El camí que deixa lliure Sànchez: Borràs en la cruïlla i el pas esperat de Turull

La presidenta del parlament es pot reforçar orgànicament al partit i davant ERC quan hi ha en joc la suspensió del seu escó

Odei A.-Etxearte
Odei A.-Etxearte
03.04.2022 - 21:02
Actualització: 03.04.2022 - 23:02
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“No tinc pretensió de demanar una llista única i després demanar que vingueu tots darrere meu”, deia, dissabte, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez. La seva decisió de no tornar a optar a la secretaria general del partit ha projectat totes les mirades sobre Laura Borràs i Jordi Turull, arran de la possibilitat que puguin segellar un pacte que evitaria que el partit s’obrís en canal quan faltarà menys d’un any per a les eleccions municipals. En poc temps, Borràs ha passat de ser una dirigent que molts donaven per esgotada després de la gestió del cas Juvillà a apuntar com a possible presidenta de Junts si Carles Puigdemont opta per centrar-se en el Consell per la República i abandona el càrrec al partit. I això, en un moment en què Borràs està pendent de l’acusació que formuli la fiscalia i de l’obertura de judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Borràs, que sempre ha dit que era un procés de guerra judicial (lawfare), no tan sols aspira a sobreviure políticament al judici que probablement l’espera –i a la resposta que tinguin ERC i la CUP quan es posi en joc la seva suspensió de drets i deures com a diputada i, per tant, de presidenta del parlament–, sinó que podria apuntalar el seu lideratge electoral orgànicament al partit. Fins ara, Borràs no ha ocupat cap lloc destacat a l’executiva, sinó que n’ha estat membre com a secretària de Drets i Llibertats; una situació poc ortodoxa organitzativament per a una cap de cartell. Quan arribi el moment clau, necessitarà tenir el partit al darrere i d’aquí ve el possible moviment per a enfortir-hi el lideratge. Un lloc que, a més, és aïllat dels efectes de les inhabilitacions judicials.

Si Borràs converteix el partit en el seu quarter general d’hivern pot fer que el cost polític que hagi de pagar ERC per no donar-li suport al parlament quan es debati la suspensió del seu escó sigui molt més gran. El govern ha superat crisis cícliques i ha intentat d’aïllar-se, sovint sense èxit, de les discrepàncies contínues entre socis. Ara, si ERC deixés caure Borràs al parlament fóra difícil que Junts es mantingués al govern. I això, malgrat que a Esquerra reapareguin les pulsions d’intentar de governar sense Junts, presents des del principi de la legislatura. Si ERC vol mantenir l’executiu amb Junts, el marge d’actuació s’escurça. Seran ERC i la CUP els que inhabilitaran políticament Borràs abans no hi hagi una sentència judicial? Borràs té servit l’argument perquè els independentistes no la suspenguin amb l’aprovació d’un dictamen de la comissió de l’estatut dels diputats. Però perquè això passi, ERC, que sempre ha fet gala de l’anticorrupció, hauria de fer un tomb en el discurs i defensar, com va fer el president d’Òmnium, que el cas de la presidenta del parlament s’emmarca en la repressió contra l’independentisme. Borràs necessitarà els vots favorables d’ERC i, almenys, l’abstenció de la CUP, que ara per ara també ha evitat de pronunciar-se. Els anticapitalistes, a més, ja no van votar Borràs a la presidència del parlament, de manera que esperen que Junts i ERC moguin fitxa amb una proposta. Sigui com sigui, el pas enrere de Sànchez reforça internament Borràs davant la cruïlla. I el fet que el congrés es faci al juny li dóna més marge de moviment en cas d’un procés judicial que s’allarga més que no semblava.

Durant els gairebé dos anys que ha exercit de secretari general, Sànchez ha governat el partit amb un estil de comandament clàssic, jeràrquic i tancat en si mateix, que ha despertat desconfiances i recel en sectors clau del partit. Potser és per això que, abans que emergís una candidatura alternativa, ha deixat via lliure per a un gran pacte entre famílies. Un acord que, per a mantenir el partit cohesionat, necessàriament haurà de recosir els dos grans sectors (heterogenis també internament) amb què va néixer: el provinent del PDECat i els independents. El lideratge aglutinant d’aquest origen bicèfal ha estat, fins ara, Puigdemont, que assistirà presencialment al congrés del juny, a Catalunya Nord. Però si el president de Junts no repeteix en el càrrec, si se centra en el Consell per la República i entoma des d’aquí la resolució de les pre-judicials i les conseqüències polítiques que això pugui tenir, el partit s’ha de recosir amb un pacte que sintetitzi aquests dos grans sectors, amb els equilibris interns de cada un. Borràs en representaria un (tot i que no aplega tots els independents, molts dels quals vinculats directament amb Puigdemont) i Turull, un altre, com a síntesi del que havia estat el seu sector i el de Josep Rull al PDECat. Això, amb més dirigents que tenen ascendent intern, com ara Elsa Artadi –ara abocada en Barcelona–, Josep Rius, Albert Batet i Jordi Puigneró. Però el fet és que Turull no tenia pas entre els seus plans ocupar-se de la secretaria general del partit quan va sortir de la presó, sinó tornar a treballar i fer activisme, i això és el que ha fet de llavors ençà. Tanmateix, no són pas pocs els qui el consideren la millor opció per a capitanejar el partit orgànicament, malgrat que el seu entorn ho hagi negat reiteradament. Caldrà veure quins efectes té el pas de Sànchez, també, sobre Turull.

Tanmateix, el congrés del juny no renovarà solament la direcció. Junts no ha deixat de viure convulsions cícliques per les incoherències que sovint implica la gestió d’un govern autonòmic que ha deixat de banda qualsevol possibilitat de confrontació, també al parlament, i que ara s’aboca a preparar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2023 i continua mantenint viva la taula de diàleg. Al congrés del mes de juny, Junts també debatrà el seu full de ruta. El consell nacional va donar una possible pista de cap a on pot anar aquest debat: va aprovar una resolució que insta l’executiva a propiciar un debat per a actualitzar l’estratègia per a assolir la independència, i que la ponència inclogui un pla d’acció amb mesures en l’àmbit institucional per a “avançar decididament” cap aquest objectiu.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies