L’artista Jordi Pericot i el galerista Miguel Marcos, premis d’honor a la Nit del Galerisme

  • Els premis GAC també han destacat les galeries Mayoral, A|34, Artur Ramon Art, Palmadotze i RocioSantaCruz i les comissàries de l’exposició "Miró-Picasso", entre més

VilaWeb
Montserrat Serra
28.05.2024 - 21:00
Actualització: 29.05.2024 - 08:07

La Nit del Galerisme, que acull el lliurament dels dissetens premis GAC, organitzats per l’associació Galeries d’Art de Catalunya, ha reconegut amb els premis d’honor la trajectòria de l’artista Jordi Pericot i la del galerista Miguel Marcos. Pericot no ha pogut recollir el premi perquè li han hagut de fer una intervenció a l’hospital. Tal com s’ha encarregat de recordar Pilar Parcerisas, presidenta del jurat, Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un artista important que compta amb una llarga trajectòria (enguany arriba als 93 anys). Per Parcerisas, “Pericot cal que sigui reconegut sobretot per la seva aportació a l’art cinètic”. “Als anys seixanta i setanta del segle XX, amb el suport de René Metràs i formant part del grup MENTE, va endinsar-se en l’art geomètric, un art que va derivar cap al cinetisme”, ha recordat. Pericot és considerat un artista total, perquè a més d’artista visual també s’ha dedicat a l’estudi i la investigació, ha estat professor i pedagog, realitzador cinematogràfic, autor, editor i impulsor d’unes quantes propostes culturals d’avantguarda. La seva obra ha tingut una presència internacional. Va participar en la Biennal de Venècia el 1973 i la seva obra es troba en museus d’art contemporani d’Ottawa, Iowa, Hèlsinki, Santiago de Xile, Madrid, Sevilla i Eivissa. Al seu poble, el Masnou, el 2012 es va inaugurar l’Espai d’Art Cinètic Jordi Pericot. Darrerament, ha fet una donació important d’obra seva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i també hi ha obra seva al Fons d’Art del Diari Avui que custodia el Museu d’Art de Girona. Per Parcerisas, “el premi és una manera de recuperar un moment històric, el cinetisme, que a Catalunya ha quedat totalment oblidat”.

Quant al galerista Miguel Marcos, aquests darrers vint-i-cinc anys ha desenvolupat la seva carrera de galerista a Barcelona. Va ser el responsable de projectar la carrera de Joan Brossa com a artista visual i de fer-lo conèixer internacionalment, entre més, a Alemanya i la Xina. Marcos va anar fent una col·lecció d’obres de Joan Brossa que actualment es troben a l’IVAM de València.

Miguel Marcos ha explicat que el món del galerisme, segons la seva opinió, es troba en un moment crític, comercialment parlant. Considera que hi ha massa associacions de galeristes i que caldria articular-ne una de sola per tenir més força, convertir-se en un lobby, per poder reclamar i reivindicar qüestions com l’IVA, que en estats com el francès és del 9% en el camp de les obres d’art, mentre que a l’estat espanyol s’aplica el 21%. “En condicions com aquestes, sé que no podem ser competitius. Per a mi, el galerista és l’eix de transmissió entre el creador i el mercat. Perquè el mercat no són les subhastes, sinó que som els galeristes”, ha dit Miguel Marcos. I ha continuat dient: “Jo vinc d’uns anys d’il·lusió i avui veig que el públic ja no valora ni fa costat a l’art contemporani. Però és fals que només comprin obres d’art els rics. Per altra banda, els galeristes fem una feina cultural molt important. I el que demano a les administracions és una política de compra real. I això no és demanar almoina. Vaig apostar per Barcelona com a ciutat de futur. Encara ho espero. Però la realitat és que després dels Jocs Olímpics es va acabar la festa.”

Els altres premiats

El premi a la galeria d’art per la millor programació ha estat per a la Galeria Mayoral. Per haver excel·lit en l’exposició d’artistes que podem considerar clàssics contemporanis del segle XX i alhora explorar nous valors que poden integrar-se en la història de l’art actual mitjançant la seva presència en el mercat. Al costat de figures com Picasso, Antonio Saura, Tàpies i Miró en diàleg, durant l’any 2023 ha programat Jordi Alcaraz, Eulàlia Grau i feminismes en l’exposició “Breaking the rules”, tot cercant un equilibri entre passat i present.

El premi a la galeria d’art per la millor exposició, categoria artista consolidat, l’ha rebut Artur Ramon Art per “Matèria i origen”, de Claudi Casanovas, pel paper renovador de la ceràmica contemporània, que ha mostrat un cop més aquest autor en aquesta exposició.

El premi a la galeria d’art per la millor exposició, categoria artista mitja carrera, ha estat per a la Galeria Palmadotze per “Polka”, de Sabine Finkenauer. Per haver sabut reconnectar amb el vessant més líric del llegat de les avantguardes històriques del segle XX, especialment amb l’obra abstracta i evocadora de Paul Klee, molt lligada a la natura, la poesia i la música, però també amb els desenvolupaments formals i cromàtics de Robert i Sonia Delaunay.

El premi a la galeria d’art per la millor exposició, categoria artista emergent l’ha rebut la Galeria RocioSantaCruz per l’exposició “2B”, d’Andrés Torres. Per una trajectòria llarga i una empremta fonda i rica a Barcelona i enguany concretament per la seva exposició “2B, To Be”, d’Andrés Torres, emplaçada a l’agenda expositiva d’ArtsLibris Barcelona 2023 i Art Nou 2023 – Festival d’Art Emergent de Barcelona i l’Hospitalet.

El premi a la galeria d’art per la millor exposició històrica ha reconegut A|34 per “Tàpies. Itineraris”, pel rigor en la construcció d’una mirada retrospectiva a l’obra del pintor Antoni Tàpies, amb motiu de la celebració del seu centenari, amb poques obres molt escollides de diferents moments i períodes, que amb un cop d’ull permetien de copsar la dimensió, còsmica, sacra i humana de la creació d’aquest artista.

El premi al comissariat l’han rebut Teresa Montaner, Sònia Villegas, Margarida Cortadella i Elena Llorens, per l’exposició “Miró-Picasso”. Per haver estat un esdeveniment excepcional, un projecte de gran complexitat i ambició resolt de manera brillant des de la seva curadoria, per tal d’assenyalar les relacions creuades entre dues figures cabdals de la cultura moderna, Pablo Picasso i Joan Miró. El Museu Picasso i la Fundació Miró han unit les seves forces per fer una presentació complexa i arborescent del tema, amb obres provinents de les principals col·leccions del món.

El premi a la crítica se l’ha endut Eduard Camps, per l’anàlisi del fet artístic mitjançant una immersió profunda en la creació com a fet cultural que travessa disciplines i bascula del passat al present. La seva formació en filosofia i història de l’art li permet d’afrontar un diàleg amb l’art des d’un punt de vista obert al pensament contemporani, a la literatura i a l’estètica visual del món d’avui.

El premi al col·leccionisme ha estat per a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell, per la seva continuïtat a l’hora de donar suport incansable a l’art, als artistes i a les galeries, amb una col·lecció d’art contemporani de les més riques del país, que reflecteix l’estat de la creació artística de les darreres dècades en una dimensió històrica, temàtica i evolutiva.

El premi al mitjà de comunicació ha estat per al suplement cultural Babelia, del diari El País, per ser una edició de referència en llengua castellana a tot el món.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any