Joana Gomila: “El cartell d’enguany no és cap porta oberta al debat sobre les dones de Sant Joan, crec que s’ha confós”

Entrevista a la batllessa de Ciutadella de Menorca poques hores abans de començar les festes de Sant Joan recuperades després de la padèmia

VilaWeb
Joana Gomila, batllessa de Ciutadella (Fotografia: Prats i Camps)
Esperança Camps Barber
17.06.2022 - 21:40
Actualització: 18.06.2022 - 05:48

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Amb la celebració del Dia del Be, Ciutadella comença demà, oficialment, les festes de Sant Joan. El primer toc de flabiol serà a les nou en punt al carrer de Santa Clara, al casal de Ca en Simó. Però, primer, el tambor sonarà tres vegades. La festa esclatarà i quedaran enrere dos anys de restriccions, de dolor i d’incertesa causats per la pandèmia. Això serà únicament el pròleg de què pot succeir els dies 23 i 24 a la ciutat. Enguany, s’hi han inscrit 199 cavallers i 275 cavalls.

Després del parèntesi d’aquests dos darrers anys, també s’espera l’arribada de milers de visitants amb ganes de recuperar sensacions i d’experimentar la festa per primera vegada. Les navilieres que uneixen els ports d’Alcúdia i Ciutadella no deixen d’ampliar l’oferta de places. Fa uns dies, es parlava que podien arribar 22.000 persones des de Mallorca, i ara ja en podrien ser 30.000. Això, sense tenir en compte els visitants que arriben a l’illa per l’aeroport i els qui arriben en vaixell al port de Maó.

Per a prevenir daltabaixos, hi ha un pla director de seguretat que coordina tots els serveis de prevenció, de seguretat i sanitaris. També s’ha fet la campanya de publicitat habitual per a demanar tant als menorquins com als visitants que es respecti la festa.

En aquesta entrevista, Joana Gomila, la batllessa de Ciutadella, explica com s’ha preparat la ciutat per fer front a la massificació i als excessos.

El cartell de les festes, obra de Corretja Genestar.

Com està Ciutadella després de dos anys sense celebrar la festa?
—Hi ha moltes ganes. Les festes han fet molta falta aquests dos anys. A l’ajuntament hem tornat a posar en marxa la maquinària perquè tot funcioni. Ve molta gent, hi ha molts de cavalls, que és una cosa que hem de tenir en compte. I és molt important tenir-ho tot a punt per fer complir el pla director de seguretat. Hi intervenen forces de seguretat, la brigada municipal, el departament de festes… Hi ha moltes coses a tenir en compte.

Es parla de l’arribada de milers de persones, que Ciutadella potser doblarà la població. Teniu previsions de l’ocupació hotelera?
—No. Nosaltres hem de planificar i programar independentment de la gent que vengui. És pensat per a complir amb el pla director.

Què té en compte, aquest pla director?
—El pla d’autoprotecció del Pla i del Born, per vigilar que no se superi la cabuda màxima permesa, o al primer toc de flabiol. Comptam amb la nostra policia local, a més de la que ha vingut d’altres municipis a reforçar, protecció civil, els voluntaris de Sant Joan, la policia espanyola… Hi ha també tota la logística necessària, com ara la il·luminació, l’arena pels carrers…

Tot això ja comença el Dia del Be?
—Hi ha reforços de policia, però el gruix dels reforços és per als dos dies de Sant Joan i el dia dels festers, el 22 al vespre. També es reforça els vespres, a les zones de lleure.

Heu fet uns vídeos de conscienciació, una campanya publicitària que demana respecte a tothom, feta amb gent de Ciutadella.
—D’ençà que vam implantar el pla director de seguretat, vam començar a fer aquestes campanyes de conscienciació. És molt important fer entendre que s’han d’evitar els excessos, que s’ha de fer passadís al Pla, dur el calçat adequat, respectar els cavalls i els cavallers… Cada any cercam un enfocament diferent. És molt important recordar a la gent, tant als ciutadellencs com els visitants, que hem de fer festa amb respecte. Entenem que la festa està prou publicitada. No cal fer vídeos on es vegi el caragol del Born o el caragol del Pla, això ja ho coneix tothom. No volem fer propaganda de Sant Joan. Volem gaudir de la festa i, per tant, s’ha de tenir en compte què representa per a nosaltres Sant Joan.

Un dels grans maldecaps és la massificació combinada amb els excessos. Això s’ha accentuat molt els darrers anys.
—A Menorca han canviat moltes coses, amb el temps. Fa quaranta anys, podies anar a nedar el mes d’agost sense cap problema a qualsevol platja. Avui, el mes d’agost, no podem anar a nedar pràcticament enlloc. Les festes, la de Ciutadella i les de qualsevol altre poble, s’han massificat. Sant Joan és la primera, és la més popular, però, segurament, si anam a Ferreries o al Migjorn i demanam què troben de les festes d’ara, la resposta serà la mateixa. Massa gent, la plaça plena. Passa que nosaltres tenim unes festes que duren molt més temps, que són més populars, que són a principi d’estiu, i fa que vengui més gent. El canvi no és només de Sant Joan. És el canvi de ser Menorca una illa turística.

És un debat obert, aquest de la massificació. Se’n parla, però sembla que és complicat aconseguir una solució.
—Hem de veure quines són les possibles solucions. També és cert que cal veure si les solucions que donarien els ciutadans de carrer són viables o no. Els qui gestionam hem de veure si són vàlides jurídicament. A vegades, la gent diu “que no vengui cap vaixell per Sant Joan!” Això no ho podem decidir nosaltres. Els vaixells han de poder venir, perquè la gent té dret al lliure moviment. Una altra cosa és que regulem com vénen. Moltes vegades, les solucions no són fàcils i totes han de tenir una base jurídica.

De tota manera, Josep Castells, diputat de Més per Menorca, va proposar al parlament que el govern regulés el trànsit marítim al port de Son Blanc per evitar la massificació aquests dies.
—Però no parlava només de Sant Joan.

Va fer la intervenció quan el diari Menorca acabava de publicar que vindrien milers de persones de Mallorca per Son Blanc. Va dir que justament aquest port sí que és competència del govern.
—Ho dic en el sentit que no es poden fer les coses per Sant Joan i prou. És un debat que s’ha d’estudiar molt bé i s’ha d’analitzar i s’ha de veure en tots els paràmetres. S’ha de mirar tot. Potser ens hem de plantejar que la indústria tengui més força a l’illa, i no tant el turisme… És un exemple. És un debat que va més enllà de si volem més turisme o menys. Com volem diversificar la nostra economia. Com volem que Menorca avanci.

Sense moure’ns encara de Sant Joan, hi ha l’altre debat mig obert damunt la taula, que és la presència de dones pageses a la cavalcada.
—Jo consider que qualsevol cosa relacionada amb Sant Joan, ja sigui aquesta de les dones, els protocols, la massificació, el paper de l’ajuntament, el que sigui, s’ha de fer en el marc de la Junta Municipal de Sant Joan. Allà hi ha les diferents visions dels participants de la festa. Hi ha voluntaris de Sant Joan, hi ha junta de caixers, hi ha polítics i veïns. Entre tots, rallam de tot. No dic que no s’hagi de rallar. Dic que qualsevol tema relacionat amb Sant Joan, s’ha de debatre entre tots, i entre tots vol dir entre els diferents estaments que formam la societat relacionats amb la societat. I jo crec que això és el marc de la Junta Municipal de Sant Joan.

El cartell que heu triat enguany, una filleta que somnia de ser cavalleressa quan sigui gran, és una invitació a aquest debat?
—Crec que s’ha confós la cosa. Quan es tria un cartell, es tria sense saber-ne el lema. El que ha fet l’enrenou és el lema, que, al cap i a la fi, és una decisió de qui fa el cartell. S’ha volgut fer veure que l’ajuntament o el jurat havia triat el cartell pel lema, i no és cert. El jurat va triar el cartell per la foto, i el significat que li ha donat la persona que l’ha presentat és una cosa personal, d’ella. Crec que s’ha confós.

Per tant, no és una porta oberta a obrir el debat?
—No és ni una porta oberta ni una porta no oberta. La gent es presenta al concurs, el jurat deixa cinc o sis finalistes i després es fa l’elecció final. El jurat el formen tècnics i un parell de polítics. El lema el posa qui lliura el cartell i no el veim fins que no hem decidit la imatge guanyadora. Pensar que és una premonició… Potser la persona que el va fer sí que volia expressar més cosa, però nosaltres el vam triar perquè era el que ens agradava més. Com a imatge.

Per tant, quan s’obrirà el debat?
—La Junta Municipal de Sant Joan està oberta a xerrar de qualsevol tema relacionat amb les festes, entre els quals, la massificació, els protocols, el paper de l’ajuntament… Si aquest és un tema que surt allà, es tractarà, com qualsevol altre. Pensar que Sant Joan només té el problema de les dones… Hi ha moltes altres coses que s’han de posar damunt la taula.

Quines serien aquestes qüestions?
—Entre els objectius, n’hi ha molts. La idea és debatre i xerrar de tot allò relacionat amb Sant Joan, amb les diferents visions. Jo això ho trob molt important.

Hi haurà punts liles, enguany, per Sant Joan?
—Sí, en col·laboració amb el Consell, que en posa a totes les festes patronals de l’illa. Les festes no són excusa per a fer qualsevol cosa.

Teniu cap recomanació per als visitants?
—La recomanació és per a tothom: respectar les festes i respectar totes les recomanacions del pla director per poder fer una festa sana, amb respecte a l’essència. El govern també fa aquesta campanya que diu que les festes no són excusa per a fer qualsevol cosa.

La constitució dels ajuntaments, després de les eleccions, és abans de Sant Joan, oi?
—Les dues vegades ens ha coincidit amb el Dissabte del Be.

Això vol dir que, com que ja heu anunciat que no tornareu a optar a la batllia, aquest és el darrer Sant Joan que viureu dalt la Sala. Només n’haureu viscut dos, aquesta legislatura.
—Ens ha fet falta aquell ambient, però com que amb la covid hem deixat de fer qualsevol cosa que ens agradava… Hem deixat de poder anar a segons quins llocs, d’anar amb amics, d’abraçar-nos amb la gent… Ho hem hagut de deixar tot, i Sant Joan ha format part de les restriccions generals.

Les viureu d’una manera especial, idò?
—La veritat és que per Sant Joan t’ho passes millor quan no ets batllessa i no tens cap més preocupació que fer festa. Per tant, la veritat és que no sé si m’estim més viure-ho com a batllessa o com a ciutadellenca. La part que sí que és polida com a batllessa és el Dia del Be, quan reps la comitiva, o la convidada, que són moments emotius, però per a la resta, m’estim més ser una ciutadellenca normal i corrent, sense cap preocupació per si les coses funcionen.

Quina reflexió us ha dut a deixar la vida municipal per anar a les llistes del Parlament de les Illes Balears?
—Farà vuit anys que sóc batllessa, però vaig ser dos anys regidora d’Hisenda i dos anys més, regidora a l’oposició. Crec que ja he aportat tot el que podia aportar a l’administració local. Setze anys de fer feina a l’ajuntament per millorar el meu poble, em sembla un bon bagatge, sincerament. Em van proposar d’anar al parlament, i vaig reflexionar-hi. M’he adonat que moltes vegades es fan moltes lleis al parlament sense tenir en compte els municipis, que és allà on van a parar la majoria. Si fan una llei d’urbanisme, els ajuntaments l’han d’aplicar. Si fan una llei de coordinació local, som nosaltres que l’hem d’aplicar a la nostra policia local. La majoria afecten, d’una manera o una altra, els municipis. I crec que és important aquesta visió municipalista que puc aportar. Cal que se senti la veu dels municipis al parlament i vull ajudar Més per Menorca en aquest sentit.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes