Joan Godia: “Ens falta autoestima. Ens costa valorar la qualitat i diversitat dels productes que tenim”

  • Entrevistem el director general d’Empreses Agroalimentàries per parlar sobre Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025

VilaWeb
Joan Godia, director general d'Empreses Agroalimentàries.
18.01.2025 - 21:40
Actualització: 18.01.2025 - 21:48

Aquest 2025 és l’any que Catalunya serà Regió Mundial de la Gastronomia. Aquesta distinció és atorgada per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT), una entitat privada però amb un jurat ple de figures internacionals. El nomenament es va donar a conèixer el 2023 i ara ha començat a fer-se visible. Amb el lema “Som gastronomia”, Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia és impulsada pels departaments d’Empresa (en l’àmbit de turisme) i d’Agricultura. S’ha redactat un manifest i tot just s’acaben d’obrir dues línies d’ajuts: “Dotze mesos, dotze paisatges gastronòmics” i “Els herois del rebost”.

Hem parlat amb Joan Godia, director general d’Empreses Agroalimentàries, perquè ens expliqui la columna vertebral i els objectius d’aquest reconeixement. Ell ja hi era, en l’anterior govern d’ERC, quan es va engegar el procés de la candidatura i la nominació. En l’entrevista també han aparegut aspectes lligats a aquest projecte, com ara la manca d’autoestima dels consumidors envers els productes alimentaris del país, el pla estratègic alimentari de Catalunya, el malbaratament alimentari i algunes de les reivindicacions estructurals dels pagesos.

En què consisteix Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025?
—Catalunya és la regió europea que té més paisatges diferents. Tenim cent trenta paisatges diferents. En cadascun, hi ha uns productes, una cuina tradicional, que representa una diversitat increïble, i els qui vénen de fora, més que nosaltres, ho valoren i ho admiren. Per això vam decidir de presentar-nos a aquesta Regió Mundial de la Gastronomia i som la primera regió que té aquest guardó a Europa.

Com va anar el procés?
—Quan va venir el jurat internacional es va confirmar tot això que nosaltres ja sabíem. Vam començar per Roses i vam acabar al delta de l’Ebre, els vam mostrar productes i cuina. Van quedar impressionats, meravellats de la diversitat de productes i de la qualitat de les diferents cuines que hi ha al nostre territori, i per això creiem que és molt important aquest guardó.

Quins objectius us heu marcat?
—Tots sabem que tenim cuiners molt reconeguts i famosos; tenim el millor restaurant del món; la millor cuinera jove… A través de l’alta gastronomia estem reconeguts, però també volem fer valer els productes i els productors. És un dels grans objectius que tenim amb aquesta Regió Mundial de la Gastronomia. Perquè sense els productes i sense els productors no tindríem aquesta gastronomia. I hem de poder preservar tot aquest patrimoni que tenim a Catalunya. I aquest guardó també ha de servir perquè es facin un seguit d’activitats que quedin per al futur. I que aquest any serveixi per a preservar molt més aquesta gastronomia, preservar els productes i, sobretot, preservar els productors.

Per una banda, heu engegat un manifest i demaneu que la gent, les empreses i les associacions vinculades al món de la gastronomia s’hi adhereixin. Per una altra, fa molt pocs dies també vau publicar nous ajuts.
—Un dels ajuts que hem obert es diu “Dotze mesos, dotze paisatges”. Hem dividit Catalunya en dotze paisatges, sabent que en tenim molts més, i a cada paisatge hem vinculat dos o tres productes. Cada mes, en funció de l’estacionalitat, fem activitats relacionades amb aquell paisatge. Aquest mes, el paisatge és el de la pedra seca, dels calçots i de la fruita seca. Els ajuts són dirigits a diputacions, ajuntaments i consells comarcals perquè organitzin activitats en relació amb aquests productes i aquests paisatges.

No és una mica tard ara per a convocar els ajuts?
—No, perquè aquests ajuts són a la feina feta, no han de sortir abans. I fa tres o quatre mesos que hem contractat un seguit de dinamitzadors que van per tot Catalunya explicant el projecte. I l’altre ajut l’anomenem “Herois del rebost” i és enfocat als diferents productes singulars que tenim a Catalunya. I aquest ajut el podem demanar les organitzacions de productors, fundacions, associacions, denominacions d’origen, etc.

Hi trobo a faltar el paisatge vinícola, que és tan important.
—Cada mes té una DO. No les vam incloure perquè no es van acabar de manifestar, però ara ja fan actuacions en cada paisatge. Per una altra banda, en la modificació de l’ordre que ara tramitem, hem inclòs el vi en l’ajut “Herois del rebost”.

Són ajuts que continuaran els anys a venir o solament es convoquen enguany, per l’efemèride?
—Són ajuts que només convocarem aquest any en el marc de Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia, però la intenció és que les activitats que aquests ajuts ajudin a crear quedin per al futur. Per exemple, hi ha una activitat sobre la qual tenim posades moltes esperances, que és la de les GastroÀvies: poder recuperar totes aquelles receptes que en molts pobles, en moltes zones de Catalunya, les àvies encara cuinen i que quan elles marxin es perdran. Poder recuperar aquest patrimoni és molt important. Una altra fita important: tenim la marca Cuina Catalana, que s’ha cedit a la Generalitat, i aquesta marca quedarà per sempre. A final d’any ens agradarà fer una reunió amb tota la gent que hi ha participat per deixar un full de ruta per a preservar aquest patrimoni tan important que tenim.

En la definició dels ajuts, es diu que tenen la voluntat de millorar la identitat i l’autoestima alimentària. Falta autoestima?
—Països com ara Itàlia i França consumeixen els seus productes, els valoren i els paguen. Els posen per davant dels altres. Els italians són un exemple clar d’això. Però aquí això ens costa. Ens costa valorar la qualitat i diversitat tan gran de productes que tenim. No tenim aquesta autoestima per a consumir-los i prioritzar-los. I aquest és un dels objectius que tenim: que la gent se senti orgullosa i que valori aquests productes que tenim de tanta qualitat i tanta diversitat.

Sovint, als pagesos també els manca autoestima envers la seva feina. Com pot ajudar un projecte com aquest de Regió Mundial de la Gastronomia perquè els joves es dediquin a la pagesia i hi hagi relleu generacional?
—Amb això tenim molta feina a fer. Fer de pagès és un ofici tan important!, perquè els pagesos són els que produeixen els aliments. I l’alimentació és una de les coses que fem tres cops el dia. És essencial. De fet, hi ha fons d’inversió estrangers i molts països que inverteixen en alimentació, perquè és el futur. A més a més, la pagesia treballa en un entorn natural, pot incorporar noves tecnologies… és un sector de futur. Però no té aquest reconeixement. Aquest any, un dels objectius és aprofundir i explicar als consumidors el paper que tenen els agricultors com a productors d’aliments, d’aliments d’aquí. I consumir aliments de quilòmetre zero també va lligat a temes com ara la sostenibilitat, a la reducció de la petjada hídrica i de carboni… És una assignatura pendent que tenim i esperem que aquesta commemoració ens serveixi per a tenir més orgull alimentari, més autoestima alimentària.

Tot i que amb l’autoestima i prou potser no se soluciona que la pagesia es pugui guanyar bé la vida. Cal que els paguin un preu just.
—Al sector primari tenim unes quantes eines que activem per oferir transparència a tota la cadena de valor, perquè es pugui veure on és més desequilibrada, tot i que hi ha limitacions perquè estem en el lliure mercat, que vol dir lliure competència. Entre les eines que activem, treballem en un projecte d’etiquetatge intel·ligent on es pugui veure tota la traçabilitat que té el producte i fins i tot es pugui veure quina part del producte rep el productor. Aquesta informació incideix en les decisions de compra. Penseu que els consumidors tenen un poder immens. La decisió de compra d’un producte o d’un altre té unes conseqüències molt grans. I una de les conseqüències és poder mantenir els pagesos i agricultors al territori, comprant-los aquells productes encara que puguin ser una mica més cars, o potser no.

Quan ara fa uns quants mesos hi va haver les mobilitzacions dels pagesos, les marxes de tractors, una de les reclamacions que feien era la de minimitzar la quantitat de burocràcia que han d’assumir. Especialment, els petits productors, que és el model agrari que sosté el territori i el paisatge.
—És veritat que és un problema. És clar, la seguretat alimentària, la traçabilitat, exigeix molta burocràcia, que sobretot les petites explotacions no poden suportar ni poden fer. Aquí s’ha d’avançar molt i ja hi treballem. S’ha de simplificar moltíssim aquesta burocràcia. Això és un dels pilars. Però també n’hi ha uns altres: que arribi al pagès una remuneració millor pels seus productes, que sigui un ofici amb prestigi…

Tot això es recull al pla estratègic de l’alimentació a Catalunya? Se n’ha parlat poc.
—El nostre pla té quatre grans dimensions. La primera, que sigui un sistema alimentari transformador i basat en la bioeconomia circular. Aquest està claríssim, tot el tema de la circularitat. El segon, volem un sistema alimentari propi i arrelat al territori. La tercera gran dimensió és que volem un sistema que sigui just, equitatiu i col·laboratiu. Just, equitatiu, o sigui, que cada actor de la cadena alimentària rebi un preu just. I la quarta gran dimensió és, evidentment, que sigui saludable i de confiança. Aquestes són les quatre grans dimensions que guien el pla i, evidentment, tot això és dins aquesta estratègia alimentària i el sistema alimentari que volem per a Catalunya.

El malbaratament alimentari també deu tenir un paper en la nominació de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia.
—Evidentment, hem de reduir el malbaratament. Hi ha dues maneres d’alimentar el món aquests anys vinents. Una és produir més. Això tecnològicament és possible, però cada vegada tenim menys sòl i menys aigua. L’altra és reduir el malbaratament. Reduint un malbaratament del 25% de tota la cadena eliminaríem la pobresa del món, sempre que es repartís a tot el món. O sigui que és un una altra gran qüestió que tenim pendent, el malbaratament.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor