El director general de Patrimoni Artístic i Cultural de la Generalitat que va comprar les 44 obres de Sixena que fins al passat 11 de desembre eren al Museu de Lleida, Jordi Bonet, ha assegurat que les van adquirir per ‘salvar-les’ i ha recriminat a l’Aragó que ara ‘no s’hi val a canviar la realitat i dir que les vam usurpar’. En una entrevista concedida a l’ACN, Bonet lamenta que als qui al seu dia els hauria tocat conservar el patrimoni, és a dir el govern d’Aragó, no van mostrar interès a comprar els obres a les monges amb ‘l’excusa que no tenien diners’. Així mateix, qui va ser màxim responsable del patrimoni cultural entre els anys 1981 i 1984, remarca que la Generalitat va pagar a les monges el que se’ls va demanar per les obres, 10 milions de pessetes, ‘sense regatejar res’ i amb prèvia autorització del govern de l’Aragó. Bonet defensa que ho van fer amb el doble objectiu de protegir un conjunt artístic que es podia veure disgregat per mig món i perquè la comunitat de religioses necessitava diners per finançar el monestir que s’estaven construint a Valldoreix.

Tot i que de molts ‘petits detalls’ no se’n recorda perquè en fa una ‘pila d’anys’, de la compra dels béns de Sixena Jordi Bonet remarca que abans de tirar endavant l’operació es va posar dues vegades en contacte amb el govern d’Aragó. La primera va ser per explicar-los que a Catalunya hi havia aquestes peces que provenien d’una part de la seva comunitat i que, per tant, se n’havien de fer càrrec. Davant la negativa, van tornar-s’hi a posar en contacte per informar-los que, si ells no hi estaven interessats, la Generalitat les compraria.

Des d’Aragó van ser clars en assegurar que no tenien diners per a comprar-les i Bonet va pensar de seguida que ‘era un excusa’ i que, per tant, ‘no els interessaven’. En aquest sentit, va tirar endavant la compra entenent que hi ha aspectes que sovint no es valoren ‘per ignorància’ fins passats els anys. Defensa que si Catalunya no s’hagués adquirit totes les obres en un mateix lot ‘s’haurien escampat’ i la col·lecció hagués quedat descomposta.

Bonet recorda que fins fa una dècada, Vilanova de Sixena havia format part del Bisbat de Lleida des del segle IX, més de 1.000 anys, i que per tant, la lògica és que les obres anessin al Museu de Lleida perquè ‘tant se’ls en donava a Saragossa’.

Tanmateix, creu que en el moment que les obres han tingut un valor, des de la banda aragonesa s’ha volgut fer veure ‘com si nosaltres, en lloc de protegir-les i salvar-les ens les haguéssim volgut quedar sense pagar res, i vam pagar el que se’ns va demanar’. Deu milions de pessetes, ‘sense regatejar’, reitera l’exresponsable de patrimoni del Govern, que també afegeix que aquesta era una de les feines pròpies del seu càrrec.

Documentar la compra d’unes obres que eren a Catalunya

Bonet recorda que les obres ja eren a Catalunya en el moment de l’adquisició i que quan les va anar a veure estaven en un estat de conservació ‘normal’, propi del ‘valor que no li va saber donar la gent que n’eren els propietaris’. Aleshores es va encarregar de documentar totes les compres, un fet que la sentència provisional ha posat en dubte per justificar el seu retorn a l’Aragó.

Bonet lamenta que tot plegat hagi acabat als jutjats i no té cap dubte que la situació té un rerefons polític que se sustenta en la base que ‘Aragó no seria res si no hagués estat per Catalunya’. Cal destacar, que durant el judici que es va celebrar el febrer de 2015 a Osca per determinar la propietat de les peces, no es va citar a declarar Bonet per explicar com va anar el procediment de compra.

Una iniciativa de les monges de Sixena

Van ser les mateixes monges de Sixena les que van oferir les obres a la Generalitat. L’orde religiós va haver de marxar del monestir de Vilanova de Sixena als anys setanta pel seu mal estat de conservació i es van integrar a l’orde Santjoanista de Barcelona. Les monges volien fer un nou convent a Valldoreix i necessitaven diners per finançar-lo. És per això que van decidir vendre les obres del monestir i va ser aleshores quan va intervenir Bonet amb la doble funció de preservar el patrimoni i evitar que les monges es quedessin sense sostre.

Finalment, i en relació a les crítiques que han arribat des de l’Aragó sobre l’estat de conservació de les obres a Catalunya una vegada han estat traslladades a Sixena, Bonet nega rotundament que no s’hagin cuidat prou i retreu als aragonesos que quan se n’havien de fer càrrec se’n van desentendre al·legant que no tenien diners.

En aquest sentit, troba lògic que les peces hagin estat tots aquests anys al Museu de Lleida, que està molt més a prop de Sixena que no Saragossa, ja que hi ha ‘un desert pel mig que ara s’ha mirat de regar’. Per tot plegat, Bonet creu que quan es vol defensar una decisió ‘pràcticament indefensable, un sense adonar-te’n acabes dient mentides’ i això és el que ha acabat passant amb l’Aragó i la justícia que ha ordenat el trasllat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb