Junqueras i Godàs afronten el risc d’un resultat ajustat que compliqui l’endemà del congrés

ERC elegirà definitivament avui la seva direcció per als anys vinents. En el congrés del novembre del 2022, l’executiva d’Oriol Junqueras i Marta Rovira va obtenir el 87% dels vots, amb un 50,2% de participació. Aquesta vegada, és segur que ni Junqueras ni el candidat de Nova Esquerra Nacional, Xavier Godàs, arribaran a aquest percentatge. Però la xifra no és tan lluny del conjunt de vots que van obtenir fa dues setmanes, en la primera votació, les llistes de Junqueras i Godàs sumades (83,6%), amb una participació històrica. És clar que ja no es podien barrejar, de cap manera: eren els resultats de la partició en dos que ha viscut la direcció del partit. Junqueras compta amb un suport majoritari després del trencament, però és lluny d’aconseguir els grans consensos que li garantien la pau interna. I el sector de Rovira, per la seva banda, no ha fet emergir cap lideratge nou que hagi pogut abatre l’ex-president d’Esquerra fins ara.

No sembla que l’esvoranc que deixa aquest congrés es pugui tornar a cobrir. Les dues faccions es disputen la direcció del partit a tot o res. Només una de les dues podrà encapçalar l’intent de tornar a cohesionar Esquerra i de promoure una remuntada electoral després de tot un cicle a la baixa. I si ERC aconsegueix espantar els vells fantasmes de l’escissió, els que perdin el congrés estaran esperant el seu torn, en cas que el nou president no aconsegueixi de convèncer-los. Perquè el risc més gran que afronta Esquerra és que una victòria ajustada no sigui suficient per a afrontar una gestió política tan difícil i la inestabilitat interna continuï, encara que sigui amb menys intensitat. L’endemà pot ser complicat d’entomar tant si guanya Junqueras –com tot indica– com si ho fa Godàs, contra tot pronòstic. Perquè els qui no guanyin es poden convertir en sectors crítics articulats i acabar fent oposició interna al nou president d’ERC. Si, per contra, hi ha alguna escissió, l’organització perdrà més militants.

L’elegit haurà de tornar a demostrar els seus suports ben aviat, en la segona part del congrés. Al febrer o al març de l’any vinent es farà el plenari on es debatrà l’estratègia i la reforma dels estatuts. I caldrà veure si les invitacions a formar part de diferents òrgans d’Esquerra que han fet Junqueras i Godàs a les altres candidatures acaba materialitzant-se, perquè com més ajustada sigui la victòria més difícil serà recosir l’organització. La prova de foc definitiva seran les municipals del 2027. Si ERC no remunta electoralment, la cosa més probable és que el guanyador es vegi forçat a avançar el pròxim congrés. Godàs es va avançar prometent que el convocaria després de les eleccions com una prova de confiança. “N’assumirem les conseqüències”, deia ahir. Si Junqueras guanya i els resultats electorals no milloren, s’hi pot veure igualment obligat.

Foc Nou ja va decidir que continuaria treballant dins Esquerra. La voluntat de permanència va ser determinant en la decisió d’aquest sector de no decantar-se per Junqueras o Godàs i donar llibertat de vot, no sense haver constatat abans que el seu projecte era més pròxim a les darreres propostes que havia fet Nova Esquerra Nacional. El seu resultat minoritari (d’un 12,6%) però decisiu en la primera volta ha fet que Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional s’hagin hagut d’acostar als seus postulats. Ho ha fet especialment Godàs, potser perquè sense el suport dels votants de Foc Nou no podria aspirar a disputar realment la victòria a Junqueras. L’ex-president d’Esquerra, en canvi, en tenia prou que no donessin formalment suport a cap candidatura per a preservar el seu avantatge, i si sumés una part dels seus votants podria ampliar la distància amb Nova Esquerra Nacional. La candidata de Foc Nou a la presidència, Helena Solà, va revelar que votaria en blanc. Un altre membre de la candidatura, l’ex-diputat Jordi Orobitg, va afirmar, en canvi: “El viratge és inajornable i qui més el garanteix és Nova Esquerra Nacional.”

Sigui com sigui, Foc Nou i el Col·lectiu Primer d’Octubre (que ha demanat el vot en blanc) han posat el focus en els pactes sistemàtics amb el PSC i en la necessitat de tornar a posar la independència en el centre de l’acció política, i han forçat les dues candidatures “oficialistes” a endurir el seu discurs amb els socialistes. Junqueras tancava ahir la campanya presentant una comissió de pactes que avaluarà els acords amb el PSC i el PSOE i que presentarà un primer informe en el plenari del congrés. També ha reclamat que es compleixin acords anteriors abans de tancar-ne de nous. Godàs va prometre una consulta sobre el pressupost. Però hi haurà realment un tomb? Els comptes que pretén aprovar Salvador Illa seran una primera prova del cotó fluix.