La batalla pel vot indignat pel caos de Rodalia

  • L’incident entra en la campanya d’ERC, JxCat i els socialistes

Odei A.-Etxearte
06.05.2023 - 21:50
Actualització: 07.05.2023 - 09:17
VilaWeb

L’avaria que afecta la R2 Sud de Rodalia pot durar entre tres setmanes i quatre. Tres setmanes o quatre més d’indignació i greuge per als ciutadans perjudicats i de coincidència temporal amb el tram final de la pre-campanya i la campanya de les eleccions municipals del 28-M. El vell conflicte entre els governs català i espanyol pel traspàs incomplet i el dèficit inversor ha tornat a esclatar. I ha esclatat en un moment en què a ERC convé especialment de marcar distàncies amb el PSOE i mirar de desgastar-lo com a rival electoral. Dins i fora del govern, i també al congrés espanyol, Esquerra s’ha agafat argumentalment al caos ferroviari per provar d’erosionar la imatge de gestió dels socialistes: peticions de compareixença al senat espanyol i al parlament, reprovacions i peticions de dimissió de la ministra de Transports, Raquel Sánchez.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va enviar ahir una carta a la ministra per queixar-se de la reacció “inacceptable” de Madrid i per reclamar-li “solucions immediates”, segons que va avançar l’ACN, i demà es traslladarà a Gavà per veure la situació de l’avaria. El president del partit, Oriol Junqueras, també va fer dimecres un periple d’atenció als mitjans de comunicació a les estacions de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Castelldefels, amb els respectius caps de llista d’ERC. El missatge: “Tothom sap que quan la Generalitat assumeix les competències, la xarxa funciona infinitament més bé, com és el cas dels Ferrocarrils de la Generalitat.” Els socialistes arrosseguen els peus –va dir– i ERC és l’únic partit en condicions d’obligar-los a actuar.

Però JxCat no vol deixar que Esquerra monopolitzi aquesta batalla argumental i, aquell mateix matí, el secretari general del partit, Jordi Turull, va convocar els mitjans a l’Estació de França de Barcelona, acompanyat del candidat Xavier Trias i la cap de files a Madrid, Míriam Nogueras. Tant ERC com JxCat critiquen durament la mala gestió del govern espanyol, però Junts també hi ha vist una oportunitat per diferenciar-se d’ERC i recordar-li els seus intents eixorcs perquè el PSOE culminés el traspàs pendent d’ençà de la reforma de l’estatut. Els incompliments dels socialistes espanyols, una altra vegada, per a provar de posar en qüestió el pactisme d’Esquerra a Madrid i, al mateix temps, la capacitat d’actuació del PSC: “L’engany pressupostari d’any rere any”, deia Turull. També en va parlar la CUP, que sosté que el traspàs de Rodalia hauria de ser immediat. Una raó més per a la independència, s’entén.

Aquell traspàs parcial, que va ser a punt el 2010, no incloïa els trens, les estacions, els tallers, les vies, les catenàries, els centres reguladors de circulació, el personal ni el finançament necessari per a sufragar el servei, mantenir-lo i executar-ne el manteniment i les millores que requeria. És a dir, que no implicava ni la gestió de la infrastructura ni les inversions imprescindibles. I any rere any es feia crònic el dèficit inversor. D’aquí parteix la disputa d’aquests dies entre el govern espanyol i la Generalitat sobre les causes de l’incident: el primer que insisteix en la tesi del llamp i l’incendi, la segona sobre la manca de recursos i la deixadesa institucional, que l’executiu de Pere Aragonès vol acreditar amb una auditoria. Per la ministra de Transports espanyola tot és una “polèmica generada artificialment” i el govern català aprofita l’avaria per a fer campanya. Però, més enllà de les declaracions, el PSC s’hi juga molt i és a qui convé més que el ministeri es bolqui almenys a cobrir eficientment el servei de la R2 Sud per carretera. Les dades reflecteixen el malestar sabut dels usuaris dels trens: segons el conseller de Territori, Juli Fernàndez, els trens de la rodalia tenen incidències vuit dies de cada deu.

El caos ferroviari té tots els ingredients per a convertir-se en un element significatiu per a la decantació del vot: afecta materialment milers d’usuaris del transport públic, origina empatia a uns altres ciutadans, que es mouen amb metro o bus o que han d’agafar el cotxe per anar a treballar per manca d’alternatives, interpel·la la majoria treballadora, impacta en l’àrea metropolitana i més enllà, i posa el focus sobre les costures trencades de l’autogovern. Però, d’alguna manera, també remou tots els incompliments i els intents fallits per a solucionar-ho, i això implica tots els grans partits. Les infrastructures són matèria delicada. Tan sols cal recordar l’atenció i preocupació transversal que causaven durant el procés de reforma de l’estatut i els primers anys del desplegament, eternament inacabat.

El malestar per la gestió de les infrastructures va ser, al capdavall, un embrió del procés independentista posterior: “Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures”, deia el lema de la manifestació multitudinària del 2007. Del dret de decidir sobre les infrastructures es va passar al dret de l’autodeterminació. Després de l’1-O, en un context de divisió de l’independentisme com l’actual, i també d’incompliments i de manca de solucions per a resoldre el problema de Madrid estant, l’embolic de la R2 Sud ha arribat per agitar-ho tot. I en plena agitació, una altra vegada, la batalla pel vot municipal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any