28.07.2023 - 11:50
|
Actualització: 28.07.2023 - 15:27
El Jutjat Social número 20 de Barcelona ha desestimat la demanda interposada per C., una persona de seixanta anys afectada pel VIH d’ençà de 1989 i amb unes quantes patologies i que el 2021 l’Institut espanyol de la Seguretat Social (INSS) li va retirar la prestació per incapacitat permanent, que tenia reconeguda d’ençà de 1996.
L’afectat ha presentat un recurs contra la decisió del Jutjat Social 20 de Barcelona davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en considerar que “ignora la realitat clínica del malalt i representa una veritable condemna a l’exclusió social per a una persona a qui se li retira la seva única font d’ingressos”, ha explicat la seva advocada, Marta Barrera, del Col·lectiu Ronda. Però, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) ha valorat que l’home havia experimentat “una millora evident” i “una recuperació de les facultats generals i de la possibilitat d’acomplir activitats laborals rendibles”.
En Carles, en una greu situació de vulnerabilitat
L’afectat va interposar llavors una demanda judicial contra la decisió de l’ICAM i va aportar informes mèdics, en què es descrivien la multiplicitat de patologies associades al VIH, com afectacions pulmonars, lesions dorsals, deteriorament cognitiu amb afectació molt important a la memòria, trastorn depressiu i patologies hepàtiques, entre altres malalties.
Aquesta situació de salut s’agreuja per la necessitat de sotmetre’s regularment al llarg de tots aquests anys a múltiples tractaments antiretrovirals, arran dels quals l’afectat ha presentat problemes de toxicitat, requerint canvis de tractament que han contribuït a empitjorar el seu estat general de salut. A aquest quadre mèdic s’hi ha afegit recentment un càncer de fetge, del qual s’està tractant i que l’ha obligat a sotmetre’s a una intervenció quirúrgica en les últimes setmanes.
Tal com va explicar a VilaWeb, el mes de febrer, tot plegat l’ha deixat en una greu situació de vulnerabilitat. De la nit al dia es va trobar totalment desemparat, va passar a estar en una situació de vulnerabilitat absoluta. Tenia estalvis de la seva mare i amb això va poder tirar endavant durant un parell de mesos, però en poc temps va acabar sense diners: “Vaig començar a malviure. Vaig demanar les ajudes d’urgència i anava a un menjador social a buscar el menjar. Em vaig quedar sense res.” Confessant que no esperava trobar-se mai en aquesta situació: “Pensava que era una cosa que no em podria passar mai. Després vaig sentir uns altres casos, em van dir que era possible revisar la baixa permanent absoluta, però no m’ho podia imaginar. Potser vaig tenir un punt d’innocència o d’ignorància”.
L’advocada Marta Barrera ha lamentat que “s’està condemnant una persona a una situació d’exclusió social quan es vol obligar-lo a reintegrar-se al món laboral amb seixanta anys, després de gairebé trenta anys sense treballar, amb una necessitat constant d’atenció mèdica i dificultats reconegudes en diferents informes mèdics per poder desenvolupar la seva vida diària i quotidiana amb autonomia i normalitat”.
El jutjat li retira la prestació
En la sentència, la jutgessa del Jutjat Social número 20 de Barcelona reconeix que el metge de família de l’afectat refereix que les malalties que ja tenia han empitjorat i que han aparegut noves patologies. Però diu que no obstant això, l’existència de patologies no determina directament l’existència de limitacions funcionals. També precisa que encara que l’afectat té programada una hepatectomia parcial (per extreure el fetge), els especialistes indiquen que “no hi ha altres nòduls sospitosos ni s’observen signes d’infiltració vascular ni malaltia extrahepàtica”.
Respecte a la patologia cardíaca que pateix, la jutgessa considera que no és suficient per mantenir la incapacitat absoluta postulada. Pel que fa a la patologia mental, també argumentada per l’afectat, no consta que la malaltia mental reuneixi els requisits exigits per la jurisprudència perquè el trastorn que pateix tingui prou virtualitat als efectes d’una incapacitat. Així doncs, desestimat la demanda en acceptar l’informe de l’ICAM, que és un organisme tècnic de l’Institut Català de la Salut (ICS), “entitat que uneix la seva independència i especialització en la matèria”, segons s’indica en la sentència.