Un judici a la presidència de la Generalitat, no solament a Quim Torra

«El judici d'avui és, doncs, una expressió més d'una maniobra de gran abast, que consisteix a intentar demolir la institució de la presidència de la Generalitat»

Vicent Partal
Vicent Partal
17.11.2019 - 20:51
Actualització: 17.11.2019 - 21:36
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La tradició política dels països democràtics fa una distinció sempre subtil però necessària entre el president o la presidenta i la presidència. Hi ha una persona que és el president, però la presidència és una institució i, com a tal, està per damunt de qui l’exerceix. El fet de ser una institució generalment unipersonal fa necessari el matís perquè, lògicament, la persona i el càrrec es confonen en la pràctica diària.

Però la primacia del càrrec és tan gran en qualsevol país que en la majoria el president no pot ser perseguit judicialment ni tan sols per actes que pogués haver comès en la condició de ciutadà privat. I no cal dir que la persecució per fets considerats polítics és o simplement impossible o extremadament complicada, com es veu en l’exemple de l’impeachment nord-americà. I això perquè la institució de la presidència, en els sistemes democràtics, té un sentit únic de legitimació i unitat nacional, com va remarcar ja fa anys l’obra tan coneguda de la jurista britànica Joanne Foakes.

Avui viurem, per aquest motiu, una situació única, excepcional –i per això mateix reveladora del temps actual. El president Quim Torra seurà al banc dels acusats, una situació que té de precedent el judici dels anys trenta contra el president Lluís Companys. Tanmateix, aquesta vegada no passa per alt a ningú que les circumstàncies són ben diferents i per això mateix escandaloses. Car el president és acusat de desobediència a la Junta Electoral espanyola per haver mantingut una pancarta al Palau de la Generalitat.

Com deia, la situació és ben reveladora del temps en què vivim. Perquè fa només dos anys hauria estat simplement increïble d’imaginar que penjar una pancarta podria costar el càrrec a un president i, tanmateix, aquest és el punt on som. Penjar una pancarta, només això, pot costar al president Quim Torra la inhabilitació i, per tant, l’exercici de la presidència.

No cal fer comparacions amb cap altre president ni amb cap altra situació perquè la cosa ja és prou ridícula: desobeir una entitat administrativa com és la Junta Electoral espanyola, per la consideració política que amenaça els drets civils, pot costar el càrrec a un president elegit pels ciutadans. Allà on ho expliques –vull dir fora de l’estat espanyol– ningú no s’ho vol creure, de tan fora de lloc com és en un context democràtic. La desobediència d’un requeriment que es considera il·legítim és una actuació certament extraordinària, però que en qualsevol estat democràtic és tractada en l’àmbit de la confrontació política i com una expressió extrema d’això, no com un delicte. Només cal recordar, per exemple, el moviment dels batlles italians, encapçalats pel de Palerm, Leoluca Orlando, que enguany va desobeir de manera pública les noves normes contra la immigració dictades per Salvini. Aquella desobediència pública justificada políticament no ha mogut Orlando de la seua cadira de batlle a la ciutat siciliana ni li ha significat cap processament –en tot cas és ell qui lluita per portar el decret de Salvani, que considera il·legal, al Constitucional italià.

El judici d’avui és, doncs, una expressió més d’una maniobra de gran abast, que consisteix a intentar demolir la institució de la presidència de la Generalitat per demolir-ne el caràcter polític i deixar-la convertida en una mena de gestora administrativa supraprovincial. No cal enganyar-se: aquest és el quid del judici.

I aquesta és una maniobra que hem vist créixer setmana a setmana amb campanyes intensament orquestrades, especialment del Partit Socialista espanyol. Ells no han parat de dir, per exemple, que el president de la Generalitat només representa una part de la població, cosa que no sentim a dir del president del govern espanyol o de cap altre president malgrat que el mètode d’elecció és el mateix. I és en consonància amb això que Pedro Sánchez refusa de parlar amb el president de la Generalitat, malgrat les obligacions institucionals innegables que té cap a qui no solament és el president de Catalunya sinó també el representant ordinari de l’estat espanyol a Catalunya. Però Sánchez menysté aquest paper constitucional –constitucional– i pretén de reduir Torra al president només dels independentistes, reclamant-li constantment que negocie amb els espanyolistes de Catalunya, com si fos només el president d’una part i no de tots, com si no hagués estat elegit amb els vots de tots els diputats de la cambra, inclòs el vot negatiu del PSC –i ja és ben inquietant, per cert, aquesta obsessió del petit dictador Sánchez per negar-se sempre a acceptar el resultat de les urnes, a Catalunya o a Espanya.

És d’acord amb això, amb aquest intent de desqualificar la institució, que ara pretenen de jutjar el president Quim Torra, cosa que converteix la defensa dels drets civils a la qual qualsevol president democràtic resta obligat, en un afer partidista. Com si no fos institucional.

I per tot plegat, doncs, la defensa del president Quim Torra és avui molt més que la defensa del ciutadà Quim Torra. Quan seurà al banc dels acusats, avui dilluns al matí, el Molt Honorable no serà un ciutadà més, sinó el representant electe del conjunt de tots els ciutadans. I per això aquest no serà un judici contra ell, sinó un judici contra l’existència de la Generalitat i d’aquest cos polític amb vida pròpia que es diu Catalunya. Un cos polític que ha superat entrebancs constants durant segles, que sempre ha ressorgit per presentar la seua existència a la comunitat internacional i que l’estat espanyol sempre ha intentat d’ofegar amb tots els mitjans que ha tingut a l’abast. Tal com avui, dissortadament, podem tornar a comprovar.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
17.11.2019  ·  22:11

Bona nit! Sr. Partal, realment España és única a l’hora de voler reprimir/castigar/ menystenir… a Catalunya i a tots i totes nosaltres.
Demà ho fa fent anar al Molt Honorable President Quim Torra a declarar perquè la JEC va valorar que en campanya electoral no podia penjar de la façana del Palau de la Generalitat la psncarta a favor dels presos i preses polítics i, clar, el llaç groc.

Verginyós i indignant.

Confiem que no seran tan prepotents com solen ser sempre, i que prevaldrà el seny que correspondria.

Tal com deia aquest matí el Sr. Boye, serà demà un pur tràmit.

Que vagi molt bé Sr. President. Segur que hi anirà.

Adéu España, adéu.

Endavant, sempre endavant!

Josep Usó
Josep Usó
17.11.2019  ·  22:20

Estic segur que el condemnaran. Gairebé tot el què fan és per al seu consum intern. I es van enfonsant en el pou que ells mateixos van cavant cada vegada més fondo. Continuaran igual fins que els derrotem totalment. Llavors es lamentaran i diran que tot el món el té enveja. Es veu que és així com s’han de fer les coses, segons el seu manual. Si erre, això podria significar que la seua derrota està més propera que no sembla.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
17.11.2019  ·  22:32

No ens rendirem!!!

Josep Almar
Josep Almar
17.11.2019  ·  22:33

Aacompanyarem al MHP perquè hem de lluitar per els drets bàsics de tots.
Ni un pas enrera

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
17.11.2019  ·  22:41

Tal com deia aquest matí el Sr. Boye, serà demà un pur tràmit.

Jo defenso el President de la Generalitat, però estareu d’acord amb mi que la trajectòria del Sr Torra al front de Institució es del tot erràtica

Per començar Sr Partal, vostè(Com tots) vam demanar el cessament del lacai Sr Buch i NO ens han fet NI cas. Son els Mossos els que fan fracassar les accions del TSUNAMI DEMOCRÀTIC(Han estat més suaus els Gavatxos)Evidentment, hi han d’altres factors

No al Nou Judici-Farsa

Núria Castells
Núria Castells
17.11.2019  ·  22:42

Prop del meu poble es va produir el tall d’una autovia, com a protesta per la sentència dels presos polítics.
Doncs, a hores d’ara, hi ha 51 joves -51!!- citats a declarar. Molts d’ells, citats pel mòbil -que ja no es molesten a enviar una citació per escrit- ni tan sols van ser presents a la protesta.
Tot és tan desproporcionat que només pot indicar feblesa i l’esverament consegüent, per part de l’estat.
Si no cedim, ens en sortirem.
El judici al MHP Torra -com tot el que fan- se’ls girarà en contra si ho sabem aprofitar.
Demà serem davant del TSJC a donar-li suport.
Veniu!

joan rovira
joan rovira
17.11.2019  ·  22:44

Un sistema colonial fa això. Per què s’ha practicat després de quaranta-tres anys, continuació d’uns altres quaranta, seguit de dos segles més? Aquesta és la qüestió d’Espanya.

Com encara algú de dins dels partits sobiranistes i independentistes pot dir que l’estat espanyol és una democràcia? Aquesta és la qüestió de Catalunya.

Com tantes vulneracions dels drets personals i col•lectius segons les institucions de l’ONU i d’altres organismes només són paper? Aquesta és la qüestió Internacional.

El conflicte és l’agressió per la força d’Espanya contra tota la Nació Catalana i contra Catalunya el 1714, però la solució està a l’abast tal com va demostrar el Primer d’Octubre de 2017, a pesar de la repressió posterior, de la societat catalana.

PS. Recomano aquesta entrevista al professor Ramon Cotarelo. “La relació entre Catalunya i Espanya és una relació colonial”
https://www.elnacional.cat/ca/cultura/ramon-cotarelo-nous-dictadors-catalunya_442101_102.html

Francesc Rosés
Francesc Rosés
17.11.2019  ·  22:52

Totalment d’acord amb el seu article, senyor Partal. Constatar, també, que el parlament català ha fet el joc a les maniobres brutes de l’estat espanyol manta vegades. Una vegada més, em ve al cap la mateixa pregunta, què més ens han de fer perquè reaccionem?

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
17.11.2019  ·  23:09

Algun partit independentista ha fet cap acció de partit amb els llaços grocs?
Algun partit unionista ha fet alguna acció de partit traient llaços grocs?

Si les respostes son ‘no’ i ‘si’, la JEC va fer campanya per l’unionisme de forma directa.

Ho dirà ningú això?

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
17.11.2019  ·  23:13

Bé, el resultat-sentència a aquest juí està escrit.

Em demane: què n’hi ha alguna actuació per a tornar-los-en el mal fet al quadrat, si és possible?

Els hòmens, les societats i les nacions s’afermen en retornar les bufetades rebudes per banalitats com aquesta, car d’aquesta manera mostrar l’enemic que no en són “joguets” amb què jugar al seu albir . Les seues barrassabades no els eixiran debades.

M.H. President de la Generalitat d’Amunt, En Joaquim Torra i Pla: demà no deixe ninot amb el cap sobre els muscles. Som amb vós perquè ens representa la dignitat que mereixem i la lleialtat a nosaltres mateixos.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
17.11.2019  ·  23:22

Malauradament ni una part del govern català, ni una bona part del Parlament saben, ni volen fer aquesta distinció entre persona i càrrec, per motius partidistes. Els és igual que vagin contra la presidència de la Generalitat, con tal que facin fora la persona, el sr. Torra.
I els partidaris de l’esperpent espanyol no són capaços ni d’entendre-ho. Només cal veure com s’han comportat els impresentables presidents que hi ha hagut fins ara. Ells són els amos del cortijo i el cortijo són ells.
I després en diuen democràcia plena…els d’allà i els d’aquí!.

cinto vilamala
cinto vilamala
17.11.2019  ·  23:32

Joan Rovira. Moltes gràcies per els seus comentaris.

Antoni López
Antoni López
18.11.2019  ·  00:12

Només saben castigar perquè no son prou intel·ligents per descobrir lo curts que son. El petit Sànchez el primer d’una llista que tendeix “a lo universal”,faltaria mas !

Gemma R.
Gemma R.
18.11.2019  ·  00:31

Defendre al President Torra és defendre la institució. Defendre la institució és defendre el país. Defendre el país és defendre la seva sobirania. Defendre la seva sobirania és defendre la nació. Defendre la nació és defendre els meus costums i els teus. La meva llengua i la teva. La de tots aquells que la tinguin com a materna o no, l’ estimen, la respecten, i saben que Catalunya está intrínsecament lligada a aquestes costums i a aquesta llengüa. Que els castells o les sardanes no s’ enténen si no enténs el nostre caràcter associacionista, de baix a dalt. El que ha tret el país endavant en contra de totes les obvietats i de tots els realismes màgics. El que ha fet que aquest poble sigui una au fènix, i transpunti sempre per la seva capacitat d’ avançar-se als temps tot i tenir un gran poder sempre a la contra. Tots aquells que somnien en veure Catalunya com una mera regió d’ Espanya, espantolitzada i anorreada, sàpiguen que això sería la mort del territori. Sense aquesta cultura que tant odien, només estarien en una regió portuaria, tant abandonada com la zona andalusa que limita amb África. Podría ésser la porta del continent més gran cap Europa, i en canvi té el 35% d’ atur. Un brindis a tots els catalanofòbs dins el territori, que aplaudeixen la repressió contra els que lluitem també per ells. Que la seva incultura i odi els porti ón mereixen. No seré jo qui s’ apiadi d’ ells. Estic amb tú President! Llum als ulls i força al braç! Ah, i que reventin els feixistes, pel mig i sense embrutar, que no tinc ganes de perdre el temps. Visca Catalunya lliure!

Albert Miret
Albert Miret
18.11.2019  ·  07:09

De fet és exactament el mateix que el sistema del nazisme a l’Alemanya del 40, on tots els alemanys no jueus tenien dret a denunciar als seus conciutadans jueus. Després la maquinària pseudopolítica utilitzava l’obedient sistema judicial per a enviar-los als camps de concentració i al final a la desaparició. Més tard ja no s’utilitzava ni la justícia, ho decidia la policia directament. Abans, la desaparició era amb la mort física a les càmeres de gas, ara pretenen que sigui amb la mort política. Ara i aquí, són tots els partits i organitzacions feixistes els que tenen dret a denunciar, prepotents i segurs que les seves acusacions seran acceptades, i ho són sistemàticament per uns jutges que no jutgen res, sinó que condemnen, són només botxins amb toga. En canvi, les denúncies per maltractaments o per injustícies flagrants fetes per independentistes, no s’accepten i sempre s’acaben “arxivant” a la paperera. Amb aquest sistema els nazis van convertir una societat que era més o menys normal amb una societat assassina, que odiava a mort aquells als que volien espoliar només perquè eren més rics, intel·ligents i espavilats que ells, i perquè eren d’una altra ètnia… Per cert, algú hi troba algun paral·lelisme amb la nostra situació actual? Esperarem que ens deportin?

jaume vall
jaume vall
18.11.2019  ·  08:26

Dur i encertat comentari d’Albert Miret. És així. Quant a l’editorial, completament d’acord en la idea de que el més important que busca l’estat espanyol no és carregar-se el President Torra, que també, sinó desprestigiar la institució de la Generalitat,. La volen tractar com si fos un govern autonòmic més, i no la secular, més antiga institució nacional que no pas són qualsevol de les espanyoles, per continuar a fer-nos mal.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
18.11.2019  ·  08:57

El Molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra Pla és el nostre president de ple dret, per tant te tot el meu recolzament.

Pere Grau
Pere Grau
18.11.2019  ·  09:10

No n’aprenen. Cada vegada que han aconseguit “apartar” un President de la Generalitat, el successor ha estat igual o “pitjor”. Pitjor per ells és clar… I al mateix temps augmenten la indignació ciutadana i no sols dels independentistes. Tot un exemple de “bona” política…

Ramon Caralt
Ramon Caralt
18.11.2019  ·  09:23

A mi em costa d’entendre per què s’hi presenta i no es queda a la plaça de Sant Jaume fent la feina de cada dia

Carme Garcia
Carme Garcia
18.11.2019  ·  09:24

El Sr.Partal, com sempre, ens fa veure clarament que avui es jutge Catalunya i les seves institucions.
Primer vull expressar la meva sorpresa al veure que la gent no ha sigut capaç d’anar a donar suport al President de TOTS, i a la institució GENERALITAT, que ens representa a tots.
En aquesta reacció, es veu clarament la manipulació, que exerceixen certs partits , mitjans de comunicació entre ells TV3 i Cat.Radio, i no diguem ja RAC1, que no s’han ocupat del cas del President, menystenir lo, ja que no pertany a cap partit que ells manipulan .
Vull donar suport al nostre President, que es l’únic que está al costat del poble , fent el que el poble demana, no hem val els que diun que se li ha demanat que fes plegar al Buch i d’altres coses i no ha fet cas. Tinguem clar que JxCat, esta dividid amb Pdcat, que vol el mateix destí que ER.

Gerber van
Gerber van
18.11.2019  ·  09:25

No oblidem el judici farça contre ex-president Artur Mas i els seus ministres per deixar fer el poble Catalá una consulta el 14N 2014. Encara ja no era president, el fet que va ser condemnat per una cosa complertament legal va ser igual de greu.

Si el president Torra sera condemnat, espero que aquesta vegada sabem reaccionar adequat. És a dir aixecar la suspensió la República, perquè en Espanya no hi ha justícia.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
18.11.2019  ·  09:32

Tristesa…continuem tots junts fins a la victòria.
Gràcies molt Honorable President!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
18.11.2019  ·  09:39

Gràcies, Vicent, per explicar-nos tan bé el sentit i el contingut de la lletra menuda que ens volen empassar en tots els seus posicionaments i atacs. Gràcies altra vegada i mil gràcies per tot el que ens saps comunicar.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
18.11.2019  ·  09:49

Cert, el feixista gobierno del regne d’espanya es comporta com ho va fer el govern naZi, ajudat també per la Judicatura (a l’igual que un sacerdot pederasta és una de les majors ignominies, un jutge corrupte, partidista i injust és també el màxim de la ignomínia) i ajudat per uns mitjans de comunicació que deshonoren la paraula “periodista”.
Al darrera de tots ells hi ha una monarquia imposada i una oligarquia económica castellana xuclant com sangoneres els recursos de Catalunya.

L’objectiu arrossegar a una població, majoritàriament descerebrada pels esmentats mitjans de comunicació, cap a una població assassina, com es va arrossegar a la població alemanya.

Però el desprestigi i menysteniment de la Institució de la Presidència va enfilar el seu rumb amb més fermesa ja pel 30G, quan el President del Parlament, Roger Torrent de la ER de Junqueras, va cedir a les pressions del colonitzador i l’egoisme drl seu partit, incomplint la promesa electoral de restablir al President legítim el MHP Carles Puigdemont.
Aquest menysteniment es va refermar i va continuar quan en Roger Torrent, de la ER de Junqueras, va sotmetre el Parlament Català als capricis prevaricador d’un jutge com en Llarena, i li va deixar que fos ell el que decidís qui podia ser o no diputat. Vergonyós!!!

Com aquestes, de submissió interesada per egoisme polític, un munt.
Simplement van aplanar el camí a que ara es vulgui descafeïnar una Institució com la Presidència de la Generalitat, deixant-la, com diu la editorial, en una mena devgestora administrativa, i menystenint que ha estat escollida per la majoria del poble català.

La Presidència de la Generalitat no pot estar mai a l’abast dels capricis de jutges injustos i polititzats. Només el Parlament, représentant de tots, tots, els catalans hauria de poder, si fos el cas, de decidir la seva destitució o inhabilitació.

Per cert, a les notícies de la ràdio he trobat a faltar l’acompanyament al judici del govern en ple, he sentit que hi era per exemple Marta Vilalta, però no he sentit res de Pere Aragonès ni del President del Parlament Roger Torrent.
És així? Tan mesquí? No m’ho puc creure.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.11.2019  ·  10:45

LA MANIOBRA

Un poder administratiu qualsevol del colonitzador té més poder que l’alta institució de la presidència del poder colonitzat. Seure el president Torra al banc dels acusats és d’aquelles humiliacions per les quals deleixen els tribunals inquisitorials.

I en aquesta línia menyspreen la institució i s’acarnissen amb la persona del president tractant-lo no pel càrrec polític sinó com un delinqüent que ha transgredit la llei i que mereix castic… Tot plegat per destruir, com diu Vicent, el caràcter polític la presidència de la Generalitat.

Per tot això, m’omple de tristesa veure la baixesa moral de qui aprofita l’atac de l’Estat per passar comptes a la Generalitat, al president… Avui les crítiques són armes per a l’enemic.

Defensem la Generalitat !

Jordi Alou
Jordi Alou
18.11.2019  ·  11:01

Treure VOX de l´interior del PP ja s´ha está comprovant que els estrategues del PP creuen tenir una eina mes eficaz pel poder tradicional per anar encontra dels opositors.
La constitució del 78 facilita a VOX entrar en les portes obertes del poder judicial i anar a sac. Increment de les acusacions contra de lleis i de drets fonamentals.
El PP presumirá que es un partit democràtic de centre dreta la feina bruta per VOX

Eduard Samarra
Eduard Samarra
18.11.2019  ·  11:23

Aquesta peça ens dóna tota la perspectiva necessària. https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1329242-presidents-represaliats.html

Això d’avui una aberració es vegi com es vegi. Em pregunto com ho podem fer servir a favor nostre.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
18.11.2019  ·  12:02

Si Ejpaña es vol carregar l’autonomia de una comunitat històrica com Catalunya, que collons els quedarà a la resta de comunitats del 147?
Quí demanava llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia?
Murcia, Cantàbria, Aragó, Castella……, quí?

Si us plau, marxem, DUI i cap endavant.

Roser Caminals
Roser Caminals
18.11.2019  ·  16:27

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/agusti-colomines-evident-estimat-tarda_442701_102.html

Aquest article és un contrapunt molt oportú al judici contra el president i la Generalitat.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
18.11.2019  ·  20:25

Es evident que la sentència , com en el cas del Suprem, ja està escrita. Es evident que tot forma part de la mateixa Causa General contra Catalunya, i dic Catalunya i no l’independentisme, perque el que es vol es anoerrar la nostra nació, com ho estant intentant des de fa segles . I quina resposta els hi donarem? I que faran els partits que conformen el Parlament, i la mateixa Institució? Fa pena, per dir-ho suament, el paper que juguen els Comuns i l’autoanomenat PSC.. Però i Esquerra? I JuntsxCat? Aniran a Madrid, com sempre a “pedigüeñar” algunes molles?? Soc del parer que cal una resposta dura i forta, al carrer, però també a les institucions. Prou de menyspreu! Se’ns estan rifant i nosaltres com a xaiets!!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies