roberto a 1.800 euros perquè té més capacitat econòmica. La vice-presidenta ha declarat que es va sentir ‘espantada’ i va patir pels seus fills durant l’acció. Quan va passar, ella era a casa seva amb els dos fills de 10 i 14 anys, i una assistenta.

Els bombers s’encarregaran de la seguretat en els vols comercials d’Andorra-la Seu.  L’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ha demanat a Aeroports de Catalunya que la seguretat dels passatgers dels vols comercials de l’aeroport Andorra-la Seu vagi a càrrec dels bombers de la Generalitat i no pas dels tècnics d’aeroports formats en primers auxilis com es feia fins ara. El canvi respon al compliment de la normativa europea que té l’objectiu principal d’augmentar la seguretat en les emergències aèries, segons que ha explicat avui l’agència espanyola. Segons Aeroports de Catalunya, aquest canvi voldrà dir que d’ara endavant el servei que s’operarà amb l’ajut dels bombers passa a ser sota demanda i no pas en horari fix –de divendres a diumenge de 9.00 a 17.00 a l’estiu i de 8.00 a 16.00 de divendres a diumenge durant l’hivern–, com es feia fins ara.

La delegada del govern espanyol a les Illes porta als tribunals el català a la Sanitat.  Maria Salom, delegada del govern espanyol a les Illes, ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) contra el decret que regula el coneixement del català a la sanitat. Salom considera que el decret és anticonstitucional perquè atempta contra el dret de protecció de la salut. L’origen del recurs és l’alerta dels ministeris espanyols de Presidència i Administracions Territorials, d’Hisenda i Funció Pública i de Sanitat després d’haver analitzat uns escrits elaborats per l’advocacia de l’estat. El recurs ha indignat el govern balear i els partits que hi donen suport. La presidenta, Francina Armengol, ha acusat Salom d’anar contra la sanitat pública, però creu que el recurs no reeixirà.

LA DADA
Cap tren
no s’aturarà demà a l’estació de Perpinyà. N’és el motiu la vaga de la companyia ferroviària francesa SNCF. No hi haurà servei de rodalia ni del TER. Sí que és previst d’habilitar autobusos que cobreixin els trajectes.

LA XIFRA
Cinc hores i mitja
es trigarà a anar d’Alacant a Bilbao l’any 2022, segons el Ministeri de Foment espanyol. El trajecte actual es fa en set hores. Si s’acaba complint, es trigarà gairebé tant a anar d’Alacant a Barcelona que d’Alacant a Bilbao, tot i que és molt més lluny.

TAL DIA COM AVUI
El 23 de maig de 1925
naixia a Palma el poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor Josep Maria Llompart. A part de ser membre fundador de l’Obra Cultural Balear, del 1978 al 1986 en fou president. Entre el 1983 i el 1987 fou president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el 1985 fou nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.