El cap de setmana vinent, del 16 al 18 de maig, es farà el quaranta-quatrè Saló del Còmic de Barcelona, a Montjuïc, amb la presència de desenes d’editorials i centenars d’activitats, entorn de tots els vessants del còmic. La cita més important del sector al país dóna peu a parlar d’un dels ninotaires més desconeguts de casa nostra, malgrat que al principi del segle passat va ésser un nom molt destacat en el dibuix i la pintura a Egipte, a l’altra riba de la Mediterrània.

Parlem de Joan Sintes Blasco, nascut segons unes fonts el primer de gener de 1888 a Alger en el si d’una de les nombrosíssimes famílies menorquines que, com la branca materna d’Albert Camus, van deixar l’illa el 1830 per instal·lar-se a la colònia francesa d’Algèria. Unes altres fonts, amb tot, consideren que les arrels familiars caldria cercar-les més aviat al País Valencià. I encara unes altres, més minoritàries, situen l’origen de la família Sintes Blasco al Principat.

Sigui com sigui, a la primera dècada del segle XX ja trobem Joan Sintes a Egipte, seguint una invitació del príncep Youssef Kamal per a ingressar com a professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts del Caire, fun­dada el 1908 i dirigida inicialment pel pin­tor Marie­ Ga­briel Biessy (1854-1935). Juntament amb alguns companys seus de l’escola, com el pin­tor francès Roger Bré­val i el savoià Pie­rre-Beppi Mar­tin, a més de l’escultor local Mahmud Mukhtar, el 1924 va ser un dels impulsors del grup artístic anomenat la Qui­mera, al ser­vei de la pro­mo­ció de la cul­tura i l’art a Egipte. Malgrat que no va abandonar mai la pintura paisatgista, amb què expressava “amb una personalitat excepcional l’esplendor de les jornades egípcies”, a la mateixa dècada Sintes es va començar a introduir gradualment en l’art de la caricatura, col·laborant amb un bon nombre de publicacions tant del Caire com d’Alexandria.

Els anys 1920 i 1930, amb un domini perfecte de l’àrab egipci, podem descobrir la seva signatura al peu de dibuixos publicats en capçaleres de l’editorial Dar Al-Hilal, com ara Al-Ithnayn, Al-Mussawar i Images, i també a La Semaine Égyptienne i la revista satírica Goha, que va dirigir. Al setmanari polític L’Égypte Nouvelle, Sintes va tenir una secció molt destacada, “Les hommes du jour”, amb retrats i comentaris mordaços –i temuts– de personalitats de la vida política i cultural del Caire. I es va acabar convertint, fins i tot, en el cap d’art i ninotaire principal de la publicació Al-Kashkul, el setmanari humorístic del partit nacionalista i liberal Wafd, el més influent de l’època a Egipte, gràcies a unes cari­ca­tu­res pensades per al gran públic.

Tant el nombre de col·laboracions en revistes del país com la posició preeminent en algunes capçaleres demostren que el pintor i dibuixant Joan Sintes, malgrat un caràcter modest i poc avesat a l’exposició pública, va esdevenir en el període d’entreguerres un pioner en el terreny de la caricatura a Egipte, capaç de reflectir la vida ordinària i política del país de la primera meitat del segle XX. La revista L’Égyptienne, el 1932, el descrivia així: “Joan Sintes coneix l’esperit del nostre país, del nostre poble. En un mot, viu en comunió amb nosaltres en el patiment, el dubte i també l’esperança.”

L’activitat ninotaire es va allargar fins al 1940, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, en què va abandonar les caricatures de personalitats de la societat egípcia per vinyetes satíriques i de propaganda contra els nazis alemanys i els feixistes italians a La Bourse Égyptienne, en una línia curiosament molt semblant a la d’un altre ninotaire català que començava a brillar amb llum pròpia entre els aliats a Anglaterra: Marian Armengol i Torrella.

Quatre dècades després d’haver desembarcat a Egipte, i amb les últimes col·laboracions signades a Le Journal d’Égypte, el 27 de novembre de 1945 Joan Sintes Blanco es va morir. Un any després, el Club dels Periodistes del Caire dedicava una exposició retrospectiva al dibuixant que va introduir l’art de la caricatura a Egipte en el terreny polític i que va aconseguir, amb el seu traç esmolat, de convertir-se en un respectat “botxí de celebritats”, tal com demostra aquesta divertida ègloga que li va dedicar un company seu a les pàgines de L’Égypte Nouvelle.

I una mica més: A banda les hemeroteques, el llegat de Joan Sintes és ben present al Museu de la Caricatura de Faium, un oasi a mitja hora del Caire. Integrat al Fayoum Art Center, fundat el 2006 per l’artista Mohamed Abla, el museu disposa d’un bon fons de caricatures de Sintes, algunes de les quals es van exposar l’any passat en una mostra a l’Instituto Cervantes del Caire.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat