Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

En el vostre treball sobre l’origen de la vida, trobeu necessari definir què és la vida?
És una bona qüestió, perquè de definicions de vida n’hi ha moltes. Una vegada ho vaig discutir amb dos amics molt llestos, Robert Pascal i Addy Pross, i vam estar en un restaurant escrivint definicions en tovallons de paper. Ens vam posar d’acord que, més que una definició, necessitàvem parlar de què és estar viu. Gràficament ho podríem representar en una escala, amb el que tot el món entén que no és viu, en l’esglaó més baix i allò que tothom entén que és viu, en el més alt. Entremig és on tenim el debat i, sobretot, saber com passem d’un a l’altre: Amb una línia d’ascens progressiu? Ho dubte. Tot d’una? Molt improbable. Potser a través de salts discrets que representen innovacions evolutives que porten el sistema d’un estat inert en equilibri a un estat més complex, allunyat de l’equilibri. Identificar aquestes transicions discretes, aquests esglaons, és la nostra tasca.

En quin esglaó posaríeu la vostra investigació?
Nosaltres estudiem com apareixerien els monòmers més simples per construir les cèl·lules primitives: aminoàcids (els monòmers de les proteïnes), nucleòtids (els monòmers dels àcids nucleics), els components dels lípids de les membranes, tot allò que constitueix el fonament químic de la vida.

És a dir, exploreu els orígens químics de la vida. Sabrem mai com va passar?
No com va passar exactament però sí com podria haver succeït en termes químics molt específics. Em sembla que si la gent sent la incertesa de com de clara serà la resposta és perquè subestimen el potencial del que la química pot arribar a fer. La química té el potencial d’escriure la majoria de les regles, per exemple com els subsistemes de la biologia estructural i cel·lular interaccionen i s’integren en sistemes més complexos. Els físics tenen molt bones preguntes, per exemple, l’origen de l’univers. Els biòlegs poden atacar grans qüestions, relacionades amb el càncer o l’evolució. Si preguntes a la gent et dirà que els reptes de la química són aconseguir nous materials, per exemple. Però la pregunta més gran que es poden fer els químics és com aparegué la vida. No tenim proves absolutes sobre el Big Bang, però disposarem de demostracions experimentals de l’origen de la vida. Això seria la major contribució a les ciències naturals.

john-sutherland-secondEn tot cas no sembla possible solucionar-ho només amb la química.
Fixen-se que he dit «ciències naturals». Ara tenim aquestes divisions en departaments, instituts, laboratoris. Però si vols resoldre un gran problema, i això és el de l’origen de la vida, necessites informació sobre la formació del planeta, la història de les col·lisions amb asteroides i cometes, necessites química inorgànica, orgànica i química-física, necessites biologia… Si vols dissenyar un institut sobre l’origen de la vida o establir una xarxa de científics dedicats a l’estudi de l’origen de la vida, necessàriament has de travessar fronteres. Irònicament, l’evolució de la recerca i de l’ensenyament universitari no ens porta a l’estructura ideal per abordar una qüestió com la de l’origen de la vida.

I tanmateix, vostè ha trobat ací, a l’MRC-LMB, un centre de biologia molecular, l’ambient i el suport necessaris. Com ho justifica, això d’investigar l’origen de la vida envoltat de científics treballant en l’àmbit biomèdic?
La meitat del meu finançament prové de l’MRC. Aquesta és una institució singular que des del començament ha confiat en la investigació de qualitat sense impacte immediat. És a dir, l’MRC dóna suport a una diversitat de projectes, alguns de ciència bàsica, de resultats a llarg termini, i d’altres de més aplicats. Per exemple el cas de Francis Crick. La seua recerca sobre l’estructura del DNA mai fou motivada per cap consideració monetària o per si tindria cap aplicació mèdica. Ell volia saber com funciona la vida i l’MRC li va deixar estudiar un tema d’interès. No hi ha dubte que la troballa de la doble hèlix ha tingut un valor enorme per a la salut. Ara, com encaixa ací el meu treball? Si vols millorar la salut humana, necessites comprendre la biologia. Si vols comprendre la biologia, has d’entendre la història i la història inclou l’origen. A mi m’interessa esbrinar quins són els orígens químics dels components biològics.

Aquest model de l’MRC no es pot dir que siga el més general…
No, per desgràcia. El Regne Unit i els Estats Units han seguit una deriva desafortunada. Cada vegada més l’educació s’entén com un combustible de l’economia i la ciència com una manera de produir diners.

Llig l’entrevista sencera a la web de Mètode.

Paola Marco-Casanova. Investigadora postdoctoral associada al Queens’ College. Protein and Nucleic Acid Chemistry Division, Medical Research Council-Laboratory of Molecular Biology, Cambridge.
Juli Peretó. Professor titular i investigador a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Universitat de València.
.

Què és Mètode? 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.