Avui comencen els Jocs Olímpics de Tòquio 2020. La tradició diu que els jocs es marquen amb la ciutat i l’any i no deixa de ser un símbol evident de les dificultats que vivim tots plegats que els jocs del 2020 es facen el 2021.

Evidentment, Tòquio 2020 ha estat víctima de l’efecte de la pandèmia i de l’excepcionalitat del món d’ençà del començament de l’any passat. Però, més enllà d’això, el model dels jocs olímpics, l’aparatositat que inclouen, és clar que es troba en crisi.

Sobre això, tan sols una dada. Ahir la ciutat australiana de Brisbane va ser proclamada amfitriona dels jocs del 2032 però no hi havia cap més candidata. Els jocs anteriors, els del 2024 i el 2028, ja s’adjudicaren en un format estrany, amb una sola competició entre cinc ciutats per a triar-ne dues, que van ser les dues úniques que al final continuaven oferint la seu. I, sobre els jocs d’hivern, n’hi ha prou de recordar que els darrers que s’atorgaren, els del 2026, van començar amb una llista de set ciutats candidates i al final en van restar dues i prou. Ja és molt lluny, doncs, aquella competició per a ser seu dels jocs del 2004, en què es van batre rècords perquè s’hi arribaren a presentar onze ciutats candidates. La pompositat dels jocs i tot allò que els envolta –també la corrupció i la política– fa molt de mal a una idea que com més va més costa de vendre.

I, en aquesta línia, és especialment significatiu que aquests darrers anys un seguit de ciutats candidates hagen sotmès a referèndum si havien de continuar o no i la reacció popular haja estat contrària. En els jocs d’hivern, fou el cas de la ciutat suïssa de Sió. A Graz, a Àustria, el comitè organitzador també va retirar la candidatura després de veure que perdrien el referèndum. El referèndum també es va perdre a Innsbruck, amb la qual cosa les dues ciutats que Àustria proposava als Jocs d’Hivern del 2026 van desaparèixer del mapa. A Suïssa, a més de Graz, Sankt Moritz i Davos també van fer referèndums per a veure si s’havien de presentar i els van perdre molt clarament. I tant a Calgary com a Munic el projecte el tombà també l’oposició popular. Quant als jocs d’estiu, Hamburg va retirar la candidatura als del 2024 després d’un referèndum en què els ciutadans hi votaren en contra i Boston es va retirar de la mateixa convocatòria per la previsió que perdrien clarament si sotmetien la candidatura a votació popular.

Són dades que remarquen que el format dels jocs olímpics, i el COI com a organització que els atorga, són qüestionats socialment arreu del món, d’una manera ben clara. Una tendència que en un món postpandèmic fa preveure un futur molt complicat per a allò que un dia fou l’espectacle més gran del món. I això, sens dubte, hauria d’alertar el nostre país, ara que Barcelona, amb alguns municipis del Pirineu, vol presentar candidatura als jocs d’hivern. Hi ha raons de sobres, sense haver de recórrer al debat planetari, per a criticar aquest projecte i oposar-s’hi. Però és que, a més, hi ha una tendència mundial de rebuig a l’actual model dels jocs olímpics, que és massa significativa per a eludir-la i tirar pel dret.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.