Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Oriol Comas i Jordi Deulofeu han creat la sèrie Jocs d’estar per casa, que diàriament us proposarà jocs per a jugar a casa amb paper i llapis i poca cosa més durant el confinament. Avui podeu veure’n el primer capítol. Pot ser una bona manera d’aprofitar i omplir una part d’aquest temps que hi passem plegats. Oriol Comas és autor i expert en jocs de societat: n’ha creat i publicat una cinquantena, va dirigir del 2007 al 2009 la col·lecció de llibres sobre jocs d’RBA i ha estat director d’exposicions sobre jocs. Després de deu anys encarregant-se de projectes de comunicació pública, d’ençà del 1999 es dedica professionalment a convèncer-nos que jugar és una forma avançada de cultura i de relació social i no exclusivament un afer de nens. El 2007 va començar a dirigir la fira jugarXjugar de Granollers i el 2012 el Dau Barcelona Festival del Joc. Els lectors de VilaWeb el coneixen per la sèrie Jocs Pòpuli. Jordi Deulofeu és professor d’Educació Matemàtica a la Universitat Autònoma de Barcelona i director del màster d’Educació de Formació del Professorat d’Educació Secundària en l’especialitat de matemàtiques. És afeccionat als jocs de taula, sobretot els que es poden analitzar matemàticament (la majoria). Ara dirigeix la col·lecció de llibres de recreacions matemàtiques de l’editorial Gedisa i el web juegosydesafiosmatematicos.com. Li agrada de divulgar les matemàtiques, per què existeixen i com es manifesten al món que ens envolta.

Que és la sèrie Jocs d’estar per casa?
Oriol Comas (O.C.): Simplement és una col·lecció de vídeos, com a molt de deu minuts de durada que proposa jocs per a fer i jugar a casa. Per això n’hem dit Jocs d’estar per casa. Aquests dies ens hi estem molt i anem descobrint que hi ha moltes maneres d’omplir el temps i que no cal que cadascú vagi a la seva. De cop i volta tenim unes hores que fèiem servir per a anar de la feina i tornar-ne, per a passejar, per a anar al teatre o al cinema, per a anar a la muntanya. Ara tot això de moment no existeix i una part d’aquest temps el podem guanyar per jugar. A més, hem volgut fer servir l’expressió ‘d’estar per casa’, que a vegades té aquest aspecte una mica pejoratiu d’alguna cosa sense importància. I és que jugar és d’aquelles coses que aparentment no en tenen i que acaben essent decisives per a passar-ho bé amb la gent que estimem i que ens fan més feliços i més lliures. Cal dir que ni el Jordi ni jo sabem gaire de les noves tecnologies. Hem fet els vídeos per Skype amb l’ajut de dos joves molt pròxims que ens ho han posat molt fàcil: l’Alfons Casale i la Berta Martínez. Esperem que la gent que vegi els vídeos ens sàpiga disculpar de la nostra malaptesa.

Quina mena de jocs? Jocs amb pantalla o sense pantalla?
Jordi Deulofeu (J.D.): D’entrada parlarem de tota mena de jocs de taula, però ens centrarem en els que es poden fer fàcilment a casa (cosa necessària en temps de confinament), amb poc material: paper, llapis, un grapat de fitxes i potser alguns daus. Són majoritàriament per a dues persones o més, però s’inclouen també enigmes i recreacions individuals a mig camí del joc i les matemàtiques. La majoria de les vegades són de curta durada, la qual cosa permet de fer diverses partides i analitzar el joc tractant de trobar una estratègia guanyadora (en els casos senzills) o una bona manera de jugar per a intentar guanyar en la majoria dels casos. Com tota selecció dins un món tan gran i variat com és els dels jocs de taula, hi ha un element subjectiu: són jocs que ens agraden i als quals hem jugat moltes vegades.

Hi ha gent que fa el confinament sola. També heu pensat en ells?
O.C.: I tant que sí. En molts dels capítols de la sèrie hi ha enigmes i desafiaments matemàtics que es poden resoldre en solitari. A més, ara és molt fàcil de trobar amb qui jugar. Aquests dies jugo dues partides per correu electrònic i una altra per Whatsapp, i tinc molts amics que juguen a jocs de rol per Skype. La majoria de jocs de la sèrie es poden jugar per Whatsapp, només cal que cada jugador es dibuixi el seu tauler i vagi reproduint la partida.

El 2011 i el 2012 l’Oriol havia fet Jocs Pòpuli aquí mateix. Què ha canviat del món del joc d’ençà llavors?
O.C. Sens dubte Jocs Pòpuli va ser una bona iniciativa de VilaWeb. Vam aconseguir d’acostar els jocs de taula contemporanis a milers de persones. Encara ara, vuit anys després, hi ha qui m’escriu per donar-me les gràcies d’haver-los fet descobrir un món tan interessant. De fet, encara se’n poden veure tots els vídeos a www.vilaweb.cat/etiqueta/jocs-populi. Cada dia que passa hi ha més gent que juga i això fa que la indústria i el comerç del joc creixi i també fa que els autors s’empesquin noves maneres. A més dels jocs àmpliament coneguts i que han obert camins nous en la creació, com ara Catan (Klaus Teuber, 1995), Carcassone (Klaus-Jürgen Wrede, 2000), ¡Aventureros al tren! (Alan R. Moon, 2004) o Dixit (Jean-Louis Roubira, 2008), aquests últims anys hem vist com s’han convertit en fenòmens socials i culturals (i èxits econòmics) jocs molts diferents com Codi secret (Vlaada Chvátil, 2015), Time Stories (Manuel Rozoy, 2015), la sèrie Exit de Markus i Inka Brand, des del 2016), The Mind (Wolfgang Warsch, 2018) o la sèrie feta per autors catalans Q-Sherlock Holmes (Josep Izquierdo i Martí Lucas, des del 2018).

Es pot jugar a jocs de taula en la distància social d’ara?
J.D.: Malgrat ser jocs en què els jugadors (dos o els que siguin) s’asseuen en una taula, en la majoria dels casos no costarà gaire de mantenir la distància recomanada. És veritat que és una activitat de relació molt pròxima, en què les mirades i fins i tot tocar el braç d’un company de joc compten, però de segur que ens acostumarem a mantenir aquesta distància sense que l’experiència se’n ressenti.

Per què hem de jugar?
J. D.: Jugar a jocs de taula, una de les activitats que caracteritzen els humans, té dues característiques principals: diversió i aprenentatge. Què més volem? En la pràctica d’un joc hi trobem, entre més: diversió, il·lusió, relació social, comunicació, desafiament intel·lectual, ganes de millorar, competició, negociació, col·laboració, treball en equip, imaginació, creativitat, habilitats mentals i manuals, interpretació, memòria, resolució de problemes, presa de decisions, coneixements, competències, seducció i fins i tot engany (canvi de rol). I quan un juga, mostra les seves capacitats i la seva manera de ser en aspectes cognitius, emocionals, socials, de comportament, a partir de les decisions que pren (manera de jugar). Per exemple, si és arriscat o conservador, competitiu o col·laborador, negociador o intransigent, empàtic o individualista, etc. Perquè un joc és, quasi sempre, una simulació, més o menys pròxima, d’una situació de la vida o del món en què vivim. En definitiva, jugant s’aprèn a viure, a conviure i a compartir. Els jugadors són els actors principals i sense ells res no té sentit.

Què ens aportarà la sèrie Jocs d’estar per casa que no sapiguem?
O.C. Creiem que, de la mateixa manera que Jocs Pòpuli va ser l’inici al món del joc de moltes persones fa uns quants anys, ara aquesta sèrie pot fer que a casa juguem més, que aprofitem espais de cada dia per a convertir-los en temps de joc compartit, que descobrim que jugar és de les millors activitats que podem fer plegats a casa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.