La convenció fundacional de la Crida, a Manresa (fotografia: Albert Salamé).

La Crida Nacional per la República ha obert el procés participatiu intern per a aprovar-ne les bases ideològiques i organitzatives. Els 13.000 inscrits com a fundadors hauran d’acabar decidint, en el congrés fundacional del 19 de gener, si es constitueixen com a partit polític. Els promotors asseguren que l’organització neix amb esperit de moviment, i que la constitució com a partit es deu a raons pràctiques, per a poder concórrer a les eleccions. En l’horitzó, hi ha unes futures eleccions catalanes. La constitució del gener ha fet inviable que concorrin a les municipals amb la nova marca, encara que donin suport a les candidatures unitàries i a batlles independentistes que cerquin la revàlida, i el camp de joc de les europees és encara obert. Però la possibilitat que la Crida esdevingui un partit fa temps que va fer saltar les alarmes al PDECat. Els promotors es decanten perquè s’articuli com a formació política i ara, en el procés de debat intern, s’haurà de veure si les bases ho avalen.

L’encaix entre els dos projectes polítics, que els presos del partit i Jordi Sànchez també intenten recosir des del centre penitenciari dels Lledoners, ha avivat la possibilitat d’un trencament al PDECat. El van esquivar en l’assemblea del juliol però, passat l’estiu, el fantasma de la trencadissa va tornar a rondar per la seu del carrer de Provença i dins els grups parlamentaris. Carles Puigdemont, la nova direcció i els presos del PDECat treballen per trobar un encaix del partit en la Crida que no impliqui la dissolució de la formació que encapçalen David Bonvehí i Míriam Nogueras. En això, segons fonts del partit, hi ha un notable consens: la majoria convé que el PDECat no s’ha de dissoldre.

Bonvehí va reunir-se amb Puigdemont el cap de setmana passat a Waterloo per mirar d’avançar en aquesta integració, però les converses continuen. Les divergències afecten, de fa setmanes, la confecció de la candidatura per Barcelona. L’únic acord de tots els sectors, ara per ara, seria presentar-se a la capital del Principat amb la marca de Junts per Catalunya, tenint en compte que la direcció anterior del PDECat no va ser a temps de registrar el nom de Junts per Barcelona i que els promotors de la Crida no preveuen, de moment, de concórrer als comicis com a tal. Més enllà del nom de Neus Munté, que va ser elegida pels associats del PDECat com a candidata, el ball de noms s’ha intensificat aquestes darreres setmanes, i la comissió heterogènia que s’havia format per desencallar la situació no ha aconseguit avenços. Hi ha contactes, mentrestant, a moltes bandes. Diversos sectors consultats tenen coll avall que la situació actual només es podrà desencallar si Quim Forn s’avé a encapçalar la llista (segons algunes fonts, està disposat a formar-ne part, però no a ser-ne el cap) o bé si Puigdemont es decanta definitivament per un candidat probablement independent. Un moviment que, malgrat les travesses, no s’ha fet.

El candidat de Junts per Lleida, Toni Postius, amb Elsa Artadi, Míriam Nogueras i Eduard Pujol (fotografia: ACN).

Al juliol, el PDECat va esquivar la ruptura amb la dimissió de Marta Pascal com a coordinadora general i conformant una executiva pactada en què conviuen les famílies més proclius a la fusió i els que temen que la integració a la Crida no acabi matant el partit i no s’acabi produint un canvi de titularitat pràctic de les estructures de la formació. La Crida té, amb Puigdemont, la força d’un previsible suport més ampli a les urnes, però no té drets electorals heretats. El PDECat sí, i compta amb l’estructura territorial i la implantació institucional, amb els ajuntaments al capdavant. No obstant això, força batlles s’han arrenglerat amb Puigdemont i compten amb el seu aval per a les eleccions.

La relació entre el PDECat i la Crida també és complicada per un altre fet. Els promotors no volen que la nova marca es percebi com l’enèsima refundació de l’espai ex-convergent. Aspiren a arribar a un electorat més ampli, i l’estira-i-arronsa amb el PDECat, després del previsible refús d’ERC a afegir-s’hi, fa créixer la percepció pública de la refundació. No són pas pocs, a més, els dirigents de la Crida que militen en el PDECat o que n’han format part de l’òrbita.

El president del PDECat, David Bonvehí, a la seu del partit, el 29 d’octubre (fotografia: ACN).

El president i la vice-presidenta del partit, David Bonvehí i Míriam Nogueras, gestionen des de dalt les dues sensibilitats que conviuen al PDECat, i es reuneixen cada dilluns amb els presos dels Lledoners. Tots ells són membres, de fet, de la comissió delegada que ha de fer una proposta a les bases del partit sobre com incorporar-se a la Crida. Seran els associats del PDECat que hauran de ratificar finalment la proposta de la comissió, que passarà abans pel consell nacional.

Els promotors del moviment de Puigdemont insisteixen que les adhesions a la Crida han de ser individuals, i així ho diuen les ponències que ara es debaten. Els mateixos presos van emplaçar per carta els associats del PDECat a adherir-s’hi, complint un mandat de l’assemblea del juliol. Ara, si els fundadors decideixen que la Crida serà un partit, el PDECat haurà de decidir, si més no, si reforma els seus estatuts per permetre la doble militància, ara prohibida. La Crida no la limita pas: al contrari, en fa bandera, com a prova del seu caràcter heterodox. La Crida també destaca que pretén dissoldre’s quan s’aconsegueixi la independència i que preveu de tenir corrents interns d’ideologies diverses.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb