Un testimoni sorpresa, acusacions inconcretes i impediments a la defensa: el judici a tres joves per l’1-O del 2020

  • Tres manifestants han estat jutjats a l'Audiència de Barcelona acusats de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions · A dos els demanen cinc anys de presó i a l'altre, vuit

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
14.06.2023 - 17:58
Actualització: 14.06.2023 - 22:44
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Acusacions inconcretes, impediments i ocultació d’informació a la defensa, un relat policíac que ha variat amb el temps i un testimoni sorpresa al judici. Són alguns dels elements clau del cas dels tres joves independentistes jutjats aquest matí a l’Audiència de Barcelona, acusats de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions. A dos els demanen cinc anys de presó i a l’altre, vuit.

Els fets es remunten al tercer aniversari del Primer d’Octubre, el 2020, concretament al moment d’enfrontaments entre manifestants i policia que hi va haver després de la manifestació convocada pels CDR a Barcelona. Tres veïns de Granollers –que en aquell moment amb prou feines tenien divuit anys– han estat portats a judici arran d’aquells fets, segons el relat de les acusacions, per haver aixecat barricades i per haver llançat objectes als vehicles dels antiavalots, sense haver causat danys importants. A un dels tres també l’acusen d’haver fet caure un dels mossos que el detenia i d’haver trencat el peroné a un altre agent.

A banda l’acusació particular d’aquest agent i de la fiscalia, fins al dia del judici també hi ha estat personada la Generalitat, que s’ha retirat a petició d’un dels agents, després d’haver-s’hi mantingut durant dos anys i mig.

Impediments a la defensa

Una de les principals queixes que ha exposat la defensa ha estat la manca d’informació que han tingut els acusats durant tot el procediment, a més dels inconvenients per a accedir a proves clau. Norma Pedemonte, advocada d’Alerta Solidària, ha parlat, per exemple, de la impossibilitat o dificultat d’obtenir proves que es demanaven de manera reiterada, com ara els documents del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) o de les comunicacions per ràdio mitjançant les quals un agent dels Mossos d’Esquadra va alertar que hi havia joves tirant pedres. En el moment del judici, gairebé tres anys després, aquestes comunicacions ja no existeixen. L’advocada també ha criticat que no s’hagi informat degudament un dels acusats del delicte de lesions que se li atribuïa, dels fets exactes pels quals era acusat.

Hi ha hagut algunes sorpreses per a la defensa a última hora. Per una banda, no els havien donat mai els detalls complets de l’atenció mèdica a l’agent lesionat. L’informe del SEM donava dades que es contradeien amb la versió policíaca, i la defensa pretenia utilitzar-ho com a prova, però el relat complet de tota aquesta atenció mèdica –que va implicar un primer desplaçament amb el cotxe d’Emergències abans de l’ambulància– ha impedit a la defensa d’utilitzar aquest recurs.

Un testimoni sorpresa i una possible declaració il·legal

També ha estat inesperada l’aparició al judici d’un testimoni que no s’havia anunciat, un agent que va socórrer el policia lesionat i que avalava la seva versió: segons ell, un dels acusats, que fugia d’una detenció imminent, els va envestir deliberadament i el va lesionar voluntàriament, tenint l’opció d’esquivar-lo. Com ha passat amb nombroses preguntes de la defensa, la jutgessa ha declarat impertinent una de les qüestions de l’advocada, que volia esbrinar si aquest testimoni, que no comptava interrogar, mai abans s’havia ofert per a declarar.

Ha estat més sorprenent encara la declaració de l’únic dels agents que va ser testimoni directe dels presumptes desordres públics i atemptat contra l’autoritat. Segons que ha narrat, va veure com tres joves vestits de fosc tiraven “unes pedres que no sobresortien de les seves mans” i ho va comunicar per ràdio, però no ha estat capaç de concretar qui va fer què exactament, ni quantes pedres es van llançar ni a quantes furgonetes de la brigada mòbil es van adreçar, i cap dels altres agents no va presenciar-ho.

El fet d’haver de fer la declaració per videoconferència per indisposició no li ha permès d’identificar novament els acusats, però ha donat a la defensa un argument per a poder impugnar la seva declaració: l’advocada ha fet notar que el testimoni mirava cap a la seva dreta, com si algú li donés indicacions. La jutgessa li ha demanat que ensenyés el seu entorn i la pantalla i, tant l’advocada com altres persones a la sala han vist com tenia davant la minuta policíaca, un recurs que és il·legal a l’hora de declarar.

“Com un jugador de rugbi”

La resta d’agents s’han centrat a narrar el moment de la detenció que agents de paisà van fer als tres acusats quan l’agent que va fer les comunicacions per ràdio va donar l’alerta. Segons que han explicat, quan tots tres volien fugir de la policia, un va topar bruscament amb l’agent que finalment es va lesionar el peroné. L’agent lesionat ha defensat que el jove el va “envestir” de manera voluntària; en canvi, l’acusat ha declarat que va intentar esquivar el policia, però que tenia molt a prop la paret, l’agent li va fer la traveta i van caure tots dos. Tant l’agent com el seu advocat han comparat l’acusat amb “un jugador de rugbi”, que va “mirar als ulls” el policia i s’hi va abraonar voluntàriament: “M’hauria pogut esquivar i no va fer-ho”. No s’ha incidit, però, en la suposada puntada de peu directa que constava a l’escrit de fiscalia i que de totes maneres s’ha mantingut, ni tampoc en la construcció de barricades.

Malgrat que les lesions del policia van ser acreditades i el procés va implicar una baixa molt llarga i dues operacions, els metges cridats per la prova pericial no s’han posat d’acord sobre si la lesió al peroné, que es deriva d’un torçament de turmell, havia de ser resultat d’un xoc amb una altra persona tant sí com no o si se la podia haver fet durant l’operació de qualsevol altra manera, oimés tenint en compte que l’agent té una malaltia dels ossos. Cap altra prova exposada al judici tampoc no ha pogut acreditar si l’acusat el va empentar voluntàriament o no.

Els acusats neguen els fets

Malgrat que tots els agents han remarcat que havien avisat que eren policies durant les detencions, els tres acusats han assegurat que no hi va haver cap avís previ i que, com que no duien uniforme, van fugir perquè tenien por que fossin “persones d’ideologia contrària“.

Tots tres joves han dit que van anar a la manifestació i que, quan van començar els enfrontaments amb la policia, van decidir d’anar-se’n, però que al cap de poc, persones desconegudes “se’ls van tirar a sobre” i van ser detinguts sense ser informats de per què. “Vaig preguntar per què m’havien detingut i em van dir que callés”, ha declarat un dels acusats. També neguen haver llançat pedres, haver fet barricades i haver lesionat cap policia.

La fiscalia demana cinc anys de presó per als dos primers acusats i cinc anys i nou mesos al tercer. Ara, el jove acusat d’haver lesionat els agents també és acusat per ells. El del peroné trencat s’ha presentat com a acusació particular representat per José Antonio Bitos, advocat del sindicat USPAC. Demana que el manifestant sigui condemnat a vuit anys de presó. Abans de retirar-se, la Generalitat demanava una condemna de vuit mesos de presó i 600 euros de multa en nom d’un altre agent que suposadament va caure i que ha dit al judici que fou a causa del forcejament i no pas d’una empenta voluntària.

Un relat que ha canviat amb el temps

Després de cinc hores de judici, la defensa ha al·legat que alguns detalls del relat policíac han variat respecte del que s’havia dit inicialment. Per exemple, ha posat de manifest el contrast entre la minuta inicial –que parlava de “individu 1, 2 i 3” per la impossibilitat de distingir qui era qui i sense aportar més descripcions físiques– i les declaracions dels agents, que en alguns casos han estat capaços de distingir, tres anys després i sense dubtar, qui era l’acusat del delicte de lesions. La defensa també ha demanat la impugnació d’una de les proves documentals: una imatge de quatre pedres sense ningú agafant-les, tot i que, a més, l’atestat parlava només d’una.

La defensa ha parlat de la possibilitat que els testimonis “hagin tingut converses prèvies amb ànims espuris” per acordar un relat, perquè alguns agents sabien que un dels seus companys havia caigut sense haver-ho presenciat directament i uns altres parlaven de fets que era molt difícil que haguessin vist a quaranta metres de distància i de nit. Tenint en compte que per acusar els tres joves no s’han exposat més proves que els testimonis dels agents, aquesta possibilitat pot fer trontollar el relat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any