La basarda dels conservadors

Solament és possible allò que els humans fem possible

Vicent Partal
Vicent Partal
14.04.2021 - 07:36
Actualització: 14.04.2021 - 09:36
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Llegint l’apassionant novel·la d’Elena Vavilova El secret de la clandestina, tope amb un passatge en què l’autora atribueix a Plini el Vell la frase “tot és impossible fins el dia que passa”. Jo sempre l’havia atribuïda a Nelson Mandela però ara puc imaginar, sabent la sòlida formació clàssica del dirigent sud-africà, que és manllevada. Vavilova és novel·lista i espia del KGB; i la seua vida clandestina va inspirar l’aclamada sèrie The Americans. De manera que done per fet que sap de què parla quan esmenta l’escriptor, naturalista i militar romà. Tant hi fa, però, qui la diu o fins i tot si és pura coincidència. Importa sobretot que és ben certa, la frase. Tant, que val igual per a autors separats per denou segles d’història. Efectivament, tot és impossible fins el dia que passa.

Això, per una altra banda, ho hem comprovat tots per poc que tinguem una mínima edat i capacitat de discernir. En tots els terrenys. Amb la tecnologia avui fem coses cada dia que fa no res eren impossibles. I en la vida acceptem situacions que eren impossibles fa temps amb una normalitat esborronadora. Que l’amor no depenga del sexe de les persones per a ser reconegut, per exemple. O que la fe, si en tens, no haja de ser la dels teus pares. En política, també, els impossibles s’han fet realitat i es fan realitat constantment. Que Mandela mateix, el pitjor terrorista de la història segons els seus carcellers racistes, haja estat president de la nova Sud-àfrica dels mil colors. Per exemple.

És tot possible, doncs? No. Tan sols és possible allò que els humans fem possible. I és així que el món funciona i avança perquè hi ha gent que el mou i perquè aquesta gent supera, quan pot, la gent que voldria frenar-lo. O que vol deixar-lo com està; que no és igual però si fa no fa. Els conservadors, i entre ells encara més els reaccionaris, només poden guanyar o poden mantenir-se a còpia de fer creïble a la gent que les coses no poden canviar mai. Que és impossible. I per això el seu discurs sol limitar-se a repetir amb tantes variacions com poden l’advertiment contra el canvi, contra la possibilitat que els canvis es facen reals. S’omplen la boca parlant de realisme i d’adequar-se a la realitat, tot intentant fer creure que la realitat és una caixa que és tan sols on ells volen que siga i en el moment que ells volen que siga. Com si en fossen els amos.

Tanmateix, passa sovint que quan les coses es comencen a moure ells mateixos resten obturats i han de començar a fer contorsions en cerca d’uns arguments que –com més va més intensament, per força i perquè no tenen cap més remei que escapar de la lògica– esdevenen més grotescs. Aquest cap de setmana, per exemple, he llegit que “fa basarda que a algú se li acudeixi parlar d’un nou embat contra l’estat”, si el 94,76% de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té un batlle no independentista… Un argument que intenta dir que, mentre això no canvie, jo, per posar un exemple, hauria de deixar de proclamar que és possible d’aconseguir la llibertat de Catalunya tant si Espanya diu o fa una cosa com si en diu o en fa una altra. I sobre la basarda, res a dir, que cadascú té el cos que nostre senyor Darwin li ha donat…

Ara deixaré de banda aquesta afecció que els ha agafat a adoptar alegrement els motius de Ciutadans, afecció que sembla haver envaït de sobte tot un sector intel·lectual i militant de l’independentisme, cohesionat bàsicament entorn d’unes quantes figures destacades d’Esquerra Republicana. Ens acusen de nacionalistes, com si això fos cap acusació. Ens parlen de cognoms i xenofòbia, tot i que no ens han importat mai els cognoms ni d’on ve la gent. Invoquen constantment Tabàrnia solament que canviant-ne el nom. Reprenen el discurs més tronat sobre les categories socials, decidint ells sempre, i ací hi ha la trampa, qui és una cosa i qui n’és una altra. O gesticulen excitats repetint aquell famós “¿qué pone en tu DNI?, ¿eh?, ¿qué pone en tu DNI?” tan bon punt veuen aparèixer en l’horitzó la Identitat Digital Republicana.

I deixaré de banda també la cosa aquesta, tan estimada i encoratjada pels neocons, de fer servir la matemàtica recreativa i la xifra tòtem –que tothom amb un mínim de cultura matemàtica sap que sempre trobaràs una xifra que abone el teu argument, per més aberrant que siga aquesta xifra i per més il·lògic que siga el teu argument. Que el 94,76% de la població de l’AMB té un batlle no independentista és una dada. Indiscutible. Com també és una dada que el 100% dels portaveus d’Esquerra Republicana en la comissió d’investigació relativa a l’accident del vol JK 5022 de Spanair al congrés espanyol han jurat davant un jutge que el 2017 van fer tant com pogueren per impedir la independència de Catalunya. Una altra dada. Indiscutible, també.

I les deixaré de banda, totes dues coses, perquè puc entendre molt bé –això ja m’ho van ensenyar de xiquet– que el mètode erroni sols pot dur a conclusions errònies. He après com ha estat històricament el problema central de la dreta conservadora, per exemple, quan per a protegir els seus privilegis ha hagut d’emboirar-se ella mateixa la visió de la societat. Però ho deixaré de banda finalment, perquè també hi juga la sort.

I sobre això no deixa de ser, diguem-ne, inoportú que el mateix dia, el mateix dia, des de l’altra banda de l’Atlàntic ens arribe la notícia que la llei 99 de l’Assemblea Nacional del Quebec ha estat considerada plenament constitucional, gràcies a una decisió jurídica que deixa clar que, en l’exercici del dret d’autodeterminació del Quebec, amb el 50% dels vots més un, més el vot d’un ciutadà més, n’hi ha prou. I en vista d’aquesta decisió, la reacció de Paul Saint-Pierre Plamondon, cap del Partit Quebequès, ha estat de dir que troba deplorable que “haja calgut una llei específica i dues sentències judicials perquè siga reconeguda jurídicament una regla democràtica tan universalment establerta com aquesta: que amb el 50% dels vots més un n’hi ha prou”. I hi ha afegit: “Una regla que simplement no es pot posar mai en dubte en una democràcia normal, sense posar en dubte els fonaments de la nostra societat”.

Ve-t’ho ací.

 

PS1. Parlant d’impossibles fets realitat. Avui us expliquem l’epopeia, molt instructiva, del passaport Rumessen. És la història d’un grup de ciutadans de l’Estònia soviètica que va establir un cens propi, un document d’identitat no reconegut per l’estat i una assemblea parlamentària al marge de l’oficial. I fou així que, tres anys després de ser ja independents, el nou estat estonià va acabar acceptant que aquella identitat, que aquell carnet de què les autoritats anteriors s’havien burlat tant, era en realitat el que valia.

PS2. Dimecres, de set a vuit del vespre, els subscriptors de VilaWeb podran participar en un debat amb Toni Comín, precisament per a parlar, en principi, de les darreres novetats del Consell per la República. Dic “en principi” perquè en aquest diari tothom parla sempre d’allò que vol. Gràcies a Déu, si és que un ateu com jo ho pot dir així…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
11.04.2021  ·  22:19

ara sí que comences a carregar amb bala Vicent. Tant que fins i tot un ateu com tu invoca també a Déu. Per si de cas. Em sembla bé, no fos cas (això ho dic jo, no pas tu) que l’Oriol és pensés, com en Paco del segle passat, que Déu és una exclusivitat seva.

Josep Usó
Josep Usó
11.04.2021  ·  22:20

Novedad, no-verdad. Aquesta meravella estava a un llibre de Religió i Moral que usava mon pare durant el seu batxillerat. S’havia acabat la guerra feia mesos. Aquella bestiesa pretesament rimada és un paradigma d’allò que volen aconseguir que res canvie. Però estan perduts, perquè tot canvia constantment. I les mateixes persones que varem viure el primer d’octubre del 2017 ja no som les mateixes que abans. Hem canviat. Totes. Ací i allà. Fixeu-vos que en bona mesura, des d’aquell dia la por ha canviat de bàndol. Tanta violència només indica una por immensa. Del ridícul dels que s’anomenen independentistes i ara reneguen de l’independentisme ni cal parlar. És com quan Pere nega tres vegades a Jesús. Aquest ja li ho havia avisat mentre l’altre jurava i perjurava que no ho faria mai. S’agafa abans un mentider que un coix, diuen a la Plana.

Carles Serra
Carles Serra
11.04.2021  ·  22:39

El 94,75% de l’àrea Metropolitana no té un alcalde que vulgui la llibertat.
Els que varen néixer en alguns d’aquestes poblacions, hem vist a partir sobretot dels anys 60 es multiplicava de gent procedent de diferents pobles d’Espanya, així hem anat veiem com el poble anava perdent la seva personalitat i cultura/estima, imposant-se una cultura que ho marcava tot i aquí tens Vicent el 94,75%.
Recorda allò que va dir entre altres franquistes espaÑols, en Martínez Anido : hay que llenar Cataluña de espaÑoles para que arriaga el….; en fi Vicent,

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
11.04.2021  ·  22:40

La darrera batalla que ens volen fer lliurar, tots els citats a l´editorial, és la de la llengua. Sí sí, per megaenèsima vegada i aquesta, amb l´ajut inestimable del partit d´en Macià i Companys, cap aquelles forces espanyolistes que sempre breguen en aquesta direcció. Cada dia que passa, trobo menys fiable la possibilitat de tenir una majoria política independentista, tot i que em consolo amb que aquesta majoria, encara existeix a nivell popular, però si aquest cisma perdura un temps més, farà que les voluntats es torcin i llavors l´independentisme tornarà al lloc on era, al voltant d´un trist 20%, veient on hem arribat aquests darrers 8 anys. Si això passa, l´únic responsable de les consequències que tindrà, serà el Poble, per no lluitar malgrat l´actuació dels polítics. Només és a les nostres mans i no com ens volen fer creure, a les mans de partits i responsables de partits.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
11.04.2021  ·  23:06

Parlant de Quebec, el que queda clar és que ni el poble quebequès ni les seves institucions son de planetes diferents. Allò que sí son còsmicament diferents són els governants i els tribunals de justícia (en el nostre cas, d’injustícia)

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
11.04.2021  ·  23:16

Brillant editorial. Res a afegir.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
11.04.2021  ·  23:19

Sí, tal com diu en Josep Antoni Martínez, s’imposa reprendre amb força la lluita per la llengua (sense deixar anar les altres lluites). I també és cert que és, principalment, a les nostres mans: si tots els qui creuen estimar la llengua la fessin servir sempre i amb tothom (deixassin de minoritzar-la), la represa del seu ús faria flamada (cada vegada que dins el territori que li és propi un catalanoparlant deixa de fer-la servir, està agredint sa pròpia llengua, està col·laborant amb els qui volen fer-la desaparèixer del mapa). No es tracta de dir als altres quina llengua han de fer servir, es tracta de fer-la servir sempre els qui creim estar-hi a favor.

Ed Garrido
Ed Garrido
11.04.2021  ·  23:22

D acord amb el Sr Partal.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
11.04.2021  ·  23:50

Magnific Plini el Vell! Té tota la raó. I jo matisaria: “tot és impossible fins que és necessari”. Quan una cosa és necessària de veritat, i a més és lògica, acaba passant. I acaba passant perquè la gran majoria la vol, perquè és necessària clarament. I aquest és el cas de la Independència de Catalunya, per a mi. És necessària , i ho és cada dia que passa més i més; i en tots els àmbits: politic, econòmic, social, cultural, sanitari(!), etc. I acabarà passant. L’impossible no existeix més que en l’àmbit purament físic i científic, que és millorable i progressiu, i per tant fa que algunes coses deixin de ser impossibles fins i tot en ell. L’impossible absolut només existeix en la nostra ment, i per tant si volem i ho consentim.

jaume vall
jaume vall
12.04.2021  ·  00:05

A partir de l’1/O de 2017, els qui volen i voten unioespanyolisme, justifiquen la brutalitat policial. I ja no hi ha ignorància que ho excusi. Són còmplices dels atacs policials d’un estat autoritari i anti-democràtic que permet injustícia i violència contra una part dels seus ciutadans.
A partir de l’1/O de 2017 no s’hauria d’intentar convèncer l’indecís ni ampliar la base renunciant a res. “Davant la violència qui decideix ser neutral, està al costat de l’agressor” (Amb totes les prevencions, també, crec que s’atribueix a Desmond Tutu)

Gregori Dolç
Gregori Dolç
12.04.2021  ·  00:28

D’acord amb el que diuen en Jaume Bonet i en Josep Antoni Rodríguez en relació a la necessitat de defensar la nostra llengua i cultura fent-la servir. Ara bè, trobo necessari posar de relleu que, jo que visc a la Plana, quan em desplaço a Barcelona i em dirigeix a qualsevol persona emprant la llengua catalana en la seua versió valenciana, sempre (o gairebé sempre) em contesten en castellà.

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
12.04.2021  ·  00:49

Sí, l’Eduard Voltes, l'”independentista” oficial del Més 3/24, ha tornat a ensenyar el seu llautó autonomista. Em sap greu perquè en Grasset és un dels pocs periodistes que queden a TV3 que són llegits i passablement articulats, però no sé si és pel 155 que els estaborní o pel control d’ERC, TV3 només malda perquè hi hagi prou tertulians i directors de programa unionistes i algun independentista amb poca llum.

Com que de tot se’n poden treure coses bones, d’aquest erm comunicatiu (TV3, l’Ara, Catalunya ràdio…) en traiem un grapat d’hores que ens permeten llegir i fer coses plaents que no ens amarguen la vida i l’intel·lecte. Au, seguiu així i si algun dia canvien les coses, que tot podria passar, segur que trobareu feina a la Sexta.

Oriol Roig
Oriol Roig
12.04.2021  ·  05:04

En mi DNI pone que está caducao… y en el tuyo?

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
12.04.2021  ·  06:41

La estadística l´enfoca cadascú com l´interessa. Jo puc afirmar que al 60% de l´Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en les eleccions municipals van guanyar les forces independentistes ( amb BCN).

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.04.2021  ·  07:58

Voltes parla per junqueras i per TV3 el NODO D’ERC. Realment acatar el cap a la castellanitzacio definitiva de Catalunya es promoure el genocidi del català i de Catalunya. Que Erc siguin els laminadors o jimensezlossantos actuals diu molt del nefast junqueras

josep soler
josep soler
12.04.2021  ·  08:17

Avui torno agrair al Sr. Partal que no hagi anomenat amb l’oxímoron “independentistes reformistes” als d’ERC. Avui doble agraïment però, perquè en aquesta editorial després d’una introducció erudita de 600 paraules, en Partal retrata directament a uns quants d’ERC, els que manen, com a iguals en cinisme a Ciudadanos.

Moltes gràcies Sr. Partal. Si continuem així, potser demà ens podrem estalviar l’ erudita introducció i dir les coses pel seu nom en la primera frase, fins i tot en el titular. És molt important perquè els cínics que manen avui en ERC no usen pas un relat llarg per dir les bestieses, ho enllesteixen en eslògans propagandístics breus i buits de dues o tres paraules com: “no som prous”, “eixamplar les bases”, “govern efectiu”, “via àmplia”… etc.
No és pas casualitat la tàctica del relat curt, és de manual bàsic de la FAES per la reprogramació de l’opinió pública amb opinió publicada.

La gent de bona fé que no té ganes de dedicar temps per informar-se no aguanta 600 paraules d’introducció, es queda en el titular i com a molt en l’ entradeta.
Tinc fe que un dia periodistes professionals catalans de primera fila, agafin la responsabilitat de parlar clar amb la veritat per davant.

Gràcies Sr. Partal.

Victor Serra
Victor Serra
12.04.2021  ·  08:44

No es pot negar que el fet que l’àrea metropolitana ( territoti Telecinco) sigui majoritàriament unionista , és un problema . Que ERC hagi decdidit treballr-hi per intentar canviar les coses, em sembla positiu. Una cosa que no sabem, però que és molt important, és quin percentatge de la població unionista de l’àrea metropolitana ( de Barcelona i Tarragona), acceptaria democràticament la independència i no seria beligerant típus trifachito.
Crec que si VOX i Ayuso s’imposen a Madrid, com ho han fet a Múrcia, se’ns pot obrir una finestra d’oportunitat que hauriem de ser prou intel.ligents per aprofitar en lloc de barallar-nos.

David Mascarella
David Mascarella
12.04.2021  ·  08:49

Avuí si!

Pep Agulló
Pep Agulló
12.04.2021  ·  08:59

LA IMPOSSIBILITAT MALDESTRA I INTERESADA

Navegar per l’impossible és buscar els límits del coneixement. És el repte de qualsevol descobriment en ciència, en l’art, etc.

En el camp de la lògica, hi ha experiències externes lògicament impossibles com p. ex. factoritzar un nombre primer. Hi ha, també, experiències internes lògicament impossibles com p. ex. sentir-se inconscient… Però aquí parlem d’unes impossibilitats, que són eines de la política immobilista, autonómica, diria…

“Tan sols és possible allò que els humans fem possible” diu Vicent, s’hi podria afegir un polsim de voluntat per no defallir per fer allò que volem fer possible.: “Res és impossible si no s’hi renuncia” JeanPaul Sartre.

Deixem les cabòries teòriques… Amb el mètode incorrecte s’arriba on és vol arribar, a exacerbar el relativisme d’allò que es defensa amb la més incongruent correspondència. Tot s’hi val…

Parlen de realisme per suportar la mentida. Com diu Vicent, sempre trobarem una enquesta, una matemàtica, que abonarà la nostra tesi. Resulta preocupant que dins l’independentisme surtin aquestes afirmacions tan tabartianes, però si pretenen confondre el nostre discerniment, ho tenen cru.

PS. Per un outsider de les xarxes com jo, agrairia en Vicent que explicités, on ha llegit, qui les fa… les afirmacions del 94,76%…

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
12.04.2021  ·  09:00

Un consell, antic (maig 1968), però encara de gran actualitat, i que poua de la saviesa de Plini el Vell: “soyez réaliste, demandez l’impossible!!”.

Josefa Bancells
Josefa Bancells
12.04.2021  ·  09:31
jordi Rovira
jordi Rovira
12.04.2021  ·  10:01

N’estic molt satisfet de la tasca ingent que pot fer i fa un mitjà de comunicació independent. Permet que els arguments i les idees tinguin vida pròpia més enllà de l’adscripció política dominant o interessada. I sí senyor, el conservadurisme ( a l’igual que l’extremisme ) és una tendència profunda que tot sovint s’amaga en arguments que més aviat semblen argúcies. I que resti ben clar que una cosa és ser conservador i l’altre aplicar el conservadurisme en sèrie com a part d’una actitud vital i posicional.
Les coses poden canviar i canvien. I els artífexs de tal canvi no som altres que les persones que els vivim. Fins i tot, hem d’atendre que les coses canvien encara que no vulguem, mentrestant altres resten prou vàlides per a noves etapes; i aquí potser resta la diferència entre conservadurisme i conservador.
En concret, està claríssim que el model de relació Catalunya-Espanya fill de la constitució del 78 (passada pel colp d’estat cosmètic del 23-F ) ja no funciona. Està clar que no funciona per voluntat unilateral de l’estat espanyol, sense que puguem saber quines estratègies hi han al darrera. I és clar que una bona part dels catalans reaccionen davant d’aquesta situació pensant que la sortida més lògica i possible és la independència. Poc a poc veiem també que no ens trobem en una situació de xoc de trens ( tot plegat, una altra argúcia dels partidaris de no moure res destinada a fer por); sinó en una pugna de tempos per fer possible allò que té molt d’inevitable. Sempre al meu parer, i sense cap base més enllà de la percepció individual, hom diria que una Espanya sense Catalunya forma part d’una voluntat política evident. Ara només resta pendent quina ha de ser la relació entre Catalunya i Espanya en la nova “novaplanta”. Segurament la contraria a com la plantegem des d’aquí. tot plegat a falta saber què en pensen els altres implicats…

Josep Salart
Josep Salart
12.04.2021  ·  10:25

Josep Soler, encara t’has deixat “fill de p pelomocho”.

Lo dit: ERC no es un partit independentista i per marxar de la repressió i ser lliures, necesitem que els votants independentistes d’ERC, votin l’únic partit que vol agafar la cosa pels dellonsis.

No tenim prou vergonya, perquè cada dia hauríem de posar-nos al lloc dels presos i ho esquivem tant com podem. Presos, uns més que d’altres, perque n’hi ha algún que si sent còmode. No tens perdó de Deu, Junqueras.

RAMON GUTIERREZ
RAMON GUTIERREZ
12.04.2021  ·  10:29

Efectivament, una dada és que “el 94,76% de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té un batlle no independentista” altra, potser més interessant, és que, segurament per contrarestar això, Junts governa a la Diputació amb el PSOE, coses de la coherència, sens dubte.
Com deia el clàssic: “pues amarga la verdad quiero echarla de mi boca y decir por cuanto toca que esconderla es necedad”

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.04.2021  ·  10:44

“Tan sols és possible allò que els humans fem possible”

¿Waterloo explica els tres-cents anys d’ocupació militar i genocidi cultural de Catalunya?
NO.

¿Junqueras i Sergi Sol expliquen que Barcelona ha estat bombardejada cada cinquanta anys des de fa segles??
NO.

Ningú fa possible que la nostra causs sigui entesa.

POCS HO FAN POSSIBLE.

Jordi Parera
Jordi Parera
12.04.2021  ·  10:56

caram quin entusiasme per aquesta editorial, i que complicat que sembla posar el nom de segons qui, ara haure de buscar qui ha dit la frase.
Quan es tracta d’erc es veu qua anomenar la gent pel seu nom es tabú. quina manera mes enrevassada per dir Nuet “el 100% dels membres d’Esquerra que formen part….
Ah sí la frase de la basarda l’he trobat en un article de Eduard Voltas, si el buscador no fos tant efectiu potser no l’hauria trobat i trobo que és important saber qui la diu tambe per posar-la en context.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
12.04.2021  ·  11:01

Des de l’u d’octubre del 2017, a molts ciutadans de Catalunya, ens ha canviat la vida, en el meu cas, però, les emocions més intenses les vaig tenir els dies anteriors, col·laborant en tot allò que el va fer possible; les relacions i complicitats amb persones de diferent procedència, formació, cultura i ideologia, em varen alterar el concepte que tenia sobre “compromís/renúncia”, “coratge/covardia”, “capacitat/incompetència”.
Avui, a la concentració que s’ha fet a Tortosa per acompanyar l’Alcalde de Roquetes, Paco Gas als Jutjats, hi havia amics i companys del Paco, també alcaldes i regidors i diputats i diputades, antics i nous, dels diferents partits anomenats independentistes que l’hi feien abraçades i li donaven copets a l’espatlla, i jo m’he tornat a sentir desconcertat, m’han tornat a trontollar els conceptes de “sinceritat/hipocresia”, “amistat/deslleialtat”, “honest/poca-pena”.
El degoteig de inhabilitacions i multes no s’atura, la repressió amb els que ja han estat jutjats i empresonats continua, els exiliats segueixen sense poder tornar i mentrestant, uns representants de la ciutadania, que han estat escollits amb el 52% dels vots emesos, (disculpeu que hagi trigat tant a fer referència a l’editorial que avui ens ocupa), estan discutint sobre si “són de dretes o si són d’esquerres” (conceptes?).

ramon Feixas
ramon Feixas
12.04.2021  ·  11:12

Centrant el tema en la independència de Catalunya, impossible fins que sigui un fet, un raonament aplicable a moltes altres situacions i processos i que es pot deduir del que avui ens dóna a reflexionar el director, els volers i les necessitats del humans i grups humans, tenen molts altres factors intervinents que la quantificació, la química o el tractament tècnic sociològic. Si hi ha 1 milió de manifestant, hi ha un milió de desgranaments de voluntats i motivacions. Hi ha una part amb força capacitat d’encomanar o d’injectar voluntat: de cares a fer número d’assistents o de votants és ben diferent d’encomanar convenciment i sentiment social, així com l’enfocament persistent cap a un objectiu determinat. Així doncs és evident que els números indiquen relativament. Molts simplement no érem independentistes abans del procés perquè no hi vèiem la més remota possibilitat. No pas perquè el sentiment en relació al franquisme no fos el mateix que un precursor independentista. Un pilot amb vocació militar(en general) no mata gent, si no és incorporat a un exèrcit criminal. Però quan bombardegen bé que s’abonen. La majoria dels catalans és evident que sentim la necessitat d’estimar i protegir la nostra llengua, la nostra cultura i no dependre d’un imperi acorralador amb una cultura torera que s’aplica a tots els àmbits. Ara ja sabem que és possible, encara que no sabem quan. De 300 anys quan feien enderrocar la cas als propis barcelonins, a en 70 que varen afusellar els polítics catalans en un context de guerra civil, a ara amb presos polítics, exilis i abusos en espoli mitjançant sancions, cada vegada la nova reacció catalana tarda menys en el temps i cada vegada l'”imperio” té menys justificació i en treu menys benefici, ja que els malbaratament de diners en repressió supera en prejudici que l’espoli en benefici, a pesar de que no sigui menor aquest espoli. Amb mirada llarga enlloc de discutir tant les estratègies dels partits i les rivalitats que Aznar va saber encarregar, i hi ha catalans partidistes que hi han caigut de 4 potes, és de la perspectiva i el sentir de la gent la que el penell estelat n’ha de fer de portantveu. El que anomenen terrorisme ho fan precisament perquè són perdedors en una barbaritat militar, i com que poden tornar-s’hi contra el criminal que els ha vençut, s’hi tornen contra el mes desvalgut i l’antiterrorisme els castiga encara més, i els fa més perdedors. Però l’odi queda i, tard o d’hora es rearmen. El sentiment d’independència, molt més humà al ser pacífic, tampoc mort per la repressió. Al contrari. Agafa més fons i com es pot comprovar és trans-generacional. Les situacions en que els polítics ( o suplents dels polítics ) han de gestionar, sense medis, els efectes de la repressió i l’espoli, sembla que haurien de portar molta comprensió, però la gent que no li arriba la independència tal com espera, carrega els fa culpables, de fins al punt ells mateixos desvien la importància la rivalitat dels partits. Aquest és el capítol de la novel·la (investidura) pel que els amants del morbo polític avui gaudeixen de poder donar menystenir. De fet val més això que dir que quan no es poden haver diuen que són verdes, una tècnica que els comuns i el PSC fan servir encara que ara sigui per passiva, donades les grotesques circumstàncies quan a la seva coherència. L’olla bull. Els jutges franquistes mostren la capa provocant confrontació, però engarjolen i abusen de la gent que saben valuosa, al no haver aconseguit el tumult que necessiten per aconseguir una mínima justificació de les seves barbaritats jurídiques. L’esperit és lògic que sigui el mateix que va preservar aquesta llengua durant la brutal persecució de la dictadura dels cruels” 25 años de paz”.

Josep Gualló
Josep Gualló
12.04.2021  ·  13:13

EL DIRECTOR HA ESCRIT L’EDITORIAL I UN ALTRE ARTICLE. EL PS1 AMPLIAT.

Com que no hi estic acostumat, he pres per editorial l’altre article (error meu claríssim). És un bon article del qual ell mateix fa un petit resum en els PS1.

Jo he escrit el meu comentari en aquest article pensant, erròniament, que era l’article de fons

No n’escriuré un de nou per l’editorial. Si algun afeccionat a llegir els comentaris (com jo) , trobés a faltar el meu (cosa poc probable), pot buscar “El passaport Rumessen” del nostre director i allà em trobarà.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
12.04.2021  ·  13:18

Finalment el Sr. Partal s’está desempallegant de la sensació de deslleialtat que tants votants d’esquerres encara tenen. Quan aquest “alliberament” el sentin la meitat +1 dels votants d’esquerres, el procès tornarà a tirar endavant.

Torno a avisar que no falta gaire perqué això passi i voldria que no es regalessin càrrecs (com a premi pel traspàs) a tots els nouvinguts d’altres formacions cap a l’unic partit TRANSVERSAL que conserva l’esperit del 1 d’octubre.
No ens fiquem les serps dins el centre neuràlgic decisional o tornarem a la casella de sortida, amb delators i corruptes que intentaran impedir la independencia.
Aneu/Anem molt al tanto!

Ara només falta donar una gran abraçada al Professor Cotarelo. L’únic que ho ha vist clar des del 1 d’octubre.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
12.04.2021  ·  15:40

Sr, Partal gràcies per finalment escriure-ho.
Opino com Joesp Soler i Josep Salart.
I no em cal afegir res més.
Bona tarda a tothom!

Roser Caminals
Roser Caminals
12.04.2021  ·  16:08

ER manipula amb força èxit un concepte venerat pels catalans, el seny. És “assenyat” renunciar a allò que és impossible. Han invertit els termes per ofuscar la realitat, que també és l’antítesi de la que ells proclamen.
El veritable impossible és dialogar i negociar amb Espanya sense posar-la primer contra les cordes, que és l’estratègia de Junts. El quid està en trobar el mecanisme per convèncer la majoria de ciutadans que la independència de llei a llei per via del diàleg és un miratge. Darrere dels sofismes d’ER només hi ha autonomia.

Joan Royo
Joan Royo
12.04.2021  ·  17:04

Estic esperant que m’arribe la targeta d’Identitat Digital Republicana, ja l’he pagada (12€). Cap novetat, des de tota la vida que a banda dels impostos espoliats que pague a Espanya, sempre he pagat a diferents entitats culturals, polítiques…per mantenir una llengua i una cultura assetjades per un estat colonial. El cas de psicofrènic d’ERC per mi té un ingredient molt personal: POR. Tant de bo canvien de timó i de timoner pel bé del país.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
12.04.2021  ·  17:46

Els interessos de ERC i Junts son contra posats i així es molt difícil formar un govern estable, i molt menys servir al desitg del 52% de catalans independentistes.
Llavors, que podem fer?
Tornar al punt de partida.
M’explico, una reedició temporal de coalició per la independència i noves eleccions.
Si realment tant ERC com Junts volen la independència no poden prioritzar altres qüestions, si es desmarquen de aquesta opció, serem els catalans els que tindrem molt clar lo que fer.
Ara toca ser valents i defensar el nostre país, la nostre cultura, el nostre dret de llibertat i el nostre idioma.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
12.04.2021  ·  21:09

“En aquest diari tothom parla d’allò que vol”
Vicent, per aquest motiu en sóc subscriptora
L’àrea metropolitana ens fa xantatge als catalano-parlants
I ER fa de guardià d’aquest xantatge
Tinc esperança. no podem seguir així,
mentrestant llengua llengua llengua Sempre

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €