El tribunal admet un document oficial de Colòmbia decisiu per a l’exculpació de Boye

El tribunal que a partir d’avui jutja a l’Audiència espanyola Gonzalo Boye, en una macrocausa per emblanquiment de diners del narcotràfic, ha admès una de les proves més determinants per a la defensa de l’advocat del president Carles Puigdemont. És el registre migratori de Colòmbia d’un altre dels acusats, Manuel González Rubio, amb les entrades i sortides d’aquest país durant uns dies en què l’acusació afirma que es va reunir amb Boye. Aquestes reunions, segons la fiscalia, es van fer al despatx de Boye a Madrid a mitjan febrer del 2017 i van servir per a acordar la falsificació d’uns documents per a ocultar que uns diners intervinguts per la policia procedien del narcotràfic. Però la documentació oficial del Ministeri de Relacions Exteriors de Colòmbia que ha aportat la defensa de Boye i que ara ha admès a la causa el tribunal demostra que és impossible que González Rubio es reunís amb Boye durant aquelles dates. Perquè no era a Espanya, sinó a Colòmbia.

La defensa de Boye, que va a càrrec de l’advocat Eduardo García Peña, va aconseguir fa poc una còpia certificada de les autoritats colombianes, segellada amb data del 24 d’octubre proppassat i que ha pogut consultar VilaWeb. En aquest document hi ha tota la llista d’entrades i sortides de Colòmbia de González Rubio de mitjan del 2016 a final del 2017, i hi consta que el 10 de febrer de 2017 va arribar a l’aeroport del Dorado, prop de Bogotà, provinent de Madrid. I que va tornar a Madrid el 21 de febrer.

A aquest empresari, González Rubio, i a quatre persones més, els van intervenir gairebé nou-cents mil euros a l’aeroport de Madrid quan anaven a Colòmbia el 6 de febrer de 2017. Ell va dir que eren diners seus que volia invertir en aquell país per a la seva empresa, dedicada a la seguretat; els hi van decomissar, i l’endemà passat, el 8 de febrer, va anar a veure Boye al seu despatx perquè com a advocat l’ajudés a recuperar-los. Així va començar un procediment d’obtenció de la documentació per a justificar que eren seus, que els havia obtingut amb la compra-venda de lletres de canvi amb garanties hipotecàries. L’endemà, el dia 9, se n’anà a Colòmbia. Va arribar-hi el dia 10, tal com consta en el registre migratori aportat ara a la causa. En va tornar el 22 i va arribar a Madrid el 23, on va aportar tot un gruix de documentació al despatx de Boye perquè l’incorporés en el procediment obert en el SEPBLAC, l’organisme espanyol de prevenció de l’emblanquiment de capital.

Però, fins ara, tant la policia, que sempre havia tingut accés a aquesta mateixa informació migratòria de González Rubio, com la fiscalia, havien omès la data de sortida de l’empresari de Madrid a Colòmbia, el 10 de febrer. Només havien informat de la data d’arribada, el dia 23. Així, doncs, no quedava clar tot el període en què havia estat fora d’Espanya i, per tant, no havia pogut participar en cap reunió al despatx de Boye a Madrid.

La qüestió central és si aquests diners eren de González Rubio i els volia invertir per a la seva empresa o bé si, tal com diu la fiscalia, eren beneficis de la venda de la droga obtinguts per una trama dirigida per José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, i González Rubio pretenia treure’ls d’amagat de l’estat espanyol. L’acusació afirma que la participació de Boye va ser decisiva per a ocultar-ne aquest origen amb documents falsos. Però hi ha unes quantes proves aportades per la seva defensa que ho qüestionen, i n’hi ha d’altres –com aquesta darrera- que desmenteixen que hi hagués les reunions preparatòries de la suposada argúcia que la policia i la fiscalia diuen que hi va haver.

En aquesta primera jornada de judici, l’advocat de Boye, García Peña, ha fet avinent al president del tribunal, Félix Alonso Guevara, la incorporació d’aquest nou document, i també ha demanat la nul·litat de les actes d’entrada i escorcoll al seu despatx i a casa seva l’octubre del 2019, a més de tres dels documents intervinguts, perquè es tracta d’informació sobre l’estratègia de defensa de Boye. “Aquest decomís no es pot entendre com un instrument del delicte, no és cap prova directa ni indirecta, és l’estratègia de l’advocat, que hauria hagut de restar fora de la causa; en canvi, els documents es van donar a la fiscalia, a la policia i a totes les parts quan es va aixecar el secret. Això causa indefensió”, ha dit García Peña.