
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Mentre la democràcia funcione amb els condicionants que funciona, per desgràcia, les eleccions seran bàsicament un exercici d’exageració de les posicions de cadascú, més aviat a la contra, un exercici que tinc seriosos dubtes que siga eficaç en termes de país, de societat.
Hi ha alguns països que, de manera incipient i especialment per mitjans electrònics, comencen a qüestionar el model representatiu imperfecte que tenim. Ara cada quatre anys, o cada quan toca, atorguem el nostre vot a una persona, en realitat a una candidatura, que ens representarà a partir d’aleshores i tindrà carta blanca per a fer ús del nostre vot com vulga fins a les següents eleccions. El mètode, molt resumit, és aquest. I és així de trist. Encara més, tenint en compte la llarga llista d’imperfeccions que poden fer créixer el drama: les llistes de partit són pitjor que votar persones, i les llistes tancades sota el control absolut del partit són el mal dels mals.
La conseqüència és, cada dia més, que votes el mal menor i sense gaire entusiasme. Molt sovint, més per impedir que mane un altre que pas per la il·lusió que et pot arribar a fer que mane el teu. I aquest format fa inevitables campanyes com la que veiem, consistents a exagerar les diferències. Com siga. A cercar sobretot el titular gros, l’escàndol i, especialment, l’anatemització de l’adversari. Es tracta de penjar llufes a qualsevol preu, i les patètiques i tan molestes campanyes dels trols partidistes a les xarxes socials tenen aquesta tasca com a principal. Qualsevol detall, per petit i insignificant que siga, es magnifica i es converteix en un ariet contra l’altre. Perquè la cosa tracta d’això. D’atacar l’altre més que no d’explicar-te tu. Fa anys que les nostres campanyes electorals, en comptes de presentar projectes sobre els quals discutir, miren d’evitar que pares atenció a algú diferent. Fixeu-vos on hem arribat que, de fet, si ho demaneu a la majoria dels militants dels partits, us diran que si no voteu el seu partit, és millor que us abstingueu. Més i tot: com més propers políticament, i per tant més adversaris potencials, més odi. Una pena.
I el més curiós de tot, com a tesi general, és que les eleccions en realitat solen acabar-hi pintant poc. La campanya, vull dir. Perquè, després dels anys, la gent ja té una imatge prèvia fixada de cada partit o polític, una imatge que és molt difícil de canviar amb declaracions o debats. Tot i que hi ha casos, com les actuals eleccions catalanes, en què el nombre d’indecisos és important, raó per la qual els aparells dels partits se centren especialment a marcar les diferències. Fins i tot, amb el risc de relliscades –quantes eleccions s’han perdut per culpa d’una idea aparentment brillant que, llançada sota pressió, ha acabat errant el tret!
La situació que retrata la gran majoria dels sondatges, amb un empat entre ERC, Junts i PSC i amb aquests dos darrers partits pujant, ha activat els nervis de tothom –d’alguns més que d’altres, és veritat, però al cap i a la fi de tothom. I són aquests nervis que podrien explicar, però no justificar, desqualificacions poc sensates i declaracions pujades de to com les que vam sentir ahir i que, al capdavall, reflecteixen la inseguretat sobre el resultat. Però estaria bé, especialment en el cas dels partits independentistes, que no es deixaren portar només per les urgències i pensaren, abans de dir segons què, que el 15 de febrer hauran de seure a negociar la formació d’un govern, si hi ha condicions i voluntat de formar govern, i formar-lo, si és que és possible. I, per dir-ho de manera gràfica que estic segur que tothom entendrà, és molt més difícil de seure amb l’esquena plena de punyals, especialment si al costat hi tens qui fa quatre dies t’apunyalava. No sembla bé que ho diga precisament jo, però un poc de moderació no els faria pas mal.
44 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
02.02.2021 | 22:08
Molts nervis. I també molt menys nivell intel·lectual del que seria de desitjar en una gran part dels candidats. Continuen tractant els ciutadans com si foren estúpids. No crec que el percentatge d’indecisos siga tan gran com es pensen. Ni que les enquestes fetes a gust “d’aquell que paga” servisquen per a gran cosa. Tal i com es veu des del País Valencià, més d’un es quedarà amb el somriure glaçat, la nit del dia catorze. De tota manera, allò que faria riure de no ser per a plorar és l’actitud d’aquells que, en general, s’anomenen a ells mateixos “d’esquerres”. Jo tinc fe en el Poble. De moment, hi ha una allau de persones que no volen ser de taula. I això no deixa de ser una desobediència, segons com es mire. I difícil de criticar.

Joan Rius
02.02.2021 | 22:29
Sobretot, ens hauria de preocupar -com ha quedat palés des del 155- que ni el parlament de Catalunya ni el Govern de la generalitat, no tenen cap competència rellevant que permeti millorar la vida dels ciutadans. Les promeses electorals no es poden complir per l’engany dels mateixos partits que es presenten a les eleccions i per les ingerències parasitàries de l’Estat Espanyol. Com diu en Vicent, molts ens apuntem al mal menor: exercir el dret a vot malgrat la frustració que anem acumulant i, que no guanyi l’unionisme!

josep soler
02.02.2021 | 22:44
Quanta raó SR. Partal. Els partits són indústries que basen el seu negoci en col·locar el màxim de militants possibles en càrrecs oficials cobrant una bona pasta. Han de patir una mica durant 15 dies fent el memo com a venedors de mentides, per un cop en la poltrona a fer-se amnèsics. Els que diu ser independentistes van a pactar a Madrid el NO RES a canvi DE RES, però el sou sí que el cobren. Els que es fan dir d’esquerres, només augmenten els impostos de la classe treballadora i PIMES per fer més funcionaris i més obres; a l’hora de tocar als molt rics, l’IBEX o franquistes, la falsa progressia burocràtica recula sempre però mai deixa de cobrar el sou.
Això és el que ens mereixem perquè és el que votem. Però per primera vegada en la nostra història de les darreres tres generacions, podem votar a un partit liderat per un senyor que és l’autèntic contrapoder del règim franquista.
L’enemic del meu enemic és el meu amic. Aquest sí que és un vot útil, per inútils els del Parlament submís i el Govern Zero efectiu.

Florenci Maymó
02.02.2021 | 22:51
Caldria anar pensant, per si algun dia s’acaba fent una llei electoral, que quedi ben clar que els fiscals i poders judicials varis no tinguin res a fer quan els polítics escollits executen els compromisos contrets amb el seu electorat.
En canvi es podria pensar en establir alguna forma de valoració objectiva del mandat rebut, de manera que els que l’incompleixen si que hagin de ser encausats.

Joan E. Llin
02.02.2021 | 22:52
Amb les situacions que s’han viscut a Catalunya, és impossible que el nombre d’indecisos sigui important i, a més, és un territori on els electors són afortunats, si atenem a la varietat d’opcions per a votar. Contràriament al que ocurre a altres llocs que, entre la manca d’opcions i la prostitució que fan del sistema, s’acaba votant més “en contra de” que “a favor de”.

Josep Salart
02.02.2021 | 22:54
Cal votar massivament JUNTS x CAT

PERE SIO
02.02.2021 | 23:16
Per a qualsevol ciutadà que segueix mínimament la política, les campanyes electorals no únicament no aclareixen res, sinó que incomoden i alhora confonen.
Escoltar els missatges de la majoria de polítics, adreçades als votants indecisos, a més de penós, fa fàstic.
Votar com fan alguns, a rampells, en funció al darrer acudit que escolten, al més agressiu i que més crida, al que més promeses falses fa, al més atractiu físicament o al que la diu més grossa, és una mena de joc dels disbarats, de ruleta russa.
Les campanyes serveixen cada cop més per prometre la lluna, per mentir, enganyar i confondre a la ciutadania, però sobretot per amagar el que són realment i el que han fet o han deixat de fer els darrers anys.
Així ERC, per boca d’Aragonés i Junqueras, ara defensen, embogits i a crits, la independència, la república, la unilateralitat, l’amnistia i el que més convingui de cara a la galeria, però la realitat és que a Madrid es segueixen baixant els pantalons votant amb el PSOE i els Comuns la famosa taula per jugar a cartes, preludi del tripartit que voldrien a Catalunya, per més que ho neguin.
Els que l’1-O van votar que volien la independència,, enmig de la repressió i la violència policial, ara haurien de tenir molt clar a qui convé i han de votar, sense deixar-se enganyar pels cants de sirenes que aquests dies puguin escoltar.
Avui l’ùnic polític que fa por a l’Estat, la bestia negra que no han aconseguit doblegar i segueix fora del seu control i al que voldrien destruir com sigui, és el MHP Puigdemont.
I JXCAT és el vot útil, el partit disposat a confrontar-se novament amb l’Estat i l’única força, amb poder suficient, per tornar a Catalunya al camí de la independència del 2017.

Lluís Pujol
02.02.2021 | 23:17
Cada vegada que hi ha eleccions la única opció que queda per aguantar les campanyes és no seguir les notícies, no llegir les xarxes, i en fi inhibir-se de la millor manera que cadascú sàpiga.
A més aquest canyaret fa mesos que dura, almenys des que van inhabilitar al President Torra. Sort que al final les eleccions son ben aviat; aquest ambient asfixiant fins al maig hagués estat insuportable.

Alfons Tur
02.02.2021 | 23:31
Sincerament, segueixo la política del país amb interès al llarg de l’any però de les campanyes electorals no en faig ni cas fa una pila de temps.

Josep M. Bla
02.02.2021 | 23:52
Durant una temporada vaig militar en un partit, fins i tot vaig anar a les llistes en una posició amb poques possibilitats de sortir escollit però s’havia d’omplir la llista.
Un company militant que anava amb possibilitat de sortida, per aquelles dates em va dir, com a frase per enmarcar: Els del partit X (proper al nostre) són els nostres adversaris i els enemics són els companys de partit. Ho vaig trobar patètic. Ell va sortir escollit regidor i jo vaig deixar de militar poc després . No anava amb mi.

jaume vall
03.02.2021 | 00:16
Benvolgut Josep Salart, jo també crec que cal votar massivament JxCat. És el partit més transversal, ara mateix, el menys dogmàtic, el més coherent -espero-, i el que té un lideratge més ….. net, per dir-ho d’alguna manera. I, òbviament, el que suposa un gra de sorra a la sabata espanyola. Per tot això, com a mínim, cal votar MHP Puigdemont.
Dit això, i per allò de ser crítics i exigents, també amb els nostres. Quina decepció que en els mítins, es vagi a buscar el titular fàcil, jugant amb els noms o els cognoms dels rivals ” L’Illa no és el salvador de res…” o alguna cosa així.
Si us plau, eleveu tots plegats el nivell.
Catalunya, els nostres reptes, i els reptes ecològics, econòmics, internacionals, exigeixen una més elevada altura de mires.

Umberto Ciotti
03.02.2021 | 01:20
Vergüenza inmunda Junqueras y ER que se ponen a lado del “Supremo” y toda una “Magistratura” criminal para atacar a Laura Borras, Junts y intentar arruinar de una vez por todas al independentismo catalan cuando toda persona con un minimo de cordura tendria que levantar la voz como nunca sobre la implicación del “Estado” y de la “Magistratura” de España en el atentado del 17 de Agosto 2017

Marcel Barbosa
03.02.2021 | 06:23
No hi ha campanya. O votes per la llibertat – Junts- ( les altres forces serà llençar els vots) o votes continuisme amb els senyors d´erc( o pitjor sí poden sumar).

Matilde Font
03.02.2021 | 06:38
Sempre procure estar pendent de la política per veure com evolucionen els nostres representants, però fa anys durant les campanyes electorals procure evadir-me tot el possible perquè crec que no m’aporten molta positivitat. Procure mirar més el que han fet els polítics els últims anys que el que diuen que faran durant la campanya. A més considere que en general el nivell dels nostres representants és mediocre.

jordi Rovira
03.02.2021 | 06:58
El sentit final de l’editorial d’avui es correspon plenament amb el meu posicionament. No només davant el fet electoral en sí, i per tant davant els efectes col·laterals de “la campanya”; sinó també alhora d’interpretar la funció dels partits polítics en aquesta nostra guerra ambigua. Sí, desprès de les eleccions, els partits independentistes s’hauran de posar d’acord per seguir administrant no tan sols la impossible gestió del país, també la seva resistència institucional. I ho hauran de fer no pas per administrar la seva victòria; segurament per posar camí a la derrota del contrincant. Així ho ha volgut l’estat. És molt fort que un estat occidental i anomenat democràtic, tingui a bé fer la guerra i no pas estar al servei del seus ciutadans; però aquest és el nostre context. No n’hi ha cap d’altre. Ni hi és, ni s’espera que hi sigui.
De nou, no acabo d’entendre l’argument en què es basen algunes de les aportacions en forma de comentari. I no les entenc no pas per manca de raons que les sustentin. No les entenc per com inclouen elements argumentals fruit del marc colonial que està imposant l’enemic. Que l’estat prefereix carregar-se la democràcia, minvar el benestar dels ciutadans que li deleguen la gestió, sembrar l’odi i la violència, ho veiem dia a dia. Que comprem aquesta tàctica i ens l’apliquem a la contra, resulta imperdonable. Cap independentista hauria de caure en paranys d’aquesta mena. Apostin vostès a qui els sembli millor, però nosaltres ni som partit, ni som institució: hauríem de ser només poble.

Carme Garcia
03.02.2021 | 06:59
Quan es tracte de assenyalar els de JUNTS es pronuncien i escriuen ben clarament el nom del qui ha fet o dit, ah¡¡ però quan hem de dir el nom de Junqueras o qualsevol de ER , llavors, es fan servir diferents camins i redaccions de text per no anomenar a qui ha fet l’ofensa.
Potser que o posem ben clar no Sr.Partal?, el que avui a fet l’Oriol Junqueras es de
ser MALA PERSONA..

Josep Gualló
03.02.2021 | 07:18
UN POC DE MODERACIÓ NO ENS FARIA CAP MAL
El sistema de votar periòdicament una persona o un equip de persones, que despres faran el que vulguin amb el nostres vots, ha quedat obsolet.
Abans de fer el canvi, necessitem un parlament i un govern que siguin capaços de fer-ho. Ja estem al cap del carrer,
Sucumbeixo a la temptació de triar la millor opció, eliminant ala pitjor. Considero que seria nefast un tercer tripartit format com els anteriors amb dos de veterans PSOE i ERC i el tercer, nou cada vegada, seria els Comuns
La millor opció, en realitat la única, seria una majoria absoluta de JUNTS. Això és impensable. Doncs aqui ve la part més complicada, Junts ha de buscar aliances. no pot tornar a cometre l’error de unir-se amb esquerra que s’ha passat les dues darreres legislatures, torpedinant tots els intents de construir la República Catalana Independent. Haurà de trobar pou escons entre tot l’entramat de partits que queden
És la única opció guanyadora, És possible sumar? Sóc un somiatruites si crec que si?

Bonifacia Córdoba
03.02.2021 | 07:45
Cal votar massivament JUNTSxCAT
Ara mès que mai

Patrik Lambert
03.02.2021 | 07:51
“tindrà carta blanca per a fer ús del nostre vot com vulga fins a les següents eleccions”: tenim la sort que a aquestes eleccions hi ha una candidatura que ens assegura que això no pot passar: la de Primàries Catalunya. Els electors inscrits (tothom que vulgui ser-ho) han votat les llistes senceres, ara estan decidint el programa, i si entren uns diputats al parlament, votaran cadascuna de les decisions importants. És a dir, és l’única candidatura que en lloc d’agafar el teu vot te’l deixa durant tota la legislatura.
De candidates i candidats de Primàries n’hi ha de molts diversos, no tenen el consell d’experts en comunicació política, i podem no estar d’acord amb les idees, l’estil o el to d’alguna o d’algun candidat. Tot i això, aconseguir que uns diputats de Primàries Catalunya entrin al parlament va molt més enllà d’això. Donarà l’exemple d’unes pràctiques polítiques noves, que podria fer que els partits es sentin obligats a imitar almenys parcialment al futur. De la mateixa manera que les primàries de les municipals han posat de moda fer unes primàries a aquestes eleccions. Primàries Catalunya és la llavor d’una revolució democràtica, un pas en direcció a una democràcia més directa.

Anna Maria Porta
03.02.2021 | 08:06
O veig molt negre. Tots i totes dels que estan en campanya són com ninots de Lego, de fireta. Tremolo que, sigui qui sigui, pugui al podi ens n’haurem d’avergonyir i lamentar. Cal una llei electoral amb cara i ulls. Feta per gent sàvia. GENT SÀVIA.!! I maleïdes campanyes que ens diguin seriosament que pensen fer del nostre vot. Que ens diguin que volen pel país. I si no compleixen que s’els pugui fer fora ràpidament. Tinc pànic. !! Cap ni un / una tenen la intel·ligència i el saber fer per comandar la Generalitat. Fan pena i vergonya. ☮️

Albert Miret
03.02.2021 | 08:06
Realment, ERC, en el seu estat de deteriorament actual en el qual ja no és esquerra, ni republicana ni de Catalunya, hauria de deixar de seguir els consells del Sol (com feien els “inques”), dels toreros i dels que l’estan aconsellant tan malament. No és a còpia d’anomenar un capellà frustrat la persona més bona de l’univers, ni a còpia de què aquest mateix tan bo comenci a fotre coces com un ase utilitzant els mateixos mètodes que els enemics espanyols, que es guanyen unes eleccions a Catalunya. A Extremadura o a Castella, potser sí, però aquí, o ha canviat molt la cosa, o no és pas el camí, excepte si el camí que es busca és el dels espanyols residents a Catalunya. Aquesta manera de fer les coses, denigra al qui les fa. Jo més aviat us aconsellaria que guardeu l’ogre a l’armari, que us està fent més mal que bé, i comenceu a entendre que el vostre enemic no som els catalans, sinó els espanyols.
Cal votar JxC per encaminar-nos altra vegada cap a la independència d’aquest país enemic que mai ens ha fet res més que mal.

Carles Farre
03.02.2021 | 09:01
Aquest cop, estic totalment d’acord amb l’editorial, si fins ara ja anava a votar amb poc entusiasme, es quelcom genètic, aquest cop no se ni si aniré, doncs no em sento representat x ningú, a nivell personal em decantaria pel. C. Puigdemont, però em temes sanitaris, no se com respira.

ramon Feixas
03.02.2021 | 09:01
L’ateisme, l’abstencionisme, el negacionisme, etc…. són reaccions proporcionades a les malifetes dels manipuladors socials. I sovint (molt sovint) en l’espai manipulador un tira la pedra i amaga la ma i l’altre estén la mà i diuen que ha tirat la pedra refinat tots els ullals de la llopada. És la manera d’escalar lideratge a la religió capitalista. Una de les competicions més abraonada d’aquest joc i les seves regles és la campanya electoral. Aleshores l’abstemi per coherència rep tot el menyspreu com a insolidari. Aquest és el princìpi del sistema electoral a la religió capitalista. A Catalunya en aquest moments tenim la desgràcia, que els franquistes, no en tenen prou amb les regles d’aquest joc i les han de trampejar embolicades amb togues per preservar els ca valors franquistes que varen tenir les seves glòries en l’Espanya del 1939.Per aquest motiu és encara pitjor ésser abstencionista que participar de la degradació social de les campanyes electorals, ja que els franquistes en fan una festa de la la llet que hi puguin bullir. Catalunya té sort i la desgràcia de que una gent ha estat condemnada a 100 anys de presó i que si no fos exilis dolorosos, en aquest moment sumarien milers d’anys de pena a les presons de castella i no en podríem parlar per por. Ho van ser per defensar el dret més bàsic en termes democràtics: el vot. Tenim el privilegi de poder canalitzar la voluntat de caminar ve cap a llibertat per mitjà d’una gent que ha demostrat abastament uns valors en sentits contrari que els polítics escaladors i buscadors de cadires. Tenim la sort de que això es concreta en tres ideologies político- socials distintes que combina amb la desgràcia de que le braç judicial franquista i IBEX tenen també tres braços rabiosos amb una fam emmanilladora incontrolable. Crec ningú ha dir a ningú que ha de votar per la pròpia naturalesa de la democràcia, però sí participar els punts de vista sempre amb pretensió d’objectivitat.

Pep Agulló
03.02.2021 | 09:11
EL MEU VOT CONTRA L’ESTAT
La campanya electoral és com un pesat tràmit obligat, ple de rituals buits, on el que importa és enfonsar l’altre amb frases d’una mínima estructura formal entorn d’un adjectiu. En aquestes dues setmanes procuro no veure cap debat ni submergir-me en la voràgine de picabaralles, sondatges, etc. per exagerar més la desunió. Les xarxes us les deixo pels amants del soroll… Hiverno de notícies electorals.
I encara més enllà de la campanya, les eleccions, sotmeses a l’autoritat dels togats per damunt de la sobirania del govern català, fa pensar quin minso poder es vota en aquesta pantomima autonòmica.
Legitimar la nostra voluntat d’independència és el que dona sentit al vot, que de fet, la nostra majoria, si l’aconseguim, serà una derrota per l’Estat.
PS. ¿Perquè tantes candidatures independentistes si no hi ha segona volta?

Pere Grau
03.02.2021 | 10:17
Aquesta manca de nivell de tants polítics (diguem-ne així) als nostres partits, posa molt trist. És de beceroles de formació política saber que sempre que s’obre la boca cal pensar en què pot passar “demà”; que als atacs als contraris s’han de fer de manera serena i objectiva i que aquests (malgrat totes les diferències) es vegin empesos a respectar-te i no a denigrar-te. No es pot actuar en unes eleccions en un país en situació anormal com el nostre, com si s’hagués d’elegir la directiva del FC Sant Genís de Vilapetita. Quin mal tan terrible ens fa la pandèmia impedint les manifestacions massives que passin per damunt de tots els partidismes…

Núria Nadal
03.02.2021 | 10:59
Els de la ñ ja tenen a la Sra Laura Borràs “en capilla” per si sortís elegida presidenta poder-la fer fora el dia següent.
Aixó és tenir visió de futur !!!
Mentrestant les catalanes hem d’anar a votar ,encara que sigui amb la pinça al nas.
L’unic que ens queda és el vot.Aprofitem-lo.

David Badia
03.02.2021 | 11:06
Anem a votar partits majoritaris catalans ( Juntsx Cat o ERC ) votar partits minoritaris sera llançar el vot cosa que estarien contents els partits espanyols PSOE-psc, Ciudadanos, PP i VOX que si sumen farien President a Salvador Illa.

Ferran Moreno
03.02.2021 | 11:06
Sigui quin sigui el resultat d’aquestes eleccions, el govern resultant NO serà independentista. Ni votant massivament a Junts ni a les CUP ni a Esquerra. Si l’objectiu principal i urgent del tots els partits autoanomenats independentistes fos la independència, fa temps que s’haurien reunit tots i haurien presentat una candidatura unitària de país per, en cas d’obtenir la majoria, declarar o implementar la independència l’endemà mateix de les eleccions.
Però l’objectiu principal no és pas aquest, l’objectiu és gestionar el mentrestant, és a dir, repartiment del pastís autonòmic, col·locar gent a totes les institucions possibles, les poltrones, guanyar-se més que bé la vida, els càrrecs de confiança, etc. Ho explica clar i sense sucre en Josep Soler (22.44). En aquest aspecte, el procés és un “txollo” perquè es pot fer durar tot el que es vulgui. Tenim anys i any d’autonomisme per endavant perquè encara que ens fallin reiteradament, els tornarem a votar una i una altra vegada. I ara, amb la cortina de fum de la lluita partidista, que és on sempre ens volen tenir, se senten la mar de còmodes perquè no han de comprometre’s a res.
Qualsevol que hagi tingut contacte directe amb algun partit, sigui com a militant o per algun familiar o amic, sap que el que explica en Josep M. Bla (23.52) és una realitat. Del que es tracta, per dir-ho suaument, és de no ser gaire discordant amb el discurs de la cúpula per assegurar que vas a la llista en una bona posició. Si el tall no t’agafa dintre, adéu tot.
Malauradament, de moment i fins que no ho canviem amb els nostres vots, adéu independència i llarga vida al procés.

Antoni López
03.02.2021 | 11:14
Es difícil, al menys per a mi, contemplar les tristes, a voltes indecents “campanyes”electorals.Son tan ridícules com els mítings en els que tothom sap el que diran i l’espectacle és a veure com ho diran. Si per a votar m’hagués d’inspirar en tota aquesta faràndula, no hi aniria.I em pregunto si realment hi ha algun polític que mereixi el meu vot. Son pitjor que la alitossi. Que expliquin senzillament
el que proposen i callin, sobretot que callin .No cal que defensin el seu programa, no som idiotes i si ho som no ho som tant com es pensen.Ha saber qui ho és mes.

Rafael Benavent
03.02.2021 | 11:30
A l’hora de votar, sempre he tingut difícil triar el partit que em satisfera del tot. La meua opció ha sigut anar eliminant-los segons el desgrad que m’han fet sentir, de més a menys. Com ciutadà que em sent dels PPCC, sent i m’interessen les el·leccions al Principat com meues. I votaria al que més decididament aposte per la independència. No menys important, pel qui senta, afectivament, el País Valencià com propi d’ell també, decidit a refer i crear els ponts d’entesa i proximitat, tant d’interés econòmic com cultural, que naturalment sempre han existit fins que “gents d’altres llars, han fet que ens sentim estranys i estrangers”. ERC havia estat fa temps, important per a mi dins aquestes consideracions. Però han anat derivant cap a l’espanyolisme. Tot el contrari , per a mi, que JUNTSxCAT que, amb els expresidents Puigdemont i Torra, han fet un tomb clar, decisiu i coherent. No menys important, la confiança que transmeten com a persones. Sense menystenir l’oposició. Tant de bo, tots ells de grans valors per a mi, siguen capaços d’encarar el projecte d’independència tan units com mereix. Com necessitem.

Xavier Mora
03.02.2021 | 11:49
Si en lloc de llistes tancades es votessin persones passaria el mateix. Referint-se al sistema majoritari mitjançant circumscripcions uninominals, el 1932 Antoni Rovira i Virgili deia (Sistemes Electorals, p.34–36) que llavors les eleccions es converteixen en una “lluita de gladiadors”, “en una baralla de baixa categoria”. Segons ell, aquest problema no seria tan greu amb el sistema proporcional i les llistes de partit, ja que llavors “l’elector vota, més que pels homes, per les idees”. Òbviament s’equivocava! Suposo que en part en té la culpa la immediatesa dels actuals mitjans de comunicació i xarxes socials.
Sobre la carta blanca que després tenen els nostres representants i tornant a Rovira i Virgili: El 1910 ell ja es pronunciava per suplementar el sistema electoral amb un mecanisme de referèndums per iniciativa popular (o del govern), de manera que la ciutadania pugui controlar directament l’acció del govern. A l’estil de Suïssa, que ho fa així des de 1893. Mancaria que no convertíssim cada referèndum en una “baralla de baixa categoria”…

Carme Vinaixa
03.02.2021 | 12:27
Només tenim el President Puigdemont ,JuntsxCat és la única opció

Josep Maria Martín
03.02.2021 | 12:35
Que estúpides són les campanyes electorals !!
Són brou de cultiu de DEMAGÒGIA SUPREMA.
Tant de bé que farien si servissin per a construir un País nou i lliure !!

Maria Cinta Comet
03.02.2021 | 12:36
Portem 5 dies de campanya electoral i ja se n’han dit de mil i un colors.
ER i Jonqueras uff…. no té nom el que diuen de Junts. I el que fan per voler assegurar-se la cadira de President de la Generalitat. És la seva obsessió, la seva meta (única).
Els Comuns i les CUP uns per voler fer com amb Colau a BCN i els altres perquè “tants caps, tants barrets” [la deixen anar i després ho volen arreglar] ja veiem el papetot que fan.
El PdeCat ha d’intentar aconseguir escons i diu el que diu per obtenir això.
La resta són 155, doncs ja sabem que pretenen, amb matisos però un fi comú. Anorrear-nos si podem.
I encara ens queden 9 dies més de “faràndula electoralista!!!!

JOSE MANUEL PARRA
03.02.2021 | 13:16
El fet que ni sota la pressió política i moral d’una pandèmia desbocada ERC i Junts hagin deixat «d’apunyalar-se» és una prova irrefutable de la inviabilitat del govern de coalició. Seria, per tercera vegada!, exposar-se a una acció suïcida del moviment independentista. Només cal tenir present una conversa com aquesta: soundcloud.com/xaviersoler/josep-lluis-salvado-i-raul-murcia-tobalo, en la qual es conjumina la prioritat dels interessos de partit amb el menyspreu del «puto procés»… «d’aquesta gent». En aquestes circumstàncies, que no preveuen una majoria absoluta per a cap partit, un govern de la Generalitat independentista, fort i efectiu davant de la crisi, només pot ser un govern en minoria de l’opció guanyadora (Junts o ERC). Un Govern que compti amb un President del Parlament de la mateixa opció per evitar enfrontaments fratricides, i amb el suport extern de totes les altres forces independentistes. Aquestes forces «controlarien i fiscalitzarien» l’acció i els rèdits de l’opció guanyadora almenys fins al final de la pandèmia, moment en el qual es podrien realitzar unes eleccions no excepcionals, amb una legitimitat democràtica reforçada. L’altra possibilitat és un govern no independentista: un bipartit ERC-Comuns amb suport extern del PSC o PSC-Comuns amb suport extern d’ERC. La indignitat d’aquesta segona possibilitat si el nombre de vots independentistes supera el 50%, significaria liquidació final d’ERC com a partit del poble català. Per tant, a les urnes catalans!!

Francesc Gruartmoner
03.02.2021 | 13:26
Jo votaré el que mes mal faci a l’Estat…. Carles Puigdemont… Aixó es una confrontacio entre nacions…. I, companys, cal tirar amb bala…

JOSEP MARIA OLLE
03.02.2021 | 13:34
Aquesta campanya, solament som uns quants que tenim clar a qui tenim que donar el nostre vot ( aquí per sort una majoria compartim vot). Avui en Vicent ens parla de les exageracions com els partits es comporten : normal tenen que buscar vots, a qui sigui i com sigui. Trencant els modes, formes, la ètica (si algú encara en té) i dient no veritats que son mentides i ens roben la realitat.
Jo en tenia un concepte de en Llach, Sabater, Junqueras, Albiac … però avui ja m’han caigut mes per sota els peus.
El Covid-19, em perdut els nostres contactes socials, on podíem discutir amb o sense conformitat en mes d’un, les nostres visions de futur o altres, influir a vegades si o no. La maldat de lo que ens passar, es que som presoners, amb internet que ens dona les xarxes socials obertes. Hem perdut la manera de discutir amb grups, les visions de futur, defectes, oportunitats, les diferents varietats. Son eleccions el 14-F, on, les lectures i seguiments ens poden influenciar, o si un es pensa que no es influenciable, encara mes, per a prendre la nostre vital decisió de vot.
Els Amics, ens diuen que no volen votar, no tenen clar encara amb qui… la tasca meva i la de molts es amb mes d’un, animar lo, dir lo que pensem i perquè volem votar a JxC, exemples de contestes : Em diuen que en Puidemont, no va aplicar res en el seu moment, i ara no volen tornar a enfrontar se amb els Enyols. Un contra argument, es que en 300 anys mai hi hagut un personatge com el Puigdemont que s’ha enfrentat tant directament amb aquest poder inquisitiu, ara post franquista que encara està arrelat. Pensem que els joves que tenien 14 anys el 1-O, ara ja votaran. També afegeixo que a la nostra nació Catalunya, una majoria dels ciutadans 60-65 % son nascuts ja aquí. La nostra gent com mes cultura mes podran veure que si estem dins una colònia on el espoli es constant…(una mica de J.Goula)
Amics, demano pregonar la nostre visió oberta, sigui a les xarxes : Twitter, facebook, instagram, Telegram.. o algun altre on l’oportunitat de la nostre visió pugui arribar a molta mes gent, no ens quedem solament en els comentaris d’aqui, que son molt bons, demano una mica mes.
“Sempre afalagant a JxC i criticant amb la millor mida a la resta siguin independentistes o no”.

Carles Viñals
03.02.2021 | 15:10
Mai Espanya havía posat tants i tan poderosos mitjans a ofegar l’anhel de llibertat dels catalans: El Congreso de los Diputados, el Senado, el Ejército, la Guardia Civil, la Policía Nacional (els escric en castellà perquè són institucions estrangeres i no em dóna la gana d’honorar-les amb la meva llengua), les lleis, els fiscals, els jutges de tots els tribunals, els renegats catalans (de dretes i d’esquerres), els diners de totes les procedències i la pràctica totalitat del “mass media” amb les seves mitges veritats i mentides descarades…
Compten també amb la nostra desmotivació, collita de tres anys de repressió que esperen recollir ara i que, combinada amb la por al Covid, ens faci restar a casa.
Déu n’hi dó tot plegat, oi ? Un contra tots i les armes del costat contrari. De segur que no poden perdre… O potser sí ?

Maria Villarroya
03.02.2021 | 15:27
Per estafes la d’ER
https://elmon.cat/opinio/lestafa-derc-208664/
Cal votar massivament JUNTSxCAT

Montserrat P.
03.02.2021 | 15:50
Cal votar massivament JuntsXCat.

Rosa Gispert
03.02.2021 | 16:10
Les eleccions aquestes serveixen per posar en evidència lo patètics que són alguns personatges de la politica, com Junqueras i Sabater, que s’han posat ben depressa del cantó de la repressió judicial, legitimant-la, quan ells també tenen el seu currículum ben farcit. Junqueras condemnat per rebelió i malversació i Sabater imputada per prevaricació. Els hauria de caure la cara de vergonya.

Roser Caminals
03.02.2021 | 16:59
El vot més informat no es basa en les campanyes, que són pur soroll, sinò en les accions dels canditats i l’anàlisi i el comentari intel.ligent de mitjans com aquest. D’aquests filtres es destil.la l’opció més prometedora.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
03.02.2021 | 18:29
Com sempre la senyora Roser Caminals posa el seny i la serenor.
Fa uns quants editorials vaig fer un prenc: aunar aquells vots aunables que feren de punta de llança.
La punta de llança o si voleu l’ariet per enderrocar la porta per on hem d’esdevindre lliures i en democràcia és Junts però pense que en la recta final parell o tres candidatures de partits de partits independentistes hi haurien d’enretirar-se i donar-li impuls al vot d’aquest encapçalat per Laura Borràs i Carles Puigdemont.
És a dir, fent el símil d’un coet espacial són aquells coets menors que l’impulsen a eixir cap a l’espai sideral i ja navegar lliures.
Va bé aquesta semblança a tenor d’aquella explicació feta per un ministre español que va dir: “D’un atac terrorista un hom es pot recuperar, d’una independència, no”
Poc després ja passaren els atacs terroristes a la Rambla i Cambrils amb la seu d’operacions a Alcanar.
Ni oblit ni perdó. Ara cal aplicar-nos-hi.
Se’n recordem amb qui s’estem jugant els quartos?
Josep Blesa (València)

ernest ramos
03.02.2021 | 23:23
la munió de petits partits que s’ha creat ( i encara es va creant ) , ja que seràn vots perduts, deu ser una maniobra d’El Estado provant de fer fracassar les candidatures que ens convenen.
S'ha afegit la noticia a Favorits