Desbordem comuns
La diputada d'En Comú Podem al congrés Sònia Farré i el regidor del Comú de Lleida Sergi Talamonte encapçalen la candidatura Desbordem.

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Els comuns van començar ahir la renovació interna dels càrrecs, en una votació que durarà fins dilluns. Tres candidatures opten a les primàries de l’executiva i als altres òrgans de direcció: Construïm en Comú –encapçalada per Ada Colau i Xavier Domènech–, Comuns Federalistes i el sector més proper a l’independentisme, Desbordem.

La diputada d’En Comú Podem al congrés espanyol Sònia Farré i el regidor del Comú de Lleida Sergi Talamonte són dues de les cares visibles del moviment. Desbordem va defensar que Catalunya en Comú havia d’implicar-se en el referèndum del primer d’octubre i durant la campanya del 21-D va publicar un manifest en què defensava la constitució d’una ‘República catalana social, feminista, democràtica i ambientalment justa’ i l’obertura d’un procés constituent. Uns principis que també comparteix el partit, segons que expliquen, en els seus idearis fundacionals.

‘Vam decidir de presentar una llista perquè volíem marcar uns objectius clars i que s’obrís un debat estratègic intern. No és una candidatura a la contra de ningú, però tenim la voluntat que hi hagi una executiva més diversa’, explica Farré. ‘Els partits tendeixen a pivotar els seus debats sobre la tasca a la institució, però per a canviar les coses necessitem la mobilització al carrer i els moviments socials’, afegeix. Desbordem confia a superar el llindar del 10% dels vots i aconseguir, com a mínim, tres llocs a l’executiva, formada per trenta persones.

Talamonte posa l’èmfasi en la importància d’aquestes primàries. ‘És un moment crucial per a veure com cristal·litza Catalunya en Comú. O bé serem un partit estructurat com els tradicionals o bé desbordem i ens convertim en una estructura àmplia i permeable, en un partit-moviment.’ En aquest sentit, defensen que el municipalisme ha de ser un eix dels comuns i que cal reivindicar el model de les candidatures del 2015, ‘àmplies, transversals i permeables, capaces d’integrar persones no vinculades a organitzacions polítiques’.

Suport a l’1-O
A mesura que s’acostava el referèndum del primer d’octubre, Catalunya en Comú va anar tensant-se. El debat intern sobre la participació dels comuns al referèndum era molt viu, i Desbordem va proposar d’implicar-s’hi. No obstant això, al final van decidir d’entendre’l com una mobilització i no tenir un paper proactiu. ‘L’1-O és un moment clau. La població s’autoorganitza i el moviment social sobrepassa les institucions. Si s’hagués fet com preveia la Generalitat, hauria estat un desastre’, diu Talamonte.

La candidatura Desbordem reivindica la mobilització d’aquell dia i el canvi que representa per a la societat catalana. ‘En fem una lectura clara: hi ha una voluntat de canvi i de procés constituent. Fem costat a això. Però creiem que no va obrir la porta a una independència unilateral, el referèndum no va tenir prou garanties’, argumenta. ‘Es va entendre el primer d’octubre com el final del procés, i hauria de ser el començament. Es parlava de passar de la llei a la llei i s’ha vist que això no era viable’, afegeix Farré.

Sobre les crítiques als comuns per la tebiesa en la denúncia de la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme, diuen que els dolen. ‘Crec que no són justes. A Catalunya en Comú hi ha diversitat, amb gent a favor i en contra de la independència. Crec que hem estat contundents condemnant la repressió i el 155 des del principi, i molts comuns vam participar en l’1-O’, diu Farré.

A més de la defensa del primer d’octubre, Desbordem va publicar un manifest favorable a la República durant la campanya del 21-D. ‘Defensem un procés republicà per a posar fi al llegat del dictador, que té forma de monarquia’, comenta Talamonte. ‘L’ideari fundacional de Catalunya en Comú inclou un horitzó confederal compatible amb la independència, perquè inclou el dret d’autodeterminació’, afegeix Farré. Amb tot, refusen que els etiquetin com la candidatura independentista dels comuns: ‘No fem bandera de la qüestió nacional, en fem del municipalisme, de la participació democràtica i de l’empoderament des de baix. I del dret de decidir’, comenten.

També fan una crítica als partits independentistes. ‘El problema és que tenen una crisi estratègica de com avançar en el procés. Crec que és important que redefineixin l’estratègia i que parlem d’altres qüestions’, diu Farré. Talamonte afegeix que cal recuperar la pantalla del debat polític i fugir del binarisme dels blocs. Reivindica que Catalunya en Comú és l’únic partit on hi ha diversitat en l’eix nacional, i que cal cercar solucions parlant de tot. Tot i que el govern espanyol tanca la porta a un referèndum acordat, defensen que cal treballar per canviar aquest posicionament.

‘Recuperar la il·lusió’
Creuen que hi ha hagut una certa desmobilització després d’haver entrat a les institucions les anomenades ‘forces del canvi’, arran de les eleccions municipals del 2015. ‘Volem recuperar la il·lusió de la gent, la participació i la mobilització al carrer’, explica Talamonte. Reivindiquen la vigència del 15-M, però reconeixen que falten espais de debat dins de Catalunya en Comú perquè el partit està en procés d’organitzar-se internament.

‘No hi ha suficient estructura. Es desplega ara, i això ha generat mancances democràtiques l’últim any. La nova direcció s’ha d’encarregar de crear els espais de debat intern’, explica Farré. En aquest sentit, no creuen que el partit s’hagi jerarquitzat, però sí que adverteixen del perill de convertir-se en una estructura monolítica semblant als partits polítics tradicionals.

Per últim, creuen que cal continuar defensat el referèndum com a desllorigador de la crisi entre Catalunya i Espanya. ‘Hem d’aconseguir fer-nos-ho nostre i explicar bé la nostra posició. La crítica constant i la fiscalització del binarisme no permet el debat de matisos’, rebla Farré. El 7 de juliol se sabrà si Desbordem entra a l’executiva de Catalunya en Comú, que probablement estarà dirigida per Domènech i Colau.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.