La compra d’obres falses torna a asseure Consuelo Ciscar al banc dels acusats

Avui comença el judici contra l’ex-directora de l’IVAM per la compra d’unes escultures fabricades anys després de la mort de qui deien que n'era l'autor

VilaWeb
Esperança Camps Barber
01.11.2021 - 21:46
Actualització: 01.11.2021 - 22:46

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Consuelo Ciscar, directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) entre el 2004 i el 2014, dona de l’ex-conseller Rafael Blasco i autora confessa dels delictes de prevaricació i malbaratament de diners públics en un altre cas, torna avui a la Ciutat de la Justícia. La jutgen per la compra de reproduccions d’obres no originals de l’escultor Gerardo Rueda quan era directora de l’IVAM. Segons la fiscalia anticorrupció, Ciscar sabia que les més de noranta obres per les quals va pagar vora quatre milions d’euros eren falses.

L’acusen de delictes continuats de malbaratament, prevaricació i falsedat. La fiscalia demana sis anys de presó i una multa de 144.000 euros. L’oficina de recuperació de diners de la corrupció de la Generalitat demanarà, mitjançant l’advocacia de la Generalitat, una responsabilitat civil de quatre milions d’euros. Per a Juan Carlos Lledó, que era el director financer de l’IVAM, el fiscal demana cinc anys i mig de presó i una multa de 63.000 euros. Per a José Luis Rueda, fill de l’escultor, la condemna que es demana és de cinc anys de presó.

S’han previst vint-i-cinc sessions per a aquest judici que ha d’acabar el 14 de desembre.

Obres creades després de la mort de Gerardo Rueda

Qui va vendre les obres a l’IVAM és José Luis Rueda, fill adoptiu de l’escultor. Segons la fiscalia anticorrupció, onze anys després de la mort de l’artista, José Luis Rueda va fer una ampliació de l’herència davant notari. Va al·legar que havia trobat 600 obres valorades en 21 milions d’euros. El notari ho va inscriure sense que el marmessor de l’herència, que era el col·laborador més estret de l’escultor, en sabés res. Pràcticament totes les obres fan més de dos metres, algunes arriben fins a deu. Tant els informes policíacs com els escrits d’acusació qüestionen la versemblança d’aquesta presumpta troballa.

Rueda fill va vendre a l’IVAM noranta-sis d’aquestes obres falses que es van fondre després del 2007 a l’empresa especialitzada en l’elaboració d’escultures de ferro Fundició Capa. Aquests treballs van costar vora tres milions i mig d’euros. La intenció de l’hereu era de col·locar totes les escultures en diferents museus, però va haver-hi una denúncia anònima que va aturar el que hauria estat un frau a gran escala.

Omissió deliberada de Ciscar

Els investigadors asseguren que el paper de l’ampliació de l’herència és un document fals, i que només és un intent de donar una capa de falsa originalitat a les obres que va vendre a l’IVAM. I ací és on diuen que hi ha una omissió deliberada de la directora del museu i del director econòmic, Juan Carlos Lledó, perquè no van comprovar la titularitat de les obres.

L’IVAM, el gran somni de Ciscar

Consuelo Ciscar va començar a dirigir el museu el 2004. Era el seu gran somni. El seu nomenament va generar moltes crítiques tant entre els estudiosos de l’art contemporani com entre els crítics i els artistes mateix. Abans havia estat directora del Museu de Belles Arts, directora general de Promoció Cultural i sots-secretària de Promoció Cultural de la Generalitat, entre més llocs. Com al seu marit, Rafael Blasco, va ser Eduardo Zaplana qui la va fitxar. 

El mateix any que prenia possessió del càrrec va prescindir del comitè assessor de compres, que és un organisme habitual a tots els grans centres d’art i està format per estudiosos i experts que s’encarreguen d’assessorar a l’hora de decidir l’adquisició d’obres.

Febra compradora

Aquell mateix any, Ciscar va comprar la primera obra de Gerardo Rueda. Gran Relieve, que va costar 360.000 euros i que, segons la documentació, consta com a prova d’autor, és a dir, una de les deu primeres reproduccions que Rueda va fer. Està datada entre el 1995 i el 1996, l’any que es va morir. 

Entre el 2004 i el 2007 van anar arribant a València desenes d’obres falses de Gerardo Rueda. Moltes es van exposar al passeig de la Malva-rosa com un complement més als actes de la celebració de la competició de vela Copa Amèrica. D’aquesta manera, l’IVAM i Consuelo Ciscar emblanquien i donaven pàtina d’originalitat les escultures que acabaven d’eixir del forn. 

En total, l’IVAM va pagar prop de tres milions d’euros a José Luis Rueda; més de mig milió a la Fundició Capa i més de 700.000 euros per a emblanquir les obres mitjançant activitats, exposicions i promoció.

La segona peça del cas IVAM

El cas IVAM són dues peces separades. Per la primera, Consuelo Ciscar va acceptar una pena d’un any i mig de presó després d’admetre que s’havia aprofitat del càrrec de directora del museu públic per impulsar la carrera artística del seu fill, Rafael Blasco Ciscar, que signa Rablaci. 

Ciscar aprofitava els contactes internacionals que tenia per organitzar exposicions del fill a diversos països i les feia coincidir amb les que projectava l’IVAM. Així, algunes despeses de transport d’obres o, fins i tot, l’assistència de Ciscar a les inauguracions es pagaven amb fons públics del museu. La pena de presó va quedar en suspens amb la condició que no tornàs a delinquir.

Gerardo Rueda, l’escultor que va encisar José María Aznar

Gerardo Rueda es va vincular al corrent constructivista, geomètric i abstracte. Va ser membre del grup de Conca i fundador amb Fernando Zóbel i Gustavo Torner del Museu d’Art Abstracte de Conca, un dels centres més destacats de l’estat espanyol.

Juan Manuel Bonet, que era amic de Rueda i va precedir Consuelo Ciscar a la direcció de l’IVAM, és l’autor de la monografia més important i extensa sobre Gerardo Rueda. La va publicar el 1994, dos anys abans de la mort de l’escultor. Quan dirigia l’IVAM, Bonet va adquirir unes quantes peces de l’artista. Prou, va dir, perquè la seua obra estigués ben representada al museu d’art contemporani valencià. Al llibre, Bonet explica que les obres de Rueda mai no van ser monumentals i que quan feia peces de gran envergadura era perquè li les havien encarregades.

Durant el mandat de José María Aznar, Rueda es va convertir en una mena d’artista de cort. El llavors president del govern espanyol va declarar en unes quantes ocasions la seua predilecció per la seua obra. Això li va obrir unes quantes portes. Entre elles, les de l’IVAM.

L’IVAM retira una de les obres falses de la Ciutat de la Justícia

I encara una nota. Fa poques setmanes, l’IVAM va retirar una d’aquestes escultures presumptament falses que presidia la porta de la Ciutat de la Justícia de València. Es titulava Las tres gracias i feia 1,70 m x 2 m. També va ser feta uns quants anys després de la mort de Gerardo Rueda i es considera una interpretació lliure de l’obra original, que era molt més menuda. Ara reposa, rovellada i bruta, en un magatzem de la Generalitat.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies