Qui són els tres jutges afins al PP que poden fer tancar novament els presos polítics?

Inés Huerta, Wenceslao Olea i Fernando Román, que han ascendit gràcies als tripijocs del PP, tenen el futur dels presos a les mans

VilaWeb
Redacció
26.05.2022 - 21:30
Actualització: 26.05.2022 - 18:23

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La irrupció de la jutgessa conservadora Inés Huerta Garcia a la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol –la responsable de revisar i revocar els indults– ha capgirat les majories d’aquesta sala, i de retruc, el futur dels presos polítics, que van ser indultats pel govern espanyol l’estiu del 2021.

Huerta va accedir a la secció cinquena el gener passat. Poc abans, la sala havia rebutjat, per tres vots a favor i dos en contra, els recursos del PP, Vox i Ciutadans en contra dels indults. La jutgessa va ocupar el lloc que havia deixat la progressista Ángeles Huet, que va ser transferida a la sala d’admissions del Suprem.

Aquest canvi, tenint en compte la presència dels jutges Wenceslao Olea i Fernando Román, va atorgar al sector conservador, insatisfet amb la decisió sobre els indults, la majoria dins la sala. I què va fer Huerta? Forçar una nova deliberació sobre els recursos.

En un vot discrepant molt dur, Olea i Román ja havien advertit que tombar tots els recursos era un “perill” que podria desembocar en la creació de “parcel·les d’immunitat” en el poder polític. “Els delictes [en referència a l’1-O] no van afectar tan sols una persona o un grup reduït de persones en l’àmbit de Catalunya. Van tenir com a subjectes passius tots i cadascun dels ciutadans espanyols com a titulars de la sobirania nacional”, afegien.

En la nova votació, la tríada conservadora va arraconar el sector progressista, integrat per Ángel Arozamena i Octavio Juan, i va imposar l’admissió a tràmit dels recursos del PP, Vox i Ciutadans. En aquest sentit, van dir que la decisió del 20 de gener havia estat precipitada i poc fonamentada.

Uns dies abans, el Suprem havia desestimat la recusació de la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) contra Huerta. L’entitat esgrimia que la magistrada no era imparcial perquè entre el 2019 i 2020 va formar part de la JEC que va impedir que Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn poguessin formar part de llistes electorals. “La petició està basada en suspicàcies”, va sentenciar el tribunal.

Una recusada a l’ombra del PP

Huerta, nascuda el 1951, és una jutgessa de perfil molt ancorat a la dreta, tot i que no està afiliada a cap associació de jutges. Abans d’arribar al Suprem, va passar pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), on va emparar la privatització sanitària que impulsava el president de la comunitat aleshores, Ignacio González.

En aquesta maniobra judicial, en què el TSJM mateix havia paralitzat la privatització, també hi va participar el president del tribunal, Gerardo Martínez, que és el marit de Marta García, consellera de Dolores de Cospedal quan governava a Castella i la Manxa. Actualment, Martínez és vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PP.

El 2014, Huerta va ser ascendida a la sala contenciosa administrativa del Suprem amb el suport de la majoria conservadora del CGPJ. De l’alt tribunal estant, la jutgessa ha mantingut les afinitats amb el PP, fet que l’ha col·locada en les travesses per a ser nomenada vocal en una eventual renovació del CGPJ (l’organisme té el mandat caducat d’ençà del 2018).

Però mentre no es desencalla la negociació, Huerta continua marcant perfil conservador. Més enllà dels indults, la jutgessa ha estat de les més bel·ligerants contra el nomenament de l’ex-ministra Dolores Delgado com a fiscal general de l’estat. Per això ha fet diverses maniobres perquè el Suprem acabi revocant la decisió del govern de Pedro Sánchez.

Román, mà dreta de Gallardón i amic personal de Lesmes

Fernando Román, nascut el 1960, ha fet sempre carrera de la mà del PP. Entre el 2011 i el 2014, va ser secretari d’estat de Justícia, és a dir, la mà dreta d’Alberto Ruiz-Gallardón. Del ministeri estant, va ser una figura clau per aprovar la reforma del CGPJ que va catapultar el seu amic Carlos Lesmes a la presidència.

El 2012, abans de la reforma, Ramón va tenir una guerra oberta amb els membres de l’òrgan de govern dels jutges, a qui va amenaçar perquè no deixessin caure el seu president, Carlos Dívar, esquitxat per un escàndol d’ús fraudulent de fons del CGPJ. “Si hi voteu en contra, serà la guerra”, els va dir quan era secretari d’estat, però els vocals no li van fer cas. Van retirar la confiança a Dívar, que va acabar dimitint com a president del CGPJ i del Suprem.

Aquest episodi va accelerar la reforma que, ara per ara, perpetua Lesmes al capdavant del poder judicial. El 2014, amb la caiguda de Gallardón, Román va tornar a la carrera judicial, però no va trigar gaire a cobrar alguns favors. El 2018, tot i que no era el millor candidat i tan sols comptava amb una experiència de deu anys, va ser nomenat magistrat de la sala tercera del Suprem.

Lesmes es va inhibir en la votació, tot al·legant l’amistat que l’unia amb el candidat. Ara bé, la majoria conservadora, adientment organitzada i aprofitant la baixa d’un dels vocals progressistes, va lliurar la plaça a Román. Un càrrec que podrà ostentar fins que es jubili.

Olea, un vocal del PP amb capacitat per a sancionar els jutges

Wenceslao Olea, nascut el 1955, és el gat més vell de la majoria conservadora de la secció cinquena de la sala tercera. D’ençà del 2012, és membre del Tribunal Suprem, on va entrar de la mà del PP, que un any més tard també el va col·locar com a vocal del CGPJ. Olea és president de la Comissió Disciplinària, que és l’encarregada de sancionar els jutges.

Aquest magistrat és l’únic de la secció cinquena que ha intervingut en els tres darrers casos de revocació d’un indult. El primer, i segurament el més polèmic, fou el 2013, quan es va retirar la mesura de gràcia a un conductor kamikaze perquè els magistrats van considerar que el govern espanyol havia actuat de manera arbitrària.

El segon fou el 2015, quan es va determinar contrari a la llei l’indult d’un empresari i ex-president de la UD Las Palmas, perquè no complia els requisits formals necessaris. En aquest sentit, la mesura es va atorgar sense comptar amb l’informe preceptiu del tribunal sentenciador. El darrer, el 2018, va ser la revocació de l’indult a una mare que havia incomplert el règim de custòdia de la seva filla. En aquell cas, els jutges van argumentar que no s’havien motivat “les raons de justícia, equitat o utilitat pública”.

Fa poc, Olea també ha estat notícia perquè ha estat el ponent de dos informes molt crítics del CGPJ contra els projectes de la llei trans i de memòria històrica del govern de Pedro Sánchez. Sobre aquest darrer, l’informe signat pel magistrat considera que l’apologia del franquisme està emparada per la constitució espanyola.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies