27.01.2018 - 22:00
|
Actualització: 27.01.2018 - 22:05
La professora de ciència política de la Universitat de Copenhaguen Marlene Wind ha estat convertida pels mitjans espanyols en una heroïna, perquè va fer una intervenció crítica amb la posició de Carles Puigdemont en l’acte que el president va fer a dilluns a Dinamarca. És per això que l’han entrevistada tant El País, com l’ABC o El Español. Però cap d’ells posa de manifest les respostes que li va fer el president, desmuntant els tòpics sobre el nacionalisme que Wind va esgrimir. Tampoc no han incidit en algunes contradiccions o declaracions sorprenents que va fer en aquesta altra entrevista a VilaWeb.
Heus-la ací:
—Què us ha semblat el debat?
—Ha estat bé. Interessant.
—Heu estat molt dura i directa, això m’ha agradat. Què us han semblat les respostes de Puigdemont?
—Sabia des del principi que segurament, no respondria. Crec que no ha respost tan bé i que potser no li interessava respondre. Ha estat millor que no m’esperava: s’ho ha agafat amb calma, apuntant i intentant respondre. Però, per exemple, en la pregunta sobre Putin jo no preguntava tant sobre la influència en ell i la seva gent, sinó sobre la inestabilitat, la desestabilització d’Europa, el fet de trencar nacions-estat, quines conseqüències tindria… Aquesta era la meva pregunta, perquè això em fa molta por i crec que a molta gent li passa com a mi. Crec que en això ha fugit…
—Us agradaria tenir en aquesta classe un dia M. Rajoy?
—Per què no? Seria benvingut.
—Hi ha una diferència. Puigdemont és un periodista, molt fàcil de posar-s’hi en contacte i Rajoy no concedeix entrevistes ni al New York Times…
—Per què?
—Vaig entrevistar el corresponsal del New York Times i em va dir que no tenia gens d’interès en la premsa.
—Em sap greu, això. Un polític ha d’aixecar-se i parlar, trobar-se amb els ciutadans. I la cosa més normal és fer-ho mitjançant els periodistes. Si ets un polític elegit, no ets un rei. Has de defensar els teus arguments… si té aquesta actitud, va equivocat.
—Quina posició teniu sobre Catalunya i Espanya?
—Detesto que els estats es trenquin. També estic molt trista que el Regne Unit se’n vagi de la Unió Europea. Crec que la manera d’anar endavant no és trencar res, sinó anar units. No m’agrada la idea d’una Europa amb cent estats lluitant cadascun contra l’altre. Crec que això és un escenari terrible.
—Però Dinamarca concedeix el dret d’autodeterminació a les seves regions [Fèroe i Grenlàndia] i Espanya no.
—Perquè són molt pobres i ens és igual. Perdó! Això no ho havia d’haver dit. Nosaltres no hi estem obsessionats, en això. Si volen ser independents, que ho siguin!
—I per què esteu obsessionada que les nacions no es trenquin, aleshores?
—Perquè ells no faran res. Ningú no s’ho creu, això. Reben molts diners de nosaltres.
