Junqueras, Torra: només es pot guanyar anant a l’atac

«Ara sabem que hi ha un camí de qüestionament de l'actuació de l’estat espanyol que dóna resultats i fruits. I sabem que el camí de l'apaivagament de la tensió no funciona perquè no apaga la voracitat de l'estat espanyol»

Vicent Partal
10.01.2020 - 23:06
Actualització: 11.01.2020 - 00:06
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Vivim hores frenètiques en el front judicial i en el front polític, que causen un desconcert comprensible. Provaré de resumir-ho tot amb un símil esportiu. El colp que va significar per a Espanya la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el sistema judicial espanyol intenta dispersar-lo i ahir en va trobar una manera perfecta aconseguint la retirada de la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras. En el futbol una decisió clau abans del partit és manipular l’estat de la gespa; que siga seca o massa molla, alta o baixa afecta les capacitats de l’equip rival. Doncs bé, el sistema judicial espanyol ha trobat la manera de tocar la gespa d’Estrasburg i s’ha apuntat un gol que, aparentment, empata el que li havia fet l’independentisme dies abans –aparentment només. Puigdemont i Comín seran eurodiputats i seuran dilluns a Estrasburg amb plenitud de drets, una gran victòria; però Junqueras continuarà a la cel·la, una gran derrota. I això permetrà de moment als eurodiputats espanyols i al règim en general de qüestionar la rellevància política del reconeixement de la condició de diputats de tots tres.

Em permetreu de dir-vos –perquè no hi haja malentesos– que jo no veig cap fantasma en l’actuació del president Sassoli. El mandat de Junqueras ha estat anul·lat conforme a la legislació nacional espanyola, l’estat espanyol ho ha notificat i el parlament ho ha registrat. Sassoli ha tingut, doncs, una reacció tan neta com quan el TJUE li va comunicar que Puigdemont, Comín i Junqueras eren diputats europeus. El parlament ni entra ni ha d’entrar en el contingut o les raons de les decisions judicials que l’afecten. Un tribunal competent li diu una cosa i la fa i un altre li diu una altra i la fa. Ja ho sé, que això és discutible, com tot allò on hi ha missers pel mig. Però no és sensat de demanar al parlament europeu que faça la feina que pertoca a l’eurodiputat, en aquest cas l’eurodiputat Junqueras, que ara ha de fer com ha fet i tornar a reclamar al TJUE. N’hi ha base sobrada, encara que cal reconèixer que aquesta vegada tot és més difícil.

Perquè, al final, la situació creada ara és el desenllaç –si ho voleu així– esperable, de la decisió primera adoptada després de la proclamació de la independència. Llavors van cristal·litzar dues visions de què havia passat i dos camins a seguir. No corresponien a un partit o a un altre, però han acabat marcant dues línies clares. Una era negar que l’estat espanyol tinga dret a jutjar-te després d’haver proclamat la independència de Catalunya i anar a cercar en l’espai europeu i internacional la força per a obligar-lo a respectar els drets democràtics, inclòs el d’autodeterminació. L’altra visió, l’altre camí, era reconèixer la legitimitat de les institucions espanyoles, hores després d’haver-te’n proclamat independent i, per tant, reconèixer que tenen dret de jutjar-te i de procedir contra tu, seguint les seues lleis i en els seus tribunals.

És evident que tot era molt complicat, que res no era previsible i que els condicionaments personals han tingut un pes comprensiblement enorme en les decisions que tothom ha anat adoptant amb el pas del temps. Ho entenc perfectament i per això mateix sempre respecte escrupolosament les raons i les motivacions de cada pres i exiliat. No seria just si no ho fes, si no fos capaç de respectar i agrair cada sacrifici que fan. Però dit això ningú no pot negar, especialment avui, que les decisions adoptades, també les processals, totes, tenen conseqüències. I que, per tant, poden i han de ser revisades.

Ara Oriol Junqueras ha de lluitar pels seus drets i tots hem d’estar al seu costat, intentant ajudar-lo tant com siga possible. Però arribats a aquest punt crec que estaria bé que ell i el seu partit reflexionassen també sobre on som, sobre la manera com hi hem arribat i sobre les conseqüències que ells en primer lloc i més que ningú pateixen. No dic ni demane que es repasse un passat que ja no es pot rectificar de cap manera, però sí que suplique que se n’extraguen lliçons, ara quan tantes coses ja comencen a estar clares i encara hi ha feina a fer.

I ho dic, això, perquè hi ha molts fronts oberts i molt importants. Parle sobretot de l’assetjament judicial contra la presidència de la Generalitat. L’operació és barroera, però acabarà donant un resultat o un altre segons la reacció política que adopte el parlament i, per tant, la classe política. I ja som on érem. Es reconeix el dret de les institucions espanyoles a interferir, fent trampes a més, en la sobirania del parlament? (I ja ho sé, ‘sobirania’ és una paraula massa equívoca en aquest cas, però deixem-ho així.) I si no es reconeix què es fa? Quin és l’equivalent de Brussel·les, Escòcia, Suïssa, Slesvig-Holstein i Luxemburg en aquest cas? I, sobretot, quina és també l’actitud personal amb què cal que els polítics encaren l’afer? I què volen que fem els ciutadans?

Vist el punt on som, jo crec, com vaig dir fa uns quants dies, que aquesta agressió a la presidència de la Generalitat ha fet esclatar el polvorí i que, per tant, cal reaccionar-hi anant a totes, una vegada més, a l’atac. I això significa recuperar l’actuació unilateral que va fer possible el referèndum del Primer d’Octubre, la vaga general del 3 i les proclamacions del 10 i del 27. El parlament de Catalunya no pot acceptar aquesta intromissió, encara menys quan aquesta legislatura concreta va ser elegida amb el mandat de restituir el govern legítim, que és com ens van dir que farien a tots els qui vàrem votar els partits independentistes. Tant hi fa tot allò que ha passat fins ara. Puc acceptar que transitàvem un espai desconegut i era massa difícil tot. Però ara ja sabem moltes coses i no podem passar-les per alt.

Ara sabem que hi ha un camí de qüestionament de l’actuació de l’estat espanyol que dóna resultats i fruits. I sabem que el camí de l’apaivagament de la tensió no funciona perquè no apaga la voracitat de l’estat espanyol. Sabem també, després de les nits d’Urquinaona, que la gent està disposada a fer què siga en defensa dels drets propis i que l’estat espanyol sap que és impotent per a frenar-la. I sabem que té un poder amb moltes cares, que quan li convé pot fer servir d’una manera i quan li convé d’una altra tot intentant enganyar-nos a tots. Però sobretot sabem que l’únic poder que resta intacte de la nació catalana és la gent, el poder del poble. I que aquest n’és el principal, el que millor explica que dos anys i mig després de la proclamació de la independència tota la maquinària de l’estat espanyol i els seus aliats no solament no hagen aconseguit derrotar-nos, sinó que reculen quan som capaços d’atacar.

No repetim, doncs, els errors. No ens feu repetir, doncs, els errors.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
10.01.2020  ·  22:10

Jo penso que hi ha raons més que sobrades per declarar la independència i mantenir-la, la gent hi sóm però els nostres polítics són prou valents i saben estar a l’alçada? Crec que no.
D’altra banda, quines garanties podem esperar de la UE amb els suplicatoris?

Ramon Perera
Ramon Perera
10.01.2020  ·  22:14

Molt d’acord amb l’editorial, especialment amb aquestes dues frases encadenades: “Vist el punt on som, jo crec, com vaig dir fa uns quants dies, que aquesta agressió a la presidència de la Generalitat ha fet esclatar el polvorí i que, per tant, cal reaccionar-hi anant a totes, una vegada més, a l’atac. I això significa recuperar l’actuació unilateral que va fer possible el referèndum del Primer d’Octubre, la vaga general del 3 i les proclamacions del 10 i del 27.”

Si m’apureu, amb aquestes dues frases n’hi hauria prou. No caldria afegir-hiu res més.

MIQUEL FIGUERAS
MIQUEL FIGUERAS
10.01.2020  ·  22:23

Necessitem un Churchill i els déus ens envien carretades de bonjans. Qui ho lidera tot això? Què pensen els presos? Què volen que fem? Estem disposats a pressionar l’estat però, ho volen els presos o volen fer bondat per no interferir els permisos que s’acosten? Hauríem de començar per aquí i allò que diguin jo faré, però que ens ho aclareixin d’una p. vegada.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
10.01.2020  ·  22:30

Cal fer un pas endavant desde la nostra part ja!

francesc felip
francesc felip
10.01.2020  ·  22:30

Hem arribat al cap del carrer. Ara ja sabem tots on som. El MHP Joaquim Torra està sol, el futur es negre, les manifestacions son obsoletes (ja s’encarrega el Conseller Buch de que ho siguin), i els dirigents que sobresurten son escapçats sense contemplacions, ni vergonya ni motiu (ara li toca al President Torra). La impunitat que te l’estat espanyol es total (com la Xina i Hong Kong). I queixar-se no serveix de res. Portem ja massa temps així i ja estic fart de tanta fatxenderia, ignominia, infàmia, menyspreu, insults molt greus, mofes grolleres, mentides sense cap pudor i penes de presó, obviament. I ara, la sorprenent UE que es molt capaç d’aprovar ara la interlocutòria presentada contra el MHP Carles Puigdemont.
Davant d’això i com que no em rendeixo, proposo que recolzem plenament al Consell de la República constituit com a Govern de la Generalitat de Catalunya a l’exterior (si es possible, a la Catalunya Nord). Que s’instauri com més aviat millor i amb múltiples activitats per garantir una llum a aquesta Catalunya a les fosques borbóniques. Es tractaria del legítim Govern de la República Catalana a l’exili, amb una activitat constant arreu del mòn explicant la situació del nostre pais, de la seva llengua i de la seva gent. Som molts per a donar-li suport i, sobretot, fer-lo crèixer.
Mentrestant, aqui, un govern mesell del partit o coalició que sigui (amb un sou arregladet), que administri el poc que ens retornen, i que ens faci combregar amb rodes de molí (autonomisme amb fraseologia independentista, com encertadament va dir el Sr. Partal).
O es que hi ha alguna altra alternativa on agafar-nos ?. Perque el principal inconvenient d’una DUI som nosaltres mateixos.

Berta Carulla
Berta Carulla
10.01.2020  ·  22:31

Benvolgut Vicent, jo no suplicaré cap cosa, però sí que li diré que no vull lluitar pel sr. Junqueras perquè la possibilitat de guanyar un estat com l’espanyol passava entre algunes altres coses per l’UNITAT. Faig al sr. Junqueras responsable de la ineficàcia i de molts dels fracassos que hem patit. A més ens exposa quan parla d’amor a Espanya (que ens escura les butxaques a cop de fiances, que ens nega drets i ens converteix en ciutadans de segona, que menteix i fins i tot que ens assessina) i amor cap els espanyols (que ens insulten, a ell el primer, se li mofen, es burlen, viuen a costa de tant de despreci i ens volen mal); quan parla del seu partit en pronunciar la paraula NOSALTRES; quan diu de l’Ana Rosa que és simpàtica. Ho sento però és indigne i de la ràbia que em fa venir em nacionalitzaria espanyola només per no tenir res a veure amb algú que ens obliga a tal massoquisme. I calculo que és el que els deu passar a milers de catalans unionistes: que han acabat per sentir ràbia i fàstic de la pròpia classe política.
Ja en tinc prou d’aquesta estupidesa i estultícia majors.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
10.01.2020  ·  22:47

El respecte que tindré per Junqueras serà el mateix que ell ha tingut per a la ciutadania que des la convocatòria d’eleccions del 21 de Desembre demanem unitat.

Dir que la culpa del que passa no és del PSOE es vomitiu, perquè ho és de tot el 155 i encara més enllà. La propera quina serà, emblanquinar VOX?

Em sumo al comentari de la Sra. Berta Carulla.

Josep Albà
Josep Albà
10.01.2020  ·  22:52

Mireu, a mi el que m’importa no és si Junqueras, Puigdemont o Comin són eurodiputats. Ni si Torra és o no és President o diputat, o el que sigui.

Jo el que vull és la Independència.

És el que vam votar, i vam guanyar. És senzill. És democràtic. I és la única cosa que ho solucionarà tot. És el tot o res. I ho sabem tots des del minut 0 d’aquesta història.

Per tant, no vull saber res de jutges ni fiscals ni d’advocats i procuradors. Ni d’estratègies, pactes o diàlegs, ni de lliris que no floreixen ni de tirar trets a la lluna ni de fer sermons al mig del desert hispànic o europeu.

O sigui que a partits, organitzacions i entitats independentistes, us dic: quan us decidiu a anar a alliberar el molt il·lustre senyor de Tamarit, o bé directament quan aneu a prendre el Palau d’Hivern, aviseu-me i vindré.

I sinó, senzillament, oblideu-vos de mi.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
10.01.2020  ·  23:03

Jo no crec que a ER siguin capaços de fer aquesta necessària reflexió. La gent que comanda aquest partit o són uns fanàtics o tenen mala fe i per dissimular el seu error encara s’hi encaparren més, com els espanyols, vaja.

Jo em conformaria amb que ER deixi de posar pals a les rodes dels que volem seguir lluitant per la independència, de fer guerra bruta contra JxCat i el MH diputat europeu Puigdemont i expliqui per què o a canvi de què, realment, ha investit Sánchez.

Altrament, ara mateix estàn quedant com uns babaus, perque la seva gran estratègia en dos dies se n’ha anat en orris.

DANI FRANCH
DANI FRANCH
10.01.2020  ·  23:12

Mal día per els pactistes regionalistes d’er, mal día per els del sit and talk, mal día per els processistes, mal día per els venedors de fum/jugadors mestres, mal día per els que fan sermons. La independència amb aquest poble i amb aquests polítics i periodistes, és inviable, siguem realistes.
Bon cap de setmana!

Josep Usó
Josep Usó
10.01.2020  ·  23:16

Doncs sí. Ja està clar que només aquell que ataca pot vèncer. I qui retrocedeix i accepta les regles de l’enemic està condemnat a perdre. A perdre-ho tot. Fins i tot la dignitat. Aquells que van triar acceptar les regles de l’enemic i deixar-se fer presoners, ja haurien de tindre clar que la seua estratègia no serveix de res. Caldrà que rectifiquen i no facen com els enemics: “sostenella y no enmendalla”. Perquè es quedaran sols. Després del pacte per a deixar fer govern a Espanya, el Règim s’ha enfortit. I no servirà de res arrossegar-se davant d’ells. Si ho fan, compliran els cent anys de presó. O més i tot, encara. I el Poble Català no s’ho mereix. El partit continua, però ja no es juga a l’Estat Espanyol. La propera jugada correspon a la Justícia Europea. I als nostres parlamentaris europeus. A l’interior, cal recolzar el president Torra i no deixar-lo sol, amb una mirada més que miop. És la institució; no la persona.

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
10.01.2020  ·  23:18

El parlament de Catalunya no pot acceptar aquesta intromissió, encara menys quan aquesta legislatura concreta va ser elegida amb el mandat de restituir el govern legítim, que és com ens van dir que farien a tots els qui vàrem votar els partits independentistes.”

D’aquí plora la criatura: Del maleït dia de traïció amb traïdoria del 30 de gener de 2018.

Després del 21-D jo esperava sincerament la RESTITUCIÓ del MH President Puigdemont, l’únic i legítim. Però després de l’espantada de Torrent/ERC del 30 de gener quan va impedir unilateralment la posibilitat de ratificar amb tots els ets i uts a Puigdemont ja no n’espero res: ens tenen en apamats. Constato només claudicacions i reculades sense aturador al nostre bandol -tipus pendent ferroviari per entendre’ns. El President era el símbol de la Catalunya sobirana i de la seva restitució en depenia la nostra dignitat com a poble.

Però abans del gran dia de la vergonya n’hi va haver d’altres incomprensibles:
1. Per què si ja s’havia proclamat la Republica de Catalunya no es va publicar al DOGC i immediatament arriar la bandera espanyola i hissar la nostra? Per què llavors no és van tancar a Palau? Per què després els mandataris de la nostra República van lliurar-se al Regne d’Espanya a què els engarjolessin?
Abans l’exili a lliurar-se voluntàriament a l’enemic.

2. Per què els Jordis van anar a Madrid Dl 16 oct 2017 quan Dj 12 (a la Festa Nacional d’Espanya) tothom allà ja sabia que anaven a presó segur? Si tots ells en comptes d’anar voluntàriament com xais al Regne veí -en TGV a sobre pagat de la seva butxaca- s’haguessin quedat a casa o tancats a Palau nosaltres aquí hauríem montat una bona resistència pacífica.

3. Al final tots ells haurien acabat a presó però el sideral per entrar els Piolins a Palau hauria estat monumental perquè milers de conciutadans els hauríem defensat i l’Estat hauria repetit el 1 oct: això sí que els feia i els hi fa por de veritat! Però no, vam perdre els Jordis i els nostres representants de la República sense lluita: Vull dir amb defensa pacífica a Palau, a la nostra Republica, amb tota la ciutadania envoltant-los. Un “Urquinaona” en estat superlatiu. Els hi vam posar massa fàcil!.

4. Delegar acte seguit tot en els advocats de bon inici va ser un error, no son estrategues. Vam haver de sentir declaracions dels acabats d’engarjolar a la AN vergonyants (de Forcadell, de Forn… com un “Auto de Fe”) induïdes pels advocats per no res i escarni de tothom. Fan molt bé la seva feina els advocats: miren articles de lleis del Regne veí i d’Europa per mirar de salvar els seus clients -a canvi de diners- i res més perquè només són advocats, no polítics ni estrategues. Del judici millor no parlem.

5. Després vagues de fam a deshora i caputxinades i governs efectius i mocions de censura a Rajoy (155) i dialogar amb els carcellers i tsunamis de sedació del tremp del País i la ciutadania i ara investir Sánchez president del Regne veí que ens té subjugats (+155).

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
10.01.2020  ·  23:20

Subscric totalment l’editorial d’avui.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
10.01.2020  ·  23:21

Sr. Partal es usted un crack. Y lo digo sin segundas.

Es usted un crack porque en sus últimos editoriales, y ahora me doy cuenta de que es la tónica desde que le leo, trata de justificar lo injustificable (la traición de los partidos políticos independentistas, uno en especial) pero trata usted de contentar a todos sus lectores, como decía en uno de mis últimos comentarios, con una de cal y otra de arena.

Mire usted. No le habrá pasado desapercibido que el 40% de los comentarios que recibe se limitan a decirle, en nueve palabras, “muy de acuerdo con lo que ha escrito usted”. Yo nunca he sido director de un periódico pero, la verdad, imaginándome serlo, me inquietaría.

Porque Sr. Partal, periodismo significa, no “contentar” a sus lectores, sino decir lo que piensa aún a riesgo de perderlos.

Mi pregunta (que espero sea contestada en un próximo editorial, si no lo hace tampoco pasa nada, descuide que no me voy a suicidar).

Usted, más allá de comentar, los vaivenes (va y viene) de la patética situación del independentismo catalán a costa de los de a pie ¿qué propone?

Yo propongo que usted proponga una opción política para las próximas elecciones catalanas (que están al caer). Una opción que aglutine a todos los que tenemos una cosa clara: primero independencia, pero no independencia por ser independientes, sino independencia porque entendemos que no hay entendimiento no con el pueblo español, sino con el poder español.

El independentismo catalán cada vez se parece más a un gallinero. No colabore usted en mantener el cacareo.

Disculpe mi insistencia pero m’agradaria molt que respongués a la meva pregunta.

Creu Vilaweb que per a les pròximes eleccions l’independentisme català del carrer requereix d’un partit a la SNP?

¿Sí o no?

josep SELVA
josep SELVA
10.01.2020  ·  23:27

Copio de la Viquipèdia:
“Quan Alexandre el Gran (356–323 aC) es dirigia a conquerir l’Imperi Persa, en el 333 aC, després de creuar l’Hel·lespont, va conquerir Frígia, on es va enfrontar al dilema de deslligar el nus. Va solucionar el problema tallant el nus amb la seua espasa. Aqueixa nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d’acord amb la solució, i va dir: «és el mateix tallar-lo que deslligar-lo». Efectivament, Alexandre va conquerir Orient”
La sopa d’all ja està inventada, les solucions imaginatives i les jugades mestre son pura faramalla i no cal brodar, a parer meu, raonaments alambinats per explicar allò que te una solució evident peró no s’es capaç de portar-la a cap: es el mateix tallar el nus que deslligar-lo.
Fa por prendre l’espasa, no conquerirem Orient, seguirem partint-nos les ungles per desfer el nus judicial. Estalviem per fer-nos la manicura.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
10.01.2020  ·  23:39

Junqueras diu primer que el PSOE no té cap responsabilitat amb la decisió del TS d’inhabilitar-lo com a Eurodiputat. Sassoli va dir que, davant la resolució del TJUE habilitava Puigdemont, Junqueras i Comin com a eurodiputats i demanava que el TS espanyol permetés a Junqueras acudir a Estrasburg per acreditarse. Sassoli en aquell moment seguia les indicacions d’un tribunal europeu que és l’últim esglaó de la justícia europea, el més alt. Avui Sassoli diu que Junqueras no és eurodiputat perquè així ho diu el TS espanyol i el Parlament europeu no pot anar en contra de la justícia d’un estat membre. A qui obeeix avui Sassoli?, ha pres una decisió política, a qui obeeix?, us ho diré: a pressions polítiques, de qui són aquestes pressions?, us ho diré: dels companys de taula negociadora. Així és que avui, deu de gener del dos-mil-vint, Sánchez és president gràcies als cornuts que, a més, han pagat el beure. Fem memòria i posem les coses en ordre. L’estat espanyol no m´ha decebut -en el concepte estat hi és la judicatura i el govern (PSOE ara, abans PP)- ha fet les maniobres coercitives necessàries perquè la UE se salti el seu propi tribunal i la UE tampoc m’ha decebut perquè, com ha dit sempre, som un afer intern. Què faràs ara ERC? Seuràs a parlar amb qui et fa la pirula? No exigiràs que Sánchez demani a Sassoli que rectifiqui?. El tema del president Torra és un escàndol de la mateixa categoria i amb els mateixos responsables. Llarena ja ha demanat el suplicatori al Parlament Europeu (amb majoria socialista i conservadora) perquè Puigdemont i Comin perdin la immunitat. Vicent, dius que l’únic poder que resta intacte de la nació catalana és la gent. Intacte no, a mi no m’ho sembla veient la gent del meu entorn, que en tantes ocasions ens hem trobat al carrer. Ara sabem que no som a un pam de la independència.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
10.01.2020  ·  23:54

Només es pot guanyar demostrant al món que el règim del 78 i la constitució espanyola són il·legítims per ser fills d’una Espanya COLONIAL sublimada pel franquisme.
Cosa que no fa ningú.
Ni Puigdemont.

Només ho denuncien Cuixart i Torra.. tímidament.

joan rovira
joan rovira
10.01.2020  ·  23:58

Ens estem forjant el nostre destí individualment i col•lectiva, sempre. Tant amb l’encert o ineficàcia per a comprendre els fets com per la iniciativa o la manca d’estratègies guanyadores.

Vàrem guanyar el Primer d’Octubre perquè compartíem una visió de nació democràtica, inclusiva, justa i plena que tant espanyols com catalans democràtics vàrem defensar plegats.

La disjuntiva entre la presó i l’exili va evidenciar que s’anteposava, des del meu punt de vista, la qüestió personal a la responsabilitat, com govern legítim perseguit, col•lectiva.

El relat posterior relliga diferents autoritats en disputa per mantenir, deslliurar o canviar el fins aleshores, poc o gens denunciat interiorment, jou colonial espanyol sobre la societat catalana.

Sense una visió d’estat de la nació catalana compartida ens fan oficialment dèbils; quan hi ha estratègies guanyadores que no s’han posat, per exemple en les municipals, en pràctica.

L’autodeterminació del Primer d’Octubre és un fet com la suspensió de la independència, també. Perllongar l’agressió portarà a l’estat a degradar la convivència de manera alarmant.

Hem de continuar el camí, que l’estat i els col.laboradors interns volen aturar, de compartir la visió d’una nació on no ens calgui, com a qualsevol país democràtic, ser ni unionistes ni independentistes, perquè serem tots lliures.

Teresa Martorell
Teresa Martorell
11.01.2020  ·  00:17

En Junqueras no es mereix gaire res. Haver escoltat el poble català i anar junts per l’objectiu que tenim tots: INDEPENDÈNCIA. Potser ara estaríem millor, no ho sé. Crec que d’oportunitats n’hem tingut i les hem deixat passar totes i ja no crec en els polítics. No crec que fem res, ni ara ni mai. Som tan asquerosament correctes que ens quedarem pitjor com mai ben fastiguejats.

jordi Rovira
jordi Rovira
11.01.2020  ·  00:37

El quedo amb l’obediencia neutral del president del Parlament europeu a la decisió del torn dels òrgans judicials quan es manifesten. Dit d’una altra forma, la decisió del TS espanyol haurà de tenir de nou una resposta judicial paralel·la. I amb el to que pertoqui.
Més complexa o menys, la lluita de O Junqueras pels seus drets, ara està enfrontada ja directament amb la lluita del TS per la seva visió. No es tracta doncs de cap correcció sinó de la nul.litat total d’una o altra via. L’enfrontament està servit i la batalla és entre aquestes dues posicions. El que fins ara eren prolegòmens, ara és la guerra legal oberta que s’ha de jugar en un camp de batalla delimitat per anar definint. Però que ningú s’enganyi, una batalla, no és la guerra. I que ningú es desinfli, quan les coses van de veres, a la brega hi són les posades les parts sense matisos. També la judicatura espanyola. Fent obeir l’ordre donada l’objecte en qüestió era la immunitat de Junqueras, a partir d’ara el que està en joc és el TS.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
11.01.2020  ·  00:54

De les dues estratègies adoptades per l’independentisme, a dia d’avui, una encara es viva. L altra, ni se’n surt ni deixa fer: s ‘ha mostrat inoperativa. No sé qui va dir que no era de rebut deixar el destí de la República en mans de qui està empresonat entre moltes altres coses, perquè els interessos, lògicament, no són els mateixos.

Més enllà d aquesta evidència, vull expressar el meu respecte per tots aquells que pateixen tan si són la la presó com a l:exili per un igual, sense fer diferències.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
11.01.2020  ·  03:20

Potser caldria pensar si és propi dels nostres temps i circumstàncies el fet de que molta gent dependent i confessional sembla que estigui ja disposta a la beatificació de Junqueras. Ens podem permetre aquests luxes, que només afavoreixen els interessos partidistes i egoistes d’alguns dirigents?

teresa labourdette
teresa labourdette
11.01.2020  ·  07:08

Vicent, no cal defensar la decisió de Sassoli. Era molt simple, només calia acatar la decisió del TJUE. Tots sabem que no s’ha mullat per totes les pressions que ha rebut, incloses les del seu propi partit. I això és molt greu. I pregunto, el TJUE acatarà que les decisions dels tribunals d’un país europeu qualsevol per apartar oponents valguin més que les seves pròpies? Estem ben arreglats!

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
11.01.2020  ·  07:11

Tan costa declarar LA DUI ? Què més esperem que ENS FACIN ? On ets TSUNAMI ??? Tothom al carrer i defensem el nostre president i les nostres institucions. TSUNAMI A LA FEINA !!!

Isabel Sagales
Isabel Sagales
11.01.2020  ·  07:38

Per ser un dirigent polític s’ ha de ser molt pillo. A Catalunya anem amb el lliri a la mà, així només rebrem….

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
11.01.2020  ·  07:58

Encara no en hem adonat qui fa les trampes, i qui farà QUALSEVOL cosa per obtenir el seu botí?

Tornem al 2-O 2017?

Albert Miret
Albert Miret
11.01.2020  ·  08:15

Hi ha hagut un munt d’equivocacions perquè Espanya té tots els poders possibles i Catalunya no en te cap més que la seva gent. El que s’hauria d’haver fet en cada moment, és fàcil saber-ho ara. En realitat són els dos camins que en Vicent explica a l’editorial. El sorprenent és que hi hagués gent que amb tota la bona fe cregués que el millor camí era el d’intentar convèncer als espanyols que deixessin de fer la bèstia i es tornessin demòcrates, i sorprèn sobretot després d’una història de més de tres-cents anys d’espoli i humiliacions, i el que ja no sorprèn sinó que entristeix i és clarament vici, una evident síndrome d’Estocolm, o fins i tot potser una certa simpatia per l’enemic, és que encara hi hagi gent avui que creient-se polítics cometin l’error de pretendre negociar-hi. No és aquest el camí. Un espanyol actua com els toreros. Quina necessitat té un torero després d’haver estat enganyant el brau amb una capa, de ferir-lo de mala manera i matar-lo, i encara no content amb això arrossegar-lo per tota la plaça perquè tothom pugui veure que han vençut un animal tan noble i valent? És la necessitat de superar per un moment el seu enorme complex d’inferioritat, evidentment fent trampes, sent molts contra el brau i utilitzant tota mena d’eines que el brau no pot utilitzar. Un espanyol no pot compartir res, sempre ha d’humiliar al contrari i ha de tenir públic per a gaudir-ne de debò, per això sempre ataquen en manada, mai sols.
És evident que el camí d’acostar-se a l’agressor no funciona sinó que el fa créixer en la seva voracitat. Per tant, amb situacions de persecució com ara pateix el President, com a resposta només ens queda l’opció de començar a ocupar pacíficament la Generalitat i el Parlament de dia i de nit per a protegir el govern. Si no comencem a fer gests com aquest, suposo que no cal demostrar més que continuaran torejant-nos a tots mentre el seu poble (que per alguns és tan amic nostre) els victoregen i aclamen perquè això els fa sentir units i per un moment se senten dominadors. Nosaltres, fent només manifestacions ja no espantem a ningú per tant, potser que inventem altres mètodes.
A ERC només informar-los amb tot el respecte que a Espanya no mana cap govern, sinó que manen el senyor Lesmes, el seu rei i la miríada de jutges que no han estat mai jutges sinó eines de repressió i venjança i per tant, perdre el temps anant a pactar amb els titelles, ja els sembla bé als titellers, però com heu pogut observar en només dos dies no serveix per a res més que per a dividir al vostre poble.

Joan López
Joan López
11.01.2020  ·  08:40

Jo hi veig un gran error,l’abstenció i posterior investiment del Sànchez, i els fets ho demostran. Sassoli es socialista com Sànchez,fins al dia 7 tot eran bones noticies,ara es tot al contrari. Peró lo pitjor de tot es com a canviat tot al carrer. La represió no s’atura peró ja no sortim en massa a protestar i tots sabem el perquè.
Com podem ilusionar de nou a tots als independentistes? jo no més veig una manera UNITAT, la veuen ells partits? Le interessa als partits? estem a temps encara? als paisos amics (belgica,escocia,suissa,etc) entenen aquet trencament de l’unitat? avui jo no més en faig preguntas ,fà temps que hem pasat no més a defensar nos, i utilitzan el simil futbolero un equip que no mes es defensa….mai guanya.
On es Tsunami democratic?

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
11.01.2020  ·  08:56

Es confirma el diagnòstic de Sun Tzu: “Si els teus generals són presoners, qui mana és l’enemic”. Amb Junqueres a la presó, ara ja amb l’únic horitzó dels permisos penitenciaris, ERC poc podia collar el PSOE de Sánchez, i menys ara que ja ha estat investit. Vae victis! Per la seva banda, la post-cripto-neovergència del PdCat es nega a acceptar la defunció definitiva de CDC i refusa acabar dissolta dins la Crida. Cada un dels dos partidets de fireta de l’independentisme sembla molt més motivat per fer la guitza a l’altre que per cooperar-hi lleialment de cara a l’objectiu solemnement proclamat de la independència. L’assalt de la Brigada Aranzadi contra el President Torra no tardarà a provocar advertiments i amenaces dels victoriosos jutges a la mesa i a la presidència del Parlament de la Ciutadella; primer s’oferirà una tronant resistència verbal, buida de tremp veritable, i s’acabarà amb la ràpida rendició total per por de rebre condemnes de presó, multes confiscatòries i inhabilitacions que deixarien els nostres professionals de la politiqueta a l’atur, sense perspectives laborals en no saber fer res més.

No sé si ens calen nous partits independentistes. Probablement el seu mer anunci podria provocar un resultat en principi desitjable, la unitat immediata de PdCAT i ERC, com ja va passar amb la candidatura de Primàries encapçalada per Graupera, però només per enfonsar-los! Potser no ens calen partits nous. Però sí que ens calen ESTADISTES al capdevant dels partits. Persones alienes a les lluites interpartidistes (i als cops de colze interns dels partits), que posin la considerable força de l’estructura del partit (de qualsevol partit) al servei de l’objectiu prioritari de la independència. Persones molt respectades per tothom, de qualsevol partit o (millor) sense adscripció partidària, amb una AUCTORITAS indiscutible dins la nostra societat per aconseguir d’una santa vegada la imprescindible unitat d’organització, d’objectius i d’acció de l’independentisme. Ja hi haurà temps per als objectius propis de cada partit quan serem independents, però mentres tant no hem d’afavorir l’adversari amb les nostres lluites internes.

CAL CANVIAR ELS NOSTRES MEDIOCRES DIRIGENTS PER ESTADISTES. I cal fer-ho immediatament.

Juan Antonio Grau
Juan Antonio Grau
11.01.2020  ·  08:58

I que Rufian and company (ERC) vagin pactant…Rucs!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
11.01.2020  ·  09:15

Descongeleu la DUI + tothom al carrer. No hi ha una altra sortida ( o bé anem fent 300 anys més, putejats i treballant pels senyors).

jordi colás
jordi colás
11.01.2020  ·  09:16

Tota la vida havia votat a ERC, des de els temps d’Heribert Barrera.
Ara crec que Oriol Junqueras i els seus acòlits són el principal escull per a la implementació de la república catalana.
No entendré mai aquesta mena de síndrome d’estocolm dels catalans.
La decepció és enorme….

Joan Cintero
Joan Cintero
11.01.2020  ·  09:21

La conclusio que trec, i potser es errònia, es que la posicio de bons xicots que ha agafat ERC no porta enlloc. Por lo vist, la esperança de que Europa ens doni un ajut incondicional es una quimera.
Jo sempre ho he cregut aixo. No coneixo cap proces de independència com a resultat de negociacions del tipus “sit and talk”. Malauradament se han tingut que guanyar a garrotades i amb la voluntat del ciutadans a plantar cara. Les conclusions estan a la vista. uns segueixen a la preso i altres estan lliures. Uns estan neutralitzats i els altres poden fer feina. O abandonem la idea de la independència i anem per altres vies federalistes o plantem cara disposats a to. Es aquest el esperit del article?

Pep Agulló
Pep Agulló
11.01.2020  ·  09:24

No hi ha qui desclavi l’espasa guanyadora de la roca…

Pere Grau
Pere Grau
11.01.2020  ·  09:27

Sr. Alegria: Vicent Partal fa allò que és la seva feina. Que ell personalment opini si ens cal un SNP o no, no ho és. I que no escriu “per contentar els lectors” ho demostra vostè mateix amb els seus retrets. Amb qui vol muntar un SNP, si ja ara tenim un guirigall polític insuportable? Esquerra, seguint una “estratègia” que la majoria considerem equivocada i que ja comença ara mateix a fer aigues per totes bandes. L’espai postconvergent, com es pot llegir avui a l’article de Pere Martí, fragmentat per la manca de visió de mès d’un dels seus dirigents. La CUP encastellada en els seus reductes fonamentalistes… Jo tampoc sóc ningú per pontificar sobre solucions. La única cosa que puc dir és el meu parer: 1. La majoria independentista del Parlament Català s’ha de posar en sòlid bloc al darrera de Torra i desobeir obertament els Tribunals espanyols. 2. Per tots els camins possibles cal fortificar el Consell per la República i el President Puigdemont que són els que més poden fer en tots sentits.
I aclareixo: No em poso de banda de Puigdemont per idees partidistes. Si ell s’hagués quedat i hi hagués Junqueras al seu lloc a Brusel·les em posaria de costat de Junqueras.

Victor Serra
Victor Serra
11.01.2020  ·  09:31

D’acord en tot. Però sempre he dit que la guerra serà molt llarga i no guanyarem totes les batalles. Hem de seguir. L’opció de l’exili és la millor, però la de l’interior també és molt important perquè, amb l’actuació d’Espanya, els dona plena legitimitat. Ara el que ha passat amb Junqueras ens dona una carta molt important que hem de jugar a fons. S’han de respectar les sentències del TJUE, o ja no cal i cada estat pot fer el que li doni la gana ? Això és el que es dirimeix i això és un tema europeu de gran calat en el qual s’hi hauran d’involucrar.
El totxo d’en Llarena ja ha començat ajudant-nos. Reconeix l’inmunitat de Puigdemont i Comin a tot arreu , menys a Espanya . Què és això ? vol dir que la sentència del TJUE no és vàlida a Espanya perquè ell ho diu ? Si Europa cedeix en això, s’ha acabat la UE.

david graupere
david graupere
11.01.2020  ·  09:31

Cal dir que la UE es redueix a un TJUE sense poder real sobre el seu parlament. No podem fer veure que era previsible, que oi sí, n’era.

La UE és més un club d’estats que no un projecte comú. Els fets tracen aquest perfil.

I ERC s’ha errat en tota l’estratègia: no anar a l’exili i investir sanchez: ERC ha rentat la cara al PSOE-PSC de franc, per a no res.

Alejandro Mulero
Alejandro Mulero
11.01.2020  ·  09:50

S’ha d’organitzar la gran manifestació a bcn per demà diumenge 12-01-2020 . Que tots els actors es posi d’acord. Ara o mai. Si que es pot. Per Junqueras i Torra amb banderes d’Europa.

Enric Vilar
Enric Vilar
11.01.2020  ·  09:53

Quin desori.
La oportunitat de fer esclatar el tema Torra no és tornarà a presentar. El camí inmediat es fer funcionar el Parlament i la Generalitat normalment. Amb independència de poders judicials; una manera de desobeir i començar el tsunami d’independència. Oblideu vos de ERC i mossens. Tsunami de defensa de las nostres institucions. Protecció del parlament per part del poble. DUI, pot ser seria la millor solucio; la votació i resultats ja són fets, Ocubte 2017.
Aprofitem el tarrabastall Torra; “a por ellos”. Tot PDF, Pacífic, Democràtic, però mooooolt Ferm.
Bon dia i bona sort, poble i doble T.

marga guasch
marga guasch
11.01.2020  ·  10:01

Continuo veient molt voluntarisme màgic en bona part dels comentaris i continuo veient els atacs que no paren contra ERC, a qui molts d’aquests comentaristes voldrien amalgamat amb aquest grup de partits postconvergents que, com llegim avui mateix en un article de Pere Martí, són incapaços d’unificar-se ells mateixos. Això sí, els MHP han de continuar sent postconvergents !

Enric Muntadas
Enric Muntadas
11.01.2020  ·  10:02

L’error no és l’estratègia, l’error és l’objectiu, mentre que per alguns (independenment dels partits) l’objectiu continua essent polític, i per tant arribar a ser unaajoria per negociar amb l’Estat, altres han entès que això ja no va de política, sinó que és una qüestió de drets humans i que s’ha de defensar com el que realment és una causa justa. Ser d’esquerres no impossibilita que renunciis als teus drets i que prenguis decissicions pic democràtiques, i que perjudiquis greument la causa justa de tots, com va passar al 78, quan es va renunciar a pogueren jutjar el franquisme aquí i internacionalment en nom de totes les víctimes antidemocraticament, doncs ningú va preguntar si hi estaven d’acord. Igual que ser cristià no va impedir a molts matar infidels en nom d’un Déu que la seu llei diu clarament “no matràs

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
11.01.2020  ·  10:04

Ja es hora de que es pensi i es digui clar i català, que no més hi ha possible sortida si anem a l’atac, i a l’atac sense pors o complexes, encara que sincerament aquest paper no fa per una majoria de el poble català tant acomodat. Es evident que no ho podem fer tots sols, que ens cal un bon “company” o soci que cal trobar urgentment, si no ho fem, si no es fa, es per que els nostres polítics ja els hi va be anar fen la puta i la Ramoneta i viure de la política, a cap soldat amb dos dits de front, que conegui be el drag verd enemic, si l’hi acudiria anar contra ell sense un bon cavall i una bona llança, això es de bledes infantils pensar que amb xerrameca el tombarem, per que aquest soci o “company” que ens cal, el podem pagar sobradament, i més estan on estem en un lloc molt geoestratègic, que de segur es un caramel per a molt “companys” amb poder, cal fer una acció potent, arriscada però decidida, si ho va fer Finlàndia per que no ho podem fer nosaltres?, es clar que Finlàndia va pagar un alt preu, que nosaltres no volem pagar, però son lliures, ara be, ull viu amb els garibaldis de torn, que et poden trair com al MHP F. Macià …hi ho deixo aquí, doncs no es lloc per ser més clar….

Montserrat Pagès
Montserrat Pagès
11.01.2020  ·  10:05

Amic Partal, totalment d’acord: l’estratègia ha de ser una altra.

Ramon Coma
Ramon Coma
11.01.2020  ·  10:23

Els tribunals, polítics i policia espanyols fan la seva feina. Som els catalans, q una vegada més en la història no hem estat capaços d’anar junts i tots de cara al monstre. Servim per treballar i pagar impostos dobles, per fer les millors performances i Guinness rècords, però no per fer un país lliure i lluitar per la llibertat assumint-ne les conseqüències q sempre comporta. Estic fins els ous de les diferents estratègies partidistes. M’agafo una excedència.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
11.01.2020  ·  10:29

Completament d’acrod amb l’editorial. Sols un apunt, avui: Unitat o derrota, no hi ha més.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
11.01.2020  ·  10:33

No estic d’acord amb que el Parlament rebi una ordre del TSJE i la compleixi i que en rebi una de contraria i també la compleixi. Segur que hi han hagut pressions, que no m’expliquen el canvi d’actitud d’en Sassoli que sense haver de fer res estava al cap del carrer.
D’acord amb que l’estratègia ha de ser una altra

Agustí Camps
Agustí Camps
11.01.2020  ·  10:43

Vicens, amb tots els respectes, és com si acabessis de descobrir la sopa d’all quan dius que “ara sabem que el camí de l’apaivagament de la tensió no funciona perquè no apaga la voratitat de l’estat espanyol”. Fa molts mesos que ho vivim en pròpia pell, però sembla que aquest caracter tan nostre, tan kumbià, tan de cançons de guitarra i concòrdia i de posar l’altra galta, no ens deixa veure la realitat i ens fa caure en una mena de síndrome d’Estocolm cap al nostre botxí. Parlo l’ERC i en el fons de tots nosaltres. O sigui, cornuts i a sobre pagar el beure. El problema és de fons. ERC no havia d’afavorir la governabilitat, perquè fer-ho va contra natura. Per principis, vaja. No podem actuar allunyats dels nostres principis en nom d’un suposat bé comú (governabilitat d’Espanya) o per evitar mals majors (la ultradreta) perquè al final tot cau pel seu propi pes. Pactar era l’opció fàcil. I ho justifiquen dient que s’han de donar segones oportunitats i començar de zero. Com aquella persona maltractada que sempre intenta justificar el botxí després de cada pallissa.

Jaume Riu
Jaume Riu
11.01.2020  ·  11:17

Foc amic, falsa bandera, coacció, violència policial, sentència sense proves, mentides impunes, revenja institucional i, sobretot, el poder d’un estat en contra, però avancem. Cada cop estem més aprop del que ja és inevitable:
Marxar d’Espanya per ser un estat independent en forma de república (per cert, aquest és l’objectiu i no cap altre).
Un dia, quan ens ho mirem amb perspectiva, podrem entendre el mèrit de les duríssimes proves que hem pogut superar per aconseguir l’objectiu.
Mentrestant, encara sense perspectiva, només veiem les duríssimes proves.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
11.01.2020  ·  11:44

En V. Partal amb. la seva lucidesa habitual ens diu clarament a on estem i el seu rol no és el d’un líder polític sinó el de un periodista amb conviccions i honrat.
Per el que fa els comentaris n’hi ha per tots els gustos o sigui propi de una societat complexe.
Dit això, el 30 de gener 2018 va començar el camí d’espines que patim. El poble va votar el MHP. C. Puigdemont i el President del Parlament no va permetre investir-lo. Tenia les seves raons ???? Molt segur…….. però ni ell ni ningú ens ho han explicat. I sense transparència no hi ha democràcia .
He llegit moltes vegades que és un error que es dirigueixi un partit des de la presó , no puc més que compartir aquesta opinió. Però també em permeto de dubtar de que els que estàn lliures estiguin en la línia que demana el poble.
Si el Consell de la Republica no ha estat el que s’havia previst, tampoc ho és el Tsunami Democràtic, cal buscar-ne les causes en els partits polítics, TOTS. De cap de les maneres volen que el MHP. Puigdemont lideri el moviment independentiste. Així la profecia del Sr. Asnar es compleix. Els que no volen la independència, o la volen d’aquí 300 anys, per la raó que sigui, no son fidels al poble que va votar República el primer d’octubre i Puigdemont el 21 de desembre 2017. Això sol els fa perdre tota credibilitat i si fossin honrats renunciarien als seus sous i anirien a casa.
La incompetència que demostren molts dels nostres representants amb els fets expressats fins ara, per desgràcia, invaliden la possibilitat de tirar endevant .
Sense líders el poble és impossible que és mobilitzi….. tots els moviments d’alliberament i també els socials ens ho han, i ens ho, demostren.
El que acaba de fer el Sr. Sassoli no és degut a la perversió dels funcionaris sinó com molt bé diu l’editorial, aquest Senyor només ha llegit el document que li ha donat el Tribunal Europeu…..la partida continua.
Tot i això mai hem de desistir del nostre objectiu. El nostre país, la nostre llengua i cultura només ens té a nosaltres.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
11.01.2020  ·  11:48

Hem perdut dos anys de llibertat. Per dignitat, cal aixecar la DUI i si no, convocar eleccions. Espero que hi hagi una llista unitària i transversal. Me n’alegro que l’espai convergent és trenqui i que ER i la seva pobre estratègia faci aigües. Ara que tot és més clar, unitat per dignitat!

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
11.01.2020  ·  12:02

Bon dia! Gràcies Sr. Partal portem uns dies de notícies tan mogudes, que només passar un quart d’hora, tot t’ho han canviat.

M’he llegit més de 40 comentaris i finalment opino com Rosa Gibert.

Bon cap de setmana!
Veurem que ens trobarem dilluns, a part de saber el ‘nuevo Gobierno de coalición progresista de Ñ’ amb tantes cadires que serà difícil, que uns i altres es coneguin i que sapiguen que fano faran.
Uff…

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
11.01.2020  ·  12:13

L’estratègia política i mobilitzadora no s’hauria d’improvisar, de sobte, segons la música que toque l’estat espanyol, d’avui per demà, s’haurien de reunir els principals actors socials i polítics i definir un full de ruta de mínims, amb el consens de presons, exili, ANC, Òmnium, Consell per la República i societat civil independentista catalana, ajut internacional i mitjancers per posar fil a l’agulla..

No sé si des del Consell de la UE s’ha acatat la decisió del Suprem espanyol sobre l’afer Junqueras, perquè ha rebut fortes pressions del PP espanyol (González Pons) i del PSOE (Borrell i la senyora Garcia, la que va perdre els papers per la decisió del Parlament Europeu d’acatar la sentència del TJUE), o només ha alçat acta notarial… No obstant això, el que és evident que això és insostenible; si la UE, per interés dels clubs d’estats (gos no mossega gos!), accepta la picaresca, les trampes, les mentides i paranys que ha fet el Suprem espanyol, per sobre del TJUE i els drets humans, per condemnar-lo i passar-se pel forro les sentències del TJUE, la UE s’afebleix fins a l’extrem d’incorporar el feixisme existent a les estructures de l’estat espanyol (herència franquista amb monarquia arbitrària de “l’aporellos” i tot), a les estructures de la UE, contribuiria a dinamitar la UE de dalt a baix… quan enmig de les superpotències mundials desfermades i prepotents, caldria una UE que no abdique de les seues ‘responsabilitats’… Avant!

Sobre l’afer del MHP Torra, desgraciat el poble que ha de fiar-ho tot en una sola persona, per molt valenta que siga, quan aquest home està sent atacat amb l’acarnissament i la crueltat feixista habitual de l’estat espanyol, com assenyala Albert Miret, a les 8:15, que aplica contra els Països Catalans i qualsevol colònia, dissident, contrincant o enemic, el mètode dels toreros contra els bous: ferir-los de mort en manada, matar-los i arrossegar-los per terra, vantant-se de la seua enorme valentia per a sublimar les mancances espanyoles, complexos d’inferioritat, supèrbia, prepotència i ignoràncies… Això és Espanya!

Jordi Alou
Jordi Alou
11.01.2020  ·  12:33

Que podem esperar de la UE. Va acceptat un país amb una monarquia imposada pel franquisme. Va acceptat una constitució promulgada en un referèndum sense totes les garanties democràtiques. Va acceptar tota una estructura militar en capacitat per intentar un cop d´estat violent assalt al parlament espanyol. Va acceptar el desplegament militar GC per un territori de la UE i la agressió a persones pacifiques. Ha acceptat totes les vulneracions d´un judici, presons preventives excessives. dilació de las dates en el judici per fer coincidir l´estratègia política de les clavegueres de l´Estat. etc

Vicent Tur
Vicent Tur
11.01.2020  ·  12:36

“no és sensat de demanar al parlament europeu que faça la feina que pertoca a l’eurodiputat, en aquest cas l’eurodiputat Junqueras, que ara ha de fer com ha fet i tornar a reclamar al TJUE.”

Vejam si ho he entès. El TJUE diu que en Junqueras és diputat, el TS diu que no, en Junqueras torna a reclamar al TJUE, el TJUE torna a dir que en Junqueras és diputat, el TS torna a dir que no, en Junqueras torna a reclamar al TJEU , el TJEU que sí, el TS que no, en Junqueras torna a reclamar…

És així? O m’he perdut alguna cosa?

Pere Guarch
Pere Guarch
11.01.2020  ·  13:01

Anant a l’atac de qui? D’Oriol Junqueras potser? És molt fàcil atacar qui no es pot defensar perquè està pres per l’estat espanyol.

Joaquim L’Optimista
Joaquim L’Optimista
11.01.2020  ·  13:14

Decir que hoy me ha gustado mucho el comentario de Berta Carulla, salvo notar un cansancio muy grave, si se quiere lograr la INDEPENDENCIA,. Toda la razon ,cuanto comentas sobre Junqueras, pienso que el y ER al completo ( no las bases) han pactado un acuerdo que me temo tenga que ver con la presidencia de la Genelaridad de una autonomia catalana, que colmaria con todas pretensiones que ER y Junqueras , pacto posiblemente con Pedro el Hermoso de España. Por ello hay un Tsunami callado y anulado, no fuera que se rompieran los papeles,animo querida Berta, yo soy un seguidor convencido que Puigdemont en Bruselas y la ANC aqui, son la solucion mas rapida para que surja una UNIDAD que con la ayuda absoluta de todos los independentistas se logre nuestro objetivo.

Antoni López
Antoni López
11.01.2020  ·  13:44

Em sembla que les garrotades de 1-O han fet efecte. Hi ha massa por, perquè tothom sap que per assolir un objectiu de tanta importancia, de tant calat, has de renunciar a tot per donar-ho tot. La pell, si cal. Si no hi ha ajuda eficaç la no violencia ho te massa difícil, tant i mes difícil quant mes dur sigui l’adversari.

Albert Ventura
Albert Ventura
11.01.2020  ·  14:14

Junqueras s’ha convertit en un Bon Jesuset d’opereta, naturalment, es d’esperar que el crucifiquin i, a diferencia del seu model, no se’n torni a cantar ni gall ni gallina.

Roser Caminals
Roser Caminals
11.01.2020  ·  16:06

Qualsevol activista amb cara i ulls ens dirà que aplanar el camí a l’opressor garanteix la derrota.
Com diu el Vicent, l’atac és l’única estratègia que posa l’estat espanyol contra les cordes. ERC i el PdCat ho saben, però trien la via més fàcil a la qual estan acostumats. Són incapaços de fer el que cal.
Sense una crisi aguda al carrer i a les institucions, una desobediència massiva amb totes les conseqüències, no tindrem República. Les negociacions només arriben al final de les guerres.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
11.01.2020  ·  17:41

Crec que hi ha una trampa argumental. Diu el director que l’exili i la presó són dos camins per seguir endavant, però què és “endavant?”

Ho dic perquè crec que ha quedat clar que l’horitzó ja no és la independència sinó acabar amb el malson de la repressió. “Qüestionar” l’estat espanyol és molt diferent de lluitar per la independència. Per mi seria més acurat dir que hi ha dues formes d’entendre la lluita dins el moviment: aquells que creuen que hem de seguir i els que no. I m’atreviria a dir que la majoria de líders del procés ja han triat. Potser és cert que la situació dels exiliats els força a seguir amb la mentalitat de qüestionament, atès que volen poder tornar a casa algun dia, però tampoc tinc clar que els exiliats realment es vegin en de cor de fer res gran.

El poble també està representat en aquestes dues visions, però aquells que preferirien no haver d’enfrontar-se a més repressió (és a dir deixar-ho estar) sempre es poden seguir enganyant escudant-se en que els polítics no fan la seva feina.

I sobre les decisions dels presos, un altre tema conceptual seria: què entenem per “respectar i fer costat?” Perquè em sembla que fer-ho no significa que la potencial estratègia de país hagi de quedar condicionada totalment pel que fan (i aquí el posicionament de Junqueras mereix una menció apart per castrador i miserable). Si els presos són hostatges d’Espanya nosaltres som esclaus de les seves decisions.

Som nosaltres que hem de trencar aquestes cadenes i poder així reformular aquest respecte reverencial tòxic cap a un respecte mutu i més sa. Cada cosa i cadascu té el seu moment. Ells eren els polítics ideals per a aquell moment. Ara s’hi necessiten uns altres.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.01.2020  ·  18:09

Agafant idees del Sr. Aregall i del Sr. JM Martin.

Primer, del Sr. Martin.
Tenim la estrategia a mitges.
Molta manifestació, molta queixa del que està fent el gobierno naZionalista espanyol, però això no arriba al ciutadà mig europeu degut a la conxorxa d’Estats a Europa. Ho plantegen com un problema recent (30 o 40 anys) d’una part d’espanya que anomenen Catalunya. I que aquesta part, per egoisme econòmic, s’en vol separar.

Doncs no, cal fer pedagogia un dia si i l’altre també de que Catalunya es territori envaït militarment, ja fa 300 anys, i que no ha estat mai, llevat de per la força de les armes, una part del corrupte regne d’espanya.
Per tant estem en un procés d’alliberament semblant al fet per Flandes i semblant al fet per Portugal, i no un proces separatista. Som i ens tracten com una colònia, igual que ho era Mèxic o les Filipines.

Aquest missatge és el que haurien de dur sota el braç a Europa, al món, els nostres polítics, i pel motiu que sigui ningú ho fa. És un error.

Segon, del Sr. Aregall.
Tallem el nus gordià de la corrupta judicatura espanyola desobeint el Parlament els veredictes mafiosos espanyols i obeint la judicatura europea. Com hauria d’haver fet el 30G o al Juny de 2018 (el fatxenda espanyol ho va interpretar com a debilitat i va augmentar la repressió).
Ara toca no fer ni cas de la pretesa inhabilitació del MHP Torra. Ara toca deixar anar Junqueras al Parlament europeu i, si aquest no va tenint la porta oberta, que quedi retratat ell solet i els seguidors autonomistes del seu partit ER (abans ERC), que quedin com a talps autonomistes dins l’independentisme.
ERC no era, ni ha de ser, és el que avui representa el tàndem Junqueras – Rufián.

Joan Begue
Joan Begue
11.01.2020  ·  19:21

Certament la llibertat no està regalada, i possiblement ens haurem de deixar la pell, això ja ens ho havien avisat,
Però déu n’hi do, com aguantem, visca.
Sóc del parer que no tothom ha volgut jugar la carta d’anar-hi a Estrasburg amb el vist i plau del TJUE o ha estat mal aconsellat, doncs el merder que s’hauria organitzat fora d’infart pels de la toga i els de les medalles.
Deixem-ho aquí.
Referent al meu President MH Q. Torra, per a mi crec que la millor jugada que pot fer i vist que hi ha massa gent dins de casa que l’està fent el llit, fora convocar eleccions i penso millor abans de votar pressupostos.
Noi i que el poble català decideixi, abans d’un altre cop de força que molt em temo hem perdut amb els actuals companys de ruta.

Anton Alabau
Anton Alabau
11.01.2020  ·  19:46

Els presos no seran lliures fins que el país sigui lliure, així que centrem tots els esforços en la via que ens permeti anar endavant.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
12.01.2020  ·  00:03

Passar de les paraules als fets, la nostre darrera oportunitat, al menys amb una generació.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes